1 de 10
50 anys CAP Osona

Mig segle al capdavant de l'atenció primària de la comarca

El CAP Osona, que enguany celebra 50 anys d'història, ha estat testimoni dels canvis tecnològics, científics i socials de l'assistència sanitària a Catalunya

La pediatra Elisabet Solà, el ginecòleg Josep Grau i la nutricionista Laura Barniol a l'entrada del CAP Osona. | Adrià Costa
per Irene Giménez Vinyet, Vic | 4 de gener de 2023 a les 09:00 |
Enguany, el Centre d'Atenció Primària Osona Nord de Vic celebra 50 anys de vida. El centre, de l'Institut Català de la Salut (ICS), és conegut popularment com a l'edifici de l'ambulatori, està situat a la plaça Divina Pastora de Vic i és considerat el centre de referència de l'atenció sanitària pública de la comarca.

L'actual edifici del CAP Osona, de sis plantes, es va aixecar sobre l'antic solar de la presó l'any 1970, i es va inaugurar l'1 de març del 1972, i al seu interior, s'hi ha viscut de primera mà l'evolució de l'assistència sanitària de proximitat a la comarca.


En aquell moment, Osona tenia una població aproximada de 102.000 habitants, i el CAP Osona atenia uns 65.000 beneficiaris. A l'equipament hi treballaven 43 professionals de la salut, entre els quals hi havia 8 facultatius, 3 pediatres i 32 especialistes. Avui, hi treballen 132 professionals, i també acull els serveis de l'Atenció Sexual i Reproductiva (ASSIR), el Servei de Diagnòstic per la Imatge (SDPI), el servei de cribratge ocular i d'audiometries i l'Atenció Continuada (ACUT). El volum d'activitat de l'ambulatori ha incrementat els darrers anys, i durant el 2021, es van fer un total de 351.424 atencions. En un dia d'activitat ordinària es fan més de 1.300 atencions.

Al llarg dels anys, l'edifici ha viscut una sèrie de canvis. En els seus inicis, acollia les dependències de la Tresoreria de la Seguretat Social, l'atenció primària, l'atenció especialitzada, la inspecció mèdica i el laboratori comarcal. Durant aquest mig segle de vida, hi ha hagut transformacions importants, com el trasllat de les especialitats mèdiques i del laboratori a l'Hospital de Vic, i entre el 1994 i l'any 2000, es van reformar les consultes, el servei de Radiologia i de Pediatria i es va ubicar a la segona planat el Programa d'atenció a la dona i una sala de preparació al part.

 

Vista de l'enderroc de l'antiga presó als anys 60. Foto: Cedides per l'Arxiu Municipal de Vic


De tot plegat, del passat, del persent i del futur, de la història de l'edifici, dels canvis científics, tecnològics i socials i de l'evolució del CAP Osona, n'hem parlat amb tres professionals que actualment treballen al centre: el ginecòleg Josep Grau, que fa 15 anys que forma part de l'equip d'aquest centre; amb la metgessa de família Elisabet Solà, que es va incorporar a l'equip d'atenció primària de Vic Nord l'any 2000 i des del 2009 hi exerceix com a pediatra, i amb la dietista-nutricionista Laura Barniol, que treballa al CAP Osona des del març del 2022 i forma part dels nous perfils que s'han incorporat a l'atenció primària.

Com ha canviat el CAP Osona els darrers anys?

L'actual edifici del CAP Osona es va aixecar fa 50 anys, i són molts els osonencs i osonenques que recorden haver-se anat a visitar en un moment o altre al conegut ambulatori de Vic. Tot i que l'essència i les parets són les mateixes, moltes coses hi han canviat al seu interior.


La pediatra Elisabet Solà, ens explica que el seu primer record del CAP Osona és "de quan era petita i n'era usuària" i detalla que "quan van inaugurar aquest edifici jo tenia 4 anys, i tinc la imatge de les sales d'espera, on hi havia unes butaques, i les visites amb el metge, que en aquella època, a partir dels set anys, ja no et visitava el pediatre sinó que ja anaves amb el professional de medicina familiar, que visitava a tota la família". Anys després, Solà va entrar a formar part de l'equip d'atenció primària d'aquest centre i remarca que, en aquell moment, "hi havia molts metges".

En aquesta mateixa línia, el doctor Grau comenta que, temps enrere, "hi havia molts homes i poques dones treballant-hi", i afirma que "l'entorn era més fred" i que s'hi treballava de manera diferent perquè "era un sistema força individualista, en canvi avui, es potencia el treball en equip".

L'evolució tecnològica i la revolució de l'atenció primària

Un dels canvis dels quals ha sigut testimoni l'històric edifici del CAP Osona és de l'evolució científica i el desenvolupament tecnològic aplicat als instruments necessaris per a fer diagnòstics. 50 anys han donat per molt, i en aquest centre d'atenció primària, considerat el de referència a la comarca d'Osona, els professionals compten ara amb aparells que els permeten oferir una assistència integral i de qualitat.

