1 de 10
L'ENTREVISTA DE LA SETMANA

Josep Eladi Baños: «La UVic ha d'esdevenir un referent en qualitat docent»

El rector apunta que la universitat, que celebra 25 anys, no hauria de créixer més de 15.000 estudiants

Josep Eladi Baños acaba de renovar com a rector a la UVic-UCC, que celebra el seu 25è anivesari. | Adrià Costa
per Carles Fiter, Vic, Catalunya | 19 de maig de 2022 a les 17:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de maig de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dies transcendentals per a la UVic-UCC. Aquesta setmana, s'ha nomenat l'exconseller Jordi Baiget com a nou director general de la FUBalmes, l'entitat titular de la universitat, i també s'ha renovat el rector, Josep Eladi Baños, per un segon mandat. Per a la renovació definitiva, caldrà superar un claustre extraordinari de la comunitat educativa i un segon patronat.

Baños vol acabar de consolidar projectes començats i impulsar-ne de nous. Té clar que la universitat no ha de créixer més enllà dels 15.000 estudiants i que el conveni programa, el finançament públic a cinc anys vista, és bàsic per a la universitat. Tot plegat en el moment dolç de celebració dels 25 anys de la institució.


- Què pot aportar la figura de Jordi Baiget a la UVic-UCC?

- Té experiència en aspectes de gestió a diversos nivells. Té un coneixement important de l'administració pública i un coneixement del món universitari de primera mà. Pot aportar coses a la UVic i ens pot ajudar dins dels nostres plans de progrés. Naturalment, el director general anterior, Joan Turró, ha fet una feina extraordinària. La seva estada a la universitat ha coincidit amb el creixement i desplegament de la Uvic-UCC. El senyor Baiget pot entomar-ho bé i pot ser un bon director general.


- El Patronat també ha aprovat la seva proposta de renovació per quatre anys més. Quins projectes cal consolidar en aquest segon període?

- Hem de consolidar l'oferta formativa de la universitat, que ha crescut en els últims temps. Per exemple, el grau de Medicina, que és el més complex de tots perquè implicava els dos campus. Però també hem de consolidar el doble grau de mestre i CAFE. En l'àmbit de recerca, cal consolidar dos projectes molt importants com són el centre BETA, que ha tingut un creixement espectacular en els darrers anys i ha esdevingut una de les nostres joies de la corona. I recentment, ha d'arrencar el centre IRIS, l'institut de recerca i innovació en salut a la Catalunya Central. Un altre projecte a consolidar és la relació amb les entitats culturals, socials i econòmiques del territori, com Osona. És a dir, la relació que vol tenir universitat amb el món en el qual està inserida.


- Quins nous projectes vol impulsar?

- Cap d'ells és excessivament innovador. És un aprofundiment amb accions específiques dels anteriors. Un dels meus desitjos, que pot considerar-se molt ambiciós, és que la UVic esdevingui un referent en qualitat docent. Això ha d'anar de la mà de diverses accions que han d'ajudar a millorar la relació amb els nostres estudiants, com la millora del pla de tutories, les mentories o el pla de suport a l'estudiant, per tots aquells que tinguin la necessitat de millorar situacions psicopedagògiques i psicològiques. I un altre seria fer de la UVic un element important per al desenvolupament regional basat en el coneixement i la recerca. A més d'aquests dos eixos, un altre aspecte que hem treballat i també hem d'aprofundir és la relació amb el món social i empresarial, a través dels programes de formació. La universitat pot ajudar a cobrir les necessitats formatives que pugui tenir el món empresarial. En els últims mesos, les empreses es queixen que no troben gent per treballar.
 

Josep Eladi Baños vol aprofundir en alguns dels projectes ja iniciats. Foto: Adrià Costa


- Als seus inicis, ens deia que el grau d'obsolescència entre el que s'aprèn a la universitat i es fa l'empresa és molt ràpid.

- I continua així. Ara, encara la cosa s'ha agreujat més. Les necessitats del món laboral i el desenvolupament del món tecnològic ha fet que la formació que tenim a la universitat pugui quedar obsoleta en pocs anys. Ja hem començat a treballar amb el món de la formació professional de grau superior. Tradicionalment, ha estat separada de la formació universitària i nosaltres creiem que no ha de ser així. Per això, fa uns anys que ja ens hem apropat als centres d'FP i ens hi hem vinculat. Tenim un gran camp per actuar-hi. La universitat ha de treballar amb el món empresarial i els centres de formació professional.
 
