07
de juliol
del
2022
El curs escolar 2022-23, marcat per l'avançament del calendari lectiu, començarà com ha acabat l'actual, amb protestes a escoles i instituts. Els sindicats han anunciat noves jornades de vaga i més mobilitzacions. Hi haurà aturades el 7 i el 28 de setembre, a més d'accions reivindicatives el 5 de setembre, data en què han de començar les classes a l'educació infantil i primària. Els representants de tots els estaments sindicals, que també han animat la comunitat educativa a fer assemblees i tancar-se als centres entre el 12 i el 23 de setembre, han complert així l'amenaça de noves aturades que ja havien advertit que farien en el tram final del curs.
Les protestes d'aquest setembre reprendran les vagues que ja han condicionat el curs escolar tancat el mes passat. En l'exercici 2021-22 es van viure fins a nou jornades d'aturades, la pràctica totalitat vinculades a demandes laborals i de recursos entre els sindicats i el Departament d'Educació, per bé que també n'hi va haver en defensa del model d'immersió lingüística, arran de la sentència del 25% de castellà.
El trencament entre els sindicats i Educació va tenir com a detonant l'anunci per part del Govern de l'avançament del calendari lectiu al 5 de setembre -a educació infantil i primària- i al 7 de setembre en el cas de l'educació secundària. El conseller Josep Gonzàlez-Cambray, emparat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va advertir que la mesura s'aplicaria malgrat el clima de bel·ligerància. Des d'aquell divorci públic, les negociacions no han progressat. Les vagues del setembre que ve ho certifiquen.
En l'argumentació dels motius de les noves mobilitzacions, Eli Pericas -representant d'USTEC-STEs, el sindicat majoritari- ha detallat que ni el president de la Generalitat ni el conjunt del Govern han volgut "resoldre el conflicte", per bé que ha instat Educació a negociar durant el mes de juliol per aconseguir un inici de curs amb normalitat.
El conjunt dels representants sindicals -UGT, CCOO, Intersindical-CSC, ASPEPC-SPs, CGT i USOC- han lamentat la falta de concrecions de la conselleria en relació als recursos del nou curs i els aspectes organitzacions de l'avançament del calendari lectiu, fets que han considerat una actitud de "menyspreu" als docents.
Les protestes d'aquest setembre reprendran les vagues que ja han condicionat el curs escolar tancat el mes passat. En l'exercici 2021-22 es van viure fins a nou jornades d'aturades, la pràctica totalitat vinculades a demandes laborals i de recursos entre els sindicats i el Departament d'Educació, per bé que també n'hi va haver en defensa del model d'immersió lingüística, arran de la sentència del 25% de castellà.
El trencament entre els sindicats i Educació va tenir com a detonant l'anunci per part del Govern de l'avançament del calendari lectiu al 5 de setembre -a educació infantil i primària- i al 7 de setembre en el cas de l'educació secundària. El conseller Josep Gonzàlez-Cambray, emparat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va advertir que la mesura s'aplicaria malgrat el clima de bel·ligerància. Des d'aquell divorci públic, les negociacions no han progressat. Les vagues del setembre que ve ho certifiquen.
En l'argumentació dels motius de les noves mobilitzacions, Eli Pericas -representant d'USTEC-STEs, el sindicat majoritari- ha detallat que ni el president de la Generalitat ni el conjunt del Govern han volgut "resoldre el conflicte", per bé que ha instat Educació a negociar durant el mes de juliol per aconseguir un inici de curs amb normalitat.
El conjunt dels representants sindicals -UGT, CCOO, Intersindical-CSC, ASPEPC-SPs, CGT i USOC- han lamentat la falta de concrecions de la conselleria en relació als recursos del nou curs i els aspectes organitzacions de l'avançament del calendari lectiu, fets que han considerat una actitud de "menyspreu" als docents.