Finalitzen les obres de restauració del «melic» de Manlleu, la Font de la Mare de Déu

Les obres de restauració de la font de la Mare de Déu de Manlleu ja han acabat i, aquest dijous, se n'han presentat els resultats a la ciutadania. Les actuacions han durat tres mesos i han consistit en la neteja, la consolidació i la protecció del conjunt dels murs, paraments i elements esculpits a la pedra que formen part del conjunt arquitectònic d'estil barroc tardà. Es tracta d'un espai situat sota la plaça de Dalt Vila, de planta rectangular i coberta amb volta de canó, que va ser construït l'any 1722 per garantir l'abastiment d'aigua a la població. Un espai que per a l'investigador Joan Arimany és "el melic" de Manlleu, un punt que uneix "l'esfera celestial [amb l'escultura de la Mare de Déu] i la terrenal [amb l'aigua que surt de la terra]", així com el nexe entre la part antiga de la ciutat i Baix Vila, "que al segle XVIII tot just s'estava urbanitzant". 

El 2022 se'n va celebrar els 300 anys de la seva construcció amb l'edició d'un llibre titulat La Font de la Mare de Déu. L'aigua que sadollava Manlleu així com amb un homenatge a les Pabordesses de la Font, veïnes que de forma desinteressada han cuidat del seu manteniment al llarg de la història. Amb tot, quedava pendent un rentat de cara al monument, que es trobava en un estat de degradació important. Recollint la promesa feta per l'alcalde en funcions de Manlleu Àlex Garrido fa uns mesos, l'Ajuntament ha posat fil a l'agulla fins a adjudicar la restauració a l'empresa Vicus, especialitzada en conservació del patrimoni, amb el resultat final presentat aquest juny.
  

Primera fase: la volta

Mireia Farrerons, una de les restauradores, explicava que les intervencions s'han fet "per parts", ja que cada espai de la font "té el seu propi tractament i els seus materials". Els primers passos es van dur a terme a la volta, que compta amb un esgrafiat una part del qual "s'havia perdut", i el què s'havia conservat "quan ho tocaves, es desfeia", detallava. En aquest sentit, el primer pas va ser fixar el dibuix i recuperar les parts perdudes.

La restauradora destacava que l'emplaçament és "un lloc molt humit" –amb aigua per tots costats- i que la primera fase també va consistir a tapar esquerdes amb materials originals i recuperar els colors. Així mateix, la intervenció a la volta ha servit per integrar al conjunt la instal·lació elèctrica.
 

Segona fase: "les parets parlen"

Les parets del conjunt arquitectònic estan construïdes a partir de pedra de Folgueroles, un material "porós" i que "es desfà fàcilment". En aquest sentit, l'equip de restauradors expliquen que perquè la pedra agafi consistència, s'ha sorrejat.

Farrerons remarca que fruit dels treballs de neteja de les parets es van retirar "35 sacs de runa". En aquest sentit, apunten que les restauracions anteriors i els materials que es van utilitzar han fet que s'haguessin de "picar i polir" els rejuntaments. Expliquen que l'any 1935 es va emprar ciment en una actuació a l'espai, i al llarg dels anys, s'han fet petites obres de conservació "afegint pedaços". Uns procediments que, segons els experts, havien donat peu que quedessin pocs elements de la font original.
 

Tercera fase: descoberta d'un brollador

Les intervencions han permès recuperar els tres brocs frontals originals tot descobrint un quart brollador lateral, un cap de lleó de fosa de ferro que es trobava cobert de calç. A més, Farrerons detalla que, amb la neteja, s'ha vist que en dues boques el relleu és negatiu –emulant unes ales d'àngel- i a la tercera és en positiu –un escut floral-. Amb tota aquesta informació, els restauradors creuen que les fonts lluïen brocs amb representacions "d'animals, o fins i tot, dels evangelistes", però no n'hi ha referències històriques ni visuals, i per tant, no s'han col·locat.
  

Quarta fase: restauració de la fornícula.

La fornícula –l'espai que sosté la Mare de Déu- és de pedra calcària, un material que es trobava en "estat de degradació": "Estava molt negre i plena de crostes", afirmen. Per retornar-li l'aspecte original s'ha netejat a través d'una micro-projecció d'àrid i amb diferents químics per "estovar la crosta" i homogeneïtzar l'aspecte de la pedra. En una situació semblant estava l'escultura de la verge, a on els restauradors hi ha destinat "moltes hores" per poder retirar les restes de cera dels ciris. Per fer-ho, s'ha hagut d'escalfar i treure amb dissolvents.

També s'ha restaurat la porta: l'original era de fusta de pi, i amb el pas dels anys, s'havia podrit. L'han substituït per una "que pot estar a l'aire lliure, no s'infla i no es podreix". I finalment, s'ha tractat l'òxid dels diferents elements de ferro de l'emplaçament i s'ha reforçat la cornisa de la teulada.
 

L'ànima de la font

Al llarg dels anys han estat les Pabordesses, el col·lectiu de dones format majoritàriament per veïnes properes a la font, qui s'ha cuidat del manteniment de l'espai. A Manlleu, tothom coincideix en dir que en "són l'ànima" del lloc, i que sense elles, no s'hagués pogut conservar. A la presentació de la restauració del conjunt arquitectònic no hi podien faltar, i una de les representants, la Maria Ballús, va voler agrair als diferents agents implicats el fet d'haver fet possible l'actuació: "Estem joioses del resultat". També va voler tenir un record per a totes les pabordesses "que ens han presidit". L'acte es va cloure amb la lectura d'una "pregària de benedicció" a la font.