26
de maig
del
2022
Actualitzat
el
02
de juny
a les
11:45h
7.24 h del matí, estació de Vic. Pugem el tren amb la Núria Gil, usuària de l'R3 que l'utilitza per anar a treballar a Barcelona quatre cops a la setmana, unes 12 hores setmanals. L'agafa "per militància". "Si anés puntual, seria el millor mitjà de transport", diu, mentre afegeix que "s'hi pot llegir, fer feina, dormir...". "Em va bé per organitzar-me el dia abans d'arribar i per tancar-lo quan torno", apunta.
Tot i això, "del tren no te'n pots refiar mai". "Arriba tard cada dia. Puc estar contenta si passen 5 minuts de l'hora", explica. La Núria ja compta amb aquesta demora intrínseca de l'R3. Per això, per assegurar que serà puntual sempre agafa un tren que arribi abans d'hora. A vegades, fins i tot, dos.
La Núria, que també forma part de la plataforma Perquè no ens fotin el tren, ens ensenya una quinzena de bitllets que li han tornat per retards a la línia. Cada vegada que supera els 15 minuts de demora, i disposa de temps per fer cua, reclama el bitllet a taquilla. "Si me'ls tornessin per 15 minuts o menys, podria viatjar un mes amb devolucions", destaca.
De fet, una de les grans deficiències de la línia és que és de via única. Fa anys que es parla de les obres del desdoblament, que encara està pendent. L'última notícia sobre això és l'adjudicació de les obres en el tram Parets del Vallès-la Garriga i l'adjudicació per redactar l'estudi del tram Vic-Centelles. La Núria es mostra escèptica: "Fins que no comenci a veure-ho, no m'ho creuré. Fa seixanta anys que en parlen". El fet que sigui una única via fa que hi hagi poca freqüència i que els problemes es magnifiquin considerablement si hi ha alguna incidència.
La usuària de l'R3 també critica que s'hagin suprimit trens per falta de gent. "No es pot treure per l'afluència perquè és un servei públic", diu, mentre remarca que "segurament" n'hi ha menys perquè "no hi ha un bon servei".
Més freqüència en autobús
La Núria utilitza el tren perquè treballa a l'entrada de Barcelona i baixa a l'estació de Torre Baró. Quan ha d'anar al centre, però, opta per l'autobús. Destaca que hi ha molta més freqüència horària i, en cas d'accidents, els conductors s'avisen entre ells i eviten les incidències passant per altres vies.
"En autobús, pots arribar en 1 hora o en 50 minuts" explica, remarcant que "amb el bus saps a l'hora que arribaràs, amb el tren mai". En aquest sentit, reflexiona que anant en tren no hi ha trànsit, cosa que hauria d'assegurar-ne la puntualitat. "Hauria de ser matemàtic", diu.
D'altra banda, anar en cotxe particular ho ha descartat del tot. A més de trobar aparcament a Barcelona, "conduir fa que arribis cansat a destí", opina.
Sorprenentment, avui la Núria només ha arribat 5 minuts tard. Ha tardat, doncs, una hora i sis minuts en fer el trajecte de Vic a l'entrada de Barcelona. És gairebé el mateix temps que tarda la Dolors Vives a fer el trajecte en autobús, tot i entrar a la ciutat (Sagrera). Qui triga una mica menys és la Gemma Muntadas, en cotxe particular, sempre que no trobi trànsit.
Tota una vida en autobús
Per a la Dolors Vives, la millor opció per desplaçar-se és l'autobús. Fa 27 anys que va de Vic a Barcelona en aquest mitjà de transport. Hi va els cinc dies de la setmana i fa unes 15 hores de trajecte a la setmana. "És l'opció més viable", diu, mentre subratlla que "la majoria de vegades és puntual". Hi va "còmode i tranquil·la" i, amb els anys que porta, són "poques" les vegades que s'ha trobat amb avaries.
