05
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
16:37h
El ple del Consell Comarcal d’Osona ha aprovat la licitació del nou servei de recollida selectiva de residus, neteja viària i deixalleria que donarà servei a 37 ajuntaments, sis dels quals optaran per implantar el porta a porta. Des d’aquest juliol i fins al setembre estarà obert el termini de presentació de sol·licituds per optar a la gestió del contracte amb un preu base de licitació de 67 milions d’euros per un període de 8 anys.
Osona és des de fa anys una comarca capdavantera amb els millors índexs de recollida selectiva de residus. Ara, la comarca fa una nova aposta per continuar mantenint i millorant els resultats en aquest àmbit a través d’un nou contracte de serveis. Una modalitat de gestió que arriba en un moment en què l’actual empresa Recollida de Residus d’Osona (RRO) està en procés de liquidació i que aviat acabarà la seva etapa com empresa mixta, després de més de 25 anys.
El Consell Comarcal va aprovar la setmana passada en un ple extraordinari uns tràmits que seran determinants en la nova etapa que s’està gestant en matèria de residus: tots els grups polítics van aprovar l’últim paquet de delegacions de competències dels 9 ajuntaments que faltaven i la licitació del nou servei de recollida selectiva de residus, neteja viària i deixalleria, que donarà servei de forma mancomunada al 74% dels municipis d’Osona. En total són 37 ajuntaments, cadascun dels quals delega al CCO la recollida de la fracció que necessita: orgànica, multiproducte, vidre, resta, voluminosos, deixalleria, neteja viària, entre altres serveis.
El nou projecte representa una oportunitat per canviar el model de recollida en 19 localitats. Per exemple, sis municipis (Gurb, Montesquiu, Sant Boi de Lluçanès, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora i Vic) implantaran el sistema de recollida porta a porta, del qual ja disposen 21 municipis d’Osona.
D’altres, com les Masies de Voltregà i Torelló innovaran amb l’impuls de la recollida mitjançant contenidors intel·ligents. Per la seva banda, Olost, Prats de Lluçanès, Sant Julià de Vilatorta, Sant Vicenç de Torelló i Santa Eugènia de Berga aposten pel sistema d’identificació d’usuaris. La recollida a través de les àrees d’aportació és un recurs que s’aplicarà a Sant Agustí de Lluçanès, Sobremunt i Vilanova de Sau.
Una licitació de 67 milions d'euros
El concurs ha sortit amb un preu base de licitació de 67 milions d’euros per un període de 8 anys, i s’adjudicarà per separat en dos lots. El primer lot inclou la gestió de la deixalleria (fixa i mòbil) i la recollida de la majoria de fraccions, mentre que el segon preveu la recollida dels voluminosos i el servei de neteja viària. Aquest últim té un potent component social, ja que s’ha reservat al tercer sector per a Centres Especials de Treball o empreses d’inserció social.
Els plecs tècnics i administratius del concurs s’han redactat, segons el Consell Comarcal, amb la voluntat que hi hagi una valoració més qualitativa i, per tant, només un 35% dels barems es basaran en criteris econòmics -es prioritzarà la qualitat de les propostes tècniques respecte al preu-.
Anar més enllà de l’estricta recollida amb una taxa justa
Una de les particularitats del nou model és que anirà més enllà de la prestació estricta del servei de recollida per incloure un incentiu econòmic (taxa justa) cap a la reducció i la separació dels residus en origen. Es basa en sistemes de pagament per generació (PxG) i pagament per participació (PxP) per tal que l’usuari del servei pagui la taxa d’escombraries en funció de la seva generació de residus, de la seva participació o utilització del servei de recollida.
Un altre punt fort de la licitació és l’aposta pels vehicles que utilitzen fonts sostenibles: es demana que almenys el 25% de la flota siguin vehicles de baixes emissions.
La licitació es va aprovar amb el vot favorable dels membres presents de l’equip de govern i pels tres del PSC. El conseller de la CUP es va abstenir exposant novament les seves objeccions a la modalitat de servei escollida, sobretot per condicionants externs. Jordi Casanova va demanar que es treballi per fer possible “que d’aquí a vuit anys es pugui decidir en igualtat de condicions sobre el model de gestió, no de manera condicionada” i que “la gestió pública podria garantir el bon funcionament garantint el servei, l’adaptació i la flexibilitat”.
