20
de desembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:31h
Arriba Nadal i els més petits de la casa, nerviosos i emocionats, trien els regals que volen que els faci cagar el tió i que els portin els Reis Mags. Aquest fet, sovint es converteix en un trencaclosques pels adults, que han d'investigar i decidir amb quines joguines obsequiaran els menuts de la casa.
Els infants, que no són conscients dels rols de gènere als que estem exposats d'ençà que naixem, sovint se senten atrets per joguines estereotipades que els predisposen a adoptar certes conductes i construir-se expectatives que reforcen les bases de la desigualtat social i els confereixen una visió del món que, moltes vegades, resta allunyada de la realitat.
És per aquest motiu que resulta crucial fomentar un oci infantil inclusiu, creatiu i divers. Tot i això, encara hi ha qui creu que les nines són per les nenes i els cotxes pels nens, i de fet, els catàlegs de les grans marques de joguines i l'organització de les seves botigues, sovint contribueixen a perpetuar les desigualtats de gènere i la discriminació cap a diversos grups de població vulnerable.
La Cristina i en Martí són els pares de l'Elna, una nena de tres anys. Ens expliquen que la seva filla demana per aquest Nadal "alguns instruments musicals, un joc de construccions i pintures" i subratllen que intenten que la seva filla tingui "qualsevol tipologia de joguina que pugui acompanyar-la en el seu creixement sense distingir entre sexes". Amb tot, però, reconeixen que aquesta labor és complicada perquè "les botigues de joguines, així com els catàlegs, continuen classificant les joguines passant completament d'aquests valors". En Martí conclou que "a casa, no funciona el fet de diferenciar entre si ets nena o nen a l'hora d'escollir les joguines, tenim cuinetes i nines, però també tenim pilotes, cotxes i bicicletes".
La Daria i l'Albert tenen una visió diferent. Ens expliquen que, la Kiara, la seva filla de dos anys, encara és petita "i se sent atreta pels colors de qualsevol joguina, li agrada mirar contes, jugar amb nines i també amb cotxes". En aquest sentit, no creuen que hi hagi joguines sexistes sinó que "és la presentació i la promoció el que sí ho és". La Kiara juga amb "pilotes, cuinetes, cotxes, animals, nines, pintures, jocs de construcció, amb tot", afirma l'Albert, que afegeix que "tot i que encara és molt petita, ben segur que a través de la publicitat, aviat començarà a entendre que hi ha productes per nens i d'altres per nenes, perquè el màrqueting treballa per crear noves necessitats culturals i de relacions socials, també en els infants".
El cas de l'Àlex i la Maite és diferent. Ens detallen que, en Pau, el seu fill de 6 anys "no pot evitar" sentir-se atret per "la secció de joguets masculinitzats, com cotxes o videojocs", afirma la seva mare. Amb tot, no s'hi oposen: "Deixem que en Pau jugui amb el que vulgui, sempre marcant límits, però no li podem prohibir, però sí que, a casa, intentem parlem molt amb ell perquè no es construeixi unes expectatives i uns valors erronis de com ha de ser la societat i el seu futur".
D'altra banda, Giménez explica que, aquesta joguina, hauria de "representar la diversitat que existeix al món real", per exemple, "ensenyant els diferents colors de pell o els diferents tipus de cossos".
En definitiva, una joguina inclusiva i lliure de sexisme, conclou el consultor, "ha de representar, de forma molt més amplia i normalitzada, la realitat social, i no ha de crear falses expectatives als infants al voltant del què s'espera que siguin".
Aquest nou codi, que substitueix el del 2005, s'ha fet realitat gràcies l'acord entre el Ministeri de Consum i l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ) i Autocontrol, organisme independent que regula la indústria publicitària a Espanya.
La mesura pretén lluitar contra l'associació de les joguines dels infants amb els rols dels adults, i busca generar en els més menuts, una imatge plural, igualitària i lliure d'estereotips, evitant així la reproducció dels rols de gènere i de la discriminació que imperen en la nostra societat.
Els infants, que no són conscients dels rols de gènere als que estem exposats d'ençà que naixem, sovint se senten atrets per joguines estereotipades que els predisposen a adoptar certes conductes i construir-se expectatives que reforcen les bases de la desigualtat social i els confereixen una visió del món que, moltes vegades, resta allunyada de la realitat.