Ha viscut en primera persona l'evolució de les expedicions de Vic a Barcelona en autobús, des que ho portava autocars Pous de Manlleu -i parava en altres pobles- fins a l'actualitat, que està en mans de Sagalés. De fet, des de llavors la freqüència horària Vic-Barcelona ha anat augmentat.
Quan va començar a treballar a Barcelona, al sector sanitari, va provar d'anar-hi en tren, però va desistir aviat perquè va acabar-ne "fastiguejada". "No compleix els horaris; arriba tard sempre; o el comboi s'ha d'esperar a l'estació perquè només hi ha una via i ha de passar-hi un altre tren", lamenta.
Alguna vegada hi ha anat en cotxe particular, però tampoc l'ha acabat de convèncer. Tot i que té facilitats per disposar d'aparcament a la feina, subratlla que la ronda de Dalt diàriament està "col·lapsada", cosa que també suposa "més estrès, nervis i cansament". A més del trànsit, apunta que li surt més a compte anar en autobús: perquè triga pràcticament la mateixa estona i li és més econòmic, sobretot ara que "la gasolina està pels núvols".
A més, anar en cotxe particular també és l'opció menys sostenible. En aquests termes, la Dolors diu que el tren encapçalaria la llista, "però no hi ha manera que hi inverteixin", malgrat que fa anys i panys que es parla del desdoblament.
Cotxe privat o el doble de temps en transport públic
La Gemma Muntadas fa servir el cotxe per arribar fins a Barcelona, al districte de Sant Gervasi-Sarrià, on treballa de mestra. "És més ràpid i còmode", diu, mentre remarca que "si anés amb transport públic, tardaria el doble". Si agafés l'autobús de Vic a Barcelona, hauria d'agafar metro, ferrocarrils i un altre autobús. El tren ni el contempla com a alternativa.
D'on viu a on treballa tarda entre 55 minuts i una hora. "Al matí quan hi ha més trànsit, amb embussos a la ronda de Dalt, pot arribar a una hora i mitja", declara. Sigui com sigui, sempre marxa amb més temps de casa per poder evitar aquestes situacions. Es passa més de 10 hores al volant.
Va intentar compartir cotxe. Fa temps va unir-se a diversos grups -de Facebook, Telegram i la plataforma BlaBlaCar- per anar en cotxe amb altres usuaris de la C-17 que es desplaçaven fins a Barcelona. "És molt difícil quadrar els horaris i després que la gent vagi a la mateixa zona", especifica. També va provar-ho amb un grup d'amigues, però aconseguir coincidir va ser impossible. Reunions o imprevistos d'última hora van estroncar-los els plans.
De fet, destaca que un dels principals avantatges del cotxe és "la llibertat". "Pots anar i venir a l'hora que vols", apunta. Per contra, com a inconvenients, ressalta que és poc sostenible i la gasolina cada cop és més cara. "Si anés amb transport públic, també podria aprofitar més el temps per fer altres coses", afegeix.
Trajectes i oportunitats laborals
Les tres entrevistades sempre marxen amb temps de casa i es passen de mitjana unes 13 hores en transport, públic o privat. La Gemma no s'ha plantejat canviar en com anar a Barcelona, sinó directament canviar de feina. No es veu tota la vida fent aquest trajecte per anar a treballar. "Si sé que és per sempre, segurament m'atabalaria més", explica.
La Núria tampoc si veu tota la vida, però les oportunitats laborals que té a la capital catalana -en el sector social on treballa- no les té a fora. A més de les millors condicions, també li permet agafar molta experiència.
D'altra banda, la Dolors s'ho havia plantejat inicialment, però no li compensava. La feina que desenvolupa a Barcelona no la trobaria per Osona. "Hauria de fer un canvi radical", afirma. I després de gairebé 30 anys fent el trajecte, ja no entra en el seu imaginari fer-lo.
