24
de gener
del
2023
Actualitzat
el
01
de febrer
a les
9:47h
L'Elena Crespi Asensio (Torelló 1981) ens rep a l'estudi on treballa amb vistes a la Plaça Nova de Torelló. Hi passa hores, tot i que les consultes com a terapeuta les fa a Vic i Barcelona. Aquí és on prepara els cursos, porta les seves xarxes i escriu. I és que els llibres formen part de l'Elena. Els devora i n'elabora.
Sortir de mareés el darrer títol que ha escrit, una mirada de la maternitat des d'un punt de vista feminista, però amb un clar objectiu, que el llegeixin els homes.
- Sortir de mare és el primer llibre que escriu que no parla expressament de sexualitat?
- És veritat que no ho fa de manera expressa, però jo no puc destriar la sexualitat de la maternitat. Crec que una cosa va molt lligada a l'altra, però sí que és veritat que no poso el focus de manera concreta amb la sexualitat.
- És un llibre que va dirigit a dones que són mares o que no ho són encara o que no volen o no poden?
- En realitat el meu públic objectiu són els homes, però sé que qui el llegirà seran sobretot dones. Sóc conscient que als homes no els crida l'atenció, especialment els heterosexuals perquè els hi costa més moure's. Aquest és el meu objectiu que aquests homes el llegeixin, però ho pot fer qualsevol persona, tingui o no criatures, vulgui o no tenir-les o pugui o no tenir fills.
- Explica al llibre situacions com el dol perinatal que potser no es coneix prou i pot ser un trauma...
- I tant. Però és una qüestió global de la família. Sí que és veritat que hi poden haver homes que siguin més aliens a aquest tema, però a la majoria se'ls hi trenca alguna cosa quan passa això. Per fer el llibre he parlat també amb avis que els donen la notícia que seran avis i de cop i volta desapareix i ho passen molt malament. Afecta a tota la família i a tot l'entorn i estem acostumats a tapar-ho.
- Una sexòloga es frustra quan veu que encara s'intenta educar en el paradigma que els nens venen de París o que els porta una cigonya?
- Sí que ho és, però hem de fer un esforç per entendre que no totes les famílies tenen les mateixes oportunitats d'aprenentatge. El problema és que hi ha tant tabú encara en educar els fills en relació a la sexualitat i per fer-los entendre com es fan realment les criatures, que crec que el que hem de fer primer és mirar de treballar primer el tabú. Evitar el tema o els enganys no serveixen per res.
- Vivim en una societat conservadora encara?
- Sí, però realment cal posar en valor que cada vegada ho estem deixant més enrere. Tot i això, em preocupa molt missatges com els de l'extrema dreta que frena i no permet avançar. Amb el que costa introduir la vessant feminista i aconseguir educar en aquest sentit....
- Fa mal veure com aquest missatge guanya terreny, no?
- És clar. Però també serveix per reforçar el convenciment d'aquells que tenim una mirada feminista de les coses, això també és molt important.
- Entre les moltes ocupacions que té hi ha la de terapeuta de parella. Treballa més ara que abans de la pandèmia en això?
- Molt més. Una bestiesa més. En tots els àmbits de la psicologia, però, passa el mateix. Molts col·legues amb els qui parlo em diuen que no tenen hores.
- La gent s'ha adonat de la importància de la salut mental i ha perdut la vergonya?
- Sí. Jo crec que cada vegada més gent té clar que fer teràpia és necessari. Sembla mentida que hagi hagut de venir una pandèmia perquè ens adonéssim d'això, però ha estat així.
- La pandèmia ha afectat les parelles com a tal?
- Sí, en alguns casos les ha devastat, però també és cert que la teràpia els serveix per adonar-se que no poden seguir així.
- I els costa venir a teràpia de parella?
- Sobretot als homes. N'hi ha molt pocs que ho facin amb voluntat. És una llàstima perquè molts dels homes que venen, d'entrada et deixen clar que hi son “per acompanyar-la a ella” i això és molt mal punt de partida. Repeteixo, és una llàstima.
- I per acabar..ha trobat una estona per dedicar-nos a Nació aquesta entrevista. Quantes hores té un dia per Elena Crespi?
- Doncs no sé què dir-te (riu i esbufega). Ara m'he proposat afluixar el 2023. Vull fer moltes coses i el cos se'n ressent, però l'objectiu d'aquest és aturar-me una mica.