És per aquest motiu que resulta crucial fomentar un oci infantil inclusiu, creatiu i divers. Tot i això, encara hi ha qui creu que les nines són per les nenes i els cotxes pels nens, i de fet, els catàlegs de les grans marques de joguines i l'organització de les seves botigues, sovint contribueixen a perpetuar les desigualtats de gènere i la discriminació cap a diversos grups de població vulnerable.
Generalment, les nines es presenten i s'exposen pensant amb el rol de cuidadora de les dones. Foto: Cedi
La Cristina i en Martí són els pares de l'Elna, una nena de tres anys. Ens expliquen que la seva filla demana per aquest Nadal "alguns instruments musicals, un joc de construccions i pintures" i subratllen que intenten que la seva filla tingui "qualsevol tipologia de joguina que pugui acompanyar-la en el seu creixement sense distingir entre sexes". Amb tot, però, reconeixen que aquesta labor és complicada perquè "les botigues de joguines, així com els catàlegs, continuen classificant les joguines passant completament d'aquests valors". En Martí conclou que "a casa, no funciona el fet de diferenciar entre si ets nena o nen a l'hora d'escollir les joguines, tenim cuinetes i nines, però també tenim pilotes, cotxes i bicicletes".
La Daria i l'Albert tenen una visió diferent. Ens expliquen que, la Kiara, la seva filla de dos anys, encara és petita "i se sent atreta pels colors de qualsevol joguina, li agrada mirar contes, jugar amb nines i també amb cotxes". En aquest sentit, no creuen que hi hagi joguines sexistes sinó que "és la presentació i la promoció el que sí ho és". La Kiara juga amb "pilotes, cuinetes, cotxes, animals, nines, pintures, jocs de construcció, amb tot", afirma l'Albert, que afegeix que "tot i que encara és molt petita, ben segur que a través de la publicitat, aviat començarà a entendre que hi ha productes per nens i d'altres per nenes, perquè el màrqueting treballa per crear noves necessitats culturals i de relacions socials, també en els infants".
El cas de l'Àlex i la Maite és diferent. Ens detallen que, en Pau, el seu fill de 6 anys "no pot evitar" sentir-se atret per "la secció de joguets masculinitzats, com cotxes o videojocs", afirma la seva mare. Amb tot, no s'hi oposen: "Deixem que en Pau jugui amb el que vulgui, sempre marcant límits, però no li podem prohibir, però sí que, a casa, intentem parlem molt amb ell perquè no es construeixi unes expectatives i uns valors erronis de com ha de ser la societat i el seu futur".
Quins requisits ha de complir una joguina per ser inclusiva i lliure de sexisme?
En Xavier Giménez, consultor especialitzat en gènere i drets humans, detalla que, a trets generals, un joguet, per fomentar un oci infantil inclusiu, "ha d'estar lliure d'estereotips, és a dir, no representar només els cànons de bellesa que dicta el patriarcat, o béns materials propis de les classes dominants, i tampoc hauria d'estar subjecte als rols de gènere tradicionals".D'altra banda, Giménez explica que, aquesta joguina, hauria de "representar la diversitat que existeix al món real", per exemple, "ensenyant els diferents colors de pell o els diferents tipus de cossos".
En definitiva, una joguina inclusiva i lliure de sexisme, conclou el consultor, "ha de representar, de forma molt més amplia i normalitzada, la realitat social, i no ha de crear falses expectatives als infants al voltant del què s'espera que siguin".
Els cotxes i els camions són joguines que solen atraure l'atenció dels nens. Foto: Alba Carreres
El nou codi deontològic de publicitat no sexista de joguines
Amb tot aquest context, l'1 de desembre va entrar en vigor el nou codi deontològic de publicitat no sexista, un document que dictamina que ja no es poden emetre anuncis de joguines, com per exemple, de cuinetes o nines, si estan representats només per nenes. L'objectiu de la mesura és que els anuncis destinats a la infància fomentin la igualtat i que siguin constructius.Aquest nou codi, que substitueix el del 2005, s'ha fet realitat gràcies l'acord entre el Ministeri de Consum i l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ) i Autocontrol, organisme independent que regula la indústria publicitària a Espanya.
La mesura pretén lluitar contra l'associació de les joguines dels infants amb els rols dels adults, i busca generar en els més menuts, una imatge plural, igualitària i lliure d'estereotips, evitant així la reproducció dels rols de gènere i de la discriminació que imperen en la nostra societat.