23
de juny
del
2022
Actualitzat
el
24
de juny
a les
18:05h
La Boixeda és una masia de Vilalleons, al terme de Sant Julià de Vilatorta, que es dedica principalment al sector agropecuari. Fa una vintena d'anys, però, va fer un canvi de rumb i va entrar al sector turístic. La família va decidir arreglar una petita finca que tenen a prop i convertir-la en casa de turisme rural: el Mas de Vilalleons.
"Vam reformar-la en un moment que ens va anar bé", recorda Mercè Pampliega. Llavors, la masia no tenia ni llum ni aigua corrent. Un dels al·licients per rehabilitar-la van ser unes subvencions que es van impulsar des de la Generalitat perquè no s'abandonessin les cases de pagès i es mantingués el territori "actiu i cuidat".
"Era un moment en què es deixaven moltes masoveries o senzillament la gent es volia guanyar millor la vida", explica. Llavors, per optar a aquestes subvencions la casa rural havia d’anar lligada a una explotació -agrària o ramadera-.
Malgrat que al final no va arribar la subvenció, per falta de regulació i documentació de l'Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, apunta que estan “contents i satisfets” amb la reforma del mas. "L'objectiu de mantenir una edificació en un altre estat i complementar l'explotació ha servit".
Un complement a l'explotació
"No ens podem dedicar només el turisme rural", explica la Mercè, subratllant que "és un complementa l'explotació". De fet, apunta que dona per un sou a final de mes i representa menys d’un 10% de tota l'activitat anual a la Boixeda.
Per això, també explica que "no surt a compte" si "has de llogar una persona" que porti la casa rural. "És una feina que dona més llibertat perquè hi ha setmanes que t'hi pots dedicar vas hores o menys, però no és la seguretat d'una feina estable", afegeix. I la feina no acaba mai aquí. N'hi ha més a la Boixeda, amb els porcs i les vaques lleteres.
Per a la Mercè, a més que ser una "aposta pel territori", és "una aposta per casa": ”Continues tenint casa teva, el paisatge arreglat, evites incendis i ajudes a mantenir la gent al territori".
Una inversió al territori
Des del Consell Comarcal d'Osona, Àlex Montanyà, conseller delegat de Turisme -i també alcalde de l'Esquirol-, exposa que actualment s'estan rehabilitant masies o masos i es compagina l'activitat ramadera amb l'allotjament turístic. En aquest sentit, subratlla que "encara és més amable que el turista pugui veure el producte de proximitat de l'explotació".
El conseller també apunta que ajuntaments, com el d'Olost o el de l'Esquirol, han actualitzat el catàleg de masies. Això permet donar un nou ús a pallers i païsses i convertir-los, per exemple, en habitatges turístics. D'altra banda, "s'aprofiten racons de les masies", on abans hi vivien "els nou germans", ara es pot destinar una part de la casa mare al turisme rural.
Aquesta combinació d'explotació i allotjament rural "no és extensiva" a tota l'oferta que hi ha. Tal com explica Montanyà, no necessàriament són pagesos que restauren, també hi ha empresaris que aprofiten el trajecte històric de generacions. Sigui com sigui, "és positiu que petits i grans propietaris recuperin masies per donar-los un ús".
Per fer aquesta transformació, el conseller destaca que es necessiten "uns estalvis i una previsió d'inversions" per aprofitar "la sinergia de les primeres generacions". En aquest sentit, subratlla que hi ha una "inversió al territori" i es dona una segona o tercera oportunitat al món rural.
Costa omplir entre setmana
El Mas de Vilalleons està envoltat de boscos, camps de conreu i turons que formen part de les Guilleries. Des de la finestra es pot gaudir de les vistes del Montseny o dels Pirineus. Disposa de dos habitatges independents amb capacitat per a 4-6 i 8-10 persones .
"Venen molts grups d'amics que reserven els habitatges", explica la Mercè. La majoria de persones que visiten la masia són d'arreu de Catalunya, "sobretot de l'àrea metropolitana".
El Mas de Vilalleons s'omple sobretot els caps de setmana i a l'agost, durant la setmana. "Osona no és tan turístic com per omplir les cases rurals entre setmana", assegura la Mercè, destacant que hi ha comarques que ho són més. També subratlla que "hi ha molta oferta". I així ho corroboren les dades.
Un pes important a la comarca
Segons les últimes dades de l'activitat turística a la demarcació de Barcelona (informe de la Diputació Barcelona amb dades del 2020), el pes del turisme rural a Osona és molt important, amb un 34,5% del total. És la segona comarca de la demarcació amb més establiments -i places- de turisme rural. En primera posició s'hi situa el Berguedà, amb 161 establiments rurals, que representen el 36,6% de l'oferta en aquesta comarca.
Segons el llistat d'establiments de turisme rural (maig 2022) del Registre de Turisme de Catalunya, a Osona hi ha 142 establiments. Dels 50 municipis de la comarca, la gran majoria (35) en disposen d'almenys un. Els pobles i territoris que en tenen més són el Collsacabra (Rupit i Tavertet) i el Lluçanès (Oristà i Sant Agustí de Lluçanès).
