07
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
12:31h
ACVic Centre d'Arts Contemporànies ha inaugurat aquest dijous una exposició dedicada al vinyetista, il·lustrador i pintor Ernesto Carratalá. Es tracta de MABUHAYMAHAL KITA, que recull obres de la seva llarga trajectòria. El centre també ha estrenat una nova entrega de la sèrie Relats Fotogràfics, amb una fotografia de Joan Pujol-Creus i un text de Raquel Santanera. Les exposicions es podran visitar fins al dissabte 12 de novembre.
A través de les il·lustracions d'Ernesto Carratalá, MABUHAYMAHAL KITA posa de manifest l'evolució de la societat a partir de l'arribada de persones d'arreu del món. Amb paraules del doctor en Història de l'Art Àlex Mitrani, l'autor "celebra, en pioner, la nova bellesa, l'encant, la joia de colors de pell, fesomies, indumentàries, ornaments, en definitiva: d'universos estètics". La mostra recull il·lustracions de diverses etapes de la seva carrera i viatges, com per exemple a l'Índia, i en diversos suports i formats. També s'hi poden veure obres realitzades per a la revista El Víbora i sobre la ciutat de Vic, on resideix a l'actualitat.
Sobre Carratalà, Mitrani afegeix que "pot desenvolupar el seu dibuixos sobre suports i formats molt diversos, de la miniatura al gran format: llargs rotlles com de pergamí o petites vinyetes que ens recorden el museu de les guardes dels àlbums de Tintin dels anys setanta. La seva pulsió dibuixística es desborda en quantitat i en diversitat. Atrapa i comunica la sensualitat, la voluptuositat en els cossos, tots. És immediat i ornamental, cronista de la profunda bellesa de la superficialitat, del detall d'un vestit, d'un estampat, d'uns cossos que evoquen l'alegria eròtica de viure."
Pel que fa al capítol número 16 de la sèrie Relats fotogràfics, que promou el diàleg entre una imatge i un text, en aquesta ocasió l'ACVic acull l'obra de dos artistes osonencs, acompanyant una imatge del fotògraf Joan Pujol-Creus amb una poesia de Raquel Santanera titulada Percepció. En aquest cas, la imatge forma part d'una sèrie de fotografies creada pel fotògraf a París, l'any 2010, i mostra l'actitud de les persones que pugen amb l'ascensor de la Torre Eiffel.
Ernesto Carratalá Rey
Ernesto Carratalá Rey (Barcelona, 1949) és vinyetista, il·lustrador, pintor i viatger. Es va formar a l'Escola d'Arts i Oficis La Llotja i a Belles Arts de Barcelona, especialitzant-se en pintura i tècniques de gravat. De seguida va començar a rebre encàrrecs com a il·lustrador en revistes i cartells publicitaris. Curiós i afamat de coneixement, converteix els viatges i el dibuix en la seva manera de viure. Treballa i exposa entre Manila, Amsterdam, Calcuta i Barcelona.
A partir dels anys vuitanta, atret per la cultura underground, passa temporades més llargues a Barcelona, treballant a publicacions com les revistes El Víbora i Makoki (Ediciones La Cúpula, 1980-1990) o la revista Playboy (Editorial Planeta, 1979). Participa a nombroses exposicions col·lectives i individuals a espais com la Sala Metrònom, Bugatti 3-33, l'Hospital de l'Art i clubs com Margarita Blue o Danzatoria. Fa uns anys que ha substituït els seus viatges per caminades per la ciutat de Vic, on viu i dibuixa incansablement.
Joan Pujol-Creus
Joan Pujol-Creus (Centelles, 1977). Va estudiar imatge i so a Barcelona. Des de llavors ha treballat de fotògraf en premsa comarcal i ha publicat reportatges fotogràfics a mitjans com Le Monde, The Independent, El País, Ara, Le Monde Magazine, El País Semanal, Magazine LV, etc. És autor de diversos fotollibres com La plaça Major de Vic, 2008 i Notes sobre París, Josep Pla, 2014; també ha publicat nombrosos llibres de l'àmbit gastronòmic, col·laborant amb cuiners com Santi Santamaria (El Racó de Can Fabes), Joan Roca (El Celler de Can Roca) i molts d'altres. Actualment combina el treball més documental i d'autor, amb projectes i altres publicacions centrades en l'univers culinari.
Raquel Santanera
Raquel Santanera (Manlleu, 1991). És coordinadora del cicle de poesia a la comarca d'Osona, Els Vespres Malgastats i una de les tres programadores de l'Horiginal, mític obrador de recitacions i noves actituds literàries a Barcelona. L'any 2015 guanya el Martí Dot amb Teologia poètica d'un sol ús. Amb aquest primer poemari inaugura el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic que continuarà essent present en els altres dos poemaris: De robots i màquines o un nou tractat d'alquímia, premi de poesia de Pollença (2017) i Reina de rates: crònica d'una època, premi de poesia Miquel Martí i Pol (2020). També ha escrit, «[[>) 4{8.732È-PROTOCOL INTERPLANETARI», inclòs dins el llibre sobre noves narracions marcianes: Els coets venien com llagostes.
