Selectivitat 2022

Empat a la millor nota de selectivitat d’Osona

Pol Ortuño, Aurora Pujols, Andreu Fernández, Jana Escarabill i Clara Font han tret un 9,5 a les PAU

per Carles Fiter, Vic, Catalunya | 4 de juliol de 2022 a les 08:54 |
Andreu Fernández, Aurora Pujols, Pol Ortuño i Clara Font | Adrià Costa
En Pol Ortuño, l'Aurora Pujols, l'Andreu Fernández, la Jana Escarabill i la Clara Font han tret la millor nota de la selectivitat d’Osona: 9,5. S'han assabentat que han estat la nota més alta a través d'Osona.com, que els ha pogut entrevistar.

Han estudiat en diversos instituts de la comarca i han fet batxillerats totalment diferents: en Pol a la Salle Manlleu (Humanístic i artístic), l'Aurora al Jaume Callís de Vic (tecnològic), l'Andreu al Cirviànum de Torelló (tecnològic), la Jana al Miquel Martí i Pol de Roda de Ter (científic), i la Clara a Sant Miquel de Vic (humanístic).

La gran majoria va sortir amb bones sensacions, però no s'esperaven encapçalar el rànquing a la comarca. "No soc gaire positiva i no m'esperava tant", explica la Jana, en una conversa telefònica. "Estava al metro i vaig sentir unes noies que cridaven que ja havien sortit les notes", relata en Pol, que ho recorda com un "moment estrany i de xoc" en veure el 9,5.

Necessitar o no la nota


Tots els cinc entrevistats tenen molt clar què volen estudiar. Mentre la Jana es decanta per Odontologia a la Universitat de Barcelona (UB), l'Andreu i l'Aurora per Enginyeria de dades, l'un a la Universitat Politècnica de Catalunya (PUC) i l'altra a la Pompeu Fabra (UPF). "Un 9,5 m'ajuda molt a entrar a on vull", subratlla l'Aurora.

D'altra banda, la Clara opta per Filologia clàssica a la UB i en Pol, Disseny a Eina, el centre de Disseny i Art de Barcelona, adscrit a la UB. En aquests dos casos, no necessiten gaire nota per entrar al grau (5 i 6,85 sobre 14, respectivament).

De sort i estratègia


Els entrevistats coincideixen que hi ha hagut un factor de sort per aconseguir el 9,5. La Clara i en Pol destaquen que el text que havien de traduir a l'examen de Llatí ja l'havien fet prèviament a classe. A més, la Clara recorda que el listening d'Anglès anava sobre una obra que també havien tractat a Història de l'Art.

"No m'esperava que els correctors fossin tan bones persones", bromeja per la seva banda l'Andreu, que preveia pitjors notes als exàmens de Català i Castellà. De fet, aquesta era una de les preocupacions de la Clara: "Hi ha exàmens que són més susceptibles que el corrector li agradi o no". Per exemple, el Llatí, ”que és molt interpretatiu", afegeix.

En la majoria dels casos van prioritzar assignatures i temes a l'hora d'estudiar. D'una banda, tant l'Aurora com l'Andreu van preparar-se més les assignatures específiques, que els donava més punts, com per exemple, Mates i Física.

I de l'altra, van centrar-se en alguns temes concrets. A partir del 2020, els alumnes tenen més opcions per escollir a l'hora de respondre l'examen. Per exemple, a Física, tal com explica l'Aurora, es podia escollir quatre exercicis de vuit. "Abans del 2020 no hi havia tanta variabilitat. Ara podem triar més opcions", destaca la Clara.

Els nervis també van ser-hi presents -sobretot pels que necessitaven nota-, però no gaire. "Estava nerviosa els dies abans", recorda la Jana, detallant que quan va posar-se a fer les proves li van passar.

Una de les principals molèsties dels estudiants va ser la calor. "Estàvem en plena onada de calor", recorda l'Andreu. I en alguna aula de la UVic només hi havia un ventilador per a quaranta persones. En Pol va estar més de sort i va anar a Can Baumann on hi havia aire condicionat.

De centre concertats i públics


Estudiar en un centre o un altre és garantia de treure més bona nota? Definitivament, no. L'Andreu i l'Aurora subratllen que l'estudiant hi juga un paper crucial: "Si s'ho proposa, aconseguirà els seus objectius". La Clara i en Pol pensen que els docents també són una baula fonamental. "La diferència la fa l'alumne o el professorat que l'acompanya", conclou en Pol.

A més d'aquests cinc 9,5, a Osona hi ha molts més 9. Hi ha dos alumnes que han tret un 9,3; sis un 9,2; vuit que han obtingut un 9,10; i sis amb un 9. Tots ells de centres, públics i concertats- d'arreu de la comarca.

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació