Vilanova de Sau busca alternatives econòmiques davant la situació de sequera

La manca d'aigua al pantà de Sau posen en perill el sector turístic del municipi

Turisme de sequera a Sau.
Turisme de sequera a Sau. | Lourdes Casademont / ACN
Nació
17 de maig del 2023
Actualitzat el 19 de maig a les 23:04h

Els tres embassaments més importants de la Catalunya Central –Sau, la Baells i la Llosa del Cavall- es troben sota mínims. La poca aigua que hi queda fa que les empreses d'oci no hi puguin treballar i, de retruc, el sector de l'hostaleria i turisme temen perdre clientela. Per tot plegat, els municipis directament vinculats s'estan replantejant el seu model econòmic. Des de Vilanova de Sau, la cap de llista d'Independents, Mila Martínez, aposta per una diversificació de les activitats, mentre que l'alcalde de Cercs i candidat de Junts, Jesús Calderer, vol aprofitar el turisme de sequera i organitzar visites a l'església del segle XII que va quedar submergida pel pantà de la Baells.
 

Diversificació de les activitats a Vilanova de Sau

Situat a la conca del Ter, el pantà de Sau es va acabar de construir el 1963 i té una capacitat de 165 hm3. A banda d'emmagatzemar i canalitzar aigua del riu Ter, també abasteix d'aigua per al consum a l'àrea metropolitana -desembassa al pantà de Susqueda-, regar i també produir electricitat des d'una central. En períodes d'extrema sequera com l'actual, l'església de Sant Romà i el seu campanar surten a la superfície i és una imatge icònica que cada any atrau milers de visitants. A inicis d'abril va arribar al 6,5%, a tocar del seu mínim històric, però ara ha superat la barrera del 10%, sent l'únic pantà que ha guanyat reserves gràcies a les pluges.
 

Evolució % volum envasat a Sau (Ter)



La cap de llista d'Independents i actual primera tinent d'alcalde, Mila Martínez, admet que estan vivint un nou paradigma: “El nostre actiu és quan el pantà està ple, no quan està buit”. Per aquest municipi de 320 habitants, hi ha restaurants i cases rurals que també es beneficien de la tirada del turisme, juntament amb cinc empreses que ofereixen activitats al pantà. 
 
Martínez remarca que la clau del futur serà la diversificació d'aquestes empreses perquè puguin treballar en activitats alternatives com rutes en època de sequera. Ara bé, admet que l'Ajuntament no pot donar ajuts específics i que, en tot cas, els faran costat amb el suport del Consell Comarcal d'Osona i Turisme Osona. L'objectiu final, remarca, és que l'economia del poble “no noti” si el pantà està buit o sec.

El despertar del turisme de sequera és un bri d'esperança, però també una despesa afegida en gestió d'accessos i control en ple Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Fa un any que s'ha posat en marxa un dispositiu de control de vehicles per evitar massificacions. "Calen més ajuts per a la regulació d'accessos per facilitar l'accés als visitants i que la convivència dels veïns no se'n ressenti". Martínez recorda que el pantà és competència de l'ACA i que tenen molt poc marge de maniobra.

Per la seva banda, la cap de llista d'ERC i actual regidora de Cultura a Vilanova de Sau, Íngrid Bofill, posa l'accent en el patrimoni enmig d'aquest escenari de sequera. Potenciar el turisme del romànic com l'església de Sant Romà, del segle XI, remarca, seria una bona opció. Lamenta que encara hi hagi visitants poc respectuosos amb el patrimoni i reivindica el potencial del municipi més enllà del pantà. “Hi ha molt per fer, des de rutes botàniques fins a la fira d'herbes i altres rutes”, afegeix.