En aquest sentit, el doctor Grau recorda que abans "pràcticament no teníem instruments de treball i hi havia poca dotació d'aparells d'imatge", i valora els avenços que s'han fet en aquest sentit, sobretot en ginecologia, perquè "han revolucionat totalment l'especialitat". En aquesta mateixa línia, explica que, amb aquests canvis, que són "la línia de futur", aquest CAP "ha anat amb la tendència de fer una consulta d'alta resolució".
 

Dues infermeres del CAP Osona l'any 1972. Foto: Cedides per Toni Soler


Per la seva banda, la metgessa Solà detalla que "fa vint anys, quan entraves a treballar aquí, no hi havia un sistema d'atenció primària tal com l'entenem ara. Es donava importància a la figura del metge de capçalera, i el tracte era més fred i funcionari, amb poca comunicació entre professionals, era un mecanisme molt individualista. Aquests professionals, generalment, només disposaven d'un fonendoscopi, i un oftalmoscopi, i els seus coneixements".

Pel que fa a la manera de treballar, reafirma la idea que "hem passat de la individualitat i la jerarquia al treball en equip amb un ampli ventall de professionals" i detalla que amb la reforma de l'àrea bàsica de Vic a mitjans dels anys 90 "es va començar a potenciar la comunicació entre els metges i els professionals d'infermeria, perquè no hem d'oblidar que, en aquell moment, hi havia molts més homes que es dedicaven a la medicina que no pas dones. Avui, en aquesta àrea bàsica, un 85% de professionals són dones".

Un canvi social i cultural

Les estructures socials han canviat durant aquests 50 anys. La població d'Osona ha crescut i s'ha acollit noves nacionalitats, i per tant, noves cultures i noves creences. El concepte de família també ha evolucionat, i en general, les necessitats i les preocupacions de les persones. Per conseqüència, els professionals de la salut també s'han hagut d'adaptar.

El doctor Grau explica que, els últims anys, "hi ha hagut un canvi de les persones i un canvi en la composició de la població", i els professionals de la primària han hagut d'aprendre "a enfocar un mateix problema de maneres diferents, perquè ara hi ha moltes cultures diferents". En la seva especialitat, la ginecologia, també hi ha hagut un gir radical: "Fa deu anys no es parlava de sexualitat, i ara tenim moltes sol·licituds enfocades a temes de sexualitat, els comentem i els tractem per millorar la qualitat de vida de les persones". El ginecòleg també remarca que "un altre tema important ara a la primària és l'avortament".

Per la seva banda, la pediatra Solà posa èmfasi en el fet que "també ha canviat el coneixement de les persones, ja que abans anaves al metge poc i no preguntaves gairebé. Ara ens arriben pacients que ja saben el que tenen, potser perquè ho han vist a Internet".
 

Infermeres i auxiliars de clínica a les escales d'entrada del CAP Osona l'any 1972. Foto: Cedides per Toni Soler

La Covid, la situació més complexa

L'arribada de la Covid, ara farà tres anys, ho va posar tot cap per avall. El sistema sanitari, i concretament l'atenció primària, va haver de reaccionar davant la rapidesa amb què s'estenia el virus i pujaven els contagis. L'edifici de l'ambulatori i els seus professionals van ser testimonis d'aquesta situació excepcional, i coincideixen en dir que és l'experiència més complexa de la seva carrera: "De cop i volta, tot allò que fèiem, va canviar rotundament, vam haver d'improvisar bastant, com a professionals havíem de donar resposta a la situació, i ho vam donar tot", explica el ginecòleg.

A l'àrea bàsica de pediatria del CAP Osona, a on treballa la metgessa Solà, els protocols d'actuació també van canviar radicalment en qüestió d'hores: "Tot va passar molt de pressa, vam tancar entrades, vam reorganitzar els circuits, es va capgirar el nostre món, només teníem clar que havíem de venir igualment, però cada dia era una incertesa i no sabíem què hauríem de fer l'endemà", i afegeix que "tot es va desorganitzar, va canviar totalment el funcionament, ningú estava al seu despatx, no podíem dur més de set hores l'EPI, va ser una situació molt surrealista".

Aquesta situació ha omplert la motxilla d'aquestes professionals d'experiències i vivències que mai haguessin imaginat, i segurament, mai oblidaran. L'anècdota personal del doctor Grau durant els mesos més durs de la pandèmia, va ser que, fins i tot, es va plantejar passar un temps en un hotel per no contagiar a la seva família: "Li vaig dir a la meva dona que marxava a un hotel, però ella no va voler que marxés, i estem molt orgullosos de tot el que vam fer, i ho tornaríem a fer".

