Sant Quirze de Besora celebra el primer pas cap a la seva sobirania energètica

Arnau Bosch, segon tinent d'alcalde, afirma que convertir en pública Can Trinxet és un "pas molt important", però recorda que queden dues centrals al poble i que cal definir el rol de l'ajuntament

Arnau Bosch, segon tinent d'alcalde i regidor de Medi Ambient, a Can Trinxet, aquesta tarda
Arnau Bosch, segon tinent d'alcalde i regidor de Medi Ambient, a Can Trinxet, aquesta tarda | Adrià Costa
30 de maig del 2022
Actualitzat a les 21:23h
Valoració molt positiva a Sant Quirze de Besora per la notícia que la central hidroelèctrica de Can Trinxet passarà a mans públiques. Tal com avançava en exclusiva NacióDigital, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha iniciat els tràmits per revocar les concessions a aquesta central i a dues més (Cúbia, al Ripollès, i Vilanna, a Bescanó).

Can Trinxet estava en el focus perquè la concessió finalitza el juliol del 2024 i obria les portes a revisar altres concessions. Finalment, seran tres centrals les que passaran a formar part de l'energètica pública impulsada per la Generalitat. Seran públiques, però no municipals, ja que la normativa no permet atorgar-les per via directa a un ajuntament. De tota manera, la Generalitat vol que passin a format part de l'embrió d'aquesta energètica pública.

Des de Sant Quirze de Besora, Arnau Bosch, segon tinent d'alcalde i regidor de Medi Ambient, remarca que aquest "és un pas molt important" perquè assenta "un precedent" al municipi i Catalunya. En aquest sentit, destaca que representa "una problemàtica de país", ja que moltes centrals hidroelèctriques estan en mans privades i amb concessions eternes. "Si es vol avançar cap a la sobirania energètica, cal apostar per la generació de l'energia", diu el regidor.

Tot i aquesta bona notícia, el regidor no dona res per guanyat: "No és el final de res". Apunta que s'ha d'acabar de perfilar com serà aquesta gestió, quin paper hi tindran els ajuntaments i com revertirà al municipi.

El regidor avança que es proposarà que el poble en tregui "els beneficis que li corresponen" i que en pugui ser el gestor per la proximitat a la central. "El poble és qui suporta la infraestructura, però l'aigua és un recurs de tots", afegeix Bosch, remarcant que no pretenen que Sant Quirze es quedi "el 100% dels beneficis que genera la central".

I com ha de beneficiar això al municipi? El regidor no es vol mullar, però especula que podrien ser des de taxes a millores urbanístiques. "És un ingrés que Sant Quirze no tenia i se'n podran fer diverses coses".

Tot i això, remarca que "hi ha dos anys de feina per fer" i pel precedent que representa cal "fer la feina ben feta" perquè sigui un model vàlid arreu: "S'ha de buscar la fórmula i teixir una bona estratègia".

Una lluita de tots que continua
A Sant Quirze de Besora, l'Ajuntament (CUP i ERC) ha treballat per revertir la concessió conjuntament amb el Departament. L'agost del 2021, representants de la CUP van presentar una instància a l'Agència Catalana de l'Aigua per iniciar els tràmits. Precisament, tres anys és el moment en què legalment es podia presentar.

Bosch explica que és una "lluita de tot el poble". Tot i que ha estat encapçalada pel govern municipal, ha comptat amb el suport de Junts, l'altre grup polític amb representació a l'ajuntament, que va votar per unanimitat a un acord del ple. Al municipi també es van recollir unes 200 firmes. "Al principi es veia molt complicat, però s'han anat trobant evidències per poder garantir la gestió pública d'aquest recurs i que no caigui en mans privades", explica.

De fet, a Sant Quirze, hi ha dues centrals hidroelèctriques més. Bosch assegura que des de l'Ajuntament es continuarà treballant perquè reverteixi al més aviat possible.

Arxivat a