29
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
16:03h
Lluís Soler es posa a la pell del poeta Jacint Verdaguer en el llargmetratge Canigó 1883. L'actor manlleuenc ha explicat a l'ACN que interpreta un Verdaguer "masegat per la vida" després de passar moments molt durs. Soler ha reivindicat la importància de l'obra i ha assegurat que "si fóssim un país normal estaríem parlant d'un heroi". "El seu rerefons és molt potent i ho demostra la projecció que va aconseguir. Si parléssim d'ara, a les xarxes tindria milions de seguidors", ha afegit. Precisament, l'objectiu del director Albert Naudín és explicar el moment creatiu que viu Verdaguer abans de gestar el gran poema èpic. En la pel·lícula s'explica la travessa que va fer pels Pirineus -des del Vallespir fins a la Vall d'Aran- i que és la gènesi de Canigó.
Aquests dies s'estan rodant a Folgueroles algunes de les escenes de Canigó 1883, la vila natal de Verdaguer. En realitat el rodatge va engegar fa tres anys i ha passat per indrets com el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya o el Pallars, l'Alta Ribagorça o la Vall d'Aran. Es tracta d'un territori que comparteix trets culturals i lingüístics que d'alguna manera formaven part de la gran pàtria que el poeta va idealitzar.
Recrear un Pirineu que ja no existeix
Precisament, un dels grans problemes que s'han trobat amb el rodatge ha estat el paisatge. "La pel·lícula s'ha de gravar en una època molt concreta de l'any en què necessitem un Pirineu estival que ja no existeix", ha lamentat el director, Albert Naudín. "Això ha fet que el nostre temps de rodatge hagi estat molt curt i portem dos anys filmant", ha explicat. "Ara són tres setmanes de bojos rodant cada dia amb una mobilitat exagerada per intentar trobar un Pirineu que ja no existeix, amb congestes de neu que ja no hi són i en què hi feia més fred. Volem ser fidels a l'època de Verdaguer", ha afegit Naudín.
La història que s'explica a la pel·lícula comença l'any 1883, al massís del Canigó. Verdaguer amb 38 anys, acompanyat d'un pastor, s'enfilen per la xemeneia del puig de Balaig, el cim més alt del Canigó. Ho explica i recorda el mateix Verdaguer de 56 anys uns anys després, el 1901. Els dos homes grimpen i assoleixen el cim. Des de dalt, Verdaguer contempla el paisatge i se li revela la idea del protagonista del poema que està escrivint, Canigó, un cavaller de l'època medieval, de nom Gentil, que és corprès per una fada del Canigó amb poders d'encanteri. Aquesta el sedueix i se l'endú en una carrossa voladora estirada per un estol de daines. Aquesta carrossa farà una volta pel Pirineu, del Canigó al cim de la Maleïda i, un cop allí, tornarà pel vessant nord dels Pirineus, tot plegat en un context bèl·lic entre sarraïns i cristians.
El director ha explicat que durant el film, les imatges més descriptives del Pirineu es barregen amb la ficció a través de la història del Verdaguer més muntanyenc. Un important treball d'investigació i recerca ha determinat l'elaboració del guió, basat en fets reals fidels als successos, paisatges i context. D'aquesta manera, Canigó 1883 mostrarà com era aquell Pirineu de finals del segle XIX i la seva gent, just abans de les transformacions que canviarien per sempre més el tarannà dels seus habitants.
Canigó 1883, la llegenda pirinenca de Jacint Verdaguer és una pel·lícula de FilmeXplora i la Fundació Jacint Verdaguer, dirigida per Albert Naudín, amb guió de Bernat Gasull i Albert Naudín i amb un repartiment format per Lluís Soler al paper de Jacint Verdaguer de 1901, Sílvia Bel interpretant Flordeneu, Xavier Boada al paper de Jaume Collell, amic íntim de Verdaguer i Santi Pocino, interpretant el vessant més aventurer de Verdaguer.
El caràcter universal de Verdaguer
La directora de la Casa Museu Verdaguer, Jordina Boix, ha reivindicat el poeta perquè té la capacitat de generar una literatura de caràcter universal. "Ell parla de la condició humana i genera connexions amb totes les generacions", explica Boix. La directora ressalta que va ser una persona molt coneguda en vida, però després ha estat necessari canviar idees que eren perjudicis sobre la seva figura "fruit d'un període terrible que va ser el franquisme". Ara, despullat d'aquests prejudicis, amb formats com el de la pel·lícula, però també des de la música, s'intenta parlar de la seva obra i reivindicar la seva obra.
