02
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
09
de febrer
a les
11:25h
Els Agents Rurals d'Osona adverteixen que la terra no pot assumir la quantitat de contaminants que s'hi està abocant. El cap del cos, Quim Dalmau, explica que tot ve arran de la proliferació de les macrogranges amb grans quantitats de bestiar que generen uns residus que s'utilitzen com a adob. El problema és que l'excés d'adob acaba actuant com a residu a la terra que "pateix un desequilibri" que no pot assumir.
A tall d'exemple, Dalmau considera que les grans explotacions de ramaderia intensiva amb vaques "que munyen les 24 hores" no es poden considerar pagesia, i res tenen a veure amb les que es dediquen a la pastura dels animals.
Però on realment hi ha el conflicte és en la indústria porcina, especialment abundant a la comarca d'Osona. El cap dels Rurals a la comarca assenyala que s'han muntat grans macrogranges d'engreix de porcs que generen una quantitat de purins que no pot assumir la terra. Això fa que hi hagi diverses zones considerades "vulnerables", tot i que deixa clar que denominar-les així no vol dir res més que "contaminades". "Si es fa servir el terme vulnerable et permet seguir-hi fent-hi actuacions", lamenta. Unes actuacions que, segons ell, van especialment encaminades a la producció.
"Es van regant els camps que ja estan contaminats i tenen un ph alterat i es continua permetent. Si tu tens una ferida al cos el primer que has de fer és treure allò que et fa la ferida perquè si no et continuarà sagnant, si la continues burxant", assenyala Dalmau, que demana que es redueixi la quantitat de residu que es llança al camps.
Fan el que poden
Per tot plegat, el cap dels Agents Rurals a Osona concreta que "s'han anat fent coses" per intentar frenar l'abocament descontrolat de purins als voltants de les macrogranges. En concret, les sancions econòmiques s'han incrementat dels 70 als 3.000 euros. "Son petites coses que es van fent. Nosaltres fem el que podem i el que ens deixen fer", diu.
Unes sancions que des del Grup de Defensa del Ter assenyalen que no serveixen de gaire res, ja que en moltes ocasions no arriben a tramitar-se o, fins i tot, surt a compte pagar a l'empresari que comet la infracció, que decideix continuar-ho fent.
De fet, Dalmau reconeix que arribar a la denúncia “no és una bona solució” i el que cal fer és portar una “bona gestió dels purins” i dels residus. “El millor que podria passar seria que no s'arribés a haver de denunciar un abocament”, assenyala el cap dels Rurals.
A tall d'exemple, Dalmau considera que les grans explotacions de ramaderia intensiva amb vaques "que munyen les 24 hores" no es poden considerar pagesia, i res tenen a veure amb les que es dediquen a la pastura dels animals.
Però on realment hi ha el conflicte és en la indústria porcina, especialment abundant a la comarca d'Osona. El cap dels Rurals a la comarca assenyala que s'han muntat grans macrogranges d'engreix de porcs que generen una quantitat de purins que no pot assumir la terra. Això fa que hi hagi diverses zones considerades "vulnerables", tot i que deixa clar que denominar-les així no vol dir res més que "contaminades". "Si es fa servir el terme vulnerable et permet seguir-hi fent-hi actuacions", lamenta. Unes actuacions que, segons ell, van especialment encaminades a la producció.
"Es van regant els camps que ja estan contaminats i tenen un ph alterat i es continua permetent. Si tu tens una ferida al cos el primer que has de fer és treure allò que et fa la ferida perquè si no et continuarà sagnant, si la continues burxant", assenyala Dalmau, que demana que es redueixi la quantitat de residu que es llança al camps.
Fan el que poden
Per tot plegat, el cap dels Agents Rurals a Osona concreta que "s'han anat fent coses" per intentar frenar l'abocament descontrolat de purins als voltants de les macrogranges. En concret, les sancions econòmiques s'han incrementat dels 70 als 3.000 euros. "Son petites coses que es van fent. Nosaltres fem el que podem i el que ens deixen fer", diu.
Unes sancions que des del Grup de Defensa del Ter assenyalen que no serveixen de gaire res, ja que en moltes ocasions no arriben a tramitar-se o, fins i tot, surt a compte pagar a l'empresari que comet la infracció, que decideix continuar-ho fent.
De fet, Dalmau reconeix que arribar a la denúncia “no és una bona solució” i el que cal fer és portar una “bona gestió dels purins” i dels residus. “El millor que podria passar seria que no s'arribés a haver de denunciar un abocament”, assenyala el cap dels Rurals.