23
de novembre
del
2022
Sant Julià de Vilatorta tanca el cercle de presentacions de la proposta d'art urbà Osona Artimur, on hi han participat un total de cinc municipis de la comarca.
Aquesta proposta cultural engloba intervencions artístiques implantades als carrers, en aquest cas, en els municipis osonencs d'Alpens, Manlleu, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià de Vilatorta.
Els treballs artístics que s'han dut a terme en cada una d'aquestes localitats, recorren la història i el patrimoni de cada municipi sota una o més temàtiques com a fil conductor. A Alpens s'ha vehiculat el projecte a través de la forja, a Manlleu s'ha donat importància al riu Ter, a Prats de Lluçanès s'han destacat les festes de Sant Joan i els Elois, a Sant Bartomeu del Grau l'entorn natural, i a Sant Julià de Vilatorta la terrissa, les caramelles i l'estil modernista.
Artimur ha comptat amb 19 artistes nacionals i internacionals reconeguts que han estat els encarregats de donar vida als 18 murs repartits entre els 5 municipis participants del projecte. La selecció d'artistes ha estat supervisada per B-Murals i coordinada per Transit Projectes.
El projecte, que s'ha dividit en dues fases, la primera, l'acció en viu, i la segona, la creació d'un itinerari artístic de cada poble participant, ha generat cert rebombori. Aquest és el cas, per exemple, de Sant Bartomeu del Grau, on algun dels murals pintats ha suscitat debat entre els veïns i veïnes del poble.
A Malleu, tot i que es valora positivament el projecte, tampoc s'han escapat de la polèmica. Un incident protagonitzat per un dels artistes convidats, el qual va abocar al clavegeram una galleda d'aigua que havia utilitzat per netejar el material de pintura que havia fet servir, va obligar a la Guàrdia Urbana de Manlleu a aixecar acta per una infracció de l'Ordenança de Civisme i Convivència Ciutadana. L'artista però, que desconeixia que el clavegueram connecta amb el canal de Can Mataró, va demanar disculpes, i l'incident va quedar en anècdota.
Un projecte que convida a la reflexió
En general, els veïns i veïnes dels cinc municipis osonencs que han participat a Osona Artimur, perceben el projecte com a "interessant" perquè fomenta l'art urbà i el turisme cultural. Així i tot, també hi ha hagut crítics. L'exemple més clar, i el que ha generat més debat, ha estat el mural de l'artista Ana Barriga, a Sant Julià de Vilatorta.
Així com els altres dos murals pintats al municipi, un sobre les caramelles, i l'altre, un bodegó relacionat amb la terrissa, han tingut bona acceptació, la pintura de Barriga ha generat opinions per a tots els gustos.
En aquest sentit, Cristina Suñén, regidora de Cultura de Sant Julià, va explicar durant la presentació del projecte al municipi, aquest passat diumenge, que sobre el mural de Barriga n'ha sentit "interpretacions de tots colors", i va recordar que "l'art ha de despertar l'esperit crític de les persones", i amb el mural de la plaça, "ho hem aconseguit per golejada".
Marc Vilarrasa, regidor de Turisme, considera que "el mural que hauria de generar polèmica és el de les caramelles". Vilarrasa recorda que les Caramelles de Sant Julià són exclusivament masculines, i explica que aquesta pintura, que es va fer amb la col·laboració dels alumnes de 6è de primària de les dues escoles del poble, i amb membres de l'Espai Activa't, format majoritàriament per dones, "ha de portar a reflexionar als veïns i veïnes" perquè en el mural "no sabem el gènere de la figura representada...".
Finalment, des de Transit Projectes, afirmen que el projecte ha estat un èxit i que l'art contemporani és "una interpretació de la realitat". Pel que fa al mural d'Ana Barriga, en destaquen que "quan es fan propostes d'art hi ha un risc, l'art és subjectiu i no ens ha de deixar indiferents, i aquest mural en concret, no ha deixat indiferent a ningú".
Joan Carles Rodríguez, alcalde de Sant Julià de Vilatorta i president del Consell Comarcal d'Osona, va definir el projecte com a "festival", i en destaca que, Osona Artimur, un iniciativa innovadora presentada per Osona Turisme, ha estat possible gràcies "a la suma d'esforços dels ajuntaments que hi han participat per aconseguir captar fons europeus per finançar el projecte".