- També ens deia que calia adaptar la UVic-UCC al model docent al segle XXI. Va pel camí d'esdevenir un referent en qualitat docent?

- Efectivament. I hi va en dos sentits. Un és estrictament tecnològic. Que tots els nostres graus i màsters puguin tenir un component de no presencialitat. El que anomenem model híbrid. Treballàvem en aquesta direcció abans que esclatés la pandèmia. Ara la docència hibrida ja és coneguda per tothom. D'altra banda, també hi ha la formació en valors, com l'aprenentatge servei. És a dir, no és només saber utilitzar bé els serveis tecnològics, sinó entendre el rol social que té el coneixement dins la nostra societat.

- Va començar com a rector i al cap d'un any va irrompre la pandèmia. Què n'ha après?

- Vaig començar l'activitat el gener del 2019 i el març del 2020 va començar el confinament. La universitat va haver-se d'adaptar de cop i volta a una docència presencial exclusivament no-presencial. Allò va significar formar els professors, tenir persones que donessin aquesta formació, i que els sistemes informàtics poguessin suportar-ho. Tot això de divendres a dilluns. La situació de crisi va ser important. Què n'he après? A valorar la capacitat de reacció de tota la institució: de la direcció, del patronat, del professorat, del personal d'administració i serveis... Van tenir un elevadíssim compromís per fer-ho possible. Espero que no es repeteixi, però si torna a passar, ja tenim els elements preparats. Amb l'experiència de semipresencialitat d'alguns graus teníem un cert coneixement per poder-ho atacar.

"La universitat es troba en un moment especialment dolç. Té més estudiants que mai, ha crescut en nombre de fundacions i campus, i ha estat reconeguda"

- La UVic està d'aniversari. Celebra els 25 anys. Com està de salut i en quin moment es troba?

- La universitat es troba en un moment especialment dolç. És el moment en què té més estudiants de la seva història. Ja estem a prop dels 11.000. En aquest període, també hem passat d'una a quatre fundacions, i d'un a tres campus. I paral·lelament a aquest creixement, hem tingut el reconeixement estatal i internacional en els rànquings d'universitats. Són el que són, però no està gens malament que aparegui al Times Higher Education, un dels més importants. El meu mèrit en aquests 25 anys és molt relatiu. Estem recollint el treball constant de les persones que conformen la UVic-UCC. Hi ha hagut i hi haurà moments amargs. Estem treballant per prevenir-los. Per exemple, farem el possible per veure com podem atendre la caiguda demogràfica que hi haurà en els propers tres i cinc anys.
 

Baños subratlla la importància de tenir un nou conveni programa per a la UVic. Foto: Adrià Costa


- Un fet que podria endolcir més l'aniversari seria aconseguir un nou conveni programa. Com d'important és per a la UVic-UCC aquest finançament?

- Suposa tenir uns ingressos fixos en el nostre pressupost i que puguem fer plans a cinc anys vista. Una part molt important del pressupost de la universitat prové dels ingressos de les matrícules dels estudiants. Sempre és una sorpresa saber què passarà el curs vinent. Fins ara ha estat positiva, però un dia pot no ser-ho. La situació econòmica que travessem no és fàcil i la nostra és una universitat de classes mitjanes, no de classes altes. Amb un finançament a cinc anys estable, sabrem els recursos dels quals disposem i podrem fer accions en l'adequada direcció. Si no, sempre estem en l'interrogant i la dificultat de programar. A més, en aquest conveni programa estem negociant una reducció substancial de les matrícules, com a mínim en un 30%. És un motiu de justícia social. Un estudiant d'Osona, del Bages o la Garrotxa no té la mateixa situació que un de Badalona o de Santa Coloma de Gramenet.

- S'han fixat cap data límit?

- Estic batallant-hi des que vaig arribar aquí. No diré que no hem aconseguit fruits. Hem aconseguit una actualització, però volem un conveni programa nou que reconegui l'existència de l'estructura federada i la reducció de les matrícules. No li puc donar una data límit.

