06
d'abril
del
2008
Del total de fosses a Catalunya, el mapa n'identifica 88 a través de documentació municipal o llistats militars, mentre que la resta, 91, no estan acreditades amb documents tot i que els investigadors les consideren “probables” per la coincidència de testimonis orals i dades històriques. Segons els investigadors el mapa “no està tancat” ja que sempre poden sortir “testimonis” que indiquin llocs on podrien haver.
El mapa també destaca que a Catalunya la majoria de les fosses són de soldats anònims i estan dins de cementiris. A més geogràficament la major part estan situades al llarg del front estabilitzat de la guerra civil pel Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, i sobretot en els punts en què es va establir un cap de pont i a la zona de la batalla de l'Ebre.
------
L'alcalde de Gurb afirma que donarà el suport que sigui necessari per facilitar els treballs d'exhumació de la fossa comuna
Jordi Pardinilla // ACN
Jordi Pardinilla // ACN
Gurb (Osona).- L'alcalde de Gurb, Joan Roca, ha indicat aquest divendres que l'Ajuntament de la localitat donarà el suport que sigui necessari per facilitar els treballs d'exhumació de la fossa comuna que hi ha en el terme municipal. A la fossa, ubicada en un paratge entre La Rovira i la masia de Can Cadet, hi podrien haver entre 20 i 25 soldats republicans inhumats. El Departament d'Interior i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya ha presentat un mapa amb 179 fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista a Catalunya. El conseller Joan Saura ha aprofitat l'acte per anunciar que en els propers mesos s'exhumarà la fossa que hi ha documentada a Gurb.
En breu, en un data encara per confirmar, el Departament d'Interior i Relacions Institucionals, ha de convocar una reunió amb els organismes i entitats que intervenen en els treballs a la fossa de Gurb per a establir l'actuació de cadascuna de les parts. La coordinació de l'exhumació anirà a càrrec de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. L'Ajuntament de Gurb es compromet a preservar l'indret on s'ubica la fossa i a proporcionar un espai en el cementiri de la localitat per inhumar-hi les restes de soldats que no s'identifiquin.
L'exhumació que es portarà a terme en els propers mesos a la fossa comuna d'aquest municipi d'Osona és una reclamació de fa molts anys dels familiars de quatre víctimes desaparegudes i que se sap que es troben en aquest indret. Les famílies, de Gavà, han sol•licitat de fa temps la possibilitat de recuperar els cossos dels seus familiars per a poder-los enterrar. De fet, quan hagin finalitzat els treballs, tres de les famílies han manifestat la voluntat d'enterrar els cossos amb els seus familiars al cementiri de Gavà. La quarta família prefereix que les restes quedin enterrades en un nínxol al cementiri de Gurb.
L'alcalde de Gurb, Joan Roca, ha manifestat que l'execució d'aquests treballs no tenen encara data d'inici però que se sap que un cop iniciats tindran una durada d'uns 15 dies, aproximadament.
Aquesta exhumació permetrà establir una metodologia per a futures intervencions i fixar un protocol per a la futura aplicació de la Llei de Fosses, ara en tràmit parlamentari. L'actuació realitzada fa anys a Prats de Lluçanès (Osona) ja tenia aquesta finalitat i, de fet, també en aquella època s'hauria d'haver portat a la pràctica els treballs a Gurb. Però els buits legals van alentir aquesta iniciativa i han calgut esperar aquests mesos per a tenir un marc legal més definit.