06
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
17
d'abril
a la
13:09h
El Museu d'Art Medieval de Vic (MEV) es converteix en escenari de l'exposició temporal Bèsties. Els animals en l'art medieval, una mostra que es podrà visitar del 30 de març al 17 de desembre i que té el propòsit d'explicar per què hi ha tants animals representats en la simbologia i la iconografia de l'art medieval.
La nova exposició compta amb la col·laboració del Bisbat de Vic, l'Ajuntament de Vic, la Diputació de Barcelona i el Cercle del Museu, i proposa una experiència extraordinària per conèixer quin paper hi jugaven els animals en la cultura i societat medieval a través d'un recorregut al voltant de 69 obres de la col·lecció del museu i cinc cedides per l'Arxiu Episcopal de Vic.
Judit Verdaguer i Marc Sureda, comissaris de la mostra i conservadors de l'equipament, han desxifrat a Osona.com el paper que hi jugaven les bèsties en l'art.
- Quin propòsit té l'exposició «Bèsties. Els animals en l'art medieval»?
- Explicar quin paper tenien els animals en l'art medieval, hem de pensar que l'edat mitjana va durar més de mil anys, i alguns historiadors diuen que, fins i tot, més. Algunes de les tradicions d'època medieval perviuen avui en dia, per tant, és una època històrica que ens ha influenciat molt.
- Amb l'exposició articulen un nou relat per explicar la cosmovisió medieval.
- A l'edat mitjana l'home i la natura estaven en constant contacte, també amb els animals. Els utilitzaven per aliment, com ajuda i fonts de treball, i fins i tot, per a fer medicaments. Però no és d'aquest rol utilitari del qual parlem a l'exposició sinó que intentem esbrinar què hi fan tantes bèsties en capitells, pintures o teixits.
Aquests animals portaven missatges implícits: eren símbols morals i religiosos, perquè a l'edat mitjana la societat era profundament religiosa, creien que tot era obra de Déu, i per tant, els animals també representaven al creador, al diable o a bèsties divines, satàniques o morals... A través de les bèsties s'ensenyava a l'home quins eren els pecats que no es podien cometre i les virtuts que agradaven al senyor.
- Adoctrinament a través de l'art.
- La religió era omnipresent al món medieval, més que adoctrinament diria que a través de l'art explicaven com havia de ser un bon cristià o quins comportaments eren acceptables i quins no.
- Quina relació hi havia a l'època medieval entre els homes i els animals?
- La relació era bàsicament utilitària. En el Gènesi hi apareix que l'home està fet a imatge de Déu, per tant, s'estableix un nivell de superioritat envers els animals que s'utilitzaven per fer les feines del camp, per aliment o per roba. En l'art religiós la bèstia parla de la moral, de com s'ha de comportar un bon fidel.
- I la relació dels animals amb els sants?
- L'animal i el sant van molt units. Encara avui dia podem parlar de Sant Jordi matant al drac o de Sant Antoni i el porquet. La bèstia interactua amb el sant, un personatge que és com un heroi, l'exemple del millor cristià. En aquest context, el sant combat, ensenya o involucra a la bèstia en els seus miracles.
- Podem posar un exemple d'aquestes animals per desxifrar-ne les connotacions?
- En l'art medieval podem veure des de cabres fins a unicorns. Per als homes i dones medievals tant els uns com els altres eren reals, i existia un imaginari de bèsties fantàstiques que vivien als confins del món conegut. Grius, unicorns, homes amb cap de gos, basiliscs, i en podríem dir molts més. Tot aquest bestiari fabulós era tan real com el lleó, la vaca o el brau. Les bèsties solin estar compostes de diferents parts d'altres animals i tenien connotacions negatives.
La sirena –mig dona mig peix- és símbol de la luxúria. El drac és Satanàs perquè és considerada la més gran de totes les serps, un animal que va temptar als primers pares. En l'art medieval l'anyell és Déu, un símbol de puresa i blancor. El mico és una bèstia pertanyent al diable perquè la seva semblança amb l'home els inquietava i li van atribuir el pecat, representava a l'home que es deixa portar pels instints més baixos. El lleó pot simbolitzar a Crist, però en altres ocasions representa a Satanàs. Per aquest motiu és important veure l'obra en el seu context.
