30
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
01
de desembre
a la
13:58h
L'Associació KAA contra l'abús sexual és un projecte que neix a les Masies de Roda de l'ànima de cinc dones empoderades amb experiències vitals molt dures, i que decideixen unir les seves forces per tirar endavant un projecte d'acompanyament a persones que estiguin en la mateixa situació.
Algunes de les persones que formen part de KAA han patit abusos sexuals, i el fet d'haver-ho fet públic, és per arribar a gent que, igual que elles en el seu moment, es troben desemparades, amb la voluntat d'oferir ajuda i suport emocional, terapèutic, mèdic i jurídic.
Parlem amb dues de les fundadores de l'associació, l'Ester Garcia i l'Anna Maria Quero. L'Ester és psicòloga de professió i ha acompanyat diversos casos de violència sexual. L'Anna és víctima i mare d'una noia que ha patit abusos sexuals des de la infància per part d'un familiar directe.
Amb elles fem un recorregut per KAA, qui són, què fan i a on volen arribar. Ens parlen de conceptes com la sororitat, l'empoderament femení, i també posen el focus en una de les xacres social de la nostra societat, la violència sexual, i més concretament, l'abús.
En un context de polèmica amb l'entrada en funcionament de la coneguda popularment llei del "només sí és sí", que elimina la distinció entre abús i agressió sexual, parlem amb elles sobre política, justícia i educació sexual.
L'Ester i l'Anna, i totes les seves companyes de l'associació, són dones fortes i amb empenta, i coincideixen en dir que aquest és un projecte que surt "de l'ànima", i que tant de bo "no creixes", perquè significaria que la societat ha canviat.
- Què és l'associació KAA, i què signifiquen les seves sigles?
Ester Garcia (EG): Tothom es pensa que són sigles perquè ho escrivim amb majúscules, però en realitat és un nom propi. És el nom de la serp del Llibre de la Selva. Aquella serp que té uns ulls que t'hipnotitzen, que et fan fer coses dolentes contra tu mateixa, sense tenir en compte la gent que t'envolta i que t'estima.
D'alguna manera pensem que totes tenim una KAA a dins. En diferents cultures la serp és un element que enganya, generalment és un animal que ens fa por, una por que, fins i tot, quan ens fem adults, no ens acaba de marxar. Les serps, a l'hinduisme i el budisme es relacionen amb una energia femenina que surt des del xacra dels genitals, i puja fins a l'últim xacra, la connexió amb l'univers. Traduït perquè ho entenguem, la sororitat, una energia transformadora.
Amb la serp fem molts símils a banda de la por o de l'energia. Amb una primera visita que vam tenir fa uns dies on parlàvem de les autolesions, explicàvem que la serp muda la pell, marxa de la seva pell, busca refer-se i tornar a començar. Les persones que han patit abusos i s'autolesionen, generalment no ho fan amb la intenció de morir sinó amb la intenció de deixar d'habitar un cos que ha estat malmès, violentat.
Anna Maria Quero (AQ): Jo personalment tenia la necessitat de batejar el que la meva filla té. Ella és una nena que ha sigut abusada sexualment des de petita, té un trastorn de conducta alimentària i també s'autolesiona. Necessitava poder parlar amb el KAA que ella té a dins.
KAA volem que sigui una cosa bona, i d'aquí ve l'acompanyament i l'ajuda que oferim a totes aquelles persones que hagin passat pel mateix que nosaltres, l'abús sexual.
- KAA neix a través de l'empoderament femení.
EG: Totalment. KAA neix d'un projecte conjunt entre unes quantes persones, sobretot dones. Inicialment, aquest camí comença quan a la meva consulta de psicologia comencen a arribar dones que han patit o estan patint abusos sexuals, però també nenes i nens menors d'edat. Amb el pas dels mesos, treballo amb aquestes persones i, fins i tot, algunes acaben sent donades d'alta i suposadament segueixen amb les seves vides. Un dia, però, arribo a la consulta i veig que tinc apuntades a l'agenda algunes d'aquestes persones altra vegada... Tornen a teràpia i m'exposen un discurs que podríem generalitzar: em diuen que han pogut tirar endavant amb les seves vides, però que estan cansades dels judicis de la gent. Fins i tot, moltes coincideixen en explicar que les seves parelles sentimentals tenen problemes per mantenir relacions sexuals amb elles, o que les amigues no els hi proposen sortir de festa perquè van patir un abús sexual en aquest context.
