29
de setembre
del
2022
En 30 anys d'història el Grup de Defensa del Ter (GDT) ha rebut 220 avisos de possibles delictes ambientals a Osona i el Lluçanès. D'aquests, només dos casos han tirat endavant. "La majoria de les denúncies queden en res", ha lamentat la presidenta del GDT, Ginesta Mary.
L'entitat denuncia "falta de voluntat política" a l'hora de perseguir les infraccions. Malgrat hi hagi normativa que permetria sancionar, "no hi ha ningú que ho controli", ha criticat la presidenta. Un altre dels factors que els juga en contra són les multes "irrisòries" a què han de fer front els infractors per delictes que sí tenen recorregut. Des de l'entitat animen els ciutadans a avisar dels incidents amb rapidesa per evitar mals majors.
Aquest dimecres el GDT ha presentat un mapa interactiu (que podeu veure a sota) on es detalla les denúncies que ha rebut l'entitat al llarg de 30 anys. Per tipologies, s'identifica si es tracta d'una possible agressió als rius i rieres, si és un abocament de purins o si són problemàtiques relacionades amb les granges, la indústria, la mort d'animals, tala d'arbres o altres. De les 220 denúncies, 80 fan referència als rius i rieres, 46 a altres tipologies i 38 a purins i granges.
En una comarca amb més d'un milió de porcs, el GDT no descarta que el nombre de denúncies vagi en augment. Per això, demanen a la ciutadania en general que segueixi avisant-los de totes les agressions al medi natural, ja siguin de contaminació al territori o que puguin esdevenir un perjudici per la salut de les persones.
De fet, la rapidesa en la detecció del fet pot suposar la rectificació o pot derivar en una denúncia. Mary ha explicat que és important avisar "en el moment que veu l'abocament, perquè sinó l'aigua s'emporta la brutícia i quan arriba qui ha d'investigar aparentment no hi veu res, tot i que el mal a la biodiversitat ja està fet".
El grup també demana a l'administració un canvi de la normativa pel que fa a les sancions. En aquest sentit, Mary ha posat de relleu el cas de l'industrial Josep Ramisa al Lluçanès en què "li sortia més a compte pagar la multa que abocar els purins al camp". Aquell cas va ser sonat perquè l'any 2015 es va condemnar l'empresari a cinc mesos de presó i a pagar una multa de 1.800 euros per haver abocat entre 450.000 i 675.000 litres de purí a la riera Gavarresa, al Lluçanès. "No pot ser que delinquir surti més a compte que fer les coses bé", ha denunciat la presidenta del GDT.
El grup també vol que els protocols d'administracions com els Agents Rurals, l'Agència Catalana de l'Aigua, o cossos com els Mossos d'Esquadra o la Fiscalia canviïn. "Massa sovint les denúncies es perden per manca de rigor o d'interès en la investigació de l'origen dels fets", han criticat Ginesta Mary. I tot plegat acaba en "un accident, una fuita fortuïta o un advertiment".
L'entitat denuncia "falta de voluntat política" a l'hora de perseguir les infraccions. Malgrat hi hagi normativa que permetria sancionar, "no hi ha ningú que ho controli", ha criticat la presidenta. Un altre dels factors que els juga en contra són les multes "irrisòries" a què han de fer front els infractors per delictes que sí tenen recorregut. Des de l'entitat animen els ciutadans a avisar dels incidents amb rapidesa per evitar mals majors.
Aquest dimecres el GDT ha presentat un mapa interactiu (que podeu veure a sota) on es detalla les denúncies que ha rebut l'entitat al llarg de 30 anys. Per tipologies, s'identifica si es tracta d'una possible agressió als rius i rieres, si és un abocament de purins o si són problemàtiques relacionades amb les granges, la indústria, la mort d'animals, tala d'arbres o altres. De les 220 denúncies, 80 fan referència als rius i rieres, 46 a altres tipologies i 38 a purins i granges.
En una comarca amb més d'un milió de porcs, el GDT no descarta que el nombre de denúncies vagi en augment. Per això, demanen a la ciutadania en general que segueixi avisant-los de totes les agressions al medi natural, ja siguin de contaminació al territori o que puguin esdevenir un perjudici per la salut de les persones.
De fet, la rapidesa en la detecció del fet pot suposar la rectificació o pot derivar en una denúncia. Mary ha explicat que és important avisar "en el moment que veu l'abocament, perquè sinó l'aigua s'emporta la brutícia i quan arriba qui ha d'investigar aparentment no hi veu res, tot i que el mal a la biodiversitat ja està fet".
El grup també demana a l'administració un canvi de la normativa pel que fa a les sancions. En aquest sentit, Mary ha posat de relleu el cas de l'industrial Josep Ramisa al Lluçanès en què "li sortia més a compte pagar la multa que abocar els purins al camp". Aquell cas va ser sonat perquè l'any 2015 es va condemnar l'empresari a cinc mesos de presó i a pagar una multa de 1.800 euros per haver abocat entre 450.000 i 675.000 litres de purí a la riera Gavarresa, al Lluçanès. "No pot ser que delinquir surti més a compte que fer les coses bé", ha denunciat la presidenta del GDT.
El grup també vol que els protocols d'administracions com els Agents Rurals, l'Agència Catalana de l'Aigua, o cossos com els Mossos d'Esquadra o la Fiscalia canviïn. "Massa sovint les denúncies es perden per manca de rigor o d'interès en la investigació de l'origen dels fets", han criticat Ginesta Mary. I tot plegat acaba en "un accident, una fuita fortuïta o un advertiment".