L'unicorn és una bèstia que s'associa a l'encarnació de Crist. Els bestiaris, les fonts de tots aquests significats, expliquen la llegenda que, per caçar el veloç i salvatge unicorn, només hi ha una manera possible: posar-li al davant una verge, i en olorar-la, s'adorm a la falda de la dona... Cada animal té la seva història.
- D'on surt tot aquest imaginari? Fins i tot eren capaços de representar animals que no havien vist mai...
- Normalment les fonts venen de l'antiguitat. Autors antics ja descrivien l'existència de bèsties fantàstiques. L'edat mitjana s'amara molt d'aquests relats, però aquest simbolisme apareix, fins i tot, en la Bíblia. Altres fonts importants són els llibres de viatges, especialment els de Marco Polo i John Mandeville, i els bestiaris i els mapes mundis medievals que representen les vores del món, a on se situaria la terra inexplorada de l'orient, paratge de bèsties fabuloses que custodiaven grans tresors.
Les imatges s'extreien bàsicament dels bestiaris o de descripcions: per exemple, en l'art medieval, veiem la representació de cocodrils, un animal exòtic que existia, però que no havien vist mai.
- Al voltant de quantres obres d'art s'articula l'exposició? Totes les peces són de la col·lecció del MEV?
- Hi ha un total de 69 obres exposades de la col·lecció del MEV i cinc manuscrits de l'Arxiu Episcopal de Vic. Amb la mateixa col·lecció del museu hem pogut fer un discurs que abraça tots els àmbits del bestiari medieval, des de símbols de Déu i Satanàs, passant per les bèsties dels sants, explicant d'on surt la lectura moral, parlar de l'animal a la cort...
- De les 69 obres exposades del MEV, alguna ha vist la llum per primera vegada amb aquesta mostra?
- N'hi ha una que no és que hagi vist la llum per primera vegada sinó que s'ha restaurat per l'ocasió. Es tracta d'una obra de Pere Vall, que ja estava a les sales del MEV, però tenia un problema de conservació, sobretot del vernís. Ara s'ha restaurat i han aparegut bèsties que abans no es veien. Fins i tot, nosaltres hem descobert una obra, i en aquest cas, les bèsties relacionades amb Sant Vicenç.
- Com s'ha estructurat l'exposició per explicar aquest nou relat de la cosmovisió medieval a través de l'art i els animals que s'hi representen?
- Hem intentat marcar diferents àmbits i diferents espais en els quals es mouen les bèsties i el que signifiquen. Era interessant destacar que fora de les esglésies a on els missatges eren molt clars, també n'hi havia d'altres que podien explicar coses diferents. Per exemple, en l'heràldica, els llibres de viatges o els bestiaris. També posem èmfasi en com es construeix un monstre i en els diferents llenguatges que podia expressar l'art medieval a través dels animals.
- Durant la presentació de l'exposició, explicaven que algunes de les peces que s'hi exposen us han sorprès, fins i tot, als mateixos conservadors del museu.
- Quan estan a sala les veus, però no les observes. Fora del seu context habitual han agafat molt protagonisme i ens expliquen moltes altres coses.
- La simbologia medieval dels animals i les bèsties ha perdurat fins al segle XXI.
- Ha perdurat alguna simbologia i també la seva imatge. Molts monstres medievals encara avui s'utilitzen, per exemple, en la publicitat o el cinema. A Joc de Trons o a Harry Potter hi apareixen bèsties de l'imaginari medieval, són fonts que usen sovint.
- També ha perdurat en la cultura popular catalana. I en la vigatana.
