A Anna May Masnou (Sant Julià de Vilatorta, 1985) sempre li ha agradat la ciència. I també comunicar-la. Graduada en enginyeria química, una vegada va acabar el doctorat en Ciència i Tecnologia de Materials es va especialitzar en comunicació científica. Des de fa cinc anys, és la cap de comunicació de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC). Osona.com i El 9 Nou l'entrevisten en el marc del programa Talent Convidat, una iniciativa de Creacció que recull el testimoni d'osonencs que desenvolupen la seva carrera professional fora de la comarca.
- De Sant Julià se'n va anar cap a Barcelona a estudiar Enginyeria Química. Per què va escollir aquesta carrera?
- A l'Institut Jaume Callís ja vaig escollir el Batxillerat científic perquè tenia molt clar que volia fer alguna cosa de ciència, suposo que fer influències del meu pare o la meva germana. També tenia molt clar que després volia anar a estudiar a Barcelona. M'agrada molt el coneixement en general i les vuit opcions de la carrera eren diferents. Em van agafar a la primera: enginyeria química a la Universitat de Barcelona.
- En quins àmbits s'ha especialitzat?
- L'últim any de carrera, vaig fer un Erasmus a Berlín on em vaig trobar un professor de la carrera que em va proposar participar en el seu projecte de doctorat. Però, vaig ensopegar una època en què per fer un doctorat havia de fer un màster prèviament. Per això, vaig anar a Tarragona a fer el d'Enginyeria Química i Processos amb la idea de començar el doctorat l'any següent a Barcelona. Durant els quatre anys i mig de doctorat vaig fer estades al Japó, a França i als Estats Units.
- També ha fet un postgrau en comunicació científica i precisament treballa d'això. Per què ha fet el salt d'investigar a comunicar?
- Durant la carrera ja em vaig interessar molt per la comunicació científica. Tenia un professor que explicava les de forma diferent amb anècdotes, històries... Durant el màster i el doctorat, vaig escriure alguns articles i, fins i tot, vam fer un programa de ràdio d'investigació científica. Els científics diuen que si en ciència no es publica és com si no existís el producte. Però et diria més, s'ha de comunicar a la societat. Mentre feia el postdoctorat, la UVic i Eduscopi van obrir un postgrau en comunicació científica i m'hi vaig apuntar. En acabar el postdoc vaig tenir la sort que va sortir una plaça de comunicació científica a l'Institut de Ciència de Materials (ICMAB-CSIC). Em vaig tirar a la piscina i em van agafar.
- En què consisteix la seva feina a l'ICMAB? Quines tasques hi desenvolupa?
- És una feina molt variada i gens monòtona. Estic en un equip format per dues persones més. Una és del camp de la comunicació audiovisual i una altra que es dedica més al disseny. Són dues peces essencials per a la comunicació científica. D'una banda, fem comunicació externa, com notes de premsa per als mitjans de comunicació, notícies per a la pàgina web i ens cuidem de les xarxes socials. I, de l'altra, hi ha la comunicació interna per informar d'activitats a la gent del centre com seminaris, workshops, tallers, etc. També ens encarreguem de la divulgació científica en escoles; participem en fires o esdeveniments de comunicació científica; i organitzem activitats conjuntes amb altres centres de recerca.
- Costa comunicar ciència?
- Hi ha temes que costen més que altres. Som un centre de ciències de materials per tres camps bàsics: energia, electrònica i medicina. En general, els temes de medicina costen menys de comunicar perquè el tema de salut tothom se'l veu més propi. De la comunicació científica en som una mica traductors perquè agafem un llenguatge científic dels articles i l'hem de traduir a un llenguatge que es faci entendre per tothom. No vol dir ni mentir ni simplificar massa, però hi ha un procés de traducció.
"Traduïm el llenguatge científic perquè s’entengui millor”
- I els altres temes?
- N'hi ha que són més difícils de comunicar perquè a la gent els hi cauen més lluny. Per exemple, l'electrònica, la física, materials magnètics... són més difícils i has d'agafar un ganxo o buscar històries. Tot es pot comunicar bé. A vegades costa d'entendre, però la nostra feina és precisament això: fer que s'entengui millor. De fet, diuen que per tal que arribi la informació a la gent has de poder emocionar. I, a vegades, costa emocionar amb coneixement científic. Però ho intentem.
- Fins ara no es comunicava tant la ciència?
