14
d'octubre
del
2022
L’antiga església de l’Hospital de la Santa Creu de Vic obrirà de nou les seves portes el pròxim divendres 21 d’octubre. Ho farà reconvertida en el paranimf de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), després d’un llarg procés de reparació de la coberta i d’adequació i restauració de l’interior. L’estrena del nou espai coincidiria amb l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2022-2023.
El paranimf tindrà una capacitat aproximada de 250 persones i acollirà els principals actes acadèmics de la universitat, així com actes culturals relacionats amb l’activitat de la institució. A més, l’equipament també disposarà d’una sala annexa, la Sala Gòtica, que s’ha reformat com a espai polivalent per acollir exposicions, conferències i altres actes de petit format.
Ambdues sales es posaran a disposició de les entitats del territori, per tal que hi puguin celebrar activitats i esdeveniments de dinamització cultural i turística. “Amb aquests nous espais, Vic disposarà d’una nova infraestructura universitària que reforça el concepte de Campus Ciutat”, afirma Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC.
El projecte de restauració ha estat una iniciativa conjunta de la UVic-UCC i de l’Ajuntament de Vic. A més, ha comptat amb finançament del Departament de Cultura de la Generalitat i amb una subvenció de la Diputació de Barcelona, emmarcada en l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible que fa referència a Ciutats i Comunitats Sostenibles i que té, com a eixos principals, donar suport als ajuntaments en el desenvolupament urbanístic i en la gestió de polítiques d’habitatge, i promoure i difondre la cultura. En el procés també ha estat cabdal la participació de la Fundació Hospital de la Santa Creu, propietària de l’espai, que l’ha cedit a la Fundació Universitària Balmes, titular de la UVic-UCC.
Una joia del Barroc
L’església de la Santa Creu la va construir a mitjan segle XVIII el mestre d’obres Josep Morató i Sellés, just al costat de l’hospital del mateix nom, fundat al segle XIV. Poc després, el seu nebot, Josep Morató Codina, va ampliar l’espai amb l’annexa Casa de Convalescència, avui seu del Rectorat de la UVic-UCC, de la Fundació Universitària Balmes, d’altres serveis universitaris i de Creacció.
Era una època d’expansió de la ciutat i de donar forma a l’eixample barroc i a l’antic barri de Sant Joan. De fet, el conjunt d’edificis que conformen l’església de la Santa Creu, l’hospital i la Casa de Convalescència són, avui dia, els més antics situats fora del perímetre de la ciutat emmurallada. A més, són el testimoni d’un canvi arquitectònicament radical en la disposició dels edificis, de l’adopció de solucions innovadores i de la creació d’un estil propi, que porta el segell de la nissaga vigatana dels Morató. Quatre generacions de mestres d’obres i escultors d’aquesta família hi van treballar des de finals del segle XVII i al llarg del XVIII.
De les seves aportacions, en el cas de l’església destaca el pas de la planta conventual tradicional a un nou esquema de nau curta, amb capelles laterals i una gran cúpula central; un model que Josep Morató i Solé ja havia introduït a l’església de la Congregació dels Dolors, de Vic, el 1724.
L’església de l’Hospital de la Santa Creu té una nau única de gran volum, fraccionada per quatre crugies, o trams diferenciats, una estructura que es desmarca de la planta conventual tradicional emprada fins al moment, caracteritzada per una nau llarga amb capelles laterals, creuer i presbiteri amb un altar i retaule. A l’interior, elegants pilastres adossades amb arcs principals suporten l’anell de la cúpula del transsepte i marquen l’arquitectura general de l’espai. A fora, la portalada queda emmarcada per una complexa arquitectura en pedra, i forma un retaule que ressalta enmig de l’austeritat del conjunt.
La família Morató va deixar la seva empremta en molts altres edificis propers com monestirs, santuaris, hospital, i d’altres edificis civils, però pocs es conserven sense modificacions irreversibles de la seva arquitectura original. L’església de l’Hospital de la Santa Creu, conjuntament amb la Casa Convalescència, n’és un dels pocs exemples, que cobra més valor encara arran de la restauració i adequació de l’església i la Sala Gòtica. El conjunt queda recollit en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i té la catalogació de bé cultural d’interès local (BCIL).
Jornades de portes obertes
Per tal de donar a conèixer els nous espais del paranimf i de la Sala Gòtica a tota la ciutadania, el dia 21 d’octubre a la tarda (de 16 a 19 h) i durant tot el dissabte 22 d’octubre (de 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h) tindran lloc unes jornades de portes obertes. Es podrà visitar el paranimf, la Sala Gòtica i el claustre de la Casa Convalescència, on s’han instal·lat uns panells informatius sobre la història de l’edifici i el seu procés de restauració.
Per tothom qui vulgui saber-ne més, el mateix dissabte (13 h), tindrà lloc una visita guiada conduïda pel gabinet d’arquitectes que han portat a terme la restauració i l’adequació del nou espai. Per tal de poder fer una previsió de les persones interessades a assistir-hi, es recomana inscriure-s’hi a través d’aquest enllaç.
