Lluc Crusellas: «Ha sigut el millor any de la meva vida, però també el més dur»

Lluc Crusellas (Santa Eulàlia de Riuprimer, 1996) s'ha convertit en el millor mestre xocolater del món després de guanyar-se el títol durant els World Chocolate Masters 2022. Deu dies després del concurs, el cap de pastisseria d'El Carme de Vic i del grup PaVic, continua vivint en un somni.

Però, qui hi ha darrere del premi? El jove osonenc ens explica qui és, quines són les seves passions i inquietuds i què han significat aquests últims dos anys a la seva vida.

- Qui és Lluc Crusellas?

- En Lluc és un noi d'Osona, que s'estima molt la comarca i amb ganes de compartir tot el que fa. Una persona a qui li encanta l'esport, el ciclisme i evidentment, la xocolata.

- Com són els primers anys de vida d'aquest noi?

- Sóc de Santa Eulàlia de Riuprimer, i vaig anar a la guarderia i a l'escola al poble. Els recordo com a uns anys molt divertits, perquè és just quan l'escola el Roure Gros començava una nova metodologia basada en projectes educatius. A l'institut vaig anar a IES Vic, una etapa que també recordo amb un somriure. Després, no sabia massa què fer amb la meva vida... Anava amb bici i volia ser ciclista, però evidentment vaig ser conscient que no m'hi guanyaria la vida. Aleshores ja m'agradava el món de la gastronomia, i l'estiu de primer a segon de Batxillerat, el meu cosí, que treballava a Can Jubany, em va oferir la possibilitat d'anar-ho a provar. Hi vaig anar i em van posar a la partida de postres. Allà em vaig adonar que era el que realment m'agradava.

- Inquietuds?

- M'encanta la política! Intento estar informat perquè crec que és fonamental saber què passa, qui ens governa... Temps enrere era més actiu, sempre en l'àmbit municipal. Vaig militar a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya. El jovent hem de ser actiu, hem de fer coses, ens hem d'involucrar en la política perquè si no acaba sent cosa de grans dinosaures i no evoluciona.

També he participat amb associacions culturals del meu poble perquè me l'estimo i m'agrada poder fer coses per la gent.
 
- Hobbies?

- L'esport. Ciclisme, muntanya, córrer. He sigut molt poc d'esports d'equip, tot i que de petit vaig jugar a handbol. M'agraden els esports a l'aire lliure, la natura.

"Anava amb bici i volia ser ciclista, però evidentment vaig ser conscient que no m'hi guanyaria la vida"

- Insisteix amb el ciclisme... S'hi ha dedicat d'alguna manera especial?

- Amb deu anys vaig començar la meva etapa com a ciclista amb un equip de Manlleu, l'Starbike. Aquí m'introdueixo en aquest món, i un temps després entro a formar part de la Penya Ciclista Nicky's de Terrassa i m'inicio en el ciclisme de carretera. Allà hi vaig fer l'etapa de cadet i infantil. Quan arribo a juvenil decideixo anar al Club Ciclista Sant Boi. Allà m'ensenyen els valors d'aquest esport, la constància, l'esforç, el sacrifici, fèiem moltes xerrades i formacions.

Amb 16 o 17 anys va sorgir la possibilitat d'anar al Centre de Tecnificació Esportiva del Ripollès, on hi ha ubicada tota la part de ciclisme del CAR de Sant Cugat. Allà hi vaig estar un any. Durant aquesta etapa vaig formar part de la Selecció Catalana. Ho recordo com un moment molt bonic, però de molt sacrifici i que em va fer créixer molt com a persona.

- Vau guanyar alguna competició de ciclisme important?

- A les categories inferiors vaig participar en la Volta Ciclista Txuma, al País Basc, són cinc dies de competició, és la més rellevant que hi ha en categories inferiors. Hi vàrem guanyar com a Selecció. Durant aquesta etapa és quan faig la reflexió de si ho aposto tot pel ciclisme o em decanto per a estudiar o per aprendre algun ofici que em motivi.

- Tots aquests valors que va adquirir durant l'etapa de ciclista, li han servit per preparar-se pels World Chocolate Masters on ha participat, i guanyat, recentment?