D'aquí neix KAA, volem ser un punt de trobada. Intentem no utilitzar la paraula víctimes sinó que diem primeres persones.
- Vostès es focalitzen amb l'entorn d'aquestes primeres persones.
AQ: Atenem tant a les persones que ho pateixen en primera persona com al seu entorn. D'altra banda, el suport que reben les primeres persones no és efectiu, perquè ni els metges ni els psicòlegs estan, en general, preparats per atendre casos d'abús sexual. Els professionals que han tractat a la meva filla, tant en l'àmbit públic com en el privat, fins i tot m'han arribat a verbalitzar que no estan formats.
EG: Les primeres acollides que hem fet, tant a les primeres persones com el seu entorn, coincidien en el fet que se sentien desemparades tant a escala judicial com en l'àmbit policial. Fins i tot, alguna persona ens ha explicat que s'ha sentit intimidada i ha acabat retirant una denúncia. Des de KAA volem donar aquest acompanyament, ajudem a empoderar a les persones.
- Quins perfils personals i professionals formen KAA?
EG: A part de l'Anna i jo, hi ha l'Alba, ella és educadora social i també ha passat per una situació d'abús sexual. Fa dues setmanes va arribar en Sergi, un noi amb una disminució auditiva, i que també ha sigut víctima d'abusos sexuals en la seva etapa infantil. Ell ens permet arribar a aquest col·lectiu.
AQ: Hi ha l'Anna, la meva filla, que està cursant segon de batxillerat i li agradaria ser metgessa. I la meva mare, una dona jubilada que fa un paper molt important dins de l'associació, ella arriba a llocs on les altres no arribem, té una sensibilitat especial, és indispensable.
- Vostès es presenten com a una "associació intergeneracional". Moltes vegades, quan pensem en situacions de violència sexual, pensem en una franja d'edat molt concreta.
EG: Aquest pensament, que malauradament tenim tots, és causat per un cànon de bellesa establert, però evidentment, això no és així. Sí que és cert que la gran majoria d'abusos sexuals es donen en dones joves. Així i tot, les estadístiques, amb dades de l'OMS, diuen que, una de cada cinc nenes al món és abusada sexualment per algú de dintre la seva estructura familiar. Un de cada quinze nens, passa pel mateix. Una de cada tres dones denuncia haver patit, al llarg de la seva vida, algun tipus d'abús sexual. I repeteixo, denuncia. Això vol dir que aquesta persona ha de passar, com a mínim, per un procés policial. A la gran majoria li costaria parlar d'aquest fet en públic, i de fet, la gran majoria de les dones hem passat per una situació així i no ho reconeixem. Al sistema patriarcal li interessa silenciar aquestes dades.
- Existeixen més projectes com KAA a Osona?
EG: Pel que hem investigat abans de començar aquest projecte, i per les persones que hem atès fins ara, que no només venen de la comarca, no. A Catalunya hi ha poques associacions que treballin l'abús sexual, i que posin el focus en l'entorn de les persones que el pateixen en primera persona. Ens arriben persones de Lloret de Mar, de Calella, de Santa Coloma de Gramenet, de Barcelona, Girona.
- Sexe i plaer són dos conceptes que indiscutiblement van lligats?
EG: No sempre van de bracet. D'entrada no hem d'entendre el sexe només com a acte coital, sinó que també hem de pensar amb petons, tocaments, carícies. La sexualitat sense plaer potser implica una agressió cap a un mateix. Per exemple, quan una persona s'autolesiona, això és una agressió que es fa un mateix. Quan estem mantenint relacions sexuals sense plaer, i les anem perpetuant, aquest fet implica una agressió cap a tu mateix. També s'ha d'entendre que l'altra persona, en un context de consentiment, si no som capaços de verbalitzar que una cosa no ens agrada o no ens ve de gust, no és un agressor. Això és una dinàmica social i patriarcal, perquè se'ns ha dit a les dones que hem d'estar sempre predisposades a ser boniques i a ser desitjades.
- Vist així, la majoria de persones hem passat alguna vegada per una situació "d'autoagressió".
EG: Pensem que sí. Per això és important tenir punts de trobada, per poder donar visibilitat a aquest tipus de situacions. És un problema educatiu i social, tots hi estem involucrats. La sexualitat ha d'estar lligada amb el plaer, amb compartir i amb tenir una bona comunicació.
- Segueixen algun protocol d'actuació quan arriben persones noves demanant ajuda a l'associació?