El paranimf tindrà una capacitat aproximada de 250 persones i acollirà els principals actes acadèmics de la universitat, així com actes culturals relacionats amb l’activitat de la institució. A més, l’equipament també disposarà d’una sala annexa, la Sala Gòtica, que s’ha reformat com a espai polivalent per acollir exposicions, conferències i altres actes de petit format.
Ambdues sales es posaran a disposició de les entitats del territori, per tal que hi puguin celebrar activitats i esdeveniments de dinamització cultural i turística. “Amb aquests nous espais, Vic disposarà d’una nova infraestructura universitària que reforça el concepte de Campus Ciutat”, afirma Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC.
El projecte de restauració ha estat una iniciativa conjunta de la UVic-UCC i de l’Ajuntament de Vic. A més, ha comptat amb finançament del Departament de Cultura de la Generalitat i amb una subvenció de la Diputació de Barcelona, emmarcada en l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible que fa referència a Ciutats i Comunitats Sostenibles i que té, com a eixos principals, donar suport als ajuntaments en el desenvolupament urbanístic i en la gestió de polítiques d’habitatge, i promoure i difondre la cultura. En el procés també ha estat cabdal la participació de la Fundació Hospital de la Santa Creu, propietària de l’espai, que l’ha cedit a la Fundació Universitària Balmes, titular de la UVic-UCC.
Una joia del Barroc
L’església de la Santa Creu la va construir a mitjan segle XVIII el mestre d’obres Josep Morató i Sellés, just al costat de l’hospital del mateix nom, fundat al segle XIV. Poc després, el seu nebot, Josep Morató Codina, va ampliar l’espai amb l’annexa Casa de Convalescència, avui seu del Rectorat de la UVic-UCC, de la Fundació Universitària Balmes, d’altres serveis universitaris i de Creacció.
Era una època d’expansió de la ciutat i de donar forma a l’eixample barroc i a l’antic barri de Sant Joan. De fet, el conjunt d’edificis que conformen l’església de la Santa Creu, l’hospital i la Casa de Convalescència són, avui dia, els més antics situats fora del perímetre de la ciutat emmurallada. A més, són el testimoni d’un canvi arquitectònicament radical en la disposició dels edificis, de l’adopció de solucions innovadores i de la creació d’un estil propi, que porta el segell de la nissaga vigatana dels Morató. Quatre generacions de mestres d’obres i escultors d’aquesta família hi van treballar des de finals del segle XVII i al llarg del XVIII.
De les seves aportacions, en el cas de l’església destaca el pas de la planta conventual tradicional a un nou esquema de nau curta, amb capelles laterals i una gran cúpula central; un model que Josep Morató i Solé ja havia introduït a l’església de la Congregació dels Dolors, de Vic, el 1724.
L’església de l’Hospital de la Santa Creu té una nau única de gran volum, fraccionada per quatre crugies, o trams diferenciats, una estructura que es desmarca de la planta conventual tradicional emprada fins al moment, caracteritzada per una nau llarga amb capelles laterals, creuer i presbiteri amb un altar i retaule. A l’interior, elegants pilastres adossades amb arcs principals suporten l’anell de la cúpula del transsepte i marquen l’arquitectura general de l’espai. A fora, la portalada queda emmarcada per una complexa arquitectura en pedra, i forma un retaule que ressalta enmig de l’austeritat del conjunt.
Exterior del paranimf. Foto: UVic-UCC
La família Morató va deixar la seva empremta en molts altres edificis propers com monestirs, santuaris, hospital, i d’altres edificis civils, però pocs es conserven sense modificacions irreversibles de la seva arquitectura original. L’església de l’Hospital de la Santa Creu, conjuntament amb la Casa Convalescència, n’és un dels pocs exemples, que cobra més valor encara arran de la restauració i adequació de l’església i la Sala Gòtica. El conjunt queda recollit en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i té la catalogació de bé cultural d’interès local (BCIL).
Jornades de portes obertes
Per tal de donar a conèixer els nous espais del paranimf i de la Sala Gòtica a tota la ciutadania, el dia 21 d’octubre a la tarda (de 16 a 19 h) i durant tot el dissabte 22 d’octubre (de 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h) tindran lloc unes jornades de portes obertes. Es podrà visitar el paranimf, la Sala Gòtica i el claustre de la Casa Convalescència, on s’han instal·lat uns panells informatius sobre la història de l’edifici i el seu procés de restauració.
Per tothom qui vulgui saber-ne més, el mateix dissabte (13 h), tindrà lloc una visita guiada conduïda pel gabinet d’arquitectes que han portat a terme la restauració i l’adequació del nou espai. Per tal de poder fer una previsió de les persones interessades a assistir-hi, es recomana inscriure-s’hi a través d’aquest enllaç.