El Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló és un autèntic referent nacional i internacional del gènere. Tanmateix, l'organització lamentava la poca presència de produccions realitzades per dones així com de rodades en català. En aquesta quarantena edició, que se celebrarà de l'11 al 20 de novembre, s'ha aconseguit saldar aquests dos deutes històrics. Es projectaran 41 films de 13 països: el 22% estan produïts o dirigits per dones i 6 són catalans i en català.
Mongòlia és enguany el país escollit i centrarà l'espectacle inaugural i l'exposició del teatre Cirvianum, ambdós enfocats a conèixer la vida nòmada dels mongols amenaçada pel canvi climàtic. Amb motiu dels 40 anys del certamen, hi haurà una preinauguració amb un passi gratuït del film Everest, sea to sumit (Michael Dillon, 1993), una de les pel·lícules més premiades de la història del cinema de muntanya.
L'impacte de la pandèmia Des de l'11 de novembre fins el 20, el Festival de Cinema de Muntanya de Torelló projectarà 41 pel·lícules de tretze països diferents. El director del festival, Joan Salarich, ha explicat que per primera vegada la cartellera comptarà amb deu produccions realitzades a l'Estat, sis de les quals fetes a Catalunya i en llengua catalana. Els països que hi participen amb més representació són França, Alemanya, Gran Bretanya i Estats Units, però també hi ha algun film de Dinamarca o el Kirguizstan.
Les pel·lícules que s'han presentat aquest any es van rodar entre el 2020 i el 2021, en plena pandèmia, un moment en què gairebé no es podia viatjar i es van haver d'ajornar moltes gravacions. És per aquesta raó, ha explicat Salarich, que enguany s'ha notat una davallada en les propostes, ja que només els n'han arribat 118. El director ha augurat que aquesta xifra l'any vinent se situarà en els llindars habituals.
Joan Salarich ha destacat que hi haurà tres estrenes mundials. Es tracta dels films Expansió. De Montserrat als Alps, de Miquel Pérez; L'Escamot Pirinenc, de Felip Solé; i Puyuelo, de Sara Sarrablo. Hi ha dues pel·lícules més que seran una estrena a Europa: l'americana Kumari – The Father's Dream, de Sean O'Connor i Tòfol, el corredor infinit, d'Álvaro Iglesias.
Alguns dels realitzadors i protagonistes de les pel·lícules seran a Torelló per presentar-les abans de les projeccions. Entre els noms d'estacats hi ha l'eslovac Pavol Barabas, el realitzador més premiat de la història del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Presentarà Dhaulagiri is my Everest, el seu darrer treball, un doble ascens sense oxigen marcat per un tràgic desenllaç per culpa del temps.
Una altra de les pel·lícules destacades és 20.000 meters under the earth, una exploració a la cova més gran d'Alemanya, d'uns 25 quilòmetres de profunditat.
Els films catalans “Perseguíem que la producció catalana estigués molt present al festival”, ha explicat el director del certamen. En aquest àmbit destaca l'estrena del darrer muntatge de Miquel Pérez Expansió. De Montserrat als Alps. El director osonenc explica la gesta de la Generació GAM (Grup d'Alta Muntanya), l'expedició formada per Jordi Pons, Josep Manuel Anglada o Xavier Pérez-Gil que va marcar un punt d'inflexió en la història de l'escalada catalana durant la dècada dels anys cinquanta.
De la seva banda, Felip Solé presentarà L'Escamot Pirinenc, la primera producció catalana sobre la Guerra Civil a la muntanya. Salarich ha destacat que es tracta d'un tipus de documental poc habitual al festival i que també els fa il·lusió poder mostrar. La història retrata un escamot format per escaladors i esquiadors del Centre Excursionista de Catalunya, l'únic a les ordres de la Generalitat durant la Guerra Civil. D'aquell grup, a dia d'avui només queda un supervivent, de 106 anys, que és la veu que condueix el llargmetratge.
Sergi Ricart és el realitzador i protagonista d'El riu dels set noms, una travessa en solitari de més de 5.000 quilòmetres pel riu Mekong, des del Tibet fins al Vietnam. La banda sonora del muntatge és del compositor valencià Borja Penalba.
Mongòlia, el país convidat La sessió inaugural es dedicarà a Mongòlia l'11 de novembre, amb un diàleg entre la investigadora geoetnoarqueòloga canària Natalia Égüez, el viatger Enric Soler i l'ambientòleg osonenc Gerard Canals. El públic podrà viatjar a Mongòlia no només gràcies a les projeccions al a gran pantalla sinó també per la música -cant gutural- que Casals interpretarà a l'escenari del teatre Cirvianum.
Més enllà de la sessió inaugura, el país ubicat al centre de l'Àsia també serà el fil conductor de l'exposició central que es dedicarà a la vida dels pastors nòmades. Aquesta tradició mil·lenària de traginar els ramats és l'eix de recerca de la investigadora canària Natalia Égüez. L'autora presentarà una selecció de fotografies amb les que ha documentat el seu estudi. La mostra es podrà veure al foyer del teatre Cirivianum fins el 20 de novembre.
Per explicar per què s'havia escollit Mongòlia com a país convidat, Joan Salarich ha mostrat el seu primer passaport, que impedia visitar sis països, entre els quals Mongòlia. "Quan et diuen que no es pot visitar un país et quedes amb ganes d'anar-hi", ha assenyalat. “És una cultura molt especial, amb històries mítiques i un paisatge únic”, ha afegit.
Durant els deu dies que durarà el festival, Torelló acollirà diverses activitats paral·leles, entre les que destaca l'oferta de novetats literàries, el festival de vins de muntanya (Torelló Mountain Wines) amb la presència de 22 cellers de Catalunya –però també de l'Aragó i Andalusia-, un espectacle familiar de contes o el tradicional festival a la biblioteca.
Presentació de la 40a edició La presentació de la 40a edició del festival, celebrada aquest dimecres al teatre Cirvianum de Torelló, ha comptat amb el director de la Zona Osona i Vallès Oriental de BBVA, Víctor Blasco; la directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Belén Latorre; el director del Festival, Joan Salarich, i la dissenyadora de la línia gràfica del certamen, Íngrid Picanyol.
Un disseny en forma de 12 làpides amb els epitafis dels elements físics que el canvi climàtic posen en risc de desaparèixer a Mongòlia.
A causa del canvi climàtic, els pastors nòmades que transiten per l’estepa de Mongòlia han deixat de poder preveure el clima. Com que la seva forma de vida ja no els sembla segura, molts decideixen traslladar-se a la ciutat on viuran als suburbis en situació de pobresa, respiraran alguns dels aires més contaminats del món i veuran com als seus infants no se’ls integra dins del sistema educatiu.
A Mongòlia hi ha moltes coses a punt de desaparèixer, però també aquí i a la resta del món. En veure que la seva és una mort anunciada, l'últim bri d'herba, el rierol d'aigua cristal·lina, el gest d'hospitalitat, el conte après dels avis, el cavall salvatge i la ràfega d'aire net han decidit escriure els seus propis epitafis.