AQ: Sí, n'hi diem l'Acollida. Cada divendres de sis a vuit del vespre ens reunim a l'Ajuntament de Masies de Roda, i allà, pot venir qualsevol persona que busqui ajuda. Però aquest protocol es pot activar qualsevol dia de la setmana, i dues de nosaltres, anem al lloc on ens demani la persona que ens vol conèixer. A vegades, l'Acollida també la fem en domicilis, personalitzada. Les circumstàncies de cada persona, i sobretot la por, juguen un paper important i en som molt conscients.
EG: Hi ha dues maneres que ens arribi una persona a KAA: una és quan muntem activitats i l'altra és l'Acollida, on arriben persones que realment tenen la necessitat que l'acompanyem en el procés. Quan ens trobem amb aquests supòsits hi ha un protocol a seguir: activem la protecció de dades i de drets d'imatge, i demanem a la persona que s'identifiqui de la manera que més còmode se senti.
- Estan creant teixit amb altres col·lectius?
AQ: Sí, algú ha contactat amb nosaltres per fer activitats conjuntes.
EG: Una de les feines que tenim ara és la de teixir la teranyina del treball en xarxa. El Consorci Hospitalari de Vic, pediatria, ginecòlogues, una associació trans, les universitats, tots ells ens coneixen, però també val a dir que estem prioritzant les acollides que ens arriben, que malauradament no són poques.
- Als darrers dies hi està havent molt enrenou amb la nova llei del "només sí és sí". Ara, a nivell judicial, s'elimina la distinció entre abús i agressió. Com valoren vostès aquest fet?
AQ: No hi ha consciència, fins que no et trobes en una situació, per exemple, d'abús sexual, no saps què és. La política intenta donar eines, però no hi ha compassió, no hi ha empatia. Les lleis emparen els agressors, són suaus. La justícia és feixista i patriarcal. Hi ha interessos foscos darrere de la política i la justícia, i no interessa fer lleis dures.
EG: Aquestes lleis estan fetes sense coneixement de causa. Tinc la sensació que han elaborat una llei per fer veure que estan canviant les coses, i aquest canvi no és real.
- Vostès han posat l'accent en el tema de l'educació sexual. Amb la llei del "només sí és sí", l'educació sexual és obligatòria en totes les etapes educatives, fins i tot a les universitats.
EG: No ens hem de fixar només en un tema de sexualitat sinó que s'hauria d'ensenyar què vol dir la paraula "afecte". També haurien d'ensenyar als nostres infants què és l'amor, però defugint de l'amor romàntic i platònic. Està molt bé explicar què són i com es contagien les malalties de transmissió sexual, està bé explicar què és i com funciona l'aparell reproductor femení i el masculí, però s'ha d'anar més enllà. L'educació sexual és important en totes les etapes de desenvolupament. Però potser s'hauria de començar abans perquè els nens i nenes ja experimenten de molt petits.
AQ: Hem d'aconseguir que quan es parla de sexe als infants i als adolescents, que no riguin. Perquè el sexe no fa gràcia, el sexe dona plaer. El problema també està en l'educació que hem rebut nosaltres, i molts pares i mares tracten el sexe a casa com el gran tabú, i això no ajuda.
- Segons dades dels Mossos d'Esquadra, de gener a octubre del 2022 s'han registrat a Osona 214 denúncies per violència de gènere, i 89 fets reconeguts de violència domèstica. Tot i això, hi ha molts casos que no s'arriben a denunciar.
EG: Segurament aquestes xifres no recullen les denúncies que han estat arxivades o retirades. Hi ha violència institucional. El mateix sistema patriarcal on estem immersos com a societat és corrupte. Quan una persona explica a les autoritats una situació d'abús sexual, ha de repetir els fets una vegada i una altra. D'això se'n diu revictimització, i moltes persones no estan preparades i no aguanten el procés.
- Com veuen el futur de KAA, l'associació creixerà?
AQ: Desgraciadament creixerà.
EG: Jo veig un futur teixint xarxa. Veig que es farà ressò de la feina que estem fent, i no només a Osona. Tenim la il·lusió de moure projectes més grans i arribar a més persones, però ens falta suport econòmic. KAA serà un lloc de referència per a persones que han patit, o que estan en un context d'abusos sexuals. També tenim ganes d'apropar-nos a la gent gran, ells són savis i ens poden aportar valor afegit.
Algunes de les persones que formen part de KAA han patit abusos sexuals, i el fet d'haver-ho fet públic, és per arribar a gent que, igual que elles en el seu moment, es troben desemparades, amb la voluntat d'oferir ajuda i suport emocional, terapèutic, mèdic i jurídic.
