27
de maig
del
2022
Manlleu ha apostat històricament per la formació professional. En un context on aquests estudis han guanyat prestigi i demanda, la capital del Ter ofereix una àmplia oferta basada en ensenyaments de serveis a les persones a l'Institut Antoni Pous i Argila i estudis tècnics a La Salle. A més, a partir del curs vinent s'hi afegirà un cicle de dietètica que suposarà l'aterratge de la UVic-UCC a la ciutat.
Estudis amb capacitat d'atracció
La Salle Manlleu té una llarga trajectòria en ensenyaments tècnics, molt vinculada a la tradició industrial del municipi. Actualment, ofereix cicles de grau mitjà i superior de mecatrònica, mecànica industrial, informàtica i administració i gestió. L'Institut Antoni Pous i Argila, per la seva banda, havia apostat inicialment pels serveis a les persones –atenció a la dependència, integració social i educació infantil- i en els darrers anys ho ha completat amb formació en l'àmbit esportiu, un sector amb una creixent demanda laboral.
“Manlleu és una ciutat que té una FP potent i amb una capacitat d'atracció arreu de la comarca i més enllà”, explica l'alcalde Àlex Garrido. En aquest sentit, destaca la complementarietat i especialització dels dos centres, un de públic i l'altre de concertat, que ha ajudat a posar en valor aquests estudis. Ara l'oferta tindrà una tercera pota, la de la UVic, on l'Ajuntament de Manlleu hi ha tingut un paper crucial.
“Un dels grans problemes del país és tenir deslligada l'oferta formativa amb la demanda del sector professional”, admet Garrido. Un fet que a Manlleu s'ha intentat evitar: “Històricament, s'ha funcionat aprofitant la demanda de l'empresariat, tant en l'àmbit de l'ensenyament concertat com públic”, assenyala Rafa Cuenca, regidor d'Educació.
En aquest sentit, destaquen el treball en xarxa entre comunitat educativa, empreses de la comarca, el mateix ajuntament i altres administracions “per avançar el màxim de coordinats”. “Comptar amb les empreses amb veu i vot a l'hora de definir l'oferta és una de les nostres fortaleses”, conclouen els representants municipals.
Prestigi creixent i elevada inserció laboral
Queden lluny els temps on l'FP semblava destinada als “mals estudiants”. “Hem apostat per trencar el vell estigma i és un procés llarg que anem superant progressivament”, destaca l'alcalde Àlex Garrido.
“Ha canviat moltíssim”, destaca Iolanda Salamanca, coordinadora pedagògica d'FP a l'Institut Antoni Pous i Argila. Ella mateixa se'n va poder adonar quan va començar a estudiar Infermeria: “Les companyes que hi accedien a través d'un cicle arribaven molt més preparades a nivell pràctic”, admet.
La formació professional es planteja com uns estudis que capaciten per al món laboral: “És el camí més ràpid, útil i pràctic per trobar feina”, assenyala Salamanca. Però, al mateix temps, no deixa de ser un itinerari formatiu tant vàlid com el del Batxillerat. En aquest sentit, l'actual model permet passar d'un cicle formatiu de grau mitjà, a un de superior i, finalment, a un grau universitari.
Els centres aposten per una continuïtat d'estudis que es va facilitar amb l'eliminació del curs pont i prova d'accés entre les dues ofertes. “És molt millor per als alumnes i les famílies”, admet Vicenç Devesa, director de La Salle Manlleu.
Més enllà de percepcions, la realitat és la creixent demanda d'aquests estudis i una elevada inserció laboral, que en alguns casos frega el 100%. El model dual –que combina els estudis amb pràctiques remunerades- o horaris que compatibilitzen formació amb feina són algunes de les estratègies per afavorir aquesta ràpida transició.
Una necessitat de país
L'Institut Antoni Pous i Argila té quasi 400 alumnes d'FP, vora el 50% del conjunt del centre. Han apostat per una oferta vinculada a l'atenció a les persones tant per voluntat pròpia com per ser “una necessitat del municipi, la comarca i la societat en general”.
N'és una mostra el cicle de grau mitjà d'atenció a les persones en situació de dependència, un sector amb una demanda laboral molt alta. “La dependència va més enllà de les persones grans. Hi ha molta feina en centres sociosanitaris, però el futur passa sobretot per la teleassistència i l'atenció domiciliària”, explica Iolanda Salamanca, coordinadora pedagògica del centre.
Un altre dels cicles amb gran demanda és el superior d'integració social. Té dues línies i s'omple a vessar: les 60 places ofertades i les sis d'extres, a banda de tenir llista d'espera. La resta, entre els quals d'educació infantil, també esgoten l'oferta.