"La UVic no hauria de créixer més de 15.000 estudiants"

- La UVic ha superat els 10.000 estudiants. Quant més ha de créixer? O fins on pot fer-ho?

- Tal com deia el premi Nobel Niels Bohr: "Fer prediccions és difícil, especialment del futur". Fins on podríem arribar? No ho sé. Fins on volem arribar? Crec que una universitat no hauria d'anar més enllà dels 15.000 estudiants. Més enllà d'aquesta xifra és difícil de governar, és massa gran per tenir accions des de la direcció i que tinguin una repercussió en el dia a dia. Les grans universitats britàniques, com Oxford i Cambridge, estan al voltant dels 20.000 estudiants. En podrien tenir molts més, però no ho volen perquè perdrien la seva identitat. Són universitats que venen del segles XIII i, per tant, han acumulat gran experiència. A l'altra banda de l'Atlàntic, hi ha la Universitat de Buenos Aires, amb uns 200.000 estudiants, o l'Autònoma de Mèxic, amb 250.000 aproximadament. No m'imagino com es pot governar això. A la UVic encara trigarem a arribar als 15.000. Crec que en els propers 4 anys arribarem als 12.000.
 

Josep Eladi Baños preveu que en quatre anys ja es pugui anar al Campus Salut al Prat d'en Galliners. Foto: Adrià Costa


- El curs vinent la UVic tindrà presència a Manlleu. Cap a quins espais més ha de créixer?

- Els nostres plans immediats és reforçar la seu de Granollers, on hi tenim un grau de formació professional superior i els estudis d'enginyeria de l'Automòbil. La idea és reforçar-ho i créixer en nous estudis i equipaments. És una ciutat important en el nostre projecte. D'altra banda, és tenir un centre de postgrau a Barcelona dins de l'àmbit de l'Elisava, que farà un canvi de seu. Allà hi tindríem el nostre centre de postgrau internacional. No descobreixo res si dic que els estudiants internacionals els sona Barcelona, però no Vic o Manresa. A més, també volem establir més aliances amb centres de formació professional i així augmentar l'oferta de formació contínua en altres ciutats. Naturalment, continuem creixent a Manresa, on d'aquí a uns dies s'inaugura un nou edifici, la FUB4.

"Volem establir més aliances amb centres de formació professional"

- I el campus de Salut de Vic, al Prat d'en Galliners, per quan està projectat? A mitjà o llarg termini?

- Considerem que a mitjà termini hauríem de tenir el campus de Salut. Això significaria uns quatre anys per poder anar-hi. Hi ha d'haver més transversalitat entre la formació d'infermeres, fisioterapeutes, nutricionistes, terapeutes ocupacionals i estudiants de medicina. Han de fer activitats plegats perquè són professionals que treballaran junts i com més aviat es coneguin, millor. És un projecte que només serà possible si estan junts els estudis de salut, no uns a Miramarges i a Torre dels Frares, i els altres a Can Baumann. I també perquè necessitem esponjar Miramarges i Torre dels Frares perquè puguin créixer que ara ho tenen molt limitat per qüestió d'espais.

- Com bé deia, la universitat està ben situada en els rànquings més prestigiosos. Què cal fer per mantenir-se en aquest estatus, millorar-lo o no decaure?

- El més difícil era poder entrar-hi. Tot i això, què hauríem de fer en un futur? El Times Higher Education dona molta importància a la recerca. Per tant, cal fer un esforç institucional per reforçar-la. Els professors de la UVic-UCC són dels que tenen més hores de docència de les universitats catalanes. Hauríem d'ajudar-los a reduir la seva dedicació a la docència i augmentar la de la recerca. I això es fa través de finançament. L'altre element important és que aquests centres de recerca puguin tenir els recursos suficients per fer el salt qualitatiu cap endavant. Al final, amb una aportació econòmica moderada podem tenir un resultat i un salt qualitat important. El contracte programa ens asseguraria una aportació estable durant cinc anys que podríem destinar a recerca.
 

Josep Eladi Baños fa tres anys i mig que està al càrrec de rector. Foto: Adrià Costa








 

 

Participació