Especial turisme

Radiografia dels turistes a Osona: d'on en venen més i quants a cada municipi?

Més de 58 milions de visitants internacionals han vingut des de juliol de 2019 als Països Catalans, amb un impacte diferent de la Covid en funció de l'origen i la destinació

per Roger Tugas Vilardell, 24 de juny de 2022 a les 16:55 |
Turistes al centre de Barcelona, durant la pandèmia. | Gala Espín
L'evidència conforme la pandèmia de Covid va quedant clarament enrere no només s'observa amb l'escassa pressió a les UCI sinó també pel retorn accelerat del turisme aquest estiu. La quantitat de visitants estrangers que van rondar per Barcelona a l'abril ja superava els del juliol o l'agost de 2021, mesos més habituals per als viatges internacionals, un fet que fa preveure que aquest estiu torni la plena normalitat també en aquest àmbit. Ara bé, quin és l'origen dels turistes que visiten els Països Catalans? I quants trien cadascun dels seus municipis? Una nova font de dades permet saber-ho al detall.



Les dades disponibles abracen des del juliol del 2019, incloent-hi doncs l'última temporada de vacances abans del coronavirus, i per ara fins a l'abril d'aquest any. En aquest període, uns 58 milions de turistes haurien visitat els Països Catalans, pràcticament la meitat dels quals a Catalunya (28,3 milions), en un segon lloc disputat les Illes Balears (16 milions) per davant del País Valencià (14,1 milions), i quasi 150.000 més van estar a la Franja de Ponent. La immensa majoria provenien d'altres estats d'Europa (53,5 milions) i, en especial, de la Unió Europea (40,6 milions), malgrat que també n'hi va haver molts d'Amèrica del Nord (1,5 milions), Àsia (1,2 milions), Àfrica (quasi 700.000) i Amèrica del Sud (més de 500.000) i alguns d'Oceania (gairebé 50.000) i Amèrica Central i Carib (uns 25.000).

Pel que fa a estats concrets, n'hi ha alguns que destaquen com a emissors de turistes, però la realitat arreu del territori és molt diversa. Un de cada cinc turistes prové de França, essent el principal origen de la majoria de municipis catalans i valencians, i en segon lloc se situa Alemanya, amb quasi 9 milions de visitants i imposant-se a gairebé tota Mallorca. Pràcticament hi ha els mateixos turistes britànics, els més habituals a Eivissa i Menorca i a diversos municipis del sud d'Alacant i, en menor mesura de les Terres de l'Ebre o Mallorca (com Calvià). Igualment, destaquen els fins a cinc milions de visitants dels Països Baixos, els més de tres d'Itàlia (copant Formentera) i els prop de dos de Bèlgica i de Suècia.

I a Osona?


Osona segueix la tendència catalana i la majoria de turistes que rep provenen d'Europa. D'aquest continent, l'estat que predomina és clarament França (42.776), seguit dels Països Baixos (29.608), Alemanya (17.191) i Suècia (10.627).

Al rànquing de poblacions més turístiques, Vic se situa al capdavant. Als mapes podeu veure d'on provenen la majoria de turistes que passen per Osona.
 

Aquesta informació prové d'una estadística experimental de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per a tot l'Estat (per això no es disposa de dades de la Catalunya del Nord) a partir de la informació de telefonia mòbil de les tres principals companyies del sector, les quals cobreixen una gran majoria de l'espectre. Amb ella, ja es poden consultar les dades sobre presència de turistes amb molta precisió (fins ara se sabia a partir d'enquestes personals i dades fragmentades), rapidesa (amb periodicitat mensual) i detall (fins a l'àmbit municipal i per a cadascun dels països d'origen, sempre que n'hi hagi un mínim de 30 en cada mes).

