Sis monuments romànics per ​visitar a Osona i el Lluçanès

Des del monestir de Sant Pere de Casserres al de Santa Maria de Lluçà, ambdues comarques conserven nombroses construccions que en el seu tot o en part dels elements s'hi manifesta l'art romànic

Descobreix sis monuments romànics que pots visitar a Osona i al Lluçanès.
Descobreix sis monuments romànics que pots visitar a Osona i al Lluçanès. | Osona.com
Osona.com
28 de març del 2024
Actualitzat el 11 d'abril a les 14:44h

Osona i el Lluçanès són dues de les comarques catalanes més riques pel que fa a l'art romànic. S'hi conserven un grapat d'edificis amb manifestacions d'aquest estil, majoritàriament de tipus llombard -dels segles XI i XII-. El monestir de Sant Pere de Casserres, el campanar de la catedral de Sant Pere de Vic o el conjunt del monestir de Santa Maria de Lluçà en són alguns exemples.

Per a una experiència 360 graus, val la pena recordar que el Museu d'Art Medieval de Vic custòdia una col·lecció excepcional de més de 29.000 peces del romànic i el gòtic català, entre les quals en destaca el grup escultòric del davallament de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, datat del segle XII i considerat una obra mestra. També s'ofereixen visites guiades als diferents monuments d'estil romànic del territori o la possibilitat de recórrer diferents rutes per descobrir-ne la majestuositat, ideals per a una escapada durant la Setmana Santa.
 

Campanar de la Catedral de Vic

El campanar de la Catedral de Sant Pere de Vic, construït durant l'època de l'abat Oliba, ja surt esmentat en alguns documents al segle XI, concretament l'any 1059. Situat al cantó de tramuntana -a l'esquerra- de l'edifici, és exemple d'arquitectura romànicallombarda. De planta quadrada, mesura vuit metres d'amplada i 46 d'alçada, convertint-se en el més alt dels Països Catalans. Emblema de la ciutat des del qual s'obté una panoràmica espectacular de la capital d'Osona, està decorat amb arqueries cegues, lesenes i frisos de dents de serra que adornen els diferents pisos de la construcció, les finestres dels quals augmenten en nombre i majestuositat a mesura que la torra guanya alçada. Als darrers mesos s'ha recuperat el repic manual de campanes a la construcció gràcies a un grup de campaners amb l'objectiu de recuperar-ne el patrimoni cultural i sonar.
 

Vista del campanar romànic de la catedral de Sant Pere de Vic. Foto: Oriol Clavera

 

Monestir de Sant Pere de Casserres

Situat a les Masies de Roda, entre els espectaculars paisatges de les Guilleries, el monestir romànic de Sant Pere de Casserres és l'únic d'orde benedictí a la comarca, erigit sota el patronatge de la casa vescomtal d'Osona i promogut per la vescomtessa Ermetruit, quan l'any 1006 comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a Sant Pere. Pels volts de l'any 1012 s'hi congregaven 12 monjos, convertint-se així en una abadia, encara que amb el pas dels anys el nombre de religiosos va anar disminuint passant a ser en un priorat. Cap al segle XVI, els jesuïtes en van prendre possessió i Casserres es va convertir, pràcticament, en una granja. Al segle XVIII, passa a ser propietat de la tresoreria reial. Amb vida monàstica durant molts segles, aquest monestir ha deixat un llegat històric i monumental important al territori.
 

El monestir de Sant Pere de Casserres des de l'aire. Foto: Josep M. Costa

 

Església de Sant Esteve de Tavèrnoles

Construïda pels vescomtes d'Osona l'any 1069 és una de les esglésies romàniques més ben conservades de la comarca, encara que en època barroca va ser ampliada i transformada. Inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Sant Esteve de Tavèrnoles s'erigeix al mig de la població com a una construcció d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i un absis semicircular amb tres finestrals. Prop d'aquest últim hi trobem el campanar, una torre de planta quadrada que conserva decoracions típiques del romànic llombard.
 

Interior de l'església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles. Foto: Adrià Costa

 

Església de Sant Martí de Riudeperes

Situada al terme municipal del Calldetenes, l'església de Sant Martí de Riudeperes és una construcció d'una nau amb capçalera semicircular, amb l'afegit en èpoques posteriors d'un creuer, la sagristia i el campanar. L'església original era d'una sola nau coronada per un únic absis. D'altra banda, al segle XII, la nau es va allargar cap a ponent, mentre que als segles XVI i XVII s'hi van afegir les capelles laterals. Al segle XVIII es va sobrealçar la nau, es va obrir un ull de bou i es va aixecar el campanar.
 

Vista exterior de l'església romànica de Sant Martí de Riudeperes. Foto: Wikipèdia

 

Monestir de Santa Maria de Lluçà

La joia romànica del Lluçanès, el monestir de Santa Maria de Lluçà, s'assenta als peus del castell del municipi. Declarat bé cultural d'interès nacional, aquest conjunt medieval és un exemple captivador del romànic català, format per l'església de Santa Maria -d'absis romànic orientat a llevant- i l'espectacular claustre del segle XII envoltat de les dependències canonicals. Se'n conserven diversos capitells originals amb decoracions vegetals i de bestiari, entre altres. A l'església es manté l'antiga ferramenta medieval de la portalada principal així com el frontal d'altar datat del segon quart del segle XII -l'original es troba al MEV- o una petita col·lecció litúrgica de la parròquia de Lluçà. Al monestir també s'hi preserva una sala amb pintures gòtiques, i a l'exterior de l'absis, cinc tombes antropomorfes excavades a la roca datades del segle X -època de la consagració de la primera església de Santa Maria de Lluçà. Una perla arquitectònica que continua essent escenari de la història: el maig del 2023, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, hi va signar la Llei de la creació de la comarca del Lluçanès.
 

El claustre romànic del Monestir de Santa Maria de Lluçà. Foto: Turisme Lluçanès

 

Església de Santa Maria de Vilalleons

Ubicada a Vilalleons, dins del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, l'església primitiva de Santa Maria –ja consta com a parròquia l'any 1007- va ser substituïda per la d'estil romànica, unes característiques que han arribat pràcticament intactes als nostres dies. Es tracta d'un edifici sota una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals i amb un absis semicircular. Perfectament diferenciat des de l'exterior del temple, a la nau original s'hi afegeix el campanar de torre, al costat de ponent. La portalada romànica és del segle XII i al segle XIII es va afegir un atri a l'edifici romànic. Al segle XVI es van aixecar dues capelles gòtiques i un comunicador de planta quadrada de dos pisos sobre l'absis.
 

Vista exterior de l'església de Santa Maria de Vilalleons. Foto: Diba

Arxivat a