Aquesta proposta cultural engloba intervencions artístiques implantades als carrers, en aquest cas, en els municipis osonencs d'Alpens, Manlleu, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià de Vilatorta.
Els treballs artístics que s'han dut a terme en cada una d'aquestes localitats, recorren la història i el patrimoni de cada municipi sota una o més temàtiques com a fil conductor. A Alpens s'ha vehiculat el projecte a través de la forja, a Manlleu s'ha donat importància al riu Ter, a Prats de Lluçanès s'han destacat les festes de Sant Joan i els Elois, a Sant Bartomeu del Grau l'entorn natural, i a Sant Julià de Vilatorta la terrissa, les caramelles i l'estil modernista.
Artimur ha comptat amb 19 artistes nacionals i internacionals reconeguts que han estat els encarregats de donar vida als 18 murs repartits entre els 5 municipis participants del projecte. La selecció d'artistes ha estat supervisada per B-Murals i coordinada per Transit Projectes.
El projecte, que s'ha dividit en dues fases, la primera, l'acció en viu, i la segona, la creació d'un itinerari artístic de cada poble participant, ha generat cert rebombori. Aquest és el cas, per exemple, de Sant Bartomeu del Grau, on algun dels murals pintats ha suscitat debat entre els veïns i veïnes del poble.
A Malleu, tot i que es valora positivament el projecte, tampoc s'han escapat de la polèmica. Un incident protagonitzat per un dels artistes convidats, el qual va abocar al clavegeram una galleda d'aigua que havia utilitzat per netejar el material de pintura que havia fet servir, va obligar a la Guàrdia Urbana de Manlleu a aixecar acta per una infracció de l'Ordenança de Civisme i Convivència Ciutadana. L'artista però, que desconeixia que el clavegueram connecta amb el canal de Can Mataró, va demanar disculpes, i l'incident va quedar en anècdota.
Un projecte que convida a la reflexió
En general, els veïns i veïnes dels cinc municipis osonencs que han participat a Osona Artimur, perceben el projecte com a "interessant" perquè fomenta l'art urbà i el turisme cultural. Així i tot, també hi ha hagut crítics. L'exemple més clar, i el que ha generat més debat, ha estat el mural de l'artista Ana Barriga, a Sant Julià de Vilatorta.
Així com els altres dos murals pintats al municipi, un sobre les caramelles, i l'altre, un bodegó relacionat amb la terrissa, han tingut bona acceptació, la pintura de Barriga ha generat opinions per a tots els gustos.
En aquest sentit, Cristina Suñén, regidora de Cultura de Sant Julià, va explicar durant la presentació del projecte al municipi, aquest passat diumenge, que sobre el mural de Barriga n'ha sentit "interpretacions de tots colors", i va recordar que "l'art ha de despertar l'esperit crític de les persones", i amb el mural de la plaça, "ho hem aconseguit per golejada".
Mural d'Ana Barriga al carrer Marquesos de Vilallonga de Sant Julià de Vilatorta. Foto: Adrià Costa
Marc Vilarrasa, regidor de Turisme, considera que "el mural que hauria de generar polèmica és el de les caramelles". Vilarrasa recorda que les Caramelles de Sant Julià són exclusivament masculines, i explica que aquesta pintura, que es va fer amb la col·laboració dels alumnes de 6è de primària de les dues escoles del poble, i amb membres de l'Espai Activa't, format majoritàriament per dones, "ha de portar a reflexionar als veïns i veïnes" perquè en el mural "no sabem el gènere de la figura representada...".
Finalment, des de Transit Projectes, afirmen que el projecte ha estat un èxit i que l'art contemporani és "una interpretació de la realitat". Pel que fa al mural d'Ana Barriga, en destaquen que "quan es fan propostes d'art hi ha un risc, l'art és subjectiu i no ens ha de deixar indiferents, i aquest mural en concret, no ha deixat indiferent a ningú".
Joan Carles Rodríguez, alcalde de Sant Julià de Vilatorta i president del Consell Comarcal d'Osona, va definir el projecte com a "festival", i en destaca que, Osona Artimur, un iniciativa innovadora presentada per Osona Turisme, ha estat possible gràcies "a la suma d'esforços dels ajuntaments que hi han participat per aconseguir captar fons europeus per finançar el projecte".