12
de setembre
del
2022
La creació de l'Institut Català de la Llet i els Productes Lactis serà una realitat aquest mateix setembre. Així ho va anunciar la setmana passada la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. Aquest centre posarà en valor la llet i els productes lactis com a aliments saludables i sostenibles des d'una vessant més científica i en promourà el consum. L'entitat s'ubicarà a l'Escola Agrària de Bellestar, a Montferrer i Castellbò, una zona amb alta tradició lletera i formatgera on el boví de llet continua sent un motor econòmic amb 79 explotacions entre l'Alt Urgell i la Cerdanya i una producció de prop de 69.000 litres de llet anuals.
Jordà deia que és "extremadament necessari i important" reivindicar el consum de la llet i productes làctics com a elements saludables i sostenibles. A falta d'un nom per a la direcció d'aquest institut, que haurà d'escollir el sector, ja començarà a treballar aquest mes de setembre.
Les comarques de la Cerdanya i l'Alt Urgell tenen una alta tradició lletera i formatgera i s'hi ubiquen infraestructures i equipaments vinculats a aquest sector. De fet, un 20% de les explotacions lleteres de Catalunya, 79, se situen en aquestes dues comarques. Aquestes granges acullen 10.121 vaques i majoritàriament les instal·lacions són de mida petita i mitjana amb un model familiar, sostenible i de qualitat. A aquesta zona hi ha 15 formatgeries (7 a l'Alt Urgell i 8 a la Cerdanya).
Lluís Clotet, president de la Cooperativa Cadí, explicava que el sector làctic està "molt tocat i en estat crític" i mesures com la creació de l'Institut han de ser un revulsiu i han de servir per "donar suport al sector" i informar sobre els beneficis del consum de la llet i els seus derivats. Clotet parlava d'un producte de proximitat, qualitat i amb una alta funció d'arrelament i conservació del territori.
L'Institut era una de les mesures incloses en el Pla d'acció de la llet i ara, amb el consens del sector, serà una realitat. Aquest centre, liderat i gestionat pel sector lleter, serà una fundació amb un patronat que comptarà amb un equip de gestió i un consell assessor científic. El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural hi aportarà 70.000 euros el primer i segon any i la resta del pressupost anual es cobrirà amb les aportacions dels patrons que s'estan acabant de definir.
Joan Guitard, d'Unió de Pagesos, deia que l'Institut arriba cinc anys tard, però que s'ha "d'aprofitar al màxim" i el món científic ha d'explicar "la realitat" del que suposen els productes làctics per a la ciutadania. Per la seva banda, Celestí Macias, gerent de la Cooperativa Pirenaica, veu l'Institut com una eina "molt positiva" que ha d'ajudar al sector a donar arguments positius dels productes làctics i canviar la imatge que té el consumidor de la llet.
L'Escola Agrària té una llarga trajectòria -més de vint anys- en l'oferta de formació contínua per al sector formatger artesà de Catalunya.
Promoció del consum i la recerca
La nova figura aglutinarà els esforços dels principals agents implicats en la producció, transformació i distribució de llet i productes lactis per promoure'n el consum i prestigi de manera que el missatge sigui únic i consensuat. Es tracta de posar en valor la producció de llet i productes lactis en el marc d'una producció agroalimentària sostenible a escala econòmica, social i mediambiental, i de destacar-ne el paper fonamental en el manteniment i la dinamització del món rural.
Servirà per recopilar informació d'interès sobre la llet i els productes lactis i elaborar-ne de pròpia per posar-la a disposició de la ciutadania, incloent-hi professionals sanitaris i de salut pública, comunitat educativa, sector lacti, organitzacions de consumidors, col·legis professionals, Administració i mitjans de comunicació. A més, també promourà i coordinarà activitats de valorització del sector lacti i dels seus productes per prestigiar-los i millorar-ne la percepció social. Es crearà una web pròpia i canals de comunicació i també es farà ús dels instruments i canals creats en el marc del Pla estratègic de l'alimentació de Catalunya.
Participada pel sector lleter mateix mitjançant una fundació
Aquesta institució estarà formada, liderada i gestionada pel sector mateix, representat per totes les baules de la cadena, tot i que comptarà amb l'impuls inicial del Departament. L'Institut serà una entitat sense ànim de lucre formada per uns patrons, els quals aportaran els ingressos necessaris per al seu funcionament, i uns beneficiaris, en aquest cas el sector lacti en el seu conjunt. Aquest patronat gestionarà i tindrà cura del patrimoni i vetllarà perquè es compleixin les finalitats de la fundació amb un pressupost anual i un pla d'activitats. Comptarà amb un equip de gestió i tindrà el suport d'un consell assessor científic, com a òrgan consultiu, assessor i de suport.
