28
de març
del
2023
Els adolescents i joves del 2023 viuen en un context d'acceleració i immediatesa: “La seva vida és com és el feed de Tik Tok”. No és l'afirmació d'un opinador d'edat avançada en una tertúlia dels matins a la ràdio sinó de dues persones que els coneixen molt bé com l'Alba Mengual i en Jaume Salés. Són els tècnics de joventut de Roda de Ter, municipi que precisament acaba de renovar el pla local en aquest àmbit per tal d'afavorir l'emancipació, reduir els riscos socials després de la pandèmia, afavorir la seva participació en la vida cultural i fomentar l'esperit crític.
El pla s'intenta adaptar a una nova realitat marcada, a banda d'aquesta acceleració, per la sortida de la pandèmia i la posterior crisi econòmica i energètica. “Les necessitats del jovent han canviat molt. Busquem protegir i generar oportunitats que donin resposta als seus reptes”, assegura Roser Montané, primera tinenta d'alcalde i regidora de Joventut.
El pla local aprovat fa quatre anys va apostar per renovar-lo i, sense abandonar l'espai físic, que passés a ser més un concepte. En aquest sentit, no deixa de ser un lloc de trobada, un punt de referència i un espai de seguretat per als joves, però també la infraestructura des d'on s'organitzen moltes activitats que passen arreu del poble o a fora. En conjunt, uns 200 joves –majoritàriament de Roda, però puntualment també dels municipis del Cabrerès- participen en les activitats organitzades.
Tot i que no hi ha unes edats mínimes i màxima, els usuaris de L'Espai se situen majoritàriament entre els 12 i els 18 anys, el període corresponent a l'institut. Que al municipi només n'hi hagi un, facilita la feina i la interacció amb el centre educatiu. “Hi tenim molta relació i la feina amb l'equip directiu és molt fàcil”, assegura Alba Mengual.
Roda de Ter és un municipi més on adolescents i joves tenen problemes similars als de la resta del país (i de part del món). Ara bé, el fet de ser d'una dimensió mitjana és “perfecte per treballar amb els joves”. “Sempre saps amb qui estàs parlant i el seu context”, admet Salés.
De tots els pisos dos estan destinats exclusivament per a joves. Han de tenir menys de 29 anys i la quantitat del lloguer va en funció de diversos paràmetres amb un màxim de 250 euros mensuals. El contracte és de set anys per unes llars de dues habitacions i que no s'havien estrenat fins a l'entrega de claus el passat mes de novembre.
Un dels joves que hi ha pogut accedir és en Ton Jordà de 22 anys. Ja s'havia emancipat a finals del 2020, però havia hagut de recórrer a un pis de propietat de parents. "Tot i deixar-me un lloguer assequible, em costava arribar a finals de mes", explica a Nació. "Amb aquest projecte els preus són força econòmics, ja que van en relació amb la renda del beneficiari", afegeix.
Tot i que haver de marxar de Roda no hagués estat cap daltabaix –de fet va estar vivint nou mesos a Manlleu-, Jordà admet que és "còmode i agraït" poder viure al poble de tota la vida: "Estàs a prop dels amics i la família, no has de renunciar a les rutines i costums", conclou.
Més enllà d'aquesta activitat ordinària, l'espai juvenil disposa de diversos serveis d'atenció i assessorament. Una vegada al mes compten amb la presència de la psicòloga i sexòlogaElena Crespi, que organitza sessions en petits grups centrades en temàtiques concretes com menstruació, identitat de gènere o masturbació, entre altres.
El servei inclou cites individuals on es treballa qüestions més específiques i, sovint, a partir de la derivació de l'institut o de Serveis Socials. "Estem parlant de temes que requereixen un seguiment en el temps com la mateixa identitat de gènere, però també problemes de parella o dificultats relacionals", explica Elena Crespi a Nació.
La violència masclista i, especialment, les agressions sexuals, és una qüestió que afecta molt el dia a dia de les noies –que utilitzen el servei més que els nois-. "Tenen una sensació d'inseguretat tant per comentaris que reben a les aules com per l'ambient del carrer i a l'oci nocturn", adverteix Crespi.
També se segueix amb el mateix esquema –cites individuals i sessions en grups- per a l'orientació laboral i acadèmica, a càrrec de Bernat Panades, referent d'ocupació juvenil del Consell Comarcal. Atén bàsicament joves entre 16 i 19 anys que, en general, busquen la seva primera feina per als mesos d'estiu. "És habitual treballar amb ells el currículum, les competències i l'entrevista", explica el tècnic.