A través de les il·lustracions d'Ernesto Carratalá, MABUHAYMAHAL KITA posa de manifest l'evolució de la societat a partir de l'arribada de persones d'arreu del món. Amb paraules del doctor en Història de l'Art Àlex Mitrani, l'autor "celebra, en pioner, la nova bellesa, l'encant, la joia de colors de pell, fesomies, indumentàries, ornaments, en definitiva: d'universos estètics". La mostra recull il·lustracions de diverses etapes de la seva carrera i viatges, com per exemple a l'Índia, i en diversos suports i formats. També s'hi poden veure obres realitzades per a la revista El Víbora i sobre la ciutat de Vic, on resideix a l'actualitat.
Sobre Carratalà, Mitrani afegeix que "pot desenvolupar el seu dibuixos sobre suports i formats molt diversos, de la miniatura al gran format: llargs rotlles com de pergamí o petites vinyetes que ens recorden el museu de les guardes dels àlbums de Tintin dels anys setanta. La seva pulsió dibuixística es desborda en quantitat i en diversitat. Atrapa i comunica la sensualitat, la voluptuositat en els cossos, tots. És immediat i ornamental, cronista de la profunda bellesa de la superficialitat, del detall d'un vestit, d'un estampat, d'uns cossos que evoquen l'alegria eròtica de viure."
Pel que fa al capítol número 16 de la sèrie Relats fotogràfics, que promou el diàleg entre una imatge i un text, en aquesta ocasió l'ACVic acull l'obra de dos artistes osonencs, acompanyant una imatge del fotògraf Joan Pujol-Creus amb una poesia de Raquel Santanera titulada Percepció. En aquest cas, la imatge forma part d'una sèrie de fotografies creada pel fotògraf a París, l'any 2010, i mostra l'actitud de les persones que pugen amb l'ascensor de la Torre Eiffel.
Ernesto Carratalá Rey
Ernesto Carratalá Rey (Barcelona, 1949) és vinyetista, il·lustrador, pintor i viatger. Es va formar a l'Escola d'Arts i Oficis La Llotja i a Belles Arts de Barcelona, especialitzant-se en pintura i tècniques de gravat. De seguida va començar a rebre encàrrecs com a il·lustrador en revistes i cartells publicitaris. Curiós i afamat de coneixement, converteix els viatges i el dibuix en la seva manera de viure. Treballa i exposa entre Manila, Amsterdam, Calcuta i Barcelona.
A partir dels anys vuitanta, atret per la cultura underground, passa temporades més llargues a Barcelona, treballant a publicacions com les revistes El Víbora i Makoki (Ediciones La Cúpula, 1980-1990) o la revista Playboy (Editorial Planeta, 1979). Participa a nombroses exposicions col·lectives i individuals a espais com la Sala Metrònom, Bugatti 3-33, l'Hospital de l'Art i clubs com Margarita Blue o Danzatoria. Fa uns anys que ha substituït els seus viatges per caminades per la ciutat de Vic, on viu i dibuixa incansablement.
Ernesto Carratalá. Foto: Adrià Costa
Joan Pujol-Creus
Joan Pujol-Creus (Centelles, 1977). Va estudiar imatge i so a Barcelona. Des de llavors ha treballat de fotògraf en premsa comarcal i ha publicat reportatges fotogràfics a mitjans com Le Monde, The Independent, El País, Ara, Le Monde Magazine, El País Semanal, Magazine LV, etc. És autor de diversos fotollibres com La plaça Major de Vic, 2008 i Notes sobre París, Josep Pla, 2014; també ha publicat nombrosos llibres de l'àmbit gastronòmic, col·laborant amb cuiners com Santi Santamaria (El Racó de Can Fabes), Joan Roca (El Celler de Can Roca) i molts d'altres. Actualment combina el treball més documental i d'autor, amb projectes i altres publicacions centrades en l'univers culinari.
Raquel Santanera
Raquel Santanera (Manlleu, 1991). És coordinadora del cicle de poesia a la comarca d'Osona, Els Vespres Malgastats i una de les tres programadores de l'Horiginal, mític obrador de recitacions i noves actituds literàries a Barcelona. L'any 2015 guanya el Martí Dot amb Teologia poètica d'un sol ús. Amb aquest primer poemari inaugura el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic que continuarà essent present en els altres dos poemaris: De robots i màquines o un nou tractat d'alquímia, premi de poesia de Pollença (2017) i Reina de rates: crònica d'una època, premi de poesia Miquel Martí i Pol (2020). També ha escrit, «[[>) 4{8.732È-PROTOCOL INTERPLANETARI», inclòs dins el llibre sobre noves narracions marcianes: Els coets venien com llagostes.