Parlem amb dues de les fundadores de l'associació, l'Ester Garcia i l'Anna Maria Quero. L'Ester és psicòloga de professió i ha acompanyat diversos casos de violència sexual. L'Anna és víctima i mare d'una noia que ha patit abusos sexuals des de la infància per part d'un familiar directe.
Amb elles fem un recorregut per KAA, qui són, què fan i a on volen arribar. Ens parlen de conceptes com la sororitat, l'empoderament femení, i també posen el focus en una de les xacres social de la nostra societat, la violència sexual, i més concretament, l'abús.
En un context de polèmica amb l'entrada en funcionament de la coneguda popularment llei del "només sí és sí", que elimina la distinció entre abús i agressió sexual, parlem amb elles sobre política, justícia i educació sexual.
L'Ester i l'Anna, i totes les seves companyes de l'associació, són dones fortes i amb empenta, i coincideixen en dir que aquest és un projecte que surt "de l'ànima", i que tant de bo "no creixes", perquè significaria que la societat ha canviat.
- Què és l'associació KAA, i què signifiquen les seves sigles?
Ester Garcia (EG): Tothom es pensa que són sigles perquè ho escrivim amb majúscules, però en realitat és un nom propi. És el nom de la serp del Llibre de la Selva. Aquella serp que té uns ulls que t'hipnotitzen, que et fan fer coses dolentes contra tu mateixa, sense tenir en compte la gent que t'envolta i que t'estima.
D'alguna manera pensem que totes tenim una KAA a dins. En diferents cultures la serp és un element que enganya, generalment és un animal que ens fa por, una por que, fins i tot, quan ens fem adults, no ens acaba de marxar. Les serps, a l'hinduisme i el budisme es relacionen amb una energia femenina que surt des del xacra dels genitals, i puja fins a l'últim xacra, la connexió amb l'univers. Traduït perquè ho entenguem, la sororitat, una energia transformadora.
Amb la serp fem molts símils a banda de la por o de l'energia. Amb una primera visita que vam tenir fa uns dies on parlàvem de les autolesions, explicàvem que la serp muda la pell, marxa de la seva pell, busca refer-se i tornar a començar. Les persones que han patit abusos i s'autolesionen, generalment no ho fan amb la intenció de morir sinó amb la intenció de deixar d'habitar un cos que ha estat malmès, violentat.
Anna Maria Quero (AQ): Jo personalment tenia la necessitat de batejar el que la meva filla té. Ella és una nena que ha sigut abusada sexualment des de petita, té un trastorn de conducta alimentària i també s'autolesiona. Necessitava poder parlar amb el KAA que ella té a dins.
KAA volem que sigui una cosa bona, i d'aquí ve l'acompanyament i l'ajuda que oferim a totes aquelles persones que hagin passat pel mateix que nosaltres, l'abús sexual.
"Les persones que han patit abusos i s'autolesionen, generalment no ho fan amb la intenció de morir sinó amb la intenció de deixar d'habitar un cos que ha estat malmès, violentat"
- KAA neix a través de l'empoderament femení.
EG: Totalment. KAA neix d'un projecte conjunt entre unes quantes persones, sobretot dones. Inicialment, aquest camí comença quan a la meva consulta de psicologia comencen a arribar dones que han patit o estan patint abusos sexuals, però també nenes i nens menors d'edat. Amb el pas dels mesos, treballo amb aquestes persones i, fins i tot, algunes acaben sent donades d'alta i suposadament segueixen amb les seves vides. Un dia, però, arribo a la consulta i veig que tinc apuntades a l'agenda algunes d'aquestes persones altra vegada... Tornen a teràpia i m'exposen un discurs que podríem generalitzar: em diuen que han pogut tirar endavant amb les seves vides, però que estan cansades dels judicis de la gent. Fins i tot, moltes coincideixen en explicar que les seves parelles sentimentals tenen problemes per mantenir relacions sexuals amb elles, o que les amigues no els hi proposen sortir de festa perquè van patir un abús sexual en aquest context.
D'aquí neix KAA, volem ser un punt de trobada. Intentem no utilitzar la paraula víctimes sinó que diem primeres persones.
- Vostès es focalitzen amb l'entorn d'aquestes primeres persones.
AQ: Atenem tant a les persones que ho pateixen en primera persona com al seu entorn. D'altra banda, el suport que reben les primeres persones no és efectiu, perquè ni els metges ni els psicòlegs estan, en general, preparats per atendre casos d'abús sexual. Els professionals que han tractat a la meva filla, tant en l'àmbit públic com en el privat, fins i tot m'han arribat a verbalitzar que no estan formats.
EG: Les primeres acollides que hem fet, tant a les primeres persones com el seu entorn, coincidien en el fet que se sentien desemparades tant a escala judicial com en l'àmbit policial. Fins i tot, alguna persona ens ha explicat que s'ha sentit intimidada i ha acabat retirant una denúncia. Des de KAA volem donar aquest acompanyament, ajudem a empoderar a les persones.
"El suport que reben les primeres persones no és efectiu, perquè ni els metges ni els psicòlegs estan, en general, preparats per atendre casos d'abús sexual"
- Quins perfils personals i professionals formen KAA?
EG: A part de l'Anna i jo, hi ha l'Alba, ella és educadora social i també ha passat per una situació d'abús sexual. Fa dues setmanes va arribar en Sergi, un noi amb una disminució auditiva, i que també ha sigut víctima d'abusos sexuals en la seva etapa infantil. Ell ens permet arribar a aquest col·lectiu.
AQ: Hi ha l'Anna, la meva filla, que està cursant segon de batxillerat i li agradaria ser metgessa. I la meva mare, una dona jubilada que fa un paper molt important dins de l'associació, ella arriba a llocs on les altres no arribem, té una sensibilitat especial, és indispensable.
- Vostès es presenten com a una "associació intergeneracional". Moltes vegades, quan pensem en situacions de violència sexual, pensem en una franja d'edat molt concreta.
EG: Aquest pensament, que malauradament tenim tots, és causat per un cànon de bellesa establert, però evidentment, això no és així. Sí que és cert que la gran majoria d'abusos sexuals es donen en dones joves. Així i tot, les estadístiques, amb dades de l'OMS, diuen que, una de cada cinc nenes al món és abusada sexualment per algú de dintre la seva estructura familiar. Un de cada quinze nens, passa pel mateix. Una de cada tres dones denuncia haver patit, al llarg de la seva vida, algun tipus d'abús sexual. I repeteixo, denuncia. Això vol dir que aquesta persona ha de passar, com a mínim, per un procés policial. A la gran majoria li costaria parlar d'aquest fet en públic, i de fet, la gran majoria de les dones hem passat per una situació així i no ho reconeixem. Al sistema patriarcal li interessa silenciar aquestes dades.
Anna Maria Quero i Ester Garcia, de Associació KAA contra l'Abús Sexual. Foto: Adrià Costa
- Existeixen més projectes com KAA a Osona?
EG: Pel que hem investigat abans de començar aquest projecte, i per les persones que hem atès fins ara, que no només venen de la comarca, no. A Catalunya hi ha poques associacions que treballin l'abús sexual, i que posin el focus en l'entorn de les persones que el pateixen en primera persona. Ens arriben persones de Lloret de Mar, de Calella, de Santa Coloma de Gramenet, de Barcelona, Girona.
- Sexe i plaer són dos conceptes que indiscutiblement van lligats?
EG: No sempre van de bracet. D'entrada no hem d'entendre el sexe només com a acte coital, sinó que també hem de pensar amb petons, tocaments, carícies. La sexualitat sense plaer potser implica una agressió cap a un mateix. Per exemple, quan una persona s'autolesiona, això és una agressió que es fa un mateix. Quan estem mantenint relacions sexuals sense plaer, i les anem perpetuant, aquest fet implica una agressió cap a tu mateix. També s'ha d'entendre que l'altra persona, en un context de consentiment, si no som capaços de verbalitzar que una cosa no ens agrada o no ens ve de gust, no és un agressor. Això és una dinàmica social i patriarcal, perquè se'ns ha dit a les dones que hem d'estar sempre predisposades a ser boniques i a ser desitjades.
- Vist així, la majoria de persones hem passat alguna vegada per una situació "d'autoagressió".
EG: Pensem que sí. Per això és important tenir punts de trobada, per poder donar visibilitat a aquest tipus de situacions. És un problema educatiu i social, tots hi estem involucrats. La sexualitat ha d'estar lligada amb el plaer, amb compartir i amb tenir una bona comunicació.
- Segueixen algun protocol d'actuació quan arriben persones noves demanant ajuda a l'associació?
