​Per què la millor llonganissa de Catalunya s'elabora a Manlleu?

Tres cansaladeries de Manlleu sumen quatre guardons en cinc anys. El secret? Buscar l'excel·lència

Josep Terradellas, de Can Cerilles, amb les millors llonganisses de Catalunya
Josep Terradellas, de Can Cerilles, amb les millors llonganisses de Catalunya | Adrià Costa
26 de setembre del 2022
Actualitzat a les 10:22h
Des del 2017 el Gremi de Carnissers, Cansaladers i Xarcuters escull anualment la millor llonganissa de Catalunya. En les cinc edicions celebrades, quatre dels màxims guardons se'ls han endut establiments de Manlleu: Cansaladeria Molist (2017 i 2021), Carnisseria Colom Vila (2019) i Can Cerilles (2022). 

El secret? “Els secrets no es diuen”, afirma tot rient el carnisser Cesc Colom. “Són moltes hores de feina, de temps per treballar-la, d'haver-te equivocat moltes vegades”, explica més seriosament Josep Terradellas de Can Cerilles, que enguany ha aconseguit el premi després d'anys de perseguir-lo durant temps. “Cadascú fa la seva, però la base és l'esforç i la dedicació”, afegeixen els germans Toni i Dani Molist.

Els tres establiments comparteixen l'objectiu de buscar l'excel·lència reconeguda en aquests guardons i, sobretot, en la confiança de la clientela. Un reconeixement que també serà públic al Porc i Cervesa 2022, ja que protagonitzaran la punxada del barril en la inauguració de la fira que se celebra del 30 de setembre al 2 d'octubre.

Perserverar fins al premi
Josep Terradellas és la cara visible de Can Cerilles. Va agafar el relleu de Josep Terradellas (pare) reformulant el negoci d'alimentació de Josep Terradellas (avi), establert a Manlleu procedent de Moià. El nom del negoci, per cert, feia referència a l'àvia Mercè Vilardell, “prima com una cerilla”.

“Porto des del 15 anys entre l'aparador i l'obrador”, explica. Una constància que li ha permès assolir el premi a la Millor Llonganissa Tradicional de Catalunya. Reconeix que el premi l'ha buscat: “Si companys de Manlleu guanyen, tu també vols aconseguir-ho”, admet. De fet, aquesta “competència sana” –en paraules de Cesc Colom, de la Carnisseria Colom Vila- és una de les claus que la capital del Ter acumuli tants premis.
 


Formar-te és clau per millorar cada dia el producte.

Josep Terradellas | Can Cerilles

“En un concurs com aquest es busca l'excel·lència. I nosaltres havíem cuidat tots els detalls”, assegura Terradellas. En el concurs es valora l'aspecte, la textura, la presentació, el gust... Una de les claus és trobar el punt de curació: “Ni massa seca, ni massa tendre”, explica el propietari de Can Cerilles. En el seu cas, les llonganisses es passen dos mesos al secadero per aconseguir un tall ben uniforme.

Les tres carnisseries de Manlleu han triomfat en la categoria Plana de Vic –les altres dues són la plana i la de pagès, més irregular-. Un tipus de llonganissa rodona, florida i amb “molt bona presència”, assegura Terradellas. Actualment, se'n fa arreu del país, però les millors continuen sent a Osona. “Si no la saben fer tan bé com nosaltres, no els ensenyarem pas la fórmula”, explica Terradellas tot rient.

Adaptar-se als nous temps
Toni i Dani Molist són la segona generació de la Cansaladeria Molist, negoci que van obrir els seus pares l'any 1977. “Era una família que venia de pagès, amb molta tradició de matança de porc. Calia guanyar-se la vida i van apostar per la cansaladeria”, afirmen els dos germans amb un punt d'orgull.

El negoci en aquests 45 anys ha canviat molt. Més enllà de les reformes –té una estètica ben moderna-, el producte també ha evolucionat. Abans, el taulell era ple de carn fresca per tallar i quatre embotits. Actualment, és tot el contrari: quatre peces de carn fresca i molta diversitat de producte elaborat: “La gent cada vegada té menys temps per cuinar”, assenyalen.
 


Cal sumar els coneixements rebuts amb formació i ganes d'adaptar-se als nous temps.

Toni i Dani Molist | Carnisseria Molist

A la Carnisseria Molist van guanyar el premi a Millor Llonganissa el 2017 i el 2021. Tenint en compte que no es pot defensar el títol –l'any següent s'ha de formar part del jurat-, es pot dir que han estat els grans dominadors del certamen. 

I com ho fan? “La base és l'esforç i la dedicació”, explica Toni Molist. “També hem anat modificant petits detalls: el tipus de tripa, picar la carn una mica més grossa i allargar el temps de curació”, explica el seu germà Dani. En aquest sentit, s'hi estan entorn de tres mesos. “Una curació lenta absorbeix les aromes de la fermentació que fa la carn amb la sal i el pebre”, destaquen. “És slow food”, afegeixen tot rient.

Innovació contínua
Cesc Colom és l'únic dels tres carnissers premiats que ha engegat el negoci. Ho va fer quasi fa dues dècades amb Núria Vila, la seva parella, quan tot just tenien 20 anys. Això sí, també hi havia herència: la família és de Rupit i la matança de porc era una autèntica tradició. Dels tiets en va aprendre a especejar i de la mare a elaborar tota mena d'embotits.

La Carnisseria Colom Vila està ubicada al Mercat Municipal de Manlleu. El 2019 va aconseguir el premi a Millor Llonganissa Tradicional i enguany s'ha endut el premi a Millor Botifarra d'Ou Artesana Singular i també una menció a la categoria de tradicional.
 


La llonganissa té un caràcter molt personal a cada carnisseria.

Cesc Colom | Carnisseria Colom Vila

“La llangonissa ja sabia que la feia molt bona abans de guanyar el premi. Però amb la botifarra d'ou tenia clar que havia de polir moltes coses”, explica Colom. En aquest sentit, va ser clau presentar-se i rebre la valoració crítica del jurat per millorar. Dit i fet: ara ja elabora la millor botifarra d'ou singular del país feta amb mongetes del Collsacabra i allioli.

Aquest nou producte va tenir molt bona acollida entre la clientela. De fet, està molt acostumada a una innovació contínua. “Què has fet de nou avui?”, li demanen. Ha fet botifarres fresques d'ortigues, amb figues i foie, de xocolata amb menta... “De tot i més”, reconeix tot rient. Fins i tot, no dubta en “plagiar” algun plat de restaurant i convertir-lo en botifarra. L'última? Amb ous ferrats, sobrassada i mel.



 
Arxivat a