"Vam reformar-la en un moment que ens va anar bé", recorda Mercè Pampliega. Llavors, la masia no tenia ni llum ni aigua corrent. Un dels al·licients per rehabilitar-la van ser unes subvencions que es van impulsar des de la Generalitat perquè no s'abandonessin les cases de pagès i es mantingués el territori "actiu i cuidat".
"Era un moment en què es deixaven moltes masoveries o senzillament la gent es volia guanyar millor la vida", explica. Llavors, per optar a aquestes subvencions la casa rural havia d’anar lligada a una explotació -agrària o ramadera-.
Malgrat que al final no va arribar la subvenció, per falta de regulació i documentació de l'Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, apunta que estan “contents i satisfets” amb la reforma del mas. "L'objectiu de mantenir una edificació en un altre estat i complementar l'explotació ha servit".
Un complement a l'explotació
"No ens podem dedicar només el turisme rural", explica la Mercè, subratllant que "és un complementa l'explotació". De fet, apunta que dona per un sou a final de mes i representa menys d’un 10% de tota l'activitat anual a la Boixeda.
Per això, també explica que "no surt a compte" si "has de llogar una persona" que porti la casa rural. "És una feina que dona més llibertat perquè hi ha setmanes que t'hi pots dedicar vas hores o menys, però no és la seguretat d'una feina estable", afegeix. I la feina no acaba mai aquí. N'hi ha més a la Boixeda, amb els porcs i les vaques lleteres.
Per a la Mercè, a més que ser una "aposta pel territori", és "una aposta per casa": ”Continues tenint casa teva, el paisatge arreglat, evites incendis i ajudes a mantenir la gent al territori".
Una inversió al territori
Des del Consell Comarcal d'Osona, Àlex Montanyà, conseller delegat de Turisme -i també alcalde de l'Esquirol-, exposa que actualment s'estan rehabilitant masies o masos i es compagina l'activitat ramadera amb l'allotjament turístic. En aquest sentit, subratlla que "encara és més amable que el turista pugui veure el producte de proximitat de l'explotació".
El conseller també apunta que ajuntaments, com el d'Olost o el de l'Esquirol, han actualitzat el catàleg de masies. Això permet donar un nou ús a pallers i païsses i convertir-los, per exemple, en habitatges turístics. D'altra banda, "s'aprofiten racons de les masies", on abans hi vivien "els nou germans", ara es pot destinar una part de la casa mare al turisme rural.
Aquesta combinació d'explotació i allotjament rural "no és extensiva" a tota l'oferta que hi ha. Tal com explica Montanyà, no necessàriament són pagesos que restauren, també hi ha empresaris que aprofiten el trajecte històric de generacions. Sigui com sigui, "és positiu que petits i grans propietaris recuperin masies per donar-los un ús".
La Mercè Pampliega fotografiada a l'interior del Mas de Vilalleons.Foto: Adrià Costa
Per fer aquesta transformació, el conseller destaca que es necessiten "uns estalvis i una previsió d'inversions" per aprofitar "la sinergia de les primeres generacions". En aquest sentit, subratlla que hi ha una "inversió al territori" i es dona una segona o tercera oportunitat al món rural.
Costa omplir entre setmana
El Mas de Vilalleons està envoltat de boscos, camps de conreu i turons que formen part de les Guilleries. Des de la finestra es pot gaudir de les vistes del Montseny o dels Pirineus. Disposa de dos habitatges independents amb capacitat per a 4-6 i 8-10 persones .
"Venen molts grups d'amics que reserven els habitatges", explica la Mercè. La majoria de persones que visiten la masia són d'arreu de Catalunya, "sobretot de l'àrea metropolitana".
El Mas de Vilalleons s'omple sobretot els caps de setmana i a l'agost, durant la setmana. "Osona no és tan turístic com per omplir les cases rurals entre setmana", assegura la Mercè, destacant que hi ha comarques que ho són més. També subratlla que "hi ha molta oferta". I així ho corroboren les dades.
Un pes important a la comarca
Segons les últimes dades de l'activitat turística a la demarcació de Barcelona (informe de la Diputació Barcelona amb dades del 2020), el pes del turisme rural a Osona és molt important, amb un 34,5% del total. És la segona comarca de la demarcació amb més establiments -i places- de turisme rural. En primera posició s'hi situa el Berguedà, amb 161 establiments rurals, que representen el 36,6% de l'oferta en aquesta comarca.
Segons el llistat d'establiments de turisme rural (maig 2022) del Registre de Turisme de Catalunya, a Osona hi ha 142 establiments. Dels 50 municipis de la comarca, la gran majoria (35) en disposen d'almenys un. Els pobles i territoris que en tenen més són el Collsacabra (Rupit i Tavertet) i el Lluçanès (Oristà i Sant Agustí de Lluçanès).