- Sí. Quan fa dos anys em vaig presentar als WCM d'Espanya, ho veia com a una oportunitat per a passar-ho bé. Llavors tenia 24 anys. Però de seguida vaig veure tot el que podia venir i vaig plantejar dues opcions: anar-hi i viure l'experiència o preparar-me a consciència i que aquell fos l'any de la meva vida. De la fase dels WCM d'Espanya en vaig sortir amb la victòria. Tocava anar a totes als campionats del món.

En Jaume Palau, el meu entrenador esportiu personal, em va aconsellar que m'envoltes dels millors i que cuides el meu cos. Tenia clar que era un any dedicat exclusivament a preparar el concurs, que no tindria caps de setmanes, ni vacances, i molt poca bici. També vaig decidir treballar amb una nutricionista i una psicòloga esportiva. Necessitava que el cos estigués a punt per tot el que vindria.
 
- Ha hagut de renunciar a moltes coses durant aquest temps...

- Recordo un diumenge que els meus amics anaven a fer submarinisme. Després de molts dies seguits treballant volia agafar-me festa, però no hi vaig poder anar. Ha sigut dur però alhora gratificant.

- El punt de partida de tot l'èxit assolit pel Lluc Crusellas pastisser són els WCM de Madrid de fa 2 anys. Com sorgeix la idea de participar-hi?

- Un comercial d'un dels patrocinadors oficials del WCM em va fer arribar la informació. Al principi ho vaig veure un projecte molt gran, d'allà n'han sortit els referents de la pastisseria! Vaig pensar "tira-tira". Però dues setmanes després, aquest mateix comercial va tornar a insistir-hi, i li vaig demanar més informació. Jo tenia clar que en un moment o altre volia presentar-me a un concurs a nivell estatal. A partir d'aquí em vaig reunir amb Enric Monzonis, xef pastisser de Cacao Barry a Espanya, i em va convèncer. L'empenta final me la va donar la Saray Ruiz, pastissera de Barcelona.

"Tenia clar que era un any dedicat exclusivament a preparar el concurs, que no tindria caps de setmanes, ni vacances, i molt poca bici"

- Quina història personal hi ha darrere del títol de millor mestre xocolater del món?

- Tenia clar que si em presentava hi hauria un creixement professional. El què no m'esperava tant un canvi a nivell personal: hi ha hagut un creixement psicològic, aprendre a no deixar de lluitar i de constància. L'experiència m'ha ensenyat a organitzar-me, a gestionar emocions, a treballar en equip. Ha sigut un any d'aprendre a confiar en la gent que m'envolta i a saber delegar. També hi ha hagut molt sacrifici personal.

- Com ha canviat el seu dia a dia després dels WCM a París?

- Crec que encara no en soc conscient del tot. De moment encara estic aterrant, però sí que m'estan arribant moltes invitacions a actes i esdeveniments. Estan passant coses que no m'esperava per res del món, m'han fet soci d'honor del Liceu !.

"Estan passant coses que no m'esperava per res del món, m'han fet soci d'honor del Liceu!"

 
Evidentment m'ha canviat el dia a dia. Fins ara estava cada dia a l'obrador, i ara, per sort, hi ha un equip molt potent preparat per funcionar sol i la meva feina s'ha convertit més en la gestió fora de l'espai.
 
- Tornant als WCM, com us heu preparat durant tot aquest temps?

- Vaig intentar que, amb tots els aspectes que es valoraven al concurs, des del sabor fins a la logística de com transportar tot el material, hi hagués una persona o un equip que ho gestiones. En cap moment he volgut que cap decisió fos només meva.

- Com vàreu preparar les diferents proves del concurs?

- El jurat del concurs va dir públicament que creien que era l'únic participant que realment havia entès què volien ells com a concurs en totes les proves. Recordo que eren 90 pàgines de reglament i cada prova tenia moltes limitacions. Vam agafar les bases del concurs i vaig tenir clar que no faria el què a mi m'agradaria presentar sinó que aniríem a fer el que realment se'ns demanava, tot i que a vegades anava contra el meu estil.

- Al voltant de quin concepte han girat tots els productes que va presentar als WCM?