Aquesta estadística computa com a turista aquella persona d'un altre estat que passa una nit o més al municipi receptor i, per tant, no només que hi fa una excursió sense pernoctació. Entre les seves escasses limitacions, hi ha el fet que, en realitat, s'hi computen telèfons, així que, si un turista viatja amb dos mòbils, compta dos cops i, si ho fa amb cap (més estrany), no hi apareix. En tot cas, només s'inclouen aquells visitants que tornen al seu país en menys d'un any i, per tant, no formen part dels registres els refugiats ucraïnesos o altres casos de mobilitat de tipus laboral o educatiu.

Una altra utilitat d'aquestes dades és que permet monitorar de forma més permanent el repunt del turisme, així com constatar de nou l'impacte que hi va tenir la Covid. Després del primer confinament, l'estiu del 2020 van arribar pocs turistes, el del 2021 en van ser alguns més, però encara lluny d'abans de la pandèmia (quasi la meitat) i l'abril d'aquest 2022 ja n'hi ha hagut més del triple que el mateix mes de l'any anterior. El següent gràfic interactiu permet observar aquesta evolució en funció de l'origen dels turistes i del municipi o territori de destinació, podent-ne o comparar diverses tendències seleccionades entre si.
 


L'exploració visual dels anteriors gràfics permet també observar evolucions particulars en funció de l'origen o la destinació dels turistes. Així, per exemple, es constata l'elevada estacionalitat a les Balears, ja que el nombre de visitants a l'estiu es dispara, pràcticament empatant amb Catalunya, mentre que la resta de l'any és pràcticament nul, molt per sota del País Valencià. Dins de Catalunya, a més, l'estiu del 2020 va rebre més turistes la província de Girona que la de Barcelona, segurament per la proximitat de França quan la mobilitat internacional estava molt limitada, i l'agost del 2021 encara van empatar totes dues demarcacions. Pel que fa a l'origen, s'han mantingut més els viatges des d'Europa i, quant a l'exterior, per ara s'han recuperat més els que arriben d'Amèrica que els d'Àsia.


Pel que fa als municipis que més turistes han rebut en el període de què es disposen dades, clarament se situa per davant Barcelona, amb 9,2 milions, molt per davant de Palma (2,8 milions) i València (1,9 milions), tot i que també superen el milió Calvià (1,8), la Jonquera (1,3) i Benidorm (1,1). Tot i això, si el que és té en compte és la ràtio de turistes per cada 1.000 habitants, per ponderar també en funció de la quantitat de residents habituals, el mapa que en resulta és força diferent, tal com es pot comprovar tot seguit, amb nivells elevats al Pirineu, l'Empordà, determinades zones de costa i pràcticament totes les Balears i Pitiüses. Casos extrems són Escorca (Mallorca), de 181 veïns i que ha rebut 97.336 turistes, o la Vajol (Alt Empordà), de 88 veïns i amb 44.368 turistes que hi han anat.



Algunes de les enquestes que ja es feien fins ara assenyalen que Catalunya hauria rebut ja aquest abril més turistes internacionals que qualsevol altre mes des de l'arribada de la Covid, malgrat que segurament són més fiables les dades extretes de la telefonia mòbil i que ho qüestionen. En tot cas, la seva actualització hauria de servir per constatar allò que un simple cop d'ull als carrers de Barcelona permet intuir, que el turisme ja reprèn el ritme a què tenia acostumada la ciutat i altres zones dels Països Catalans, amb tots els debats i posicionaments favorables i contraris que això comporta.

Per ara, la següent taula permet observar en termes globals quants visitants ha rebut cada municipi entre juliol de 2019 i abril d'aquest any. Cal recordar que, com en els anteriors gràfics i mapes, només s'hi computen dades per a turistes globals i de cada regió o estat quan n'han arribat 30 o més en un mateix mes (per preservar el secret estadístic quan la mostra és baixa). Això pot crear un biaix a les dades, especialment en aquells municipis amb menys visitants, i provocar que les xifres globals siguin força dispars en relació amb la suma de cada regió. De fet, un turista que ha visitat i pernoctat a diversos municipis s'atribueix exclusivament a aquell on hi ha passat més nits.

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació