12
de gener
del
2023
Actualitzat
el
23
de gener
a les
11:53h
L'Ajuntament de Vic ha acollit aquest dijous la presentació del projecte Carboni Zero, una iniciativa impulsada pel Centre Blockchain de Catalunya (CBCat) i que pretén minimitzar les emissions de carboni del sector agroalimentari català, una indústria que representa el 16% del PIB.
L'objectiu és crear un model únic perquè els diferents actors de la indústria agroalimentària puguin garantir la seguretat i la transparència de les seves dades, i perquè puguin quantificar les emissions de C02 sense revelar detalls del procés de producció.
La tecnologia blockchain serà la base del projecte i permetrà establir un sistema segur i "confidencial" per a totes les parts implicades. Així ho ha explicat el director del CBCat, Quirze Salomó, que també ha detallat que la iniciativa es dividirà en diferents fases: durant el 2023 s'executarà una prova pilot, mentre que el 2024 i el 2025 seran claus per aplicar-ne els resultats. En aquest sentit, Salomó ha apel·lat al lema "competir per compartir", i ha pronosticat que serà "un exemple per altres zones d'Europa".
El projecte està dirigit pel Centre de Blockchain de Catalunya, que hi aporta el disseny de la plataforma que suportarà tot el sistema, i hi participen el Centre Tecnològic Beta de la Universitat de Vic i la consultora tecnològica Seidor, mentre que Bon Preu, Noel i Llet Nostra seran les tres indústries agroalimentàries que participaran en la prova pilot.
Carboni Zero es dirigirà des de la subseu especialitzada en alimentació que el CBCat va inaugurar a Vic el setembre del 2021.
Salomó, ha destacat que "cada vegada més els consumidors estan compromesos amb la lluita pel medi ambient i la sostenibilitat", i ha defensat que participar en aquest projecte repercutirà directament en la percepció de marca de les empreses "sense que s'exposin els seus processos". Amb la tecnologia blockchain es poden posar a l'abast del sector totes les eines per tal que les empreses busquin l'excel·lència dels seus processos i contribueixin a la sostenibilitat ambiental.
Pel que fa a la inversió que hauran de fer les empreses per adoptar la blockchain, "no són molt grans", i generalment són en sistemes informàtics per poder-se adaptar a la nova metodologia.
A mitjà termini, el projecte busca que el sector agroalimentari certifiqui les zero emissions. La manera de fer-ho és "redimint" el carboni emès amb crèdits de carboni. En aquest sentit, Salomó ha explicat que això les empreses ho podran aconseguir a través d'accions com la pràctica de l'agricultura regenerativa, dedicant i gestionant extensions de terreny a bosc, o generant energia elèctrica mitjançant processos renovables.
A llarg termini, es planteja un mercat voluntari per a la compravenda dels crèdits de carboni. Un sistema que permetrà a aquelles empreses que han treballat per a reduir el carboni a l'atmosfera que puguin rendibilitzar les seves inversions. En aquest sentit, el CBCat vol promoure i incentivar econòmicament l'ús de tècniques sostenibles.
Carboni Zero pretén lluitar contra "el paradigma actual del canvi climàtic", tal com ha detallat Joan Colom del Centre Beta de la UVic. En aquesta línia, Colom ha remarcat que "la sostenibilitat ja no és opcional" per a les empreses, ha recordat la necessitat de "millorar la sostenibilitat del sector agroalimentari" i ha destacat que, als últims anys, hi ha hagut "un canvi important" pel que fa a les bones pràctiques empresarials.
Per la seva banda, Gabriel de Mariscal, director general de Llet Nostra, assenyala que "l'única possibilitat de créixer és millorar en sostenibilitat". A més, el directiu destaca que si ara no es comprometen en aquest sentit "no es trobarà la manera de complir amb les normes que després vindran de la Unió Europea i que seran cada vegada més restrictives".
L'objectiu és crear un model únic perquè els diferents actors de la indústria agroalimentària puguin garantir la seguretat i la transparència de les seves dades, i perquè puguin quantificar les emissions de C02 sense revelar detalls del procés de producció.