- L'àguila forma part de la majoria dels bestiaris populars catalans, també al de Vic, però la seva imatge havia desaparegut. L'Ajuntament va tenir la idea de refer-la, i se'ls va acudir venir al MEV a buscar una bèstia medieval. Els vaig ensenyar el teixit de les àligues de Sant Bernat Calbó en el qual apareix una àguila de dos caps amb un anell a la boca i guarnida amb la mateixa decoració que la que forma part del bestiari popular de Vic. Per tant, la reconstrucció de l'àguila bicèfala de la ciutat està inspirada directament amb aquest teixit medieval conservat al museu.
- El MEV ha desenvolupat un estil molt particular d'exposicions, tal com explicava Oriol Picas, director del museu. Unes mostres amb "poc plafó i a on l'obra d'art és el pilar bàsic de la mostra".
- Val més una imatge que mil paraules. Intentem treballar molt el relat que volem explicar. Tenim la sensació que quan una persona visita una exposició li costa llegir. Nosaltres intentem concentrar als plafons, de manera resumida, el context que volem explicar i els trets fonamentals de l'obra d'art. Intentem trobar un equilibri entre imatge i text.
- Per què recomanaria als visitants venir a veure l'exposició?
- Els diria que és bestial! A través de la mostra es descobreixen moltes coses noves, de fet jo he après molt preparant aquesta exposició. També els diria que els fascinarà, perquè les bèsties, com també en l'època medieval, ens continuen intrigant. És un món fabulós, que també podran descobrir a través d'un audiovisual, una herència de la qual en deriven la literatura, el cinema o la cultura popular dels nostres dies.
L'exposició Bèsties. Els animals a l'art medieval s'articula al voltant de 69 obres de la mateixa col·lecció del Museu d'Art Medieval de Vic, i cinc manuscrits procedents de l'Arxiu Episcopal de Vic. Marc Sureda, conservador del museu i comissari de la mostra, descobreix als lectors d'Osona.com quines són les peces més rellevants de la mostra.
Davallada als inferns del retaule de Sant Joanipol: Es tracta d'un compartiment del retaule de Sant Joanipol de Sant Joan de les Abadesses, una obra del segon quart del segle XIV autoria de Bernat Saulet. Una escultura sobre alabastre, vitrificat i policromat. Una escena que, normalment, s'observa amb el conjunt del retaule, tal com explica Sureda, i a on es veu el cap d'un monstre amb la boca oberta, que simbolitza l'infern, a més "d'animals híbrids", com per exemple un simi "que expressa la idea del desordre".
Pinacle d'un retaule dedicat a Sant Vicenç: Peça d'art originària de Cardona, del primer quart del segle XV que narra la història dels moments posteriors a la mort de Sant Vicenç, quan el seu cos és evocat a un femer perquè es podreixi. El comissari de l'exposició explica que s'hi poden observar llops i guineus -unes bèsties que han aparegut amb la restauració de l'obra- amb la intenció de menjar-se'l, però també hi apareixen uns corbs que espanten els altres animals amb la finalitat de protegir el cos del sant. "Els corbs apareixen a la llegenda del sant com a animals protectors, una metàfora dels àngels que baixen del cel per fer el funeral de Sant Vicenç", detalla Sureda.
Frontal d'altar de Santa Margarida de Vilaseca: "El MEV és cèlebre per la seva col·lecció de frontals romànics", remarca el comissari de Bèsties. Els animals en l'art medieval. En aquest cas en destaca el de Santa Margarida de Vilaseca, datat del darrer quart del segle XII, una pintura al tremp sobre fusta de roure on s'observen bèsties diabòliques i d'altres de celestials, una peça que narra la història de la fe innegociable de Santa Margarida.
Taula central del retaule de Sant Miquel de Verdú: Es tracta d'una pintura al tremp sobre fusta, datada de 1493-1494, l'autoria de la qual és de Joan de Rua. Explica la història de com Sant Miquel venç el diable "una bèstia feta a partir de trossos d'altres animals, un ésser híbrid monstruós" amb ulls de serp, orelles de felí, cua de guineu i potes d'au que simbolitza "el caos, el desordre, el contra natura, inversió" oposat "a l'elegància de Sant Miquel, la millor versió d'un ésser humà, un àngel", matisa Sureda.