Osona és des de fa anys una comarca capdavantera amb els millors índexs de recollida selectiva de residus. Ara, la comarca fa una nova aposta per continuar mantenint i millorant els resultats en aquest àmbit a través d’un nou contracte de serveis. Una modalitat de gestió que arriba en un moment en què l’actual empresa Recollida de Residus d’Osona (RRO) està en procés de liquidació i que aviat acabarà la seva etapa com empresa mixta, després de més de 25 anys.
El Consell Comarcal va aprovar la setmana passada en un ple extraordinari uns tràmits que seran determinants en la nova etapa que s’està gestant en matèria de residus: tots els grups polítics van aprovar l’últim paquet de delegacions de competències dels 9 ajuntaments que faltaven i la licitació del nou servei de recollida selectiva de residus, neteja viària i deixalleria, que donarà servei de forma mancomunada al 74% dels municipis d’Osona. En total són 37 ajuntaments, cadascun dels quals delega al CCO la recollida de la fracció que necessita: orgànica, multiproducte, vidre, resta, voluminosos, deixalleria, neteja viària, entre altres serveis.
El nou projecte representa una oportunitat per canviar el model de recollida en 19 localitats. Per exemple, sis municipis (Gurb, Montesquiu, Sant Boi de Lluçanès, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora i Vic) implantaran el sistema de recollida porta a porta, del qual ja disposen 21 municipis d’Osona.
D’altres, com les Masies de Voltregà i Torelló innovaran amb l’impuls de la recollida mitjançant contenidors intel·ligents. Per la seva banda, Olost, Prats de Lluçanès, Sant Julià de Vilatorta, Sant Vicenç de Torelló i Santa Eugènia de Berga aposten pel sistema d’identificació d’usuaris. La recollida a través de les àrees d’aportació és un recurs que s’aplicarà a Sant Agustí de Lluçanès, Sobremunt i Vilanova de Sau.
Una licitació de 67 milions d'euros
El concurs ha sortit amb un preu base de licitació de 67 milions d’euros per un període de 8 anys, i s’adjudicarà per separat en dos lots. El primer lot inclou la gestió de la deixalleria (fixa i mòbil) i la recollida de la majoria de fraccions, mentre que el segon preveu la recollida dels voluminosos i el servei de neteja viària. Aquest últim té un potent component social, ja que s’ha reservat al tercer sector per a Centres Especials de Treball o empreses d’inserció social.
Els plecs tècnics i administratius del concurs s’han redactat, segons el Consell Comarcal, amb la voluntat que hi hagi una valoració més qualitativa i, per tant, només un 35% dels barems es basaran en criteris econòmics -es prioritzarà la qualitat de les propostes tècniques respecte al preu-.
Anar més enllà de l’estricta recollida amb una taxa justa
Una de les particularitats del nou model és que anirà més enllà de la prestació estricta del servei de recollida per incloure un incentiu econòmic (taxa justa) cap a la reducció i la separació dels residus en origen. Es basa en sistemes de pagament per generació (PxG) i pagament per participació (PxP) per tal que l’usuari del servei pagui la taxa d’escombraries en funció de la seva generació de residus, de la seva participació o utilització del servei de recollida.
Un altre punt fort de la licitació és l’aposta pels vehicles que utilitzen fonts sostenibles: es demana que almenys el 25% de la flota siguin vehicles de baixes emissions.
La licitació es va aprovar amb el vot favorable dels membres presents de l’equip de govern i pels tres del PSC. El conseller de la CUP es va abstenir exposant novament les seves objeccions a la modalitat de servei escollida, sobretot per condicionants externs. Jordi Casanova va demanar que es treballi per fer possible “que d’aquí a vuit anys es pugui decidir en igualtat de condicions sobre el model de gestió, no de manera condicionada” i que “la gestió pública podria garantir el bon funcionament garantint el servei, l’adaptació i la flexibilitat”.