EL REPORTATGE DE LA SETMANA

A la feina en bici per la sostenibilitat

Osona amb Bici subratlla que la comarca té molt potencial per moure’s en bicicleta i no cal fer grans inversions per arranjar camins ja existents

per Carles Fiter, Santa Eugènia de Berga i Sant Julià de Vilatorta, Catalunya | 17 de juny de 2022 a les 08:01 |
L'Òscar i la Carme, camí de Vic | Adrià Costa
L'Òscar va a treballar en bicicleta gairebé cada dia de Santa Eugènia de Berga a Vic. Ho fa per sostenibilitat i perquè "el cotxe tot són maldecaps". Quan va provar-ho creia que seria més complicat, però va comprovar que tardava pràcticament el mateix temps. Agafa el camí vell que connecta els dos municipis i en uns 25 minuts es planta a la porta de la feina. Osona.com l'ha acompanyat en el trajecte d'uns 6 quilòmetres.

És divendres de Bicibús i toca anar acompanyat. Un grup de sis pares i mares van decidir que seguiren l'exemple de la canalla i, després d'acompanyar-los a l'escola, també anirien a treballar en bicicleta. No acostumen a coincidir mai tots sis. Avui, només l'acompanya la Carme. Són el torn més matiner i deixen els nens al servei d'acollida a tres quarts de 8 del matí.


La Carme va apuntar-se a la iniciativa després del primer dia de Bicibús a l'escola. Va tornar a casa a deixar la bici i agafar el cotxe per anar a treballar. Volia comprovar quant tardava l'Òscar i va demanar-li que li enviés un missatge quan arribés. "Em va fer un Whatsapp quan jo tot just acabava d'aparcar el cotxe", relata.

Per tot plegat, va decidir apuntar-s'hi cada divendres. "És l'únic dia que puc perquè plego a les 3 i tinc més marge per anar a buscar la canalla a l'escola", explica la Carme.


Tots dos baixen fins al polígon industrial del municipi per agafar el camí. A l'escorxador Le Porc Gourmet, l'aparcament de bicicletes està a rebentar. Molts treballadors d'aquesta illa càrnia es desplacen diàriament en aquest mitjà de transport, en patinet elèctric o cotxe. De fet, dos empleats d'aquesta empresa van perdre la vida passant per aquesta via arrossegats per l'aigua del riu Gurri que va pujar per les fortes pluges.

A primera hora del matí, al camí vell de Santa Eugènia hi ha força tranquil·litat. A més d'alguns passejants, a mesura que avancen els minuts hi ha cada cop més trànsit, des dels tractors que feinegen fins a cotxes que volen fer drecera per moure's de Vic a Santa Eugènia, o viceversa.


Conèixer el camí


Qui agafa també la bicicleta per anar a treballar -i per sostenibilitat- és la Mònica. Des de Sant Julià de Vilatorta baixa fins a Vic, passant per Folgueroles on també agafa el camí vell. A diferència del de Santa Eugènia, hi ha més reguerons i sotracs. Va en bicicleta dos o tres cops per setmana, ja que, a vegades, necessita el cotxe per moure's des de la feina. En bici o en cotxe (inclòs buscar aparcament) hi està pràcticament el mateix temps: poc més de 20 minuts.
 

L’Òscar i la seva filla arribant a l'escola. Foto: Adrià Costa.


La Mònica recorda els primers dies que va baixar a Vic en bici: "Anava amb armilla i un quit de primers auxilis". "Un cop coneixes el camí, et sents molt més segur", afegeix. De fet, va conèixer el millor recorregut gràcies a la xarxa traçada per l'entitat Osona amb Bici.

Una comarca amb molt potencial per a la bici


Durant uns tres anys, Osona amb Bici va treballar un pla per connectar els diferents municipis a través de camins existents. Tal com explica Eduard Folch, "això va desembocar amb un pla de vies ciclables del Consell Comarcal d'Osona", que inclou algunes de les seves propostes.

En aquesta línia, Folch subratlla que amb aquesta xarxa de camins a Osona "hi ha molt potencial" per a la bici, sobretot perquè "el transport públic no funciona correctament" i "té moltes mancances". Reconeix que hi ha vies que s'haurien d'arranjar perquè s'hi pogués circular correctament o d'altres restringir-hi la circulació per a serveis i bicicletes, com el camí vell de Santa Eugènia.

Sigui com sigui, destaca que "no calen grans inversions per arranjar uns camins que ja existeixen". D'aquesta manera, l'experiència de l'usuari milloraria solucionant quatre coses. Es mostra crític, per exemple, amb el projecte -encara aturat- del carril bici entre Vic i Manlleu. "Ja existeix una connexió que es podria arreglar amb molts menys diners i es podria tenir una via verda". "Molts alcaldes i alcaldesses d'Osona no tenen la bici al cap. Ni com a mitjà de transport, ni com a opció de cicloturisme. Estan molt allunyats de la mobilitat sostenible", critica.

La Mònica també remarca que "es parla molt de construir carrils bici i tenim una xarxa de camins que no coneixem". En aquest sentit, destaca la tasca d'Osona amb Bici i l'app on s'han traçat totes aquestes vies existents.

Energia, frescor i menys estrès


Per als ciclistes que acompanyem, anar en bicicleta suposa molts avantatges. "Arribes superdesperta", diu la Mònica, mentre la Carme destaca que arriba "més fresca". I a l'hivern, tot i el fred, "arribes molt energitzat", afegeix l'Òscar. "També hem tingut la sort que no hi ha hagut cap dia de pluja", reconeix la Carme. Això no és un impediment per a l'Òscar. Es va comprar roba impermeable per aquests imprevistos. Ara bé, si la previsió de pluja és molt important, es queda a casa fent teletreball.

D'altra banda, la Mònica relata que en època de molta feina i pressió anar en bici li ha permès "aguantar l'estrès amb una dignitat com mai". També subratlla que dorm molt millor. "En lloc de ser un temps perdut és un temps agradable", conclou l'Òscar.
 

La Mònica arribant amb bici Vic, pel camí vell de Folgueroles. Foto: Adrià Costa.


A més d'aquests avantatges, un punt a favor per portar la bici és disposar d'aparcament a la feina. Precisament, la Mònica relata que més de la meitat dels seus companys de feina van en bicicleta perquè disposen de lloc per aparcar a l'oficina. "Deixar-la en un lloc segur és molt important" destaca.

De la llum a la conciliació, els principals impediments


Però no tot són avantatges. També hi ha impediments. "Agafar la bici a l'hivern és més complicat perquè es fa fosc més d'hora", explica l'Òscar. Per això, ha de sortir corrents de la feina perquè no es quedi sense llum durant el trajecte. En aquest mateix sentit, es pronuncia la Mònica: "el meu principal impediment és la llum". Explica que quan es fa fosc se sent "insegura", "no sé si per la meva condició de dona o per un tema cultural". "Espero que d'aquí a uns anys la meva filla no li hagi transmès això i pugui fer-ho", afegeix.

D'altra banda, l'altre principal impediment és la conciliació familiar. L'Òscar ha intentat convèncer algun altre pare o mare de l'escola, però els horaris no els ho permeten. La Mònica també ho ha provat: "A la gent li fa angúnia la pujada". Ella reconeix que si no anés amb una bicicleta elèctrica, potser no hi aniria tan sovint. Tot i això, també subratlla que "hi ajudaria molt si [de tornada] es pogués carregar la bici a l'autobús". "La gent no tindria tanta por que se li fes tard", apunta.

Canvi de xip gràcies al Bicibús


A més dels inconvenients, l'Òscar considera que no s'agafa tant la bici per "cultura". "A la ciutat, molts cotxes no veuen les bicicletes", relata, subratllant que a cada cruïlla ha de buscar el contacte visual perquè s'adonin de la seva presència. "Cal un canvi de xip", relata.

Sigui com sigui, destaca que qui està contribuint que això canviï són els infants amb el Bicibús. "La canalla no se n'adona, però estan potenciant la bici com un mitjà de transport, més enllà d'una joguina", afegeix. De fet, tant la Carme com la Mònica van començar agafar la bici paral·lelament a l'engegada de la iniciativa als seus municipis amb els seus fills.

A Osona, actualment ja hi ha cinc municipis amb Bicibús: Vic (també el cultural de l’Atlàntida), Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga, Prats de Lluçanès i Calldetenes, que ha arrencat aquest juny.






 

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació