L'ICAVIC veu bé la llei del «només sí és sí» i espera que el Suprem marqui jurisprudència

Des del Col·legi d'Advocats de Vic defensen la feina dels lletrats que demanen la revisió de penes

Rogeli Montoliu, degà del Col·legi d'Advocats de Vic.
Rogeli Montoliu, degà del Col·legi d'Advocats de Vic. | montoliuadvocats.com
23 de novembre del 2022
L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Vic (ICAVIC) veu amb bons ulls la nova llei del "només sí és sí". La institució creu que és un pas endavant en la defensa de la violència masclista. El seu degà, Rogeli Montoliu, assenyala que el fet d'agrupar en un sol delicte qualsevol agressió sexual protegeix més les dones que són víctimes d'aquests atacs. Montoliu valora positivament el text, però reconeix que el fet que s'hagi intentat fer un “canvi de paradigma” ha complicat la resolució d'alguns casos.

En aquest sentit, el degà aposta perquè sigui el Tribunal Suprem qui dicti jurisprudència i determini si s'escau la revisió o no dels casos, en els supòsits dels condemnats per delictes sexuals en el tram baix de la forquilla de les penes. “Cal fixar doctrina i a partir d'aquí tot serà més fàcil”, remarca.

Montoliu creu que amb el canvi de llei s'ha fet un salt endavant, però que necessita un temps i, sobretot, una doctrina del Suprem a més de l'opinió de la Fiscalia. Tot plegat farà, diu el degà, unificar el criteri sobre els delictes sexuals i que no hi hagi valoracions diferents en funció de la comunitat autònoma.

Amb tot, Montoliu ha explicat a Osona.com que no els consta cap sol·licitud de revisió de sentència per delictes sexuals a Vic i a Osona, i per tant, tampoc cap rebaixa de la pena a condemnats.

Defensa dels advocats
Montoliu ha volgut defensar els advocats que demanen la rebaixa de la pena amparant-se amb la nova llei. En aquest sentit, el degà dels lletrats recorda que son professionals i que, per tant, es dediquen a fer la seva feina “més enllà del que puguin pensar des d'un punt de vista personal”. 

Per això, Montoliu ha criticat les opinions que alguns representants polítics han deixat anar sobre els advocats que defensen aquests condemnats i ha recordat que, sense lletrats, no hi hauria estat de dret possible.