Quatre monuments històrics per visitar a Osona

La comarca d'Osona es caracteritza per la diversitat d'edificis històrics, conjunts arquitectònics i esglésies que configuren el territori, alguns dels quals són insígnia i distintiu de la comarca i un dels principals atractius de la zona. Indrets especials amb una llarga història per descobrir, tant per als mateixos residents com pels visitants.

Osona.com n'ha fet una selecció per donar idees per conèixer, gaudir i visitar la comarca aquesta Setmana Santa.
 

Monestir de Sant Pere de Casserres

Situat a les Masies de Roda, el monestir de Sant Pere de Casserres és l'únic d'orde benedictí a la comarca d'Osona. Erigit sota el patronatge de la casa vescomtal d'Osona i promogut per la vescomtessa Ermetruit, quan l'any 1006 comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a Sant Pere.

Inicialment, pels volts de l'any 1012, s'hi congregaven 12 monjos, convertint-se així en una abadia. Més endavant, el nombre de religiosos es va anar reduint passant a convertir-se en un priorat. Cap al segle XVI, els jesuïtes en van prendre possessió, i Casserres es va convertir, pràcticament, en una granja. Al segle XVIII, passa a ser propietat de la tresoreria reial. Amb vida monàstica durant molts segles, aquest monestir ha deixat un llegat històric i monumental important al territori.
 

Ermita de Sant Feliuet de Savassona

Construïda durant els segles X i XI, l'Ermita de Sant Feliuet de Savassona, d'estil preromànic i romànic, és un dels pocs monuments que es conserven a la Plana de Vic que dona pistes de com eren les esglésies durant la repoblació de l'edat mitjana després de la conquesta dels àrabs.

Situada sobre el cim del turó de Savassona, també s'hi conserven restes arqueològiques que podrien formar part de l'ocupació prèvia del lloc per cultures primitives. Segons un testament de l'any 1302, també era coneguda com a Sant Feliu de la Roca. Abandonada durant molt de temps, l'any 1960 la Unió Excursionista de Vic la va restaurar.
  

Ermita de Sant Sebastià a Vic

Declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'Ermita de Sant Sebastià, situada al terme municipal de Vic i construïda el segle XVI, és un dels primers escenaris de la guerra de Successió a Catalunya: el 17 de maig del 1705 va tenir-hi lloc el Pacte dels Vigatans pel qual Anglaterra cedia ajuda militar per fer front a Felip V i es comprometia a respectar a Carles III com a sobirà i a les lleis catalanes.

S'erigeix sobre un turó de 770 metres d'altitud des del qual es tenen unes vistes privilegiades del territori que l'envolta, des de la serralada del Montseny, les Guilleries o el Collsacabra i fins al Pirineu català.
  

Ruta modernista de Sant Julià de Vilatorta

Cases i xalets modernistes i noucentistes configuren l'estampa, per excel·lència, del tranquil i acollidor municipi osonenc de Sant Julià de Vilatorta. Unes construccions datades de finals del segle XIX i principis del segle XX que serviren de cases d'estiueig senyorials.

Sant Julià ofereix als visitants un ric patrimoni arquitectònic on es descobreixen edificis decorats amb floritures i pintures esgrafiades que adornen i vesteixen les façanes. En destaquen les obres del mestre Miquel Pallàs, com el Casal Núria, ca la Vídua, Can Pallàs, Can Menció, el Parc de les Set Fonts o ca l'Anglada –en aquest últim, s'hi pot visitar un espai immersiu que explica la història i la tradició de les Caramelles del Roser, les més antigues dels països catalans-. Altres mestres d'obres com Enric Sagnier, Manuel Vega March i Riera Clariana erigiren altres cases com Villa Mercedes, el Col·legi i capella del Roser o la Torre Martí, respectivament.