Sortir de mareés el darrer títol que ha escrit, una mirada de la maternitat des d'un punt de vista feminista, però amb un clar objectiu, que el llegeixin els homes.
- Sortir de mare és el primer llibre que escriu que no parla expressament de sexualitat?
- És veritat que no ho fa de manera expressa, però jo no puc destriar la sexualitat de la maternitat. Crec que una cosa va molt lligada a l'altra, però sí que és veritat que no poso el focus de manera concreta amb la sexualitat.
- És un llibre que va dirigit a dones que són mares o que no ho són encara o que no volen o no poden?
- En realitat el meu públic objectiu són els homes, però sé que qui el llegirà seran sobretot dones. Sóc conscient que als homes no els crida l'atenció, especialment els heterosexuals perquè els hi costa més moure's. Aquest és el meu objectiu que aquests homes el llegeixin, però ho pot fer qualsevol persona, tingui o no criatures, vulgui o no tenir-les o pugui o no tenir fills.
"Jo no puc destriar la sexualitat de la maternitat. Crec que una cosa va lligada a l'altra"
- Explica al llibre situacions com el dol perinatal que potser no es coneix prou i pot ser un trauma...
- I tant. Però és una qüestió global de la família. Sí que és veritat que hi poden haver homes que siguin més aliens a aquest tema, però a la majoria se'ls hi trenca alguna cosa quan passa això. Per fer el llibre he parlat també amb avis que els donen la notícia que seran avis i de cop i volta desapareix i ho passen molt malament. Afecta a tota la família i a tot l'entorn i estem acostumats a tapar-ho.
Elena Crespi amb un exemplar de l'últim llibre que ha escrit. Foto: Adrià Costa
- Una sexòloga es frustra quan veu que encara s'intenta educar en el paradigma que els nens venen de París o que els porta una cigonya?
- Sí que ho és, però hem de fer un esforç per entendre que no totes les famílies tenen les mateixes oportunitats d'aprenentatge. El problema és que hi ha tant tabú encara en educar els fills en relació a la sexualitat i per fer-los entendre com es fan realment les criatures, que crec que el que hem de fer primer és mirar de treballar primer el tabú. Evitar el tema o els enganys no serveixen per res.
"Em preocupa molt veure com calen missatges de l'extrema dreta que no ens permeten avançar"
- Vivim en una societat conservadora encara?
- Sí, però realment cal posar en valor que cada vegada ho estem deixant més enrere. Tot i això, em preocupa molt missatges com els de l'extrema dreta que frena i no permet avançar. Amb el que costa introduir la vessant feminista i aconseguir educar en aquest sentit....
- Fa mal veure com aquest missatge guanya terreny, no?
- És clar. Però també serveix per reforçar el convenciment d'aquells que tenim una mirada feminista de les coses, això també és molt important.
"Sembla mentida que hagi hagut de venir una pandèmia per adonar-nos de la importància de fer teràpia"
- Entre les moltes ocupacions que té hi ha la de terapeuta de parella. Treballa més ara que abans de la pandèmia en això?
- Molt més. Una bestiesa més. En tots els àmbits de la psicologia, però, passa el mateix. Molts col·legues amb els qui parlo em diuen que no tenen hores.
- La gent s'ha adonat de la importància de la salut mental i ha perdut la vergonya?
- Sí. Jo crec que cada vegada més gent té clar que fer teràpia és necessari. Sembla mentida que hagi hagut de venir una pandèmia perquè ens adonéssim d'això, però ha estat així.
Elena Crespi. Foto: Adrià Costa
- La pandèmia ha afectat les parelles com a tal?
- Sí, en alguns casos les ha devastat, però també és cert que la teràpia els serveix per adonar-se que no poden seguir així.
"Molts homes que venen a fer teràpia de parella et deixen clar que hi són "per acompanyar-la a ella". És una llàstima"
- I els costa venir a teràpia de parella?
- Sobretot als homes. N'hi ha molt pocs que ho facin amb voluntat. És una llàstima perquè molts dels homes que venen, d'entrada et deixen clar que hi son “per acompanyar-la a ella” i això és molt mal punt de partida. Repeteixo, és una llàstima.
- I per acabar..ha trobat una estona per dedicar-nos a Nació aquesta entrevista. Quantes hores té un dia per Elena Crespi?
- Doncs no sé què dir-te (riu i esbufega). Ara m'he proposat afluixar el 2023. Vull fer moltes coses i el cos se'n ressent, però l'objectiu d'aquest és aturar-me una mica.