​Sentiment agredolç al Lluçanès: «No hi som tots»

Divisió d'opinions entre el veïnatge de la 43a comarca de Catalunya que es mou entre l'eufòria d'haver fet realitat una reivindicació històrica i 'les presses' per crear la nova organització territorial

Pancarta a favor de la comarca del Lluçanès en una imatge d'arxiu.
Pancarta a favor de la comarca del Lluçanès en una imatge d'arxiu. | ACN
08 de maig del 2023
Actualitzat el 08 d'abril del 2024 a les 14:44h

El 3 de maig del 2023 serà recordat com el dia que va començar a caminar, oficialment, la comarca del Lluçanès. Un reconeixement fruit d'una reivindicació històrica que ve de lluny, però que ha generat divisió d'opinions entre els habitants de la 43a comarca de Catalunya. El veïnatge del Lluçanès es mou entre l'eufòria per veure com es reafirma oficialment el sentiment de pertinença a un territori, l'amargor de no haver aconseguit, de moment, convèncer els municipis que n'han quedat fora -Sant Boi, Sant Agustí, Sant Bartomeu i Santa Maria de Merlès- i els dubtes de si les presses seran bones i tot plegat arribarà a bon port. Amb tot, es tracta d'un clam majoritari al territori, però que planteja preguntes a les quals, amb el temps, caldrà donar resposta.

 

"S'ha corregut massa"

En Josep Rexac, que forma part d'una nissaga de pagesos del territori, és propietari d'una finca rural entre Olost i Santa Creu de Jutglar. Per a ell, tot i admetre que se sent "un bosquerol del Lluçanès" la creació de la nova comarca li provoca algunes contradiccions: "M'estimo aquesta terra i celebro que se'ns reconegui, però s'ha corregut massa" i insisteix que no veu clara la nova organització territorial perquè, a parer seu, és una decisió "electoralista". "Ha sigut tot molt precipitat" i remarca que "les coses que es fan de pressa és difícil que surtin bé". Amb tot, hi donarà "un vot de confiança".

En Josep també expressa preocupació i disgust per una inquietud que es palpa col·lectiva a l'ambient: la dels municipis que no han volgut formar-ne part. En aquest sentit, insisteix que el dibuix del Lluçanès "queda escapçat per tots costats" i que "s'haurà de treballar molt" durant els pròxims quatre anys per definir com s'organitzarà el territori i per "mirar de temptar" els pobles que, de moment, han decidit quedar-ne fora: "Com a mínim, Sant Agustí i Sant Boi hi haurien de ser, Sant Bartomeu és una altra realitat".
 

La comarca del Lluçanès ja apareix en el mapa municipal i comarcal de Catalunya. Foto: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

 

"Cada vegada fem un país més dividit"

La realitat, però, és que la paraula Lluçanès esbossa somriures de felicitat. A Prats, municipi amb més densitat de població i capital de comarca, continuen felicitant-se els uns als altres dies després de la proclamació oficial, però entre tanta eufòria, trobem una veïna que no hi està del tot d'acord perquè, diu, "una comarca amb tan pocs habitants no és viable" i apunta que "cada vegada fem un país més dividit".

Pocs quilòmetres enllà, a Oristà, la Teresa opina el mateix i apunta que "ja estàvem bé com estàvem, no canviarà res" mentre admet que es tracta més "d'un component sentimental i de pertinença a un territori" que no pas una fórmula per millorar la vida dels que hi viuen. Ella no hi veu massa avantatges a la nova comarca i recalca que els serveis "bàsics i imprescindibles" els hauran d'anar a buscar igualment a fora.
 

"El Lluçanès sempre ha estat comarca"

L'Adela, del Forn de Pa Adjutori d'Olost, és fèrria defensora del : "El Lluçanès sempre ha estat comarca i ara s'ha fet oficial, des del primer dia he tingut el sentiment de pertànyer aquí". L'Adela creu que com a 43a comarca de Catalunya ara hi guanyaran "en infraestructures i serveis" i insisteix que li agradaria que els quatre municipis que no han volgut formar-ne part s'ho replantegin: "Encara queden quatre anys abans de la creació del Consell Comarcal, i quan vegin com van les coses, segur que voldran ser-hi".

Als tres municipis osonencs que a la consulta ciutadana del 2015 es va imposar el no -Sant Boi, Sant Agustí i Sant Bartomeu del Grau- també hi ha partidaris de la nova comarca del Lluçanès. Aquest és el cas d'en Jaume, de Sant Boi:"Estic a favor del Lluçanès, però només per una raó sentimental i d'identitat", explica, tot i que considera que "no aportarà cap mena de benefici".

Sigui com sigui, venen quatre anys de canvis, de decisions importants i també de donar resposta a tots els dubtes que es plantegen al voltant d'una comarca tendra, però que ja figura als mapes.