La Protesta feta festival

Queixar-se, manifestar opinions diferents, dubtar del sistema neoliberal, posar en qüestió moltes informacions distorsionades que ens arriben d'arreu, discrepar i fer activisme contra les injustícies, posicionar-se políticament des de dins i des de fora del sistema i moltes altres diverses i variades accions són el motor, un any més, del Festival Internacional de cinema i crítica social, Protesta de Vic.

Enguany, en la ja desena edició, serà un mirall retrospectiu de la seva curta però intensa vida des de Vic arreu del món, amb projeccions de cinema social, reivindicatiu i esperit crític.

Divendres passat es va inaugurar amb el tret de sortida del monologuista Pol Mallafré, des del teatre Atlàntida de Vic. I a continuació, amb la presentació per part dels organitzadors de l'edició actual. La vetllada es va acabar amb la projecció del film francès Annie Colère, un al·legat en defensa del feminisme en el París dels anys setanta.

Però les projeccions de documentals i films socials amb estrenes incloses a Vic van continuar tot dissabte i diumenge i ho faran durant tota la setmana a l'Espai ETC, el Casino de Vic, el centre Cívic Joan Triadú i la Fàbrica dels Somnis.

Fins a quatre ciutats de fora d'Osona participaran en aquesta edició amb projeccions a Barcelona, Girona, Berga i Navarcles, sota la denominació en origen Escampa la boira.

Les pel·lícules i els documentals
I entre els films i documentals del festival es podrà veure Robin Bank, sobre l'activista Enric Duran que va demanar préstecs als bancs per valor de mig milió d'euros i no els va tornar, amb la finalitat de portar a terme projectes socials; Wandering, un documental canadenc de la minoria rohingya de Myanmar; Calamity, un film francès d'animació per a infants; Be my voice, un documental sobre l'activista iraniana Masih Alinejad; Stop filming us, de nacionalitat holandesa, sobre la ciutat de congolesa de Goma i com la població autòctona deixa n'evidencia l'esbiaixo dels blancs sobre els tòpics africans; el film danès Flee, sobre un refugiat afganes; Ascensión, un film sobre la Xina industrial actual i les seves contradiccions; The gig is up, una crítica ferotge a les noves tecnologies d'empreses com Uber, Amazon o Lyft; Nel mio nome, documental italià sobre quatre joves i el seu procés de transició d'home a dona; Utama, estrena a l'estat espanyol, on s'explica la dura vida d'una parella d'ancians quítxues enfront del canvi climàtic o Tori et lokita, un film belga que s'estrena a Catalunya que versa sobre un nen i una noia acusats de bruixeria en el seu trànsit d'Àfrica cap a Europa.

No faltarà al 10è Festival Protesta de Vic la sessió especial amb el film Kobane, aixecar-se; el llargmetratge per als centres educatius de la ciutat, Girl Gang; la marató de millor ficció amb set curtmetratges; la marató del millor documental amb nou projeccions; la marató del premi del públic amb set films curts i la marató de curts d'humor anomenada, Riure per no plorar, amb nou films de curta durada.