Una manera de treballar-ho tot plegat és l'Speed Dating laboral, una activitat organitzada per l'Espai per tal d'aconseguir el nombre més gran de match entre empreses i joves. "No és només una bona eina per trobar feina, sinó sobretot per preparar-se per entrar al món laboral", assenyala Panades.
Setmanalment, també tenen un parell de grups de tres o quatre alumnes derivats des de l'institut. Amb “l'excusa” de fer deures, serveix per fer vincle i realitzar un acompanyament emocional a joves amb certes problemàtiques. “Tenim una relació molt estreta amb l'institut i això ens facilita la feina”, reiteren els tècnics de joventut.
Les conseqüències sobre adolescents i joves encara s'arrosseguen, però una de les bones notícies és que la salut mental ha deixat de ser un tabú i se'n comença a parlar més obertament. “Ho volem treballar específicament i ben aviat podrem ampliar l'equip temporalment amb una tercera persona per aquesta qüestió”, expliquen des de l'Ajuntament de Roda de Ter.
A més, a partir d'aquest mes d'abril, tindran el nou servei Intaboo, ofert per tècnics del Consell Comarcal d'Osona. Estarà centrat en les drogues i en l'addicció a les pantalles i serà la primera activitat que, de manera explícita, estarà destinada als joves, però també a les seves famílies.
També es pretén fomentar la consciència crítica amb cicles com Roda Feminista. “Aquesta va ser una aposta pionera quan des de les institucions –i menys en polítiques de joventut- no s'hi prestava massa atenció. L'hem fet créixer, aprofundint i ampliant el seu abast”, destaca Roser Montané. “Mai se'ls demanarà que canviïn els seus referents, però sí que puguin ser crítics i aprendre a qüestionar-los”, afegeixen els tècnics de joventut.
El pla s'intenta adaptar a una nova realitat marcada, a banda d'aquesta acceleració, per la sortida de la pandèmia i la posterior crisi econòmica i energètica. “Les necessitats del jovent han canviat molt. Busquem protegir i generar oportunitats que donin resposta als seus reptes”, assegura Roser Montané, primera tinenta d'alcalde i regidora de Joventut.
Més de 200 joves
El punt de referència de les polítiques juvenils a Roda de Ter és L'Espai, un local inaugurat fa quasi 15 anys a l'avinguda de la Diputació. En el seu moment va ser un referent i es va avançar al procés de digitalització que tot just començava. Ara, admeten els seus responsables, havia quedat una mica antiquat i calia un canvi tant de la imatge corporativa com de redistribució dels espais. Per exemple, la sala d'ordinadors –un concepte avui obsolet- es transforma en un racó més relaxat i amable per atendre els joves.Les necessitats del jovent han canviat molt. Busquem generar oportunitats que donin resposta als seus reptes.
El pla local aprovat fa quatre anys va apostar per renovar-lo i, sense abandonar l'espai físic, que passés a ser més un concepte. En aquest sentit, no deixa de ser un lloc de trobada, un punt de referència i un espai de seguretat per als joves, però també la infraestructura des d'on s'organitzen moltes activitats que passen arreu del poble o a fora. En conjunt, uns 200 joves –majoritàriament de Roda, però puntualment també dels municipis del Cabrerès- participen en les activitats organitzades.
Tot i que no hi ha unes edats mínimes i màxima, els usuaris de L'Espai se situen majoritàriament entre els 12 i els 18 anys, el període corresponent a l'institut. Que al municipi només n'hi hagi un, facilita la feina i la interacció amb el centre educatiu. “Hi tenim molta relació i la feina amb l'equip directiu és molt fàcil”, assegura Alba Mengual.
Roda de Ter és un municipi més on adolescents i joves tenen problemes similars als de la resta del país (i de part del món). Ara bé, el fet de ser d'una dimensió mitjana és “perfecte per treballar amb els joves”. “Sempre saps amb qui estàs parlant i el seu context”, admet Salés.
Pisos del "banc dolent" per a joves
Roda de Ter mai havia tingut pisos de lloguer assequible. Ara, després de llargues negociacions, en disposa de vuit procedents de la SAREB, el conegut com a “banc dolent”. “És un dels grans èxits d'aquests tres anys al capdavant de l'Ajuntament”, assegura Roser Montané.De tots els pisos dos estan destinats exclusivament per a joves. Han de tenir menys de 29 anys i la quantitat del lloguer va en funció de diversos paràmetres amb un màxim de 250 euros mensuals. El contracte és de set anys per unes llars de dues habitacions i que no s'havien estrenat fins a l'entrega de claus el passat mes de novembre.
