21
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
17:26h
La Universitat de Vic i Central de Catalunya (UVic-UCC) ha inaugurat el curs 2022-2023. Ho ha fet amb el rector del centre, Josep Eladi, que en el seu discurs ha repassat una sèrie d'objectius que vol complir en els propers quatre anys, entre els quals hi ha el d'esdevenir una universitat de referència. Eladi ha ressaltat que el centre osonenc ha incrementat un 14% les matrícules aquest any i ha posat en valor la funció de cohesió territorial que fa la UVic-UCC.
Amb tot, el rector -que ha estat reescollit recentment- ha reconegut que “cal continuar fent camí just l'any en que la universitat celebra el seu 25è aniversari". Eladi s'ha dirigit al nou paranimf de la universitat des d'un púlpit com els que es feien servir a l'edat mitjana per fer classes magistrals. Un paranimf que ha quedat petit amb més de 300 assistents i, de fet, algunes persones han hagut de seguir l'acte des de la sala gòtica annexa.
El conseller de Recerca i Universitats, Quim Nadal, ha presidit la inauguració del curs i ha començat el seu discurs remarcant que l'actual Govern mantindrà les mateixes bones relacions que tenia amb la universitat, quan el departament el liderava la gironina i membre de Junts, Gemma Geis. Nadal ha volgutrecordar els darrers alcaldes de la ciutat a qui ha fet còmplices dels èxits de la UVic-UCC. El conseller també ha reconegut que el model d'universitat està “molt consolidat” i ha repassat les “moltes virtuts” que té el centre.
Estructura federada, un “model d'èxit”
Per la seva banda, l'alcaldessa de la ciutat i presidenta de la Fundació Universitària Balmes, Anna Erra, ha celebrat el quart de segle de la Uvic i ha posat en valor “la lluita” dels diferents governs de la Generalitat i municipals a més de “molta altra gent” per tal de poder recuperar la universitat i que hagi esdevingut el centre que és actualment. Erra ha posat èmfasi en “l'estructura federada” de la Universitat de Vic en altres territoris com Manresa.
L'alcaldessa ha remarcat la fortalesa que té la institució i dona per fet que el futur serà millor. Erra també ha celebrat per la inauguració del paranimf com a una nova instal·lació vinculada a la Universitat de Vic i Central de Catalunya. “Cal felicitar-nos tots, perquè ha suposat un gran esforç i la generositat de tots ho ha fet possible”, ha assenyalat l'alcaldessa.
Tot plegat en un acte que ha comptat amb la lliçó inaugural de la doctora Marta Otero, coordinadora del grup de recerca en Reparació i Regeneració Tissular i professora de la Facultat de Ciències. Otero ha explicat en poc més de 20 minuts alguns dels punts més concrets de la temàtica de la seva recerca, la curació de ferides.
Durant el transcurs de l'acte, la Universitat també ha distingit diversos estudiants del centre i que han obtingut els millors expedients acadèmics. A banda, també s'ha atorgat la Medalla Institucional de la UVic-UCC a la Fundació Sant Tomàs -que treballa amb estudiants amb discapacitat intel·lectual- i a Anton Granero, persona especialment vinculada al centre osonenc.
Una joia del Barroc
Un dels atractius de l'acte era la visita al nou paranimf, recentment remodelat i que forma part de l’església de la Santa Creu lque es va construir a mitjan segle XVIII el mestre d’obres Josep Morató i Sellés, just al costat de l’hospital del mateix nom, fundat al segle XIV. Poc després, el seu nebot, Josep Morató Codina, va ampliar l’espai amb l’annexa Casa de Convalescència, avui seu del Rectorat de la UVic-UCC, de la Fundació Universitària Balmes, d’altres serveis universitaris i de Creacció.
Era una època d’expansió de la ciutat i de donar forma a l’eixample barroc i a l’antic barri de Sant Joan. De fet, el conjunt d’edificis que conformen l’església de la Santa Creu, l’hospital i la Casa de Convalescència són, avui dia, els més antics situats fora del perímetre de la ciutat emmurallada. A més, són el testimoni d’un canvi arquitectònicament radical en la disposició dels edificis, de l’adopció de solucions innovadores i de la creació d’un estil propi, que porta el segell de la nissaga vigatana dels Morató. Quatre generacions de mestres d’obres i escultors d’aquesta família hi van treballar des de finals del segle XVII i al llarg del XVIII.
