10
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
12:56h
El Departament de Justícia homenatjarà aquest dissabte a Tona 32 represaliats del franquisme. Durant l'acte, que es farà al Camp de les Lloses, es lliuraran els documents de reparació jurídica als seus familiars on s'acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses. D'aquesta manera, es restableix l'honor, la dignitat i la memòria de les víctimes. Són persones que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a dures penes de presó. També hi ha quatre homes que van ser condemnats a mort i executats després d'un judici sumaríssim. El Departament ja ha expedit més de 6.000 documents de nul·litat dels judicis franquistes des de 2017.
L'acte, que es farà al vespre, estarà presidit pel director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, que serà qui lliurarà els documents de nul·litat a les famílies.
L'historiador Carles Puigferrat i Oliva és qui ha localitzat un total de 32 persones residents a Tona l'any 1939 que van patir un procés sumaríssim. Tots ells són civils i la seva història testimonia una part de la repressió que es va viure a Tona durant la postguerra. La majoria van ser denunciats i detinguts per la milícia de Tona de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, i van ingressar a la presó de Vic i posteriorment a la presó Model de Barcelona, on van ser jutjats en consell de guerra.
Entre els encausats hi ha quatre homes que van ser condemnats a mort, afusellats al Camp de la Bota i enterrats a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc. Es tracta de Jacint Creus Nogué, Joan Guiteras Barnils, Lluís Parés Planelló i Josep Suriñach Romans. A la llista total de víctimes hi ha tres dones, que van ser condemnades a quinze anys de presó. La resta d'acusats van ser condemnats a penes entre els dotze i els trenta anys de presó.
També hi ha diverses dones que formaven part del Comitè de Control obrer de la fàbrica Estabanell y Pahisa i que van ser empresonades arran del conflicte que s'hi va viure. No només hi va haver afusellaments i empresonaments, sinó que algunes persones també van ser obligades a marxar de Tona. En total, s'han pogut localitzar els familiars de dotze de les víctimes.
Durant l'acte, també s'inaugurarà l'ampliació del Centre d'interpretació del Camp de les Lloses, amb la representació d'un fragment de l'obra teatral Els darrers dies de la Catalunya Republicana, de Rovira i Virgili.
Gairebé 70.000 persones sense un judici just
A Catalunya es van fer més de 66.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l'Arxiu Nacional de Catalunya. El document inclou el nom i els cognoms de la persona represaliada, el sexe, el tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), el número de la causa, la data d'inici de la causa, la data d'aprovació de la sentència o de la resolució, la pena imposada i la commutació o l'indult demanat. També s'hi indiquen les persones que van ser executades. Tot i que la majoria són persones físiques, la llista també inclou quinze persones jurídiques.
L'acte, que es farà al vespre, estarà presidit pel director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, que serà qui lliurarà els documents de nul·litat a les famílies.
L'historiador Carles Puigferrat i Oliva és qui ha localitzat un total de 32 persones residents a Tona l'any 1939 que van patir un procés sumaríssim. Tots ells són civils i la seva història testimonia una part de la repressió que es va viure a Tona durant la postguerra. La majoria van ser denunciats i detinguts per la milícia de Tona de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, i van ingressar a la presó de Vic i posteriorment a la presó Model de Barcelona, on van ser jutjats en consell de guerra.
Entre els encausats hi ha quatre homes que van ser condemnats a mort, afusellats al Camp de la Bota i enterrats a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc. Es tracta de Jacint Creus Nogué, Joan Guiteras Barnils, Lluís Parés Planelló i Josep Suriñach Romans. A la llista total de víctimes hi ha tres dones, que van ser condemnades a quinze anys de presó. La resta d'acusats van ser condemnats a penes entre els dotze i els trenta anys de presó.
També hi ha diverses dones que formaven part del Comitè de Control obrer de la fàbrica Estabanell y Pahisa i que van ser empresonades arran del conflicte que s'hi va viure. No només hi va haver afusellaments i empresonaments, sinó que algunes persones també van ser obligades a marxar de Tona. En total, s'han pogut localitzar els familiars de dotze de les víctimes.
Durant l'acte, també s'inaugurarà l'ampliació del Centre d'interpretació del Camp de les Lloses, amb la representació d'un fragment de l'obra teatral Els darrers dies de la Catalunya Republicana, de Rovira i Virgili.
Gairebé 70.000 persones sense un judici just
A Catalunya es van fer més de 66.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l'Arxiu Nacional de Catalunya. El document inclou el nom i els cognoms de la persona represaliada, el sexe, el tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), el número de la causa, la data d'inici de la causa, la data d'aprovació de la sentència o de la resolució, la pena imposada i la commutació o l'indult demanat. També s'hi indiquen les persones que van ser executades. Tot i que la majoria són persones físiques, la llista també inclou quinze persones jurídiques.