La metgessa Solà recorda amb emoció un dia que, sortint de l'ambulatori, va coincidir amb els aplaudiments que els ciutadans feien cada dia al personal sanitari: "Un dia, sortint a les vuit del vespre del CAP Osona, vaig sentir els aplaudiments que la gent feia als professionals de la salut, va ser molt emocionant".
 

Personal de direcció, inspecció i administració del CAP Osona l'any 1973 Foto: Cedides per Toni Soler

Nous perfils professionals

Entre el 2020 i el 2021, el sistema d'atenció primària de Catalunya ha incorporat nous perfils professionals en els equips de treball. Aquest és el cas de la Laura Barniol, dietista-nutricionista que va arribar al CAP Osona el març del 2022, a on s'hi ha trobat un edifici històric amb professionals amb molt bagatge i de primer nivell. Aquest fet, afirma, "requereix adaptació, ja que aquest centre d'atenció primària és molt gran i l'equip és molt extens. Els primers nutricionistes es van incorporar el desembre del 2021, en plena sisena onada de la Covid, en un moment on la preferència era controlar la pandèmia. Jo em vaig incorporar al març, i en aquests mesos, hi ha hagut una evolució important, però es necessita paciència i temps d'adaptació. Ara ja comencem a veure'n els fruits i els professionals ja compten amb la nostra especialitat i ens deriven pacients, és un treball del dia a dia".

La nutricionista també posa èmfasi en el fet que "és crucial fer pedagogia i explicar que consultar els professionals de medicina familiar i comunitària no significa haver de tenir una malaltia, s'ha de confiar més en els professionals de la salut" i prioritza el tracte amb els pacients perquè "el vincle i la confiança que es crea fa que aquest vingui més tranquil a visitar-se".

Per la seva banda, l'especialista en ginecologia comenta que "sempre s'aprèn de les persones que arriben amb una bona formació, però també els hi hem d'ensenyar que és fonamental escoltar els pacients, perquè el 90% de les coses les detectes si dones temps al fet que t'ho expliquin".

Solà, pediatra del centre, celebra la incorporació d'aquests nous perfils perquè "han ajudat molt a l'equip i ens obre a la medicina comunitària", però també és crítica i detalla que als professionals que ja treballaven a la primària "no se'ns va explicar gaire aquest canvi".

Són varis els perfils que s'han incorporat, i des del CAP Osona volen destacar la figura del referent de benestar emocional: "Aquest centre ha lluitat molt per tenir una psicòloga, una línia que s'està obrint i que abans no existia", diu la metgessa.
 

Zeladors vinguts del Penyal de Gibraltar l'any 1973. Foto: Cedides per Toni Soler

El CAP Osona, acreditat com a centre docent

Una de les novetats que alberga al seu interior l'edifici és que enguany, aquest espai ha estat acreditat com a centre docent. Aquest fet marca una clara evolució professional de l'equipament. Tot i això, el metge Grau recorda que des de l'ASSIR "fa 10 anys que estem fent formació. A la nostra àrea ens arriben estudiants del MIR, per exemple, llevadores".

La metgessa Solà posa en valor l'arribada de la Facultat de Medicina de la UVic a la ciutat i explica que "a finals del 2021 es van començar a fer els tràmits per acreditar l'àrea d'atenció primària de l'EAP Vic Nord com a centre docent, i ara que ja estem acreditats, tenim un metge resident de família" i "també hi ha dues noies que estan fent la residència d'infermeria en aquest equip d'atenció primària".

Pel que fa a l'àrea de nutrició i diatètica, Barniol comenta que "en el Grau de Nutrició hi ha tres períodes de pràctiques, i un bloc és de nutrició comunitària. Aquest any ens van demanar si podíem acceptar alumnes, i la nostra resposta és que sí, però no per aquest curs, ja que la figura del nutricionista als centres d'atenció primària és tan nova que primer hem de crear una base per ajudar en la formació".

Reptes de futur

El futur del CAP Osona passa per dos eixos concrets: d'una banda, per potenciar la formació i aprofitar la catalogació com a centre docent, i de l'altra, per la reforma de les instal·lacions de l'equipament contemplada en els pressupostos del Departament de Salut, qui va anunciar que destinarà 8 milions d'euros per remodelar i ampliar aquest edifici històric i així continuar millorant l'atenció als pacients.

En aquest sentit, els professionals coincideixen a dir que "el gran repte de futur de l'equip d'atenció primària Vic Nord és la docència i la recerca que se'ns ha obert, sense perdre la visió comunitària i intentant ser més visibles a la ciutat de Vic", detalla la pediatra Solà, que també destaca que "el CAP Osona és immens, és un edifici tan gran i amb tantes àrees... s'està treballant per fer-lo més acollidor i funcional, i esperem que la nova reforma així ho faci".
Participació