FilmeXplora i la Fundació Verdaguer han impulsat una campanya de micromecenatge a través de Verkami que acaba el 4 de juliol, amb l'objectiu d'aconseguir 20.000 euros per finançar la campanya i el documental.
Aquests dies s'estan rodant a Folgueroles algunes de les escenes de Canigó 1883, la vila natal de Verdaguer. En realitat el rodatge va engegar fa tres anys i ha passat per indrets com el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya o el Pallars, l'Alta Ribagorça o la Vall d'Aran. Es tracta d'un territori que comparteix trets culturals i lingüístics que d'alguna manera formaven part de la gran pàtria que el poeta va idealitzar.
Recrear un Pirineu que ja no existeix
Precisament, un dels grans problemes que s'han trobat amb el rodatge ha estat el paisatge. "La pel·lícula s'ha de gravar en una època molt concreta de l'any en què necessitem un Pirineu estival que ja no existeix", ha lamentat el director, Albert Naudín. "Això ha fet que el nostre temps de rodatge hagi estat molt curt i portem dos anys filmant", ha explicat. "Ara són tres setmanes de bojos rodant cada dia amb una mobilitat exagerada per intentar trobar un Pirineu que ja no existeix, amb congestes de neu que ja no hi són i en què hi feia més fred. Volem ser fidels a l'època de Verdaguer", ha afegit Naudín.
La història que s'explica a la pel·lícula comença l'any 1883, al massís del Canigó. Verdaguer amb 38 anys, acompanyat d'un pastor, s'enfilen per la xemeneia del puig de Balaig, el cim més alt del Canigó. Ho explica i recorda el mateix Verdaguer de 56 anys uns anys després, el 1901. Els dos homes grimpen i assoleixen el cim. Des de dalt, Verdaguer contempla el paisatge i se li revela la idea del protagonista del poema que està escrivint, Canigó, un cavaller de l'època medieval, de nom Gentil, que és corprès per una fada del Canigó amb poders d'encanteri. Aquesta el sedueix i se l'endú en una carrossa voladora estirada per un estol de daines. Aquesta carrossa farà una volta pel Pirineu, del Canigó al cim de la Maleïda i, un cop allí, tornarà pel vessant nord dels Pirineus, tot plegat en un context bèl·lic entre sarraïns i cristians.
Lluís Soler interpreta un Jacint Verdaguer ja gran durant el rodatge de «Canigó 1883» a la Casa Museu Verdaguer. Foto: ACN.
El director ha explicat que durant el film, les imatges més descriptives del Pirineu es barregen amb la ficció a través de la història del Verdaguer més muntanyenc. Un important treball d'investigació i recerca ha determinat l'elaboració del guió, basat en fets reals fidels als successos, paisatges i context. D'aquesta manera, Canigó 1883 mostrarà com era aquell Pirineu de finals del segle XIX i la seva gent, just abans de les transformacions que canviarien per sempre més el tarannà dels seus habitants.
Canigó 1883, la llegenda pirinenca de Jacint Verdaguer és una pel·lícula de FilmeXplora i la Fundació Jacint Verdaguer, dirigida per Albert Naudín, amb guió de Bernat Gasull i Albert Naudín i amb un repartiment format per Lluís Soler al paper de Jacint Verdaguer de 1901, Sílvia Bel interpretant Flordeneu, Xavier Boada al paper de Jaume Collell, amic íntim de Verdaguer i Santi Pocino, interpretant el vessant més aventurer de Verdaguer.
El caràcter universal de Verdaguer
La directora de la Casa Museu Verdaguer, Jordina Boix, ha reivindicat el poeta perquè té la capacitat de generar una literatura de caràcter universal. "Ell parla de la condició humana i genera connexions amb totes les generacions", explica Boix. La directora ressalta que va ser una persona molt coneguda en vida, però després ha estat necessari canviar idees que eren perjudicis sobre la seva figura "fruit d'un període terrible que va ser el franquisme". Ara, despullat d'aquests prejudicis, amb formats com el de la pel·lícula, però també des de la música, s'intenta parlar de la seva obra i reivindicar la seva obra.
FilmeXplora i la Fundació Verdaguer han impulsat una campanya de micromecenatge a través de Verkami que acaba el 4 de juliol, amb l'objectiu d'aconseguir 20.000 euros per finançar la campanya i el documental.