De les seves aportacions, en el cas de l’església destaca el pas de la planta conventual tradicional a un nou esquema de nau curta, amb capelles laterals i una gran cúpula central; un model que Josep Morató i Solé ja havia introduït a l’església de la Congregació dels Dolors, de Vic, el 1724.
L’església de l’Hospital de la Santa Creu té una nau única de gran volum, fraccionada per quatre crugies, o trams diferenciats, una estructura que es desmarca de la planta conventual tradicional emprada fins al moment, caracteritzada per una nau llarga amb capelles laterals, creuer i presbiteri amb un altar i retaule. A l’interior, elegants pilastres adossades amb arcs principals suporten l’anell de la cúpula del transsepte i marquen l’arquitectura general de l’espai. A fora, la portalada queda emmarcada per una complexa arquitectura en pedra, i forma un retaule que ressalta enmig de l’austeritat del conjunt.
La família Morató va deixar la seva empremta en molts altres edificis propers com monestirs, santuaris, hospital, i d’altres edificis civils, però pocs es conserven sense modificacions irreversibles de la seva arquitectura original. L’església de l’Hospital de la Santa Creu, conjuntament amb la Casa Convalescència, n’és un dels pocs exemples, que cobra més valor encara arran de la restauració i adequació de l’església i la Sala Gòtica. El conjunt queda recollit en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i té la catalogació de bé cultural d’interès local (BCIL).
Jornades de portes obertes
Per tal de donar a conèixer els nous espais del paranimf i de la sala gòtica a tota la ciutadania, el dia 21 d’octubre a la tarda (de 16 a 19 h) i durant tot el dissabte 22 d’octubre (de 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h) tindran lloc unes jornades de portes obertes. Es podrà visitar el paranimf, la Sala Gòtica i el claustre de la Casa Convalescència, on s’han instal·lat uns panells informatius sobre la història de l’edifici i el seu procés de restauració.
Per tothom qui vulgui saber-ne més, el mateix dissabte (13 h), tindrà lloc una visita guiada conduïda pel gabinet d’arquitectes que han portat a terme la restauració i l’adequació del nou espai. Per tal de poder fer una previsió de les persones interessades a assistir-hi, es recomana inscriure-s’hi a través d’aquest enllaç.
Amb tot, el rector -que ha estat reescollit recentment- ha reconegut que “cal continuar fent camí just l'any en que la universitat celebra el seu 25è aniversari". Eladi s'ha dirigit al nou paranimf de la universitat des d'un púlpit com els que es feien servir a l'edat mitjana per fer classes magistrals. Un paranimf que ha quedat petit amb més de 300 assistents i, de fet, algunes persones han hagut de seguir l'acte des de la sala gòtica annexa.
El conseller de Recerca i Universitats, Quim Nadal, ha presidit la inauguració del curs i ha començat el seu discurs remarcant que l'actual Govern mantindrà les mateixes bones relacions que tenia amb la universitat, quan el departament el liderava la gironina i membre de Junts, Gemma Geis. Nadal ha volgutrecordar els darrers alcaldes de la ciutat a qui ha fet còmplices dels èxits de la UVic-UCC. El conseller també ha reconegut que el model d'universitat està “molt consolidat” i ha repassat les “moltes virtuts” que té el centre.
Estructura federada, un “model d'èxit”
Per la seva banda, l'alcaldessa de la ciutat i presidenta de la Fundació Universitària Balmes, Anna Erra, ha celebrat el quart de segle de la Uvic i ha posat en valor “la lluita” dels diferents governs de la Generalitat i municipals a més de “molta altra gent” per tal de poder recuperar la universitat i que hagi esdevingut el centre que és actualment. Erra ha posat èmfasi en “l'estructura federada” de la Universitat de Vic en altres territoris com Manresa.
L'alcaldessa ha remarcat la fortalesa que té la institució i dona per fet que el futur serà millor. Erra també ha celebrat per la inauguració del paranimf com a una nova instal·lació vinculada a la Universitat de Vic i Central de Catalunya. “Cal felicitar-nos tots, perquè ha suposat un gran esforç i la generositat de tots ho ha fet possible”, ha assenyalat l'alcaldessa.
Tot plegat en un acte que ha comptat amb la lliçó inaugural de la doctora Marta Otero, coordinadora del grup de recerca en Reparació i Regeneració Tissular i professora de la Facultat de Ciències. Otero ha explicat en poc més de 20 minuts alguns dels punts més concrets de la temàtica de la seva recerca, la curació de ferides.
Durant el transcurs de l'acte, la Universitat també ha distingit diversos estudiants del centre i que han obtingut els millors expedients acadèmics. A banda, també s'ha atorgat la Medalla Institucional de la UVic-UCC a la Fundació Sant Tomàs -que treballa amb estudiants amb discapacitat intel·lectual- i a Anton Granero, persona especialment vinculada al centre osonenc.
Una joia del Barroc
Un dels atractius de l'acte era la visita al nou paranimf, recentment remodelat i que forma part de l’església de la Santa Creu lque es va construir a mitjan segle XVIII el mestre d’obres Josep Morató i Sellés, just al costat de l’hospital del mateix nom, fundat al segle XIV. Poc després, el seu nebot, Josep Morató Codina, va ampliar l’espai amb l’annexa Casa de Convalescència, avui seu del Rectorat de la UVic-UCC, de la Fundació Universitària Balmes, d’altres serveis universitaris i de Creacció.
Era una època d’expansió de la ciutat i de donar forma a l’eixample barroc i a l’antic barri de Sant Joan. De fet, el conjunt d’edificis que conformen l’església de la Santa Creu, l’hospital i la Casa de Convalescència són, avui dia, els més antics situats fora del perímetre de la ciutat emmurallada. A més, són el testimoni d’un canvi arquitectònicament radical en la disposició dels edificis, de l’adopció de solucions innovadores i de la creació d’un estil propi, que porta el segell de la nissaga vigatana dels Morató. Quatre generacions de mestres d’obres i escultors d’aquesta família hi van treballar des de finals del segle XVII i al llarg del XVIII.
De les seves aportacions, en el cas de l’església destaca el pas de la planta conventual tradicional a un nou esquema de nau curta, amb capelles laterals i una gran cúpula central; un model que Josep Morató i Solé ja havia introduït a l’església de la Congregació dels Dolors, de Vic, el 1724.
L’església de l’Hospital de la Santa Creu té una nau única de gran volum, fraccionada per quatre crugies, o trams diferenciats, una estructura que es desmarca de la planta conventual tradicional emprada fins al moment, caracteritzada per una nau llarga amb capelles laterals, creuer i presbiteri amb un altar i retaule. A l’interior, elegants pilastres adossades amb arcs principals suporten l’anell de la cúpula del transsepte i marquen l’arquitectura general de l’espai. A fora, la portalada queda emmarcada per una complexa arquitectura en pedra, i forma un retaule que ressalta enmig de l’austeritat del conjunt.
La UVic-UCC ha inaugura el curs acadèmic 2022-2023 estrenant el Paranimf. Foto: Adrià Costa
La família Morató va deixar la seva empremta en molts altres edificis propers com monestirs, santuaris, hospital, i d’altres edificis civils, però pocs es conserven sense modificacions irreversibles de la seva arquitectura original. L’església de l’Hospital de la Santa Creu, conjuntament amb la Casa Convalescència, n’és un dels pocs exemples, que cobra més valor encara arran de la restauració i adequació de l’església i la Sala Gòtica. El conjunt queda recollit en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i té la catalogació de bé cultural d’interès local (BCIL).
Jornades de portes obertes
Per tal de donar a conèixer els nous espais del paranimf i de la sala gòtica a tota la ciutadania, el dia 21 d’octubre a la tarda (de 16 a 19 h) i durant tot el dissabte 22 d’octubre (de 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h) tindran lloc unes jornades de portes obertes. Es podrà visitar el paranimf, la Sala Gòtica i el claustre de la Casa Convalescència, on s’han instal·lat uns panells informatius sobre la història de l’edifici i el seu procés de restauració.
Per tothom qui vulgui saber-ne més, el mateix dissabte (13 h), tindrà lloc una visita guiada conduïda pel gabinet d’arquitectes que han portat a terme la restauració i l’adequació del nou espai. Per tal de poder fer una previsió de les persones interessades a assistir-hi, es recomana inscriure-s’hi a través d’aquest enllaç.