En els darrers anys, s'ha crescut en l'àmbit esportiu en veure la demanda laboral del sector. Primer amb un grau mitjà de guia en el medi natural i el temps de lleure -pensat per a rutes BTT, senderisme, hípica...- i després complementat amb el superior. “El vam demanar, ja que molts alumnes volien continuar estudiant, més enllà d'entrar directes al món laboral. Són uns estudis que atreuen estudiants de Manlleu, però també de la resta d'Osona i també del Ripollès.
Una de les singularitats de l'institut és l'oferta d'un itinerari formatiu específic (IFE), destinats a joves amb discapacitat mental o moderada. En línia amb la resta d'ensenyaments, es tracta d'una formació d'auxiliar de manteniment en instal·lacions esportives. Són grups reduïts –12 per classe-, però amb una demanda que, especialment al principi, va arribar a duplicar-ho. “És un col·lectiu amb poques alternatives formatives i com a comarcal tenim un cert dèficit”, admet Salamanca.
Adaptar-se a les demandes laborals
La Salle va obrir a Manlleu el seu segon centre al país l'any 1880 amb la missió d'ajudar a la formació dels fills d'obrers i artesans. Aquest context explica l'aposta històrica pels ensenyaments tècnics que es va començar a consolidar a partir dels anys 40 del segle XX amb la creació del Patronat de Formació Professional de Manlleu.
Actualment, el centre té uns 900 estudiants, dels quals 350 cursen cicles formatius. D'aquests, el 40% són del poble mentre que la resta venen d'arreu d'Osona i també de comarques veïnes com el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i el Ripollès.
Mentre La Salle s'encarrega dels ensenyaments reglats –quatre de grau mitjà i quatre més de superior-, l'antic patronat s'ha transformat en la Fundació Cefortem, que també té representants del municipi i de les empreses de la comarca. “Aquest fet ens facilita molt tenir clares les necessitats laborals i, en conseqüència, adaptar l'oferta formativa”, explica Vicenç Devesa, director de l'escola.
Un bon exemple és la reorientació del cicle superior en informàtica cap a la ciberseguretat. Tanmateix, no sempre és tan fàcil. En aquest sentit, assenyala que la mecatrònica –amb una inserció laboral de quasi el 100%- té molta demanda, però no aconsegueixen poder duplicar l'oferta per problemes administratius.
En aquest cicle superior quasi tots els alumnes de segon curs ja treballen als matins amb contractes laborals convencionals. De fet, fins i tot hi ha casos on són les empreses els que financen la formació als seus treballadors. També destaca el fet que es fan visites a empreses per tal de seduir els estudiants a treballar amb ells. “Van molt buscats”, explica un dels seus professors.
El director de La Salle considera que la “qüestió del prestigi ja el tenen superat en els graus superiors, però encara queda camí en els de grau mitjà”. Considera interessant explorar camins intermedis entre Batxillerat i cicles formatius, en la línia d'algunes proves pilot que han començat al nostre país.
Una universitat que aposta per l'FP a Manlleu
Tal com passa a la resta d'Europa, les universitats catalanes també estan apostant per la formació professional. La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya n'és capdavantera, fet que la posiciona com una institució d'educació superior integral. En aquest sentit, el Campus Professional ja disposa de quatre graus repartits entre Vic, Olot i Granollers i el curs vinent s'ampliarà amb un de dietètica a Manlleu.
“Portem molt temps amb la idea que la universitat aterri a la ciutat. La via de la formació professional ha estat la més directa”, explica l'alcalde Àlex Garrido. Els estudis s'ubicaran a l'edifici de l'antic centre cultural de Caixa Manlleu. La fundació n'ha assumit la reforma –valorada en 1 milió d'euros- i el consistori el lloguer durant 10 anys.
S'ha escollit aquests estudis ja que la universitat ja disposa de la carrera de Nutrició Humana i Diètica. “Creiem fermament en el model 2+3 que la universitat ha desplegat, que permet als estudiants d’un cicle formatiu ampliar coneixements amb un grau universitari d’un àmbit afí, facilitant-los l’accés i convalidant part de les assignatures”, explica Mireia Salgot, directora del Campus Professional UVic-UCC.
El cicle formatiu de grau superior anticiparà una segona oferta d'FP per al curs 2023-2024 i un primer grau universitari a partir del següent any. El projecte de la UVic a Manlleu es completa amb formació continuada, tant de cursos especialitzats per a persones que ja treballen com de màsters i/o postgraus. “El projecte de Campus Professional és un element de cohesió territorial de tota la Catalunya Central i una manera de fer arribar la formació superior a més persones”, conclou Salgot.