Radiografia del sector lleter
L'any 2011, hi havia a Catalunya 921 explotacions lleteres i ara n'hi ha 486 amb un cens de 73.900 vaques de llet a l'últim cens oficial d'aquest any mateix. A Catalunya, es van consumir, l'any 2021, 60 litres de llet per persona, 10,3 quilos de iogurts i 8,7 quilos de formatge. Es destinen 43 euros l'any per persona a la compra de llet, 21 euros a iogurts i 72 euros a formatges.
Jordà deia que és "extremadament necessari i important" reivindicar el consum de la llet i productes làctics com a elements saludables i sostenibles. A falta d'un nom per a la direcció d'aquest institut, que haurà d'escollir el sector, ja començarà a treballar aquest mes de setembre.
Les comarques de la Cerdanya i l'Alt Urgell tenen una alta tradició lletera i formatgera i s'hi ubiquen infraestructures i equipaments vinculats a aquest sector. De fet, un 20% de les explotacions lleteres de Catalunya, 79, se situen en aquestes dues comarques. Aquestes granges acullen 10.121 vaques i majoritàriament les instal·lacions són de mida petita i mitjana amb un model familiar, sostenible i de qualitat. A aquesta zona hi ha 15 formatgeries (7 a l'Alt Urgell i 8 a la Cerdanya).
Lluís Clotet, president de la Cooperativa Cadí, explicava que el sector làctic està "molt tocat i en estat crític" i mesures com la creació de l'Institut han de ser un revulsiu i han de servir per "donar suport al sector" i informar sobre els beneficis del consum de la llet i els seus derivats. Clotet parlava d'un producte de proximitat, qualitat i amb una alta funció d'arrelament i conservació del territori.
L'Institut era una de les mesures incloses en el Pla d'acció de la llet i ara, amb el consens del sector, serà una realitat. Aquest centre, liderat i gestionat pel sector lleter, serà una fundació amb un patronat que comptarà amb un equip de gestió i un consell assessor científic. El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural hi aportarà 70.000 euros el primer i segon any i la resta del pressupost anual es cobrirà amb les aportacions dels patrons que s'estan acabant de definir.
Joan Guitard, d'Unió de Pagesos, deia que l'Institut arriba cinc anys tard, però que s'ha "d'aprofitar al màxim" i el món científic ha d'explicar "la realitat" del que suposen els productes làctics per a la ciutadania. Per la seva banda, Celestí Macias, gerent de la Cooperativa Pirenaica, veu l'Institut com una eina "molt positiva" que ha d'ajudar al sector a donar arguments positius dels productes làctics i canviar la imatge que té el consumidor de la llet.
L'Escola Agrària té una llarga trajectòria -més de vint anys- en l'oferta de formació contínua per al sector formatger artesà de Catalunya.
Promoció del consum i la recerca
La nova figura aglutinarà els esforços dels principals agents implicats en la producció, transformació i distribució de llet i productes lactis per promoure'n el consum i prestigi de manera que el missatge sigui únic i consensuat. Es tracta de posar en valor la producció de llet i productes lactis en el marc d'una producció agroalimentària sostenible a escala econòmica, social i mediambiental, i de destacar-ne el paper fonamental en el manteniment i la dinamització del món rural.
Servirà per recopilar informació d'interès sobre la llet i els productes lactis i elaborar-ne de pròpia per posar-la a disposició de la ciutadania, incloent-hi professionals sanitaris i de salut pública, comunitat educativa, sector lacti, organitzacions de consumidors, col·legis professionals, Administració i mitjans de comunicació. A més, també promourà i coordinarà activitats de valorització del sector lacti i dels seus productes per prestigiar-los i millorar-ne la percepció social. Es crearà una web pròpia i canals de comunicació i també es farà ús dels instruments i canals creats en el marc del Pla estratègic de l'alimentació de Catalunya.
Participada pel sector lleter mateix mitjançant una fundació
Aquesta institució estarà formada, liderada i gestionada pel sector mateix, representat per totes les baules de la cadena, tot i que comptarà amb l'impuls inicial del Departament. L'Institut serà una entitat sense ànim de lucre formada per uns patrons, els quals aportaran els ingressos necessaris per al seu funcionament, i uns beneficiaris, en aquest cas el sector lacti en el seu conjunt. Aquest patronat gestionarà i tindrà cura del patrimoni i vetllarà perquè es compleixin les finalitats de la fundació amb un pressupost anual i un pla d'activitats. Comptarà amb un equip de gestió i tindrà el suport d'un consell assessor científic, com a òrgan consultiu, assessor i de suport.
Radiografia del sector lleter
L'any 2011, hi havia a Catalunya 921 explotacions lleteres i ara n'hi ha 486 amb un cens de 73.900 vaques de llet a l'últim cens oficial d'aquest any mateix. A Catalunya, es van consumir, l'any 2021, 60 litres de llet per persona, 10,3 quilos de iogurts i 8,7 quilos de formatge. Es destinen 43 euros l'any per persona a la compra de llet, 21 euros a iogurts i 72 euros a formatges.