21
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:14h
Les fortes pedregades de finals d'estiu van ferir milers de pins de la Catalunya Central, i això, ha afavorit l'expansió de la diplòdia, un fong que viu de manera latent a l'arbre i el pot arribar a matar. Aquest fong afebleix l'arbre i el deixa vulnerable davant de qualsevol factor extern com, per exemple, l'atac d'un insecte.
A Osona, el Solsonès, el Bages, el Berguedà i a l'Anoia hi ha centenars d'hectàrees afectades i això posa en perill milers de pins. Un fet que se suma a la debilitat que ja pateixen molts d'aquests arbres a causa de la sequera. Tot plegat, segons explica en declaracions a l'ACN el tècnic del Departament d'Acció Climàtica, Pedro Carballal, és una conseqüència més del canvi climàtic i el que més preocupa és que pot ser cada cop més habitual.
Arbres pansits, amb la capçada marró i cada cop menys densos. La diplòdia ataca el brot de l'arbre i després s'assequen les fulles. Allà on aquest fong ataca, que coincideix amb la part afectada per la pedregada, l'arbre té poca capacitat de recuperació i, en molts casos, el pot arribar a matar. A la Catalunya Central hi ha centenars d'hectàrees afectades, i l'única solució que és tallar-los com més aviat millor, per evitar així que el fong acabi de podrir el pi i ja no es pugui aprofitar la fusta.
En un context de canvi climàtic, amb episodis més freqüents i violents de pedregades, la diplòdia pot afectar cada cop més massa forestal. De fet, segons explica el professor de la Universitat de Lleida (UdL) i investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Jonàs Oliva, es tracta d'un fong "extremadament termòfil", és a dir, que li agrada molt la calor i pateix molt a l'hivern. Per tant, davant d'hiverns cada cop més suaus, la seva proliferació pot ser cada cop més gran.
En aquest sentit, hi ha estudis que demostren que la diplòdia es troba bàsicament a les zones més baixes de Catalunya, però "òbviament amb el canvi climàtic això li permetrà sobreviure i estar en aquest estat latent en zones de més altitud". Per tant, segons Oliva, "en zones on abans no hi havia aquest fong o n'hi havia en una quantitat molt baixa, ara n'hi haurà molt més i, en cas que hi hagi una pedregada, hi haurà més danys".
La diplòdia és un dels perills que afecta els boscos catalans, que ja estan molt deteriorats per culpa de la manca de gestió forestal i la sequera.
A Osona, el Solsonès, el Bages, el Berguedà i a l'Anoia hi ha centenars d'hectàrees afectades i això posa en perill milers de pins. Un fet que se suma a la debilitat que ja pateixen molts d'aquests arbres a causa de la sequera. Tot plegat, segons explica en declaracions a l'ACN el tècnic del Departament d'Acció Climàtica, Pedro Carballal, és una conseqüència més del canvi climàtic i el que més preocupa és que pot ser cada cop més habitual.
Arbres pansits, amb la capçada marró i cada cop menys densos. La diplòdia ataca el brot de l'arbre i després s'assequen les fulles. Allà on aquest fong ataca, que coincideix amb la part afectada per la pedregada, l'arbre té poca capacitat de recuperació i, en molts casos, el pot arribar a matar. A la Catalunya Central hi ha centenars d'hectàrees afectades, i l'única solució que és tallar-los com més aviat millor, per evitar així que el fong acabi de podrir el pi i ja no es pugui aprofitar la fusta.
En un context de canvi climàtic, amb episodis més freqüents i violents de pedregades, la diplòdia pot afectar cada cop més massa forestal. De fet, segons explica el professor de la Universitat de Lleida (UdL) i investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Jonàs Oliva, es tracta d'un fong "extremadament termòfil", és a dir, que li agrada molt la calor i pateix molt a l'hivern. Per tant, davant d'hiverns cada cop més suaus, la seva proliferació pot ser cada cop més gran.
En aquest sentit, hi ha estudis que demostren que la diplòdia es troba bàsicament a les zones més baixes de Catalunya, però "òbviament amb el canvi climàtic això li permetrà sobreviure i estar en aquest estat latent en zones de més altitud". Per tant, segons Oliva, "en zones on abans no hi havia aquest fong o n'hi havia en una quantitat molt baixa, ara n'hi haurà molt més i, en cas que hi hagi una pedregada, hi haurà més danys".
La diplòdia és un dels perills que afecta els boscos catalans, que ja estan molt deteriorats per culpa de la manca de gestió forestal i la sequera.