Junts busca soci de govern a Vic

La formació encapçalada per Albert Castells guanya les eleccions però perd la majoria absoluta a la capital d'Osona obrint un escenari de pactes postelectorals a on ERC pot jugar un paper rellevant

Albert Castells i els set regidors que l'acompanyaran al consistori.
Albert Castells i els set regidors que l'acompanyaran al consistori. | Irene Giménez
29 de maig del 2023
Actualitzat el 02 de juny a les 14:47h

Les eleccions municipals del 2023 deixen un Ajuntament de Vic fragmentat i més plural que mai amb l'entrada de noves formacions -de quatre a set- i obrint pas a un escenari postelectoral de negociacions i pactes que es preveu llarg i intens. Junts guanya les eleccions aconseguint el vuitè regidor als minuts finals de l'escrutini a la capital d'Osona –caçant al vol un representant a ERC- amb 4.027 vots, però perd la majoria absoluta obtinguda el 2019. Albert Castells serà el nou alcalde prenent el relleu a Anna Erra, encara que haurà de sumar per governar. En el següent mapa interactiu s'observa com Junts per Vic s'imposava la nit electoral com a força més votada a gairebé totes les seccions censals de la ciutat:
 


Amb els resultats davant, els números no donen per una aliança de les esquerres. ERC (3) i CUP (3) es desinflen en aquests comicis, perdent 2 i 1 regidors respectivament, deixant sense possibilitats una alternativa política a Vic. Per la seva banda, el PSC de Miquel Ylla es consolida al plenari augmentat presència amb 2 regidors.

Tres nous grups irrompen al cim de la política vigatana:Ara Vic Pacte-Local, la formació liderada per Xavier Farrés, entra amb força al consistori amb 2 representants i pot convertir-se en una peça clau de l'engranatge, i Vic En Comú Podem torna a l'Ajuntament amb Arnau Martí. La gran sorpresa de la nit, l'entrada amb contundència de SOMI –amb 2 regidors-, la formació d'extrema dreta liderada per Josep Anglada, que torna de nou a la Sala de Plens.

ERC s'obre al diàleg i la CUP s'ho mira "des de la banqueta"

Albert Castells necessita forjar aliances per construir un govern estable pels pròxims quatre anys. Amb 8 regidors, Junts requereix de suports per assolir els 11 representants municipals que conformen la majoria a Vic. Tot fa pensar que ERC seria un bon aliat, i de fet, Maria Balasch obria la porta a la negociació minuts després dels resultats electorals. Amb tot, es preveu un estira-i-arronsa pel xoc de models i projectes de ciutat.

La CUP tampoc és una opció per Junts. El programa que proposen els cupaires resta molt allunyat del de Castells i, de fet, Carla Dinarès avançava entrada la nit que no apuntalaran "cap majoria convergent" i es postulen per continuar fent "oposició activa".

Ara Vic, amb dos regidors, podria entrar al joc, però durant la campanya s'ha notat certa tibantor entre Farrés i Castells. Amb tot, si ambdues formacions arriben a grans consensos i sumen amb els 2 regidors del PSC, Vic podria tenir un nou govern tripartit. Sense oblidar a Vic En Comú Podem, que el 2015 ja va donar suport a l'alcaldessa Anna Erra per governar aquell mandat.

Al següent mapa interactiu es pot observar a quines seccions censals de Vic cada partit rep més o menys suports:
 
 

Uns resultats que conviden a la reflexió

Els comicis han suposat una participació sota mínims arreu del país, i Vic no n'és una excepció. A les eleccions del 2019 estaven cridats a les urnes 27.205 vigatans i vigatanes, dels quals va exercir el dret a vot el 66,13% (18.005 vots). Aquest 28-M el cens total a la capital d'Osona era de 27.588 persones assolint una xifra de participació fregant el 50% amb 13.836 votants mobilitzats. Només la meitat dels veïns i veïnes cridades a les urnes s'hi van acostar, afavorint d'aquesta manera les opcions minoritàries –que van aconseguir mobilitzar simpatitzants- propiciant a una carambola en el repartiment de representants municipals al feu vigatà.

La preocupació dels principals partits a l'Ajuntament en aquesta línia eren evidents pocs minuts després de conèixer les dades finals de la nit electoral. Albert Castells es mostrava "preocupat", Maria Balasch animava a la reflexió i Dinarès a l'autocrítica.