- En els darrers anys hi ha hagut un boom en la comunicació científica. Amb les noves maneres de comunicar, ara gairebé tothom és periodista. Tothom pot explicar allò que veu amb un mòbil, tothom disposa d'una eina de comunicació a les mans per gravar, fer fotos o àudios. Antigament, suposo que costava molt més fer arribar la ciència a la gent. Els centres de recerca només enviaven notes de premsa i només es comunicava algun resultat important. Ara la manera de comunicar és molt més immediata.
- Se'ns ha venut la ciència com una cosa avorrida o allunyada?
- A vegades és vista com una cosa més difícil o avorrida, però és una convenció social. També és complicat tocar un instrument. Tot és posar-s'hi. Un cop t’endinses en aquest món, t'adones que no és tan difícil. Darrerament, amb la pandèmia, la gent s'ha interessat molt pels temes de salut. També generen molt d'interès aquells que estan relacionats amb l'espai.
- En el camp de la comunicació científica, hi ha cap país que sigui referent o pioner?
- Anglaterra i els Estats Units són països que estan molt ben valorats. De fet, a Anglaterra tenen màsters i postgraus en comunicació científica molt bons. També és una feina molt ben valorada. I als EUA igual. Per exemple, un dels grans comunicadors dels Estats Units és la NASA. Té molt poder de comunicació científica: ha convençut a tothom que la investigació espacial és important i necessària.
"La NASA és un gran comunicador. Ha convençut a tothom que la investigació espacial és important i necessària"
- Està igual de ben valorada la ciència a Catalunya que en altres països?
- A Catalunya encara hi ha feina per fer. Està poc valorada i es pot veure amb la inversió. A l'estat espanyol s'inverteix poc en ciència en comparació amb els EUA, per exemple. Tot i que a l'enquesta sobre la percepció social de la ciència els científics són dels més ben valorats, es veu com una cosa més distant. Tampoc es valora tant el fet de tenir un doctorat a Catalunya com als EUA. Per això la comunicació és una tasca crucial: és necessària per fer adonar la gent que la ciència és important i que cal invertir-hi. Així potser els polítics es veuran pressionats per invertir en ciència perquè estaran més valorats per la població. És tot un cercle.
- Durant la seva trajectòria professional ha fet diverses estades arreu del món. Com d'important és voltar per algú que s'està formant en ciència?
- És important si t'estàs formant en qualsevol altra cosa. Viatjar, veure món, veure altres maneres de treballar, conèixer diferents llengües i cultures... Et treu de la teva zona de confort i canvia la teva visió del món. Veus que hi ha altres maneres de fer, tant des del punt de vista científic com qualsevol altra.
- També és vicepresidenta de l'Associació Catalana de Comunicació Científica, en què forma part també del grup de treball sobre perspectiva de gènere a la ciència. Continua sent un món d'homes?
- Vivim en una societat que encara és un món d'homes i, per tant, la ciència també. Curiosament, hi ha disciplines més “bio” en què hi ha més dones, mentre que en disciplines més tècniques -matemàtiques, enginyeries, informàtica- hi ha més homes. Un cop estàs a la carrera científica, moltes dones es queden pel camí i a mesura que vas pujant graons cada vegada n'hi ha menys. També hi ha un biaix de gènere en els sous. Tot i això, cada cop hi ha més programes i accions per visibilitzar les dones i fomentar vocacions científiques.
"Volem ensenyar que de ciència no només en fan homes blancs de mitjana edat"
- Com s'aplica la perspectiva de gènere a l'hora de comunicar ciència?
- Des del punt de vista de comunicació, des de l'institut intentem que, per exemple, a les imatges s'hi vegi diversitat. És a dir, que la ciència no només la fan homes blancs de mitjana edat. També ho fem amb els noms i els posem complets. Antigament, se signava només amb la inicial i el cognom, i llavors molta gent associava que la primera lletra era el nom d'un home.
- Què recomanaria a algú que vulgui dedicar-se al món de la comunicació?
- Li ha d'agradar la ciència i comunicar-se amb la gent. Cal ser una persona activa i proactiva. També cal ser versàtil i tenir moltes eines. És un món molt apassionant i bonic, en el qual ens coneixem molt tots. A més, cada vegada més hi ha més oferta. Cada museu, centre de recerca, universitat... té un departament de comunicació. N'hi ha d'altres que ho externalitzen. És important comunicar allò que fan. A molts projectes europeus, ja hi ha un apartat que és de comunicació. Com comunicaràs aquesta ciència? Quin impacte tindrà la teva recerca? És un camp en expansió.
