El Casino de Vic ha acollit aquest vespre un debat a set entre els principals partits polítics que es presenten el 28-M. Un acte coorganitzat amb Nació i Osona.com marcat per un ambient tranquil i sense crispació. De fet, les crítiques moderades de l'oposició han permès a Albert Castells, el candidat de Junts que pretén succeir l'alcaldessa Anna Erra, exhibir un balanç triomfalista. ERC, la CUP i En Comú Podem han evitat una confrontació molt directa i han mostrat certa complicitat. Ara Vic, que lluita per recollir part de l'herència de l'antiga CiU, ha intentat fer-se un lloc en un debat on el PSC, i especialment el PP, han actuat com a outsiders.
El debat, moderat per Joan Serra Carné, redactor en cap de Nació, ha començat amb la benvinguda de Montse Ayats, presidenta del Casino. Una entitat que celebra el 175è aniversari i que en els seus estatuts inicials tenia prohibit parlar de religió... i de política. “Ara, al Casino s'hi pot parlar i discrepar de tot”, tot reivindicant el diàleg i el debat.
A continuació, l'1x1 dels set candidats.
Albert Castells (Junts), triomfalista
Albert Castells podia patir un dur sis contra un, però no ha tingut massa problemes per surfejar les crítiques de l'oposició. Ha dibuixat un escenari quasi idíl·lic: “Som una ciutat d'oportunitats i ens ho hem de creure tots” i ha reaccionat amb contundència quan s'ha apuntat –blasfèmia- que Manlleu li estava prenent part de la capitalitat en matèria de formació professional. De fet, ha començat posant-se la medalla que la biblioteca Pilarín Bayés opta a ser una de les millors del món, tot i que altres candidats li han recordat que és un projecte de quan l'antiga CiU i ERC van governar plegats.
“Pinten un escenari d'una ciutat que no sé on la veuen. Vic és una ciutat admirada a tot el país”
Haver fet polítiques de pacificació i implantar un carril bici a la ronda Camprodon –un dels principals eixos viaris de la ciutat- li ha valgut convertir-se en l'abanderat de la mobilitat sostenible i, fins i tot, reivindicar el busbici (i que el candidat del PP quasi el comparés amb Colau). Per compensar, ha acabat assegurant que hi hauria nous accessos viaris al nord a l'hospital i a l'antic seminari.
Maria Balasch (ERC), feminista
Maria Balasch es presenta per segona vegada i, en principi, hauria de ser la principal alternativa de govern. Tot i això, ha evitat el cos a cos directe amb el candidat de Junts. Ha començat el debat destacant que era l'única dona i lamentant que la paritat brillés per la seva absència. També ha buscat complicitat amb les esquerres, especialment amb la CUP i les propostes sobre el català. Pacte a la vista?
“Els dies tenen 24 hores, almenys els meus”
En un debat tranquil i gens crispat, ha aprofitat l'assistència de gol del candidat socialista sobre Rodalies: “Si no tenim cultura de tren, és perquè no arribem o arribem tard”. Ha criticat els “pedaços” del govern amb la mobilitat i ha assegurat que cal replantejar l'actuació a la ronda Camprodon. A més, ja ha anunciat l'oposició dels republicans si s'acaba projectant un nou vial al nord a la zona del Puig dels Jueus. “Volem pacificar el trànsit i al mateix temps promovem un aparcament al centre?”, s'ha preguntat per denunciar les contradiccions del govern liderat per Anna Erra.
Josep Maria Diéguez (CUP), atropellat
Josep Maria Diéguez ha estat l'únic representant al debat que no és cap de llista. Ha volgut reivindicar que no ho feia en substitució de ningú –la número 1 és Carla Dinarès-, sinó que treballen en col·lectiu. Ha protagonitzat una de les anècdotes de la jornada: ha explicat que va ser atropellat per un patinet, però que és un problema que no s'ha de resoldre amb sancions, sinó amb infraestructures adequades.
“La famosa percepció d'inseguretat és el papu”
Abans de l'atropellament, s'havia mostrat com el candidat més crític tant amb Junts... com amb Ara Vic. En aquest sentit, ha buscat el cos a cos amb Xavier Farrés tant per haver demanat recuperar una biblioteca a l'antic emplaçament: “A Vic només existeix el que hi ha al centre”. Ha intentat canviar el frame quan ha aparegut la qüestió de la inseguretat i les ocupacions –“Voleu dades sobre cohesió social i inseguretat? Un desnonament per setmana a Vic”-, però s'ha allunyat del perfil clarament antagonista que acostuma a representar la CUP i que dona molt joc als debats electorals.
Miquel Ylla (PSC), entranyable
Miquel Ylla no és un candidat a l'ús. Ja no per l'edat –a Barcelona n'hi ha de més grans-, sinó per una actitud més pròpia de petar la xerrada amb els amics que d'un debat per lluitar per l'alcaldia d'una ciutat de quasi 50.000 habitants. De fet, ha sorprès l'auditori “menjant-se” la primera intervenció explicant anècdotes com la d'haver tractat com a metge cardiòleg l'avi i el pare de la presidenta del Casino.
“No portem dades perquè soc nou, però tenim moltes idees”
Ha citat Rousseau, Pasqual Maragall i ha repetit la frase de Salvador Illa –amb i llatina- de passar del català rondinaire al treballador. La seva franquesa el fa un candidat entranyable: “No portem dades perquè soc nou, però tenim moltes idees”. I protagonitzar intervencions que recorden les millors frases de Rajoy: “No entenc gaire que en un debat de cultura i llengua s'hi inclogui mobilitat i sostenibilitat. Però la mobilitat i sostenibilitat també és cultura”. Curiosament, ha protagonitzat l'únic moment de desaprovació general a la sala quan ha assegurat, respecte al tren, que “el govern central està fent esforços perquè funcioni”. Una assistència de gol que la candidata d'ERC ha pogut rematar a plaer.
Xavier Farrés (Ara Vic-Pacte Local), enciclopèdic
A Xavier Farrés li preocupa deixar-se alguna cosa i ha començat el debat enumerant els 12 punts del seu programa cultural, fet que l'ha obligat a repartir-ho en dues intervencions quasi enciclopèdiques. Com a metge de professió ha parlat de fer diagnòstics –una de les seves paraules fetitxe- i ha arribat a parlar en tercera persona: “Com ho vols fer, Farrés?”.
“Hem vestit un sant per desvestir-ne un altre”
Ha protagonitzat part del debat amb una proposta sorprenent. Que l'antiga biblioteca Joan Triadú torni a acollir llibres: “Hem vestit un sant per desvestir-ne un altre”, ha assegurat. El fet de reivindicar nous equipaments per al centre li ha valgut les crítiques de la CUP i s'ha defensat: “Vull governar per a tots els barris”. També s'ha mostrat crític amb les polítiques de mobilitat i l'actuació a la ronda Camprodon: “S'ha començat la casa per la teulada”.
Arnau Martí (Vic en Comú Podem), veterà
En un debat de debutants –només repeteix Maria Balasch-, el candidat d'En Comú Podem ha pogut exhibir la veterania de qui es presenta a les eleccions per tercera vegada. A més, després de quatre anys sense representació, ha tingut suficient temps per preparar-se i intentar recuperar un regidor que històricament havia tingut l'extinta ICV.
“Som la cinquena ciutat de Catalunya amb més segregació”
La veterania és un grau i Arnau Martí ha demostrat ser un dels candidats amb millor oratòria. Malgrat patir problemes amb el micròfon –“La culpa també és de Colau?”, ha ironitzat-, ha combinat les seves intervencions amb dades, especialment per demostrar la desigualtat és un problema molt palpable a la ciutat. No ha comparat Vic amb Manresa, però sí que ho ha fet amb Olot –pel pressupost en cultura- i amb Manlleu –per ser la seu de l'escola de segones oportunitats. Criticar un govern de Junts per una acció de pacificació –la ronda Camprodon- descol·loca a qualsevol històric ecosocialista i, per això, ha estat l'únic en parlar d'emergència climàtica i ha anunciat tant l'oposició a qualsevol nou vial al nord com a recuperar el projecte de pota sud.
Pau Ferran (PP), outsider
Ser candidat del PP a Vic podria comptar com a mèrit en qualsevol oposició de funcionari estatal. Hi posa ganes el jove cap de llista popular, alt càrrec de les Noves Generacions i aterrat per amor a la capital d'Osona fa tot just tres anys procedent de Castelldefels. El coneixement limitat de la ciutat i que el partit de Feijoo porti molts anys sense representació, han convertit Pau Ferran en un autèntic outsider del debat. De fet, pràcticament se n'ha autoexclòs en el primer bloc en “trencar una llança” a favor de les polítiques culturals de Junts per Catalunya.
“Qui la fa, la paga, no només en campanya electoral”
En canvi, s'ha mostrat molt crític tant en matèria de seguretat com en mobilitat. Ha fet servir el lloc comú liberal que “la millor política social és crear ocupació” i ha denunciat que porta mesos demanant quants pisos ocupats hi ha a la ciutat. Vol un servei de motosharing elèctric, eliminaria carrils bici –es dedica a comptar quantes bicicletes hi passen per minut- i ha arribat a reivindicar la inversió del PP per soterrar l'estació de Vic. Ho he buscat i es va inaugurar el 2003: fa 20 anys.
