25
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
10:58h
El cronòmetre inicia el compte enrere cap al 28-M i set dels alcaldables de Vic s'han donat cita, aquest dimecres al vespre, per contraposar punts de vista a la recta final de la campanya electoral. El debat al Casino, coorganitzat per Nació i Osona.com, s'ha desenvolupat amb un to constructiu, sense crispació i amb pocs duels dialèctics. Les polítiques culturals i el foment de l'associacionisme, la cohesió social, la mobilitat i la sostenibilitat i llengua catalana han estat els blocs temàtics al voltant dels quals els caps de llista han desplegat crítiques i propostes que han deixat al descobert els escenaris postelectorals si no es repeteix una majoria absoluta.
Albert Castells (Junts) ha sortit del debat sense grans ferides i ha pogut explicar el projecte continuista de la formació fruit del llegat que deixa l'alcaldessa Anna Erra. Les esquerres, liderades per ERC amb Maria Balasch i CUP amb Josep Maria Diéguez -prenent el relleu en aquesta ocasió a la cap de llista cupaire Carla Dinarès-, han evidenciat certa complicitat que obre la porta a una possible aliança.
Arnau Martí (En Comú Podem) s'ha mostrat conciliador i constructiu, buscant l'escletxa per on colar-se al consistori vigatà i al possible escenari de pactes i acords postelectorals. El debat ha posat contra les cordes a Miquel Ylla (PSC), en algunes ocasions rebuscat en les seves intervencions i en altres de mediador amb picades d'ull als comuns. Xavier Farrés (Ara Vic-Pacte Local) i Pau Ferran (PP), per la seva banda, intentaran obtenir representació, malgrat les dificultats d'irrompre en un escenari com el de la política municipal de Vic.
Polítiques culturals i associacionisme
Si Vic es caracteritza per alguna cosa en concret, és per la seva riquesa cultural i el teixit associatiu. El primer bloc del debat ha estat marcat, precisament, per les polítiques culturals que els diferents grups polítics pretenen desplegar. Albert Castells ha tret pit explicant el Programa de l'Associacionisme i el Voluntariat que ja s'està executant per "seguir fent de Vic una ciutat rica culturalment". Balasch ha retret a l'equip de govern la faceta "intervencionista" en aquesta matèria, un camí que per la candidata republicana ha de virar a "l'acompanyament" de les entitats.Els cupaires han presentat un programa electoral del qual "el 20% són propostes culturals", tal com ha destacat Diéguez: "L'àrea de cultura està sota mínims", ha etzibat el número 8 de la llista de la CUP Vic, fent una crida a parlar "d'interculturalitat" així com de tarifació social de la cultura. En aquest últim punt hi ha estat d'acord Arnau Martí, que també aposta per dotar de més recursos al teixit associatiu i per la creació d'un comitè de programació cultural jove.
La reorientació dels usos de l'antiga Biblioteca Joan Triadú –ara convertida en centre cívic- i la creació d'un pla d'acció cultural han estat els punts de trobada de Miquel Ylla i Xavier Farrés. I el candidat popular, Pau Ferran, ha volgut "trencar una llança" a favor del govern municipal de Junts apostant per una línia "continuista" en aquesta carpeta.
Cohesió social
"No sé quina ciutat es miren", ha etzibat Albert Castells a la resta d'alcaldables pel que fa a la cohesió social, i insisteix que el model de Vic és "admirat" per tot el país. Per Balasch la cultura s'ha d'utilitzar "per cohesionar la societat" i en aquesta línia els republicans proposen una targeta moneder per a famílies amb pocs ingresso o l'impuls dels centres cívics per fomentar la inclusió social. Diéguez ha volgut exemplificar la desconnexió entre els diferents barris fent al·lusió a la ubicació dels capgrossos que divideixen la ciutat en les tres colles de la festa major. "A Vic només existeix el què hi ha al centre" apunta el cupaire, que en aquesta carpeta suggereix més atenció a la diversitat cultural o a l'ús de la llengua com a element cohesionador.Arnau Martí ha aportat dades. "Vic és la cinquena ciutat amb més segregació social de Catalunya" i "el 25% dels infants pateixen vulnerabilitat i pobresa" ha detallat el cap de llista dels comuns, que porten en programa solucions a aquesta problemàtica com la creació d'un pla de suport pels centres més conflictius o l'impuls d'una seu a Vic de l'Escola de noves oportunitats. L'educació com agent cohesionador és a on es troben, altre cop, PSC i Vic En Comú Podem, i Pau Ferran també s'ha apuntat al carro desplegant la proposta de creació d'un centre de formació professional per aprendre "el que antigament es deien oficis". Garantir la igualtat d'oportunitats i eliminar les barreres econòmiques "perquè tothom tingui accés a la cultura" és la recepta de Xavier Farrés.
Mobilitat i sostenibilitat
El primer cos a cos de la nit ha arribat amb la mobilitat i, en especial, amb les actuacions que Junts per Vic ha desplegat a la ronda Camprodon. Castells ha defensat el model de pacificació que l'equip de govern està executant i ha destacat que la fórmula passa "per fer més infraestructures". L'alcaldable també ha parlat de construir un accés pel nord –al Puig dels Jueus?- i ha obert la porta al fantasma de la Pota sud, dos projectes que encenen totes les alarmes a la capital d'Osona.En aquest bloc, la majoria de candidats han fet front comú per criticar-ho. "No es poden fer pedaços" ha llançat Maria Balasch a Castells, a qui ha recordat que Vic "no és una ciutat compacta" i que per això "la gent agafa el cotxe". Per Farrés "s'ha començat la casa per la teulada" i proposa revisar la ronda Camprodon així com la reobertura del Portalet. Només Diéguez s'ha mostrat conciliador afirmant que "ha baixat la contaminació", apostant per l'ús de la bicicleta i la revisió de la xarxa de carrils bici.
En mobilitat, Miquel Ylla ha tocat la tecla prohibida, el tren i l'R3. "Hi ha d'haver cultura del tren" ha apuntat el socialista, una afirmació que li ha comportat una allau de crítiques i murmuris. De fet, el transport públic és l'altre gran tema a on les diferents formacions coincideixen. "El servei justeja, hem de ser realistes" entomava Castells. El més crític, Diéguez, que ha repartit per a tothom: "Rodalies falla per culpa d'uns i els busos urbans pels altres [la Generalitat]". El més original, Pau Ferran, que proposa el foment de motocicletes elèctriques en matèria de mobilitat sostenible.
El català
Que la llengua és un factor de cohesió social no ho nega ningú, però els enfocaments són diversos. Pau Ferran considera que a Vic no hi ha conflicte lingüístic i creu que "tothom té el dret i l'obligació de conèixer el català i el castellà". Per a Miquel Ylla el català "necessita suport per superar l'impacte de la globalització". Arnau Martí aposta per un acord "transversal" per fomentar-ne l'ús a la ciutat, Diéguez proposa un "reglament de l'ús del català" així com una regidoria de polítiques lingüístiques -aposta que li compra Balasch-.Xavier Farrés considera que el català "està amenaçat" i porta les receptes per fomentar-ne l'ús, com incentivar la lectura de llibres encatalà a les escoles o que les institucions parlin i atenguin en català, entre altres. I Albert Castells ha apuntat també a la normalització de la llengua "al comerç". "El bilingüisme és l'habitació prèvia a l'extinció d'una llengua", ha conclòs el cap de llista de Junts per Vic.