Un dels joves que hi ha pogut accedir és en Ton Jordà de 22 anys. Ja s'havia emancipat a finals del 2020, però havia hagut de recórrer a un pis de propietat de parents. "Tot i deixar-me un lloguer assequible, em costava arribar a finals de mes", explica a Nació. "Amb aquest projecte els preus són força econòmics, ja que van en relació amb la renda del beneficiari", afegeix.
Tot i que haver de marxar de Roda no hagués estat cap daltabaix –de fet va estar vivint nou mesos a Manlleu-, Jordà admet que és "còmode i agraït" poder viure al poble de tota la vida: "Estàs a prop dels amics i la família, no has de renunciar a les rutines i costums", conclou.
Treballar amb el vincle
L'Espai està obert cada tarda. És un equipament que serveix per fer deures, per fer comunitat i trobar un espai de confiança on expressar dubtes o preocupacions als tècnics de joventut. Ells asseguren que hi tenen una relació molt directa: “Treballem molt a partir del vincle”.Més enllà d'aquesta activitat ordinària, l'espai juvenil disposa de diversos serveis d'atenció i assessorament. Una vegada al mes compten amb la presència de la psicòloga i sexòlogaElena Crespi, que organitza sessions en petits grups centrades en temàtiques concretes com menstruació, identitat de gènere o masturbació, entre altres.
El servei inclou cites individuals on es treballa qüestions més específiques i, sovint, a partir de la derivació de l'institut o de Serveis Socials. "Estem parlant de temes que requereixen un seguiment en el temps com la mateixa identitat de gènere, però també problemes de parella o dificultats relacionals", explica Elena Crespi a Nació.
Presentació del nou pla local de joventut de Roda de Ter. Foto: Adrià Costa Rifà
La violència masclista i, especialment, les agressions sexuals, és una qüestió que afecta molt el dia a dia de les noies –que utilitzen el servei més que els nois-. "Tenen una sensació d'inseguretat tant per comentaris que reben a les aules com per l'ambient del carrer i a l'oci nocturn", adverteix Crespi.
La seva vida és com és el feed de Tik Tok.
També se segueix amb el mateix esquema –cites individuals i sessions en grups- per a l'orientació laboral i acadèmica, a càrrec de Bernat Panades, referent d'ocupació juvenil del Consell Comarcal. Atén bàsicament joves entre 16 i 19 anys que, en general, busquen la seva primera feina per als mesos d'estiu. "És habitual treballar amb ells el currículum, les competències i l'entrevista", explica el tècnic.
Una manera de treballar-ho tot plegat és l'Speed Dating laboral, una activitat organitzada per l'Espai per tal d'aconseguir el nombre més gran de match entre empreses i joves. "No és només una bona eina per trobar feina, sinó sobretot per preparar-se per entrar al món laboral", assenyala Panades.
Setmanalment, també tenen un parell de grups de tres o quatre alumnes derivats des de l'institut. Amb “l'excusa” de fer deures, serveix per fer vincle i realitzar un acompanyament emocional a joves amb certes problemàtiques. “Tenim una relació molt estreta amb l'institut i això ens facilita la feina”, reiteren els tècnics de joventut.
Salut mental, drogues i pantalles
La pandèmia va impactar a tota la societat, però els joves van ser dels que ho van patir més en silenci. En aquest sentit, un dels objectius del nou pla de joventut és reduir el risc social. “Que en la postpandèmia ningú quedi enrere”, assenyala Jaume Salés.Les conseqüències sobre adolescents i joves encara s'arrosseguen, però una de les bones notícies és que la salut mental ha deixat de ser un tabú i se'n comença a parlar més obertament. “Ho volem treballar específicament i ben aviat podrem ampliar l'equip temporalment amb una tercera persona per aquesta qüestió”, expliquen des de l'Ajuntament de Roda de Ter.
Han de poder ser crítics i aprendre a qüestionar els seus referents.
A més, a partir d'aquest mes d'abril, tindran el nou servei Intaboo, ofert per tècnics del Consell Comarcal d'Osona. Estarà centrat en les drogues i en l'addicció a les pantalles i serà la primera activitat que, de manera explícita, estarà destinada als joves, però també a les seves famílies.
També es pretén fomentar la consciència crítica amb cicles com Roda Feminista. “Aquesta va ser una aposta pionera quan des de les institucions –i menys en polítiques de joventut- no s'hi prestava massa atenció. L'hem fet créixer, aprofundint i ampliant el seu abast”, destaca Roser Montané. “Mai se'ls demanarà que canviïn els seus referents, però sí que puguin ser crítics i aprendre a qüestionar-los”, afegeixen els tècnics de joventut.