L'exposició presenta una experiència immersiva audiovisual al voltant de la qual pretenen "arribar a un públic diferent". D'altra banda, el propòsit del museu és cooperar amb la ciutat de Vic i la resta de la comarca d'Osona, una experiència que des del MEV van tastar amb la Prèvia del Mercat Medieval 2022 i que valoren positivament. Al voltant de Bèsties. Els animals en l'art medieval"hi haurà activitats de collita pròpia i propostes que faran des de diferents entitats del territori", explica el director del MEV.
No hi faltaran els formats clàssics com les visites comentades a l'exposició o els tallers infantils. S'oferiran cicles de conferències sobre el paper que hi juguen les bèsties en la cosmovisió medieval, algunes de les quals tindran lloc al mateix museu i d'altres amb col·laboració amb el Casino de Vic, que enguany celebra el 175è aniversari de la seva fundació.
Picas remarca que la "gràcia" de la programació és que no està tancada i que s'està treballant conjuntament amb altres agents i equipaments de la ciutat. Un exemple d'aquesta cooperació és amb la Biblioteca Pilarin Bayés, a on es farà un club de lectura sobre bèsties. També s'oferiran activitats escolars i pels casals d'estiu que organitza el consistori vigatà.
Sigui com sigui, conclou el director del MEV "la programació anirà creixent" amb el propòsit que aquest sigui "l'any de les bèsties".
La nova exposició compta amb la col·laboració del Bisbat de Vic, l'Ajuntament de Vic, la Diputació de Barcelona i el Cercle del Museu, i proposa una experiència extraordinària per conèixer quin paper hi jugaven els animals en la cultura i societat medieval a través d'un recorregut al voltant de 69 obres de la col·lecció del museu i cinc cedides per l'Arxiu Episcopal de Vic.
Judit Verdaguer i Marc Sureda, comissaris de la mostra i conservadors de l'equipament, han desxifrat a Osona.com el paper que hi jugaven les bèsties en l'art.
- Quin propòsit té l'exposició «Bèsties. Els animals en l'art medieval»?
- Explicar quin paper tenien els animals en l'art medieval, hem de pensar que l'edat mitjana va durar més de mil anys, i alguns historiadors diuen que, fins i tot, més. Algunes de les tradicions d'època medieval perviuen avui en dia, per tant, és una època històrica que ens ha influenciat molt.
- Amb l'exposició articulen un nou relat per explicar la cosmovisió medieval.
- A l'edat mitjana l'home i la natura estaven en constant contacte, també amb els animals. Els utilitzaven per aliment, com ajuda i fonts de treball, i fins i tot, per a fer medicaments. Però no és d'aquest rol utilitari del qual parlem a l'exposició sinó que intentem esbrinar què hi fan tantes bèsties en capitells, pintures o teixits.
Aquests animals portaven missatges implícits: eren símbols morals i religiosos, perquè a l'edat mitjana la societat era profundament religiosa, creien que tot era obra de Déu, i per tant, els animals també representaven al creador, al diable o a bèsties divines, satàniques o morals... A través de les bèsties s'ensenyava a l'home quins eren els pecats que no es podien cometre i les virtuts que agradaven al senyor.
"Algunes de les tradicions d'època medieval perviuen avui en dia"
- Adoctrinament a través de l'art.
- La religió era omnipresent al món medieval, més que adoctrinament diria que a través de l'art explicaven com havia de ser un bon cristià o quins comportaments eren acceptables i quins no.
Judit Verdaguer, comissaria de l'exposició i conservadora del MEV. Foto: Adrià Costa Rifà
- Quina relació hi havia a l'època medieval entre els homes i els animals?
- La relació era bàsicament utilitària. En el Gènesi hi apareix que l'home està fet a imatge de Déu, per tant, s'estableix un nivell de superioritat envers els animals que s'utilitzaven per fer les feines del camp, per aliment o per roba. En l'art religiós la bèstia parla de la moral, de com s'ha de comportar un bon fidel.
- I la relació dels animals amb els sants?
- L'animal i el sant van molt units. Encara avui dia podem parlar de Sant Jordi matant al drac o de Sant Antoni i el porquet. La bèstia interactua amb el sant, un personatge que és com un heroi, l'exemple del millor cristià. En aquest context, el sant combat, ensenya o involucra a la bèstia en els seus miracles.
"Intentem explicar què hi fan tantes bèsties en capitells, pintures o teixits medievals, uns animals que portaven missatges implícits"
- Podem posar un exemple d'aquestes animals per desxifrar-ne les connotacions?
- En l'art medieval podem veure des de cabres fins a unicorns. Per als homes i dones medievals tant els uns com els altres eren reals, i existia un imaginari de bèsties fantàstiques que vivien als confins del món conegut. Grius, unicorns, homes amb cap de gos, basiliscs, i en podríem dir molts més. Tot aquest bestiari fabulós era tan real com el lleó, la vaca o el brau. Les bèsties solin estar compostes de diferents parts d'altres animals i tenien connotacions negatives.
La sirena –mig dona mig peix- és símbol de la luxúria. El drac és Satanàs perquè és considerada la més gran de totes les serps, un animal que va temptar als primers pares. En l'art medieval l'anyell és Déu, un símbol de puresa i blancor. El mico és una bèstia pertanyent al diable perquè la seva semblança amb l'home els inquietava i li van atribuir el pecat, representava a l'home que es deixa portar pels instints més baixos. El lleó pot simbolitzar a Crist, però en altres ocasions representa a Satanàs. Per aquest motiu és important veure l'obra en el seu context.
L'unicorn és una bèstia que s'associa a l'encarnació de Crist. Els bestiaris, les fonts de tots aquests significats, expliquen la llegenda que, per caçar el veloç i salvatge unicorn, només hi ha una manera possible: posar-li al davant una verge, i en olorar-la, s'adorm a la falda de la dona... Cada animal té la seva història.
"A través de les bèsties s'ensenyava quins eren els pecats que no es podien cometre i les virtuts que agradaven al senyor"
- D'on surt tot aquest imaginari? Fins i tot eren capaços de representar animals que no havien vist mai...
- Normalment les fonts venen de l'antiguitat. Autors antics ja descrivien l'existència de bèsties fantàstiques. L'edat mitjana s'amara molt d'aquests relats, però aquest simbolisme apareix, fins i tot, en la Bíblia. Altres fonts importants són els llibres de viatges, especialment els de Marco Polo i John Mandeville, i els bestiaris i els mapes mundis medievals que representen les vores del món, a on se situaria la terra inexplorada de l'orient, paratge de bèsties fabuloses que custodiaven grans tresors.
Les imatges s'extreien bàsicament dels bestiaris o de descripcions: per exemple, en l'art medieval, veiem la representació de cocodrils, un animal exòtic que existia, però que no havien vist mai.
- Al voltant de quantres obres d'art s'articula l'exposició? Totes les peces són de la col·lecció del MEV?
- Hi ha un total de 69 obres exposades de la col·lecció del MEV i cinc manuscrits de l'Arxiu Episcopal de Vic. Amb la mateixa col·lecció del museu hem pogut fer un discurs que abraça tots els àmbits del bestiari medieval, des de símbols de Déu i Satanàs, passant per les bèsties dels sants, explicant d'on surt la lectura moral, parlar de l'animal a la cort...
- De les 69 obres exposades del MEV, alguna ha vist la llum per primera vegada amb aquesta mostra?
- N'hi ha una que no és que hagi vist la llum per primera vegada sinó que s'ha restaurat per l'ocasió. Es tracta d'una obra de Pere Vall, que ja estava a les sales del MEV, però tenia un problema de conservació, sobretot del vernís. Ara s'ha restaurat i han aparegut bèsties que abans no es veien. Fins i tot, nosaltres hem descobert una obra, i en aquest cas, les bèsties relacionades amb Sant Vicenç.