Estudis amb capacitat d'atracció
La Salle Manlleu té una llarga trajectòria en ensenyaments tècnics, molt vinculada a la tradició industrial del municipi. Actualment, ofereix cicles de grau mitjà i superior de mecatrònica, mecànica industrial, informàtica i administració i gestió. L'Institut Antoni Pous i Argila, per la seva banda, havia apostat inicialment pels serveis a les persones –atenció a la dependència, integració social i educació infantil- i en els darrers anys ho ha completat amb formació en l'àmbit esportiu, un sector amb una creixent demanda laboral.
“Manlleu és una ciutat que té una FP potent i amb una capacitat d'atracció arreu de la comarca i més enllà”, explica l'alcalde Àlex Garrido. En aquest sentit, destaca la complementarietat i especialització dels dos centres, un de públic i l'altre de concertat, que ha ajudat a posar en valor aquests estudis. Ara l'oferta tindrà una tercera pota, la de la UVic, on l'Ajuntament de Manlleu hi ha tingut un paper crucial.
Manlleu és una ciutat que té una FP potent i amb una capacitat d'atracció arreu de la comarca i més enllà.
“Un dels grans problemes del país és tenir deslligada l'oferta formativa amb la demanda del sector professional”, admet Garrido. Un fet que a Manlleu s'ha intentat evitar: “Històricament, s'ha funcionat aprofitant la demanda de l'empresariat, tant en l'àmbit de l'ensenyament concertat com públic”, assenyala Rafa Cuenca, regidor d'Educació.
En aquest sentit, destaquen el treball en xarxa entre comunitat educativa, empreses de la comarca, el mateix ajuntament i altres administracions “per avançar el màxim de coordinats”. “Comptar amb les empreses amb veu i vot a l'hora de definir l'oferta és una de les nostres fortaleses”, conclouen els representants municipals.
Prestigi creixent i elevada inserció laboral
Queden lluny els temps on l'FP semblava destinada als “mals estudiants”. “Hem apostat per trencar el vell estigma i és un procés llarg que anem superant progressivament”, destaca l'alcalde Àlex Garrido.
“Ha canviat moltíssim”, destaca Iolanda Salamanca, coordinadora pedagògica d'FP a l'Institut Antoni Pous i Argila. Ella mateixa se'n va poder adonar quan va començar a estudiar Infermeria: “Les companyes que hi accedien a través d'un cicle arribaven molt més preparades a nivell pràctic”, admet.
Estudiants del cicle d'esports de Institut Antoni Pous de Manlleu. Foto: Josep M. Montaner
La formació professional es planteja com uns estudis que capaciten per al món laboral: “És el camí més ràpid, útil i pràctic per trobar feina”, assenyala Salamanca. Però, al mateix temps, no deixa de ser un itinerari formatiu tant vàlid com el del Batxillerat. En aquest sentit, l'actual model permet passar d'un cicle formatiu de grau mitjà, a un de superior i, finalment, a un grau universitari.
Els centres aposten per una continuïtat d'estudis que es va facilitar amb l'eliminació del curs pont i prova d'accés entre les dues ofertes. “És molt millor per als alumnes i les famílies”, admet Vicenç Devesa, director de La Salle Manlleu.
Més enllà de percepcions, la realitat és la creixent demanda d'aquests estudis i una elevada inserció laboral, que en alguns casos frega el 100%. El model dual –que combina els estudis amb pràctiques remunerades- o horaris que compatibilitzen formació amb feina són algunes de les estratègies per afavorir aquesta ràpida transició.
Una necessitat de país
L'Institut Antoni Pous i Argila té quasi 400 alumnes d'FP, vora el 50% del conjunt del centre. Han apostat per una oferta vinculada a l'atenció a les persones tant per voluntat pròpia com per ser “una necessitat del municipi, la comarca i la societat en general”.
N'és una mostra el cicle de grau mitjà d'atenció a les persones en situació de dependència, un sector amb una demanda laboral molt alta. “La dependència va més enllà de les persones grans. Hi ha molta feina en centres sociosanitaris, però el futur passa sobretot per la teleassistència i l'atenció domiciliària”, explica Iolanda Salamanca, coordinadora pedagògica del centre.
És bo que hi hagi continuïtat d'estudis en el mateix centre tant per al poble com per als estudiants.
Un altre dels cicles amb gran demanda és el superior d'integració social. Té dues línies i s'omple a vessar: les 60 places ofertades i les sis d'extres, a banda de tenir llista d'espera. La resta, entre els quals d'educació infantil, també esgoten l'oferta.