Tot i això, "del tren no te'n pots refiar mai". "Arriba tard cada dia. Puc estar contenta si passen 5 minuts de l'hora", explica. La Núria ja compta amb aquesta demora intrínseca de l'R3. Per això, per assegurar que serà puntual sempre agafa un tren que arribi abans d'hora. A vegades, fins i tot, dos.
La Núria, que també forma part de la plataforma Perquè no ens fotin el tren, ens ensenya una quinzena de bitllets que li han tornat per retards a la línia. Cada vegada que supera els 15 minuts de demora, i disposa de temps per fer cua, reclama el bitllet a taquilla. "Si me'ls tornessin per 15 minuts o menys, podria viatjar un mes amb devolucions", destaca.
"Una línia molt castigada"
A més dels retards, com a usuària habitual del tren, està acostumada a nombroses deficiències: la megafonia que no funciona; o les pantalles de fora els trens que no anuncien el seu destí. A això, s'hi suma que molts dels combois que hi circulen són vells, "els que es treuen de sobre van a parar a l'R3". "És una línia molt castigada", subratlla.La Núria ens mostra la quantitat de bitllets de devolució que ha acomulat a causa dels retards continuats Foto: Adrià Costa.
De fet, una de les grans deficiències de la línia és que és de via única. Fa anys que es parla de les obres del desdoblament, que encara està pendent. L'última notícia sobre això és l'adjudicació de les obres en el tram Parets del Vallès-la Garriga i l'adjudicació per redactar l'estudi del tram Vic-Centelles. La Núria es mostra escèptica: "Fins que no comenci a veure-ho, no m'ho creuré. Fa seixanta anys que en parlen". El fet que sigui una única via fa que hi hagi poca freqüència i que els problemes es magnifiquin considerablement si hi ha alguna incidència.
Durada del trajecte Vic-Barcelona
Bus: 75 minuts
Tren: 75 minuts
Cotxe: 65 minuts
Bus: 75 minuts
Tren: 75 minuts
Cotxe: 65 minuts
La usuària de l'R3 també critica que s'hagin suprimit trens per falta de gent. "No es pot treure per l'afluència perquè és un servei públic", diu, mentre remarca que "segurament" n'hi ha menys perquè "no hi ha un bon servei".
Més freqüència en autobús
La Núria utilitza el tren perquè treballa a l'entrada de Barcelona i baixa a l'estació de Torre Baró. Quan ha d'anar al centre, però, opta per l'autobús. Destaca que hi ha molta més freqüència horària i, en cas d'accidents, els conductors s'avisen entre ells i eviten les incidències passant per altres vies.
"En autobús, pots arribar en 1 hora o en 50 minuts" explica, remarcant que "amb el bus saps a l'hora que arribaràs, amb el tren mai". En aquest sentit, reflexiona que anant en tren no hi ha trànsit, cosa que hauria d'assegurar-ne la puntualitat. "Hauria de ser matemàtic", diu.
D'altra banda, anar en cotxe particular ho ha descartat del tot. A més de trobar aparcament a Barcelona, "conduir fa que arribis cansat a destí", opina.
Sorprenentment, avui la Núria només ha arribat 5 minuts tard. Ha tardat, doncs, una hora i sis minuts en fer el trajecte de Vic a l'entrada de Barcelona. És gairebé el mateix temps que tarda la Dolors Vives a fer el trajecte en autobús, tot i entrar a la ciutat (Sagrera). Qui triga una mica menys és la Gemma Muntadas, en cotxe particular, sempre que no trobi trànsit.
Tota una vida en autobús
Per a la Dolors Vives, la millor opció per desplaçar-se és l'autobús. Fa 27 anys que va de Vic a Barcelona en aquest mitjà de transport. Hi va els cinc dies de la setmana i fa unes 15 hores de trajecte a la setmana. "És l'opció més viable", diu, mentre subratlla que "la majoria de vegades és puntual". Hi va "còmode i tranquil·la" i, amb els anys que porta, són "poques" les vegades que s'ha trobat amb avaries.
Un bus de la línia e12 sortint de l'estació de Vic. Foto: Adrià Costa.