"En l'art religiós la bèstia parla de la moral, de com s'ha de comportar un bon fidel"
- Com s'ha estructurat l'exposició per explicar aquest nou relat de la cosmovisió medieval a través de l'art i els animals que s'hi representen?
- Hem intentat marcar diferents àmbits i diferents espais en els quals es mouen les bèsties i el que signifiquen. Era interessant destacar que fora de les esglésies a on els missatges eren molt clars, també n'hi havia d'altres que podien explicar coses diferents. Per exemple, en l'heràldica, els llibres de viatges o els bestiaris. També posem èmfasi en com es construeix un monstre i en els diferents llenguatges que podia expressar l'art medieval a través dels animals.
- Durant la presentació de l'exposició, explicaven que algunes de les peces que s'hi exposen us han sorprès, fins i tot, als mateixos conservadors del museu.
- Quan estan a sala les veus, però no les observes. Fora del seu context habitual han agafat molt protagonisme i ens expliquen moltes altres coses.
- La simbologia medieval dels animals i les bèsties ha perdurat fins al segle XXI.
- Ha perdurat alguna simbologia i també la seva imatge. Molts monstres medievals encara avui s'utilitzen, per exemple, en la publicitat o el cinema. A Joc de Trons o a Harry Potter hi apareixen bèsties de l'imaginari medieval, són fonts que usen sovint.
Marc Sureda, comissari de l'exposició i conservador del MEV. Foto: Adrià Costa Rifà
- També ha perdurat en la cultura popular catalana. I en la vigatana.
- L'àguila forma part de la majoria dels bestiaris populars catalans, també al de Vic, però la seva imatge havia desaparegut. L'Ajuntament va tenir la idea de refer-la, i se'ls va acudir venir al MEV a buscar una bèstia medieval. Els vaig ensenyar el teixit de les àligues de Sant Bernat Calbó en el qual apareix una àguila de dos caps amb un anell a la boca i guarnida amb la mateixa decoració que la que forma part del bestiari popular de Vic. Per tant, la reconstrucció de l'àguila bicèfala de la ciutat està inspirada directament amb aquest teixit medieval conservat al museu.
"Molts monstres medievals encara avui s'utilitzen, per exemple, en la publicitat o el cinema"
- El MEV ha desenvolupat un estil molt particular d'exposicions, tal com explicava Oriol Picas, director del museu. Unes mostres amb "poc plafó i a on l'obra d'art és el pilar bàsic de la mostra".
- Val més una imatge que mil paraules. Intentem treballar molt el relat que volem explicar. Tenim la sensació que quan una persona visita una exposició li costa llegir. Nosaltres intentem concentrar als plafons, de manera resumida, el context que volem explicar i els trets fonamentals de l'obra d'art. Intentem trobar un equilibri entre imatge i text.
- Per què recomanaria als visitants venir a veure l'exposició?
- Els diria que és bestial! A través de la mostra es descobreixen moltes coses noves, de fet jo he après molt preparant aquesta exposició. També els diria que els fascinarà, perquè les bèsties, com també en l'època medieval, ens continuen intrigant. És un món fabulós, que també podran descobrir a través d'un audiovisual, una herència de la qual en deriven la literatura, el cinema o la cultura popular dels nostres dies.
La selecció d'obres dels comissaris de l'exposició
L'exposició Bèsties. Els animals a l'art medieval s'articula al voltant de 69 obres de la mateixa col·lecció del Museu d'Art Medieval de Vic, i cinc manuscrits procedents de l'Arxiu Episcopal de Vic. Marc Sureda, conservador del museu i comissari de la mostra, descobreix als lectors d'Osona.com quines són les peces més rellevants de la mostra.
Davallada als inferns del retaule de Sant Joanipol: Es tracta d'un compartiment del retaule de Sant Joanipol de Sant Joan de les Abadesses, una obra del segon quart del segle XIV autoria de Bernat Saulet. Una escultura sobre alabastre, vitrificat i policromat. Una escena que, normalment, s'observa amb el conjunt del retaule, tal com explica Sureda, i a on es veu el cap d'un monstre amb la boca oberta, que simbolitza l'infern, a més "d'animals híbrids", com per exemple un simi "que expressa la idea del desordre".