En els darrers anys, s'ha crescut en l'àmbit esportiu en veure la demanda laboral del sector. Primer amb un grau mitjà de guia en el medi natural i el temps de lleure -pensat per a rutes BTT, senderisme, hípica...- i després complementat amb el superior. “El vam demanar, ja que molts alumnes volien continuar estudiant, més enllà d'entrar directes al món laboral. Són uns estudis que atreuen estudiants de Manlleu, però també de la resta d'Osona i també del Ripollès.
Institut Antoni Pous de Manlleu també disposa d'un itinerari formatiu específic. Foto: Josep M. Montaner
Una de les singularitats de l'institut és l'oferta d'un itinerari formatiu específic (IFE), destinats a joves amb discapacitat mental o moderada. En línia amb la resta d'ensenyaments, es tracta d'una formació d'auxiliar de manteniment en instal·lacions esportives. Són grups reduïts –12 per classe-, però amb una demanda que, especialment al principi, va arribar a duplicar-ho. “És un col·lectiu amb poques alternatives formatives i com a comarcal tenim un cert dèficit”, admet Salamanca.
Adaptar-se a les demandes laborals
La Salle va obrir a Manlleu el seu segon centre al país l'any 1880 amb la missió d'ajudar a la formació dels fills d'obrers i artesans. Aquest context explica l'aposta històrica pels ensenyaments tècnics que es va començar a consolidar a partir dels anys 40 del segle XX amb la creació del Patronat de Formació Professional de Manlleu.
Actualment, el centre té uns 900 estudiants, dels quals 350 cursen cicles formatius. D'aquests, el 40% són del poble mentre que la resta venen d'arreu d'Osona i també de comarques veïnes com el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i el Ripollès.
Mentre La Salle s'encarrega dels ensenyaments reglats –quatre de grau mitjà i quatre més de superior-, l'antic patronat s'ha transformat en la Fundació Cefortem, que també té representants del municipi i de les empreses de la comarca. “Aquest fet ens facilita molt tenir clares les necessitats laborals i, en conseqüència, adaptar l'oferta formativa”, explica Vicenç Devesa, director de l'escola.
Pràcticament tots els alumnes de segon curs de mecatrònica tenen feina mentre estan estudiant.
Un bon exemple és la reorientació del cicle superior en informàtica cap a la ciberseguretat. Tanmateix, no sempre és tan fàcil. En aquest sentit, assenyala que la mecatrònica –amb una inserció laboral de quasi el 100%- té molta demanda, però no aconsegueixen poder duplicar l'oferta per problemes administratius.
En aquest cicle superior quasi tots els alumnes de segon curs ja treballen als matins amb contractes laborals convencionals. De fet, fins i tot hi ha casos on són les empreses els que financen la formació als seus treballadors. També destaca el fet que es fan visites a empreses per tal de seduir els estudiants a treballar amb ells. “Van molt buscats”, explica un dels seus professors.
Estudiants de La Salle amb un braç mecànic. Foto: Adrià Costa
El director de La Salle considera que la “qüestió del prestigi ja el tenen superat en els graus superiors, però encara queda camí en els de grau mitjà”. Considera interessant explorar camins intermedis entre Batxillerat i cicles formatius, en la línia d'algunes proves pilot que han començat al nostre país.
Una universitat que aposta per l'FP a Manlleu
Tal com passa a la resta d'Europa, les universitats catalanes també estan apostant per la formació professional. La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya n'és capdavantera, fet que la posiciona com una institució d'educació superior integral. En aquest sentit, el Campus Professional ja disposa de quatre graus repartits entre Vic, Olot i Granollers i el curs vinent s'ampliarà amb un de dietètica a Manlleu.
“Portem molt temps amb la idea que la universitat aterri a la ciutat. La via de la formació professional ha estat la més directa”, explica l'alcalde Àlex Garrido. Els estudis s'ubicaran a l'edifici de l'antic centre cultural de Caixa Manlleu. La fundació n'ha assumit la reforma –valorada en 1 milió d'euros- i el consistori el lloguer durant 10 anys.
S'ha escollit aquests estudis ja que la universitat ja disposa de la carrera de Nutrició Humana i Diètica. “Creiem fermament en el model 2+3 que la universitat ha desplegat, que permet als estudiants d’un cicle formatiu ampliar coneixements amb un grau universitari d’un àmbit afí, facilitant-los l’accés i convalidant part de les assignatures”, explica Mireia Salgot, directora del Campus Professional UVic-UCC.
El cicle formatiu de grau superior anticiparà una segona oferta d'FP per al curs 2023-2024 i un primer grau universitari a partir del següent any. El projecte de la UVic a Manlleu es completa amb formació continuada, tant de cursos especialitzats per a persones que ja treballen com de màsters i/o postgraus. “El projecte de Campus Professional és un element de cohesió territorial de tota la Catalunya Central i una manera de fer arribar la formació superior a més persones”, conclou Salgot.