29
de març
del
2023
Actualitzat
el
05
d'abril
a les
9:14h
Les obres de rehabilitació de les dues primeres Adoberies de Vic de propietat municipal –la 2 i la 4- continuen avançant i des del consistori vigatà esperen que a finals d'aquest 2023 "ja puguin estar obertes".
Actualment, se n'està executant el tancament de l'edifici per formar un espai de pública concurrència i un centre d'interpretació que, tal com explica la regidora d'Urbanisme Fabiana Palmero, reproduirà el procés de la pell, "una indústria pionera a Vic i que va servir per fer créixer la burgesia de la ciutat", a més d'oferir sales polivalents, espais de coworking i també de servei municipal "per donar assistència i suport al recinte".
La rehabilitació de les adoberies és un projecte sorgit de la reivindicació ciutadana i veïnal, una odissea que s'encamina l'any 2007, quan es va concedir a aquest espai la catalogació de Bé Cultural d'Interès Nacional amb Interès Etnològic. "Quan vam arribar al consistori l'any 2015, des del govern vam decidir que havíem d'entomar el projecte de les adoberies", explica Palmero, que remarca que a través del POUM se'n van requalificar les dues primeres. L'ajuntament les va adquirir a finals del 2019 fent-se el traspàs efectiu l'any 2020.
En aquest sentit, la regidora d'Urbanisme detalla que es tracta d'un "projecte de ciutat" a través del qual també s'ha apostat per la renaturalització del riu, i recorda que el consistori "també va adquirir el solar de Genís Antel", un espai de 3 hectàrees on des de l'ajuntament volen "obrir un concurs d'idees per rehabilitar l'espai". D'altra banda, l'ens també ha adquirit altres edificis com els de la zona de la Clota i s'han fet diverses intervencions urbanístiques "amb la voluntat d'engrescar a la resta de propietaris", diu Palmero.
Durant aquests mesos s'han recollit 700 propostes, explica el regidor de Participació Josep-Ramon Soldevila, i detalla que a partir d'ara "se n'ha de fer un recull i s'han d'analitzar". Amb tot, Soldevila subratlla que "el procés és viu" i que hi ha alguna entitat "que encara hi té alguna cosa a dir", a més de destacar que, del total de propostes, "algunes són esbiaixades, però d'altres són curioses i més fàcils d'aplicar". En tot cas "els polítics, tècnics i una futura comissió de seguiment seran els encarregats de decidir-ho", conclou el regidor.
Actualment, se n'està executant el tancament de l'edifici per formar un espai de pública concurrència i un centre d'interpretació que, tal com explica la regidora d'Urbanisme Fabiana Palmero, reproduirà el procés de la pell, "una indústria pionera a Vic i que va servir per fer créixer la burgesia de la ciutat", a més d'oferir sales polivalents, espais de coworking i també de servei municipal "per donar assistència i suport al recinte".
La rehabilitació de les adoberies és un projecte sorgit de la reivindicació ciutadana i veïnal, una odissea que s'encamina l'any 2007, quan es va concedir a aquest espai la catalogació de Bé Cultural d'Interès Nacional amb Interès Etnològic. "Quan vam arribar al consistori l'any 2015, des del govern vam decidir que havíem d'entomar el projecte de les adoberies", explica Palmero, que remarca que a través del POUM se'n van requalificar les dues primeres. L'ajuntament les va adquirir a finals del 2019 fent-se el traspàs efectiu l'any 2020.
En aquest sentit, la regidora d'Urbanisme detalla que es tracta d'un "projecte de ciutat" a través del qual també s'ha apostat per la renaturalització del riu, i recorda que el consistori "també va adquirir el solar de Genís Antel", un espai de 3 hectàrees on des de l'ajuntament volen "obrir un concurs d'idees per rehabilitar l'espai". D'altra banda, l'ens també ha adquirit altres edificis com els de la zona de la Clota i s'han fet diverses intervencions urbanístiques "amb la voluntat d'engrescar a la resta de propietaris", diu Palmero.
El procés participatiu
El maig del 2022 iniciava oficialment un procés participatiu al voltant de les Adoberies amb l'objectiu d'implicar la ciutadania, entitats, associacions, empreses i particulars per definir els usos de la zona. Un procés en el qual el febrer del 2023 ja hi havien participat 1.700 persones.Durant aquests mesos s'han recollit 700 propostes, explica el regidor de Participació Josep-Ramon Soldevila, i detalla que a partir d'ara "se n'ha de fer un recull i s'han d'analitzar". Amb tot, Soldevila subratlla que "el procés és viu" i que hi ha alguna entitat "que encara hi té alguna cosa a dir", a més de destacar que, del total de propostes, "algunes són esbiaixades, però d'altres són curioses i més fàcils d'aplicar". En tot cas "els polítics, tècnics i una futura comissió de seguiment seran els encarregats de decidir-ho", conclou el regidor.