La tecnologia blockchain serà la base del projecte i permetrà establir un sistema segur i "confidencial" per a totes les parts implicades. Així ho ha explicat el director del CBCat, Quirze Salomó, que també ha detallat que la iniciativa es dividirà en diferents fases: durant el 2023 s'executarà una prova pilot, mentre que el 2024 i el 2025 seran claus per aplicar-ne els resultats. En aquest sentit, Salomó ha apel·lat al lema "competir per compartir", i ha pronosticat que serà "un exemple per altres zones d'Europa".
El projecte està dirigit pel Centre de Blockchain de Catalunya, que hi aporta el disseny de la plataforma que suportarà tot el sistema, i hi participen el Centre Tecnològic Beta de la Universitat de Vic i la consultora tecnològica Seidor, mentre que Bon Preu, Noel i Llet Nostra seran les tres indústries agroalimentàries que participaran en la prova pilot.
Carboni Zero es dirigirà des de la subseu especialitzada en alimentació que el CBCat va inaugurar a Vic el setembre del 2021.
La lluita contra el canvi climàtic
Els processos de producció de la cadena alimentària contribueixen a accelerar el canvi climàtic, i el projecte Carboni Zero es proposa quantificar-los i certificar-los, des de la transparència, amb l'objectiu que la indústria pugui arribar a optimitzar-los.Salomó, ha destacat que "cada vegada més els consumidors estan compromesos amb la lluita pel medi ambient i la sostenibilitat", i ha defensat que participar en aquest projecte repercutirà directament en la percepció de marca de les empreses "sense que s'exposin els seus processos". Amb la tecnologia blockchain es poden posar a l'abast del sector totes les eines per tal que les empreses busquin l'excel·lència dels seus processos i contribueixin a la sostenibilitat ambiental.
Pel que fa a la inversió que hauran de fer les empreses per adoptar la blockchain, "no són molt grans", i generalment són en sistemes informàtics per poder-se adaptar a la nova metodologia.
A mitjà termini, el projecte busca que el sector agroalimentari certifiqui les zero emissions. La manera de fer-ho és "redimint" el carboni emès amb crèdits de carboni. En aquest sentit, Salomó ha explicat que això les empreses ho podran aconseguir a través d'accions com la pràctica de l'agricultura regenerativa, dedicant i gestionant extensions de terreny a bosc, o generant energia elèctrica mitjançant processos renovables.
A llarg termini, es planteja un mercat voluntari per a la compravenda dels crèdits de carboni. Un sistema que permetrà a aquelles empreses que han treballat per a reduir el carboni a l'atmosfera que puguin rendibilitzar les seves inversions. En aquest sentit, el CBCat vol promoure i incentivar econòmicament l'ús de tècniques sostenibles.
Carboni Zero pretén lluitar contra "el paradigma actual del canvi climàtic", tal com ha detallat Joan Colom del Centre Beta de la UVic. En aquesta línia, Colom ha remarcat que "la sostenibilitat ja no és opcional" per a les empreses, ha recordat la necessitat de "millorar la sostenibilitat del sector agroalimentari" i ha destacat que, als últims anys, hi ha hagut "un canvi important" pel que fa a les bones pràctiques empresarials.
Jordi Duch (Noel), Quirze Salomó (CBCat), Anna Erra, Bet Piella i Joan Colom (Centre BETA) durant la presentació d'aquest dijous a Vic. Foto: CBCat
BonPreu, Noel i Llet Nostra participen en la prova pilot
Tal com han explicat els seus responsables, tant Noel com Llet Nostra ja estan treballant per millorar la sostenibilitat de les seves empreses. En aquesta línia, Jordi Duch, director industrial de Noel Alimentari, ha explicat que "ja complim en traçabilitat, però està sustentada en sistemes com Excel que es poden modificar. Blockchain és un altre nivell, aquest sistema és inalterable i el que registra és fidedigne. Aquesta tecnologia dona consistència i confiança en les dades". Duch també ha detallat que Noel ja compta amb un full de ruta, que inclou cinc fases, amb l'objectiu de reduir les emissions de CO2 en un 80% el 2050.Per la seva banda, Gabriel de Mariscal, director general de Llet Nostra, assenyala que "l'única possibilitat de créixer és millorar en sostenibilitat". A més, el directiu destaca que si ara no es comprometen en aquest sentit "no es trobarà la manera de complir amb les normes que després vindran de la Unió Europea i que seran cada vegada més restrictives".