Ha viscut en primera persona l'evolució de les expedicions de Vic a Barcelona en autobús, des que ho portava autocars Pous de Manlleu -i parava en altres pobles- fins a l'actualitat, que està en mans de Sagalés. De fet, des de llavors la freqüència horària Vic-Barcelona ha anat augmentat.
Quan va començar a treballar a Barcelona, al sector sanitari, va provar d'anar-hi en tren, però va desistir aviat perquè va acabar-ne "fastiguejada". "No compleix els horaris; arriba tard sempre; o el comboi s'ha d'esperar a l'estació perquè només hi ha una via i ha de passar-hi un altre tren", lamenta.
Alguna vegada hi ha anat en cotxe particular, però tampoc l'ha acabat de convèncer. Tot i que té facilitats per disposar d'aparcament a la feina, subratlla que la ronda de Dalt diàriament està "col·lapsada", cosa que també suposa "més estrès, nervis i cansament". A més del trànsit, apunta que li surt més a compte anar en autobús: perquè triga pràcticament la mateixa estona i li és més econòmic, sobretot ara que "la gasolina està pels núvols".
A més, anar en cotxe particular també és l'opció menys sostenible. En aquests termes, la Dolors diu que el tren encapçalaria la llista, "però no hi ha manera que hi inverteixin", malgrat que fa anys i panys que es parla del desdoblament.
Cotxe privat o el doble de temps en transport públic
La Gemma Muntadas fa servir el cotxe per arribar fins a Barcelona, al districte de Sant Gervasi-Sarrià, on treballa de mestra. "És més ràpid i còmode", diu, mentre remarca que "si anés amb transport públic, tardaria el doble". Si agafés l'autobús de Vic a Barcelona, hauria d'agafar metro, ferrocarrils i un altre autobús. El tren ni el contempla com a alternativa.
D'on viu a on treballa tarda entre 55 minuts i una hora. "Al matí quan hi ha més trànsit, amb embussos a la ronda de Dalt, pot arribar a una hora i mitja", declara. Sigui com sigui, sempre marxa amb més temps de casa per poder evitar aquestes situacions. Es passa més de 10 hores al volant.
Gemma Muntadas, al volant. Foto: Carles Fiter.
Va intentar compartir cotxe. Fa temps va unir-se a diversos grups -de Facebook, Telegram i la plataforma BlaBlaCar- per anar en cotxe amb altres usuaris de la C-17 que es desplaçaven fins a Barcelona. "És molt difícil quadrar els horaris i després que la gent vagi a la mateixa zona", especifica. També va provar-ho amb un grup d'amigues, però aconseguir coincidir va ser impossible. Reunions o imprevistos d'última hora van estroncar-los els plans.
De fet, destaca que un dels principals avantatges del cotxe és "la llibertat". "Pots anar i venir a l'hora que vols", apunta. Per contra, com a inconvenients, ressalta que és poc sostenible i la gasolina cada cop és més cara. "Si anés amb transport públic, també podria aprofitar més el temps per fer altres coses", afegeix.
Trajectes i oportunitats laborals
Les tres entrevistades sempre marxen amb temps de casa i es passen de mitjana unes 13 hores en transport, públic o privat. La Gemma no s'ha plantejat canviar en com anar a Barcelona, sinó directament canviar de feina. No es veu tota la vida fent aquest trajecte per anar a treballar. "Si sé que és per sempre, segurament m'atabalaria més", explica.
La Núria tampoc si veu tota la vida, però les oportunitats laborals que té a la capital catalana -en el sector social on treballa- no les té a fora. A més de les millors condicions, també li permet agafar molta experiència.
D'altra banda, la Dolors s'ho havia plantejat inicialment, però no li compensava. La feina que desenvolupa a Barcelona no la trobaria per Osona. "Hauria de fer un canvi radical", afirma. I després de gairebé 30 anys fent el trajecte, ja no entra en el seu imaginari fer-lo.