AQ: Sí, n'hi diem l'Acollida. Cada divendres de sis a vuit del vespre ens reunim a l'Ajuntament de Masies de Roda, i allà, pot venir qualsevol persona que busqui ajuda. Però aquest protocol es pot activar qualsevol dia de la setmana, i dues de nosaltres, anem al lloc on ens demani la persona que ens vol conèixer. A vegades, l'Acollida també la fem en domicilis, personalitzada. Les circumstàncies de cada persona, i sobretot la por, juguen un paper important i en som molt conscients.
EG: Hi ha dues maneres que ens arribi una persona a KAA: una és quan muntem activitats i l'altra és l'Acollida, on arriben persones que realment tenen la necessitat que l'acompanyem en el procés. Quan ens trobem amb aquests supòsits hi ha un protocol a seguir: activem la protecció de dades i de drets d'imatge, i demanem a la persona que s'identifiqui de la manera que més còmode se senti.
" La sexualitat ha d'estar lligada amb el plaer, amb compatir i amb tenir una bona comunicació"
- Estan creant teixit amb altres col·lectius?
AQ: Sí, algú ha contactat amb nosaltres per fer activitats conjuntes.
EG: Una de les feines que tenim ara és la de teixir la teranyina del treball en xarxa. El Consorci Hospitalari de Vic, pediatria, ginecòlogues, una associació trans, les universitats, tots ells ens coneixen, però també val a dir que estem prioritzant les acollides que ens arriben, que malauradament no són poques.
- Als darrers dies hi està havent molt enrenou amb la nova llei del "només sí és sí". Ara, a nivell judicial, s'elimina la distinció entre abús i agressió. Com valoren vostès aquest fet?
AQ: No hi ha consciència, fins que no et trobes en una situació, per exemple, d'abús sexual, no saps què és. La política intenta donar eines, però no hi ha compassió, no hi ha empatia. Les lleis emparen els agressors, són suaus. La justícia és feixista i patriarcal. Hi ha interessos foscos darrere de la política i la justícia, i no interessa fer lleis dures.
EG: Aquestes lleis estan fetes sense coneixement de causa. Tinc la sensació que han elaborat una llei per fer veure que estan canviant les coses, i aquest canvi no és real.
- Vostès han posat l'accent en el tema de l'educació sexual. Amb la llei del "només sí és sí", l'educació sexual és obligatòria en totes les etapes educatives, fins i tot a les universitats.
EG: No ens hem de fixar només en un tema de sexualitat sinó que s'hauria d'ensenyar què vol dir la paraula "afecte". També haurien d'ensenyar als nostres infants què és l'amor, però defugint de l'amor romàntic i platònic. Està molt bé explicar què són i com es contagien les malalties de transmissió sexual, està bé explicar què és i com funciona l'aparell reproductor femení i el masculí, però s'ha d'anar més enllà. L'educació sexual és important en totes les etapes de desenvolupament. Però potser s'hauria de començar abans perquè els nens i nenes ja experimenten de molt petits.
AQ: Hem d'aconseguir que quan es parla de sexe als infants i als adolescents, que no riguin. Perquè el sexe no fa gràcia, el sexe dona plaer. El problema també està en l'educació que hem rebut nosaltres, i molts pares i mares tracten el sexe a casa com el gran tabú, i això no ajuda.
"La justícia és feixista i patriarcal. Hi ha interessos foscos darrere de la política i la justícia, i no interessa fer lleis dures"
- Segons dades dels Mossos d'Esquadra, de gener a octubre del 2022 s'han registrat a Osona 214 denúncies per violència de gènere, i 89 fets reconeguts de violència domèstica. Tot i això, hi ha molts casos que no s'arriben a denunciar.
EG: Segurament aquestes xifres no recullen les denúncies que han estat arxivades o retirades. Hi ha violència institucional. El mateix sistema patriarcal on estem immersos com a societat és corrupte. Quan una persona explica a les autoritats una situació d'abús sexual, ha de repetir els fets una vegada i una altra. D'això se'n diu revictimització, i moltes persones no estan preparades i no aguanten el procés.
- Com veuen el futur de KAA, l'associació creixerà?
AQ: Desgraciadament creixerà.
EG: Jo veig un futur teixint xarxa. Veig que es farà ressò de la feina que estem fent, i no només a Osona. Tenim la il·lusió de moure projectes més grans i arribar a més persones, però ens falta suport econòmic. KAA serà un lloc de referència per a persones que han patit, o que estan en un context d'abusos sexuals. També tenim ganes d'apropar-nos a la gent gran, ells són savis i ens poden aportar valor afegit.