- El lema del concurs d'aquest any era la sostenibilitat, l'ecologia. Cada concursant havia d'escollir un hashtag que definís totes les proves que presentava, i en el meu cas, vaig triar Simply Great, i ho vaig traslladar a la simplicitat de les coses grans. Per aquest motiu vaig presentar l'elefant de xocolata, perquè és un dels animals més grans que hi ha i al mateix temps un dels més simples. També buscava que tot tingués un missatge de consciència i que el fil conductor fos la imatge de la terra quan està seca, quan fa esquerdes. El bombó i la base de la llavor que vaig presentar tenien aquest concepte. Al mateix temps, volia donar també el missatge d'esperança. Som la generació del canvi, tot ho podem canviar.

"En cap moment he volgut que cap decisió fos només meva"

- El seu lema personal és Still Young...

- És el títol d'una cançó que m'agrada, la lletra defineix una mica la meva manera de ser i el meu estil de vida. A la fase dels WCM a Espanya, quan estàvem preparant els últims detalls amb tot l'equip, tot el dia els hi posava aquesta cançó. I els hi vaig dir: "si guanyo, em tatuo el títol". I vam guanyar... Després, sis persones de l'equip ens vam fer el tatuatge com a record d'aquell any. Me'l vaig tatuar a un lloc que, quan penjo fotos a les xarxes, es vegi, és una mica la meva firma.
 
- Heu gravat un documental de tots aquests mesos de preparació...

- Vam pensar que era una manera que la gent entengués tot el procés. Ho hem portat en secret durant un any! Al principi eren només vídeos per tenir un record de l'experiència, però un dia ens vam flipar i vam decidir fer-ne un documental, que comença el dia que em trobo amb l'últim candidat d'Espanya als WCM perquè m'expliqui l'experiència. Es va començar a gravar el desembre del 2021 i ha quedat tot enregistrat, tot el procés creatiu, els bons moments, la família, també els moments difícils i de nervis.

La nit que guanyo el concurs, tres productores ja s'interessen per comprar-lo. Tardarà a veure la llum, perquè està en procés i encara hi ha molta feina per fer. Volem que sigui un documental real i que aporti al sector de la pastisseria, i sobretot, que la gent entengui tot el que ha significat tot aquest temps de treball intens, tant personalment com professionalment.

- També ha escrit un llibre.

- Sí, es presentarà el 25 de novembre a les 7 de la tarda a la Biblioteca Pilarín Bayés de Vic. És un llibre per tenir a casa, on es fa pedagogia, un repàs per la història, la teoria i la tècnica de la pastisseria i la xocolata. Informació bàsica perquè la gent entengui què és una bona xocolata. També hi ha 36 receptes xocolateres per fer a casa.

- Què és el primer que li passa pel cap quan el jurat dels WCM diu el vostre nom i us proclama el millor mestre xocolater del món?

- Penso "ho hem aconseguit". Ha sigut el millor any de la meva vida, també el més dur, però s'ha fet realitat i ara toca gaudir-ho fort. Vaig pensar que tant d'esforç havia valgut la pena.

- Com va aguantar la pressió durant els dies de concurs?

- Va ser molt heavy! Amb la psicòloga vam treballar molt el tema de la pressió, i al capdavall, un cop allà, ja no podíem canviar res, la clau era creure en tot el que havíem fet.
 
- Aprenentatges d'aquesta etapa.

- Professionalment, un creixement en tots els sentits: en tècnica, en elegància a l'hora de treballar, la gestió de les meves capacitats, i en coneixement. He après molt, he investigat. Personalment, he après a controlar el meu cos, les emocions.

"Ha sigut el millor any de la meva vida, també el més dur, però s'ha fet realitat i ara toca gaudir-ho fort"

- Com enfoqueu el vostre teu futur professional?

- Ho tenia molt clar abans, i ho tinc molt clar ara. Sé d'on vinc i qui m'ho ha donat tot. Primer de tot Osona, si he pogut anar als WCM és perquè la gent de la comarca ha confiat en el que fem. I evidentment tot el que ha passat tindrà un retorn a la comarca. PaVic també m'ho ha donat tot, em sento l'empresa com si fos meva... Tinc clar que sempre tindré els peus aquí. També som conscients que a partir d'ara, tots els productes que surtin de la botiga han d'estar a l'altura del premi. Aprofitaré totes les oportunitats que em vinguin, però des d'aquí, no tindria sentit marxar. El que sí que tinc molt clar és que tot el que he renunciat durant aquests dos anys, hobbies, amics, vacances, ho recuperaré. Ah, i també em presento a la Titan Desert...