1 de 10
Nou Govern

Junts certifica el trencament total amb ERC des de Vic

Intervencions crítiques amb el procediment intern de la consulta i l'auditoria sobre el pacte amb ERC en el primer consell nacional del partit després de la ruptura amb els republicans, que s'ha fet a l'Atlàntida

Laura Borràs i Jordi Turull, a l'Atlàntida de Vic | ACN
per Oriol March, Barcelona | 22 d'octubre de 2022 a les 21:18 |
L'Atlàntida de Vic ha acollit aquest dissabte el primer consell nacional de Junts posterior a la ruptura amb ERC. La cita ha servit per calibrar l'estat dels equilibris interns -de la consulta que en va derivar el trencament del Govern en va sortir reforçat el sector liderat per Laura Borràs i també la figura de Carles Puigdemont- i també comprovar fins a quin punt emergeix el malestar dels dirigents més pragmàtics, que no només volien evitar la sortida de l'executiu sinó que es mostren incòmodes amb l'oposició frontal que s'ha exhibit aquesta setmana al Parlament. Jordi Turull, en la intervenció en obert com a secretari general, ha enviat un missatge d'autoestima que certifica el trencament total amb ERC i amb el president Pere Aragonès: "Serem més nosaltres mateixos que mai". També ha defensat que sortir de l'executiu els ha aportat "credibilitat". El debat ha estat viu, amb múltiples torns de paraula.

En aquest sentit, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, hi ha hagut intervencions crítiques amb el procediment intern de la consulta -sobretot per l'acceleració dels terminis- i també amb l'auditoria que va portar la direcció a dir que "així no es podia seguir" amb els republicans. De fet, s'han elevat queixes sobre el fet que aquesta auditoria no fos analitzada pel consell nacional de Junts abans de la votació. Entre les paraules crítiques s'han escoltat les de l'exconseller Ramon Tremosa, ara diputat al Parlament, i la d'ex-alts càrrecs del Govern ja cessats.


Segons Turull, es podia "arreglar" la situació amb els exsocis, però no es va cocretar res en les converses. "Què es pensen, que per quatre cotxes oficials renunciarem a l'ànima de Junts? Es pensen això? Ells deuen poder continuar mirant als ulls a Pedro Sánchez, però nosaltres ens devem als ciutadans", ha remarcat. La situació actual, ha manifestat Turull, està marcada pel suport "insignificant" al Parlament d'Aragonès, que podria comportar eleccions -així ho ha dit Turull- en el proper any. Davant d'això, ha defensat la "reacció" davant la "resignació" que, segons ell, planteja el que ha anomenat com a "Govern del deixar-ho estar". "Un executiu que, lluny de respondre a ampliar la base de l'independentisme, amplia la base del deixar-ho estar. No hi serem de cap manera. Davant d'aquesta nova situació inèdita, nosaltres què? Hem de ser més nosaltres que mai, sense hipoteques", ha reflexionat l'exconseller de la Presidència.

El qui opten pel "deixar-ho estar", ha dit, s'encomana en totes les polítiques de governança. "No deixarem estar la independència, tampoc els reptes del país, perquè són ingents", ha apuntat, al mateix temps que ha defensat "moderar" la pressió fiscal amb la reducció d'impostos. Per tant, hi haurà més ideològic que abans. Ho ha resumit amb una expressió: "Abans érem els del , però". També ha ressaltat que la nova etapa comportarà una "reorganització" del Govern, ara que n'han sortit els consellers i el sottogoverno, molt aplaudits pels quadres reunits al consell nacional. 

 
"La decisió [de sortir de l'executiu] es va prendre amb una altíssima participació. Certifica que Junts és un partit viu i compromès amb el país, com ho va ser a l'hora de ratificar l'acord de legislatura i l'entrada al Govern. Era lògic que els mateixos que el van validar votessin sobre l'acord. Teníem un mandat congressual, i vam fer un exercici d'exemplaritat democràtica", ha apuntat Turull. El resultat va ser "clar" a favor d'abandonar l'executiu, però també ha volgut posar en valor l'actitud dels qui van demanar continuar-hi. "Des del minut zero, per bé que per molts ha estat una sacsejada personal, professional i política, heu tret el millor de vosaltres per seguir el rumb del partit", ha reflexionat. Ha volgut enviar un missatge d'unitat: "No és el consell del 56% contra el del 42%, sinó el del 100%". El risc d'escissió s'ha conjurat, per ara.


La sortida de l'executiu tenia un "debat de fons" sobre com s'estava "orientant" el país a través dels "incompliments" d'Aragonès i ERC en relació a l'acord de legislatura. "Per entendre com hem arribat fins aquí, cal entendre què és Junts i quina és la nostra raó de ser. No s'explica per una opció ideològica, sinó pel desig d'una nació de ser lliure, per voler aglutinar la determinació transversal que vam decidir l'1-O, per l'actitud contrària a la resignació i a la renúncia", ha remarcat el secretari general de la formació. "Solvència" per resoldre els problemes de la gent, "independència" per donar-hi resposta. En aquest punt ha recordat com es va arribar a l'acord de legislatura, signat el maig del 2021 i que ha emmarcat en la majoria del 52% de les eleccions del 14-F.


"Aragonès va assumir uns compromisos amb nosaltres, i nosaltres amb ell. Nosaltres vam complir, i ell no. Els incompliments del president i d'ERC no ens van deixar en una situació neutra, sinó que dirigien el país a la direcció contrària d'on volem arribar", ha apuntat Turull, que va negociar fins a última hora amb ell per salvar la unitat. Tanmateix, ha acusat Aragonès de "boicotejar" les mobilitzacions -com la de la Diada- i també de "vetar" els membres de Junts a la taula de diàleg. Tampoc la coordinació estratègica a Madrid, on ERC "falca l'encorsetament" de l'autogovern. "Nosaltres som un partit Govern, sí, però per governar una nació, no per administrar un territori", ha resumit. "No naixem per gestionar la resignació i la renúncia", ha remarcat poc després.

El màxim òrgan entre congressos no va jugar cap paper en tot el procés de consulta interna, fet que va motivar queixes -sempre en privat i en debats en grups de mòbil- per part de sectors de la formació. La decisió que va precipitar la cadena d'esdeveniments -la qüestió de confiança reclamada per Albert Batet des del faristol del Parlament al president Pere Aragonès- no va passar per l'executiva i, per descomptat, tampoc pel consell nacional. Es va cuinar amb un grup molt reduït de dirigents -Turull, Borràs, Batet i Josep Rius, amb el coneixement i suport de Puigdemont, que va participar de la decisió- i va acabar comportant la destitució del vicepresident Jordi Puigneró. Aquest últim també estava al corrent de la decisió, i això li va acabar costant el càrrec.

La consulta a Junts es va dirimir amb un 55% de vots favorable a sortir del Govern, mentre que el 42% es va decantar per un posicionament afirmatiu a la continuïtat. "Aragonès perd, Junts guanya", va assenyalar Borràs just després de conèixer els resultats. En els últims dies ja s'ha procedit a la destitució o dimissió d'alts càrrecs del partit, que estan sent substituïts per quadres d'ERC. El president -en "minoria absoluta" al Parlament, com defensa l'oposició en bloc- també ha optat per fitxar independents: Quim Nadal a Recerca i Universitats, Gemma Ubasart a Justícia i Carles Campuzano a Drets Socials. Aragonès continua pressionant Junts pels pressupostos, però tot està decantat a una oposició per part de la formació de Turull i Borràs.

 

Participació