Pinacle d'un retaule dedicat a Sant Vicenç exposat a la mostra. Foto: Adrià Costa Rifà
Pinacle d'un retaule dedicat a Sant Vicenç: Peça d'art originària de Cardona, del primer quart del segle XV que narra la història dels moments posteriors a la mort de Sant Vicenç, quan el seu cos és evocat a un femer perquè es podreixi. El comissari de l'exposició explica que s'hi poden observar llops i guineus -unes bèsties que han aparegut amb la restauració de l'obra- amb la intenció de menjar-se'l, però també hi apareixen uns corbs que espanten els altres animals amb la finalitat de protegir el cos del sant. "Els corbs apareixen a la llegenda del sant com a animals protectors, una metàfora dels àngels que baixen del cel per fer el funeral de Sant Vicenç", detalla Sureda.
Frontal d'altar de Santa Margarida de Vilaseca: "El MEV és cèlebre per la seva col·lecció de frontals romànics", remarca el comissari de Bèsties. Els animals en l'art medieval. En aquest cas en destaca el de Santa Margarida de Vilaseca, datat del darrer quart del segle XII, una pintura al tremp sobre fusta de roure on s'observen bèsties diabòliques i d'altres de celestials, una peça que narra la història de la fe innegociable de Santa Margarida.
Taula central del retaule de Sant Miquel de Verdú: Es tracta d'una pintura al tremp sobre fusta, datada de 1493-1494, l'autoria de la qual és de Joan de Rua. Explica la història de com Sant Miquel venç el diable "una bèstia feta a partir de trossos d'altres animals, un ésser híbrid monstruós" amb ulls de serp, orelles de felí, cua de guineu i potes d'au que simbolitza "el caos, el desordre, el contra natura, inversió" oposat "a l'elegància de Sant Miquel, la millor versió d'un ésser humà, un àngel", matisa Sureda.
L'any de les bèsties
"El model d'exposició que fem és una inversió molt gran, no només de recursos econòmics sinó en el treball que fan els comissaris de la mostra investigant i documentant", explica Oriol Picas, director del Museu d'Art Medieval de Vic. En aquesta línia, detalla que al voltant de l'exposició es desplegarà un ampli programa d'activitats que també implicarà a altres agents i esdeveniments de la ciutat. Picas subratlla que el coneixement que deriva de la mostra "s'ha de rendibilitzar al màxim": "Si volem arribar a molta gent, hem de superar els murs del museu", diu.L'exposició presenta una experiència immersiva audiovisual al voltant de la qual pretenen "arribar a un públic diferent". D'altra banda, el propòsit del museu és cooperar amb la ciutat de Vic i la resta de la comarca d'Osona, una experiència que des del MEV van tastar amb la Prèvia del Mercat Medieval 2022 i que valoren positivament. Al voltant de Bèsties. Els animals en l'art medieval"hi haurà activitats de collita pròpia i propostes que faran des de diferents entitats del territori", explica el director del MEV.
Oriol Picas, director del Museu d'Art Medieval de Vic. Foto: Adrià Costa Rifà
No hi faltaran els formats clàssics com les visites comentades a l'exposició o els tallers infantils. S'oferiran cicles de conferències sobre el paper que hi juguen les bèsties en la cosmovisió medieval, algunes de les quals tindran lloc al mateix museu i d'altres amb col·laboració amb el Casino de Vic, que enguany celebra el 175è aniversari de la seva fundació.
Picas remarca que la "gràcia" de la programació és que no està tancada i que s'està treballant conjuntament amb altres agents i equipaments de la ciutat. Un exemple d'aquesta cooperació és amb la Biblioteca Pilarin Bayés, a on es farà un club de lectura sobre bèsties. També s'oferiran activitats escolars i pels casals d'estiu que organitza el consistori vigatà.
Sigui com sigui, conclou el director del MEV "la programació anirà creixent" amb el propòsit que aquest sigui "l'any de les bèsties".