06
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
9:23h
La població de gat fer a Catalunya té molt poca hibridació amb el domèstic, la principal amenaça per aquesta espècie. Així ho destaca un estudi publicat pel Grup de Recerca de Carnívors de Catalunya i la Fundació Barcelona Zoo a partir d'una experiència pionera. Han fet un seguiment a 18 punts del territori amb més de 200 càmeres de parany fotogràfic, l'anàlisi d'excrements i una xarxa de voluntaris. D'entre els 24 exemplars identificats, 16 tenien tots els gens de l'espècie autòctona. Ara bé, també han detectat per primer cop una femella híbrida de primera generació a l'Albera, amb aproximadament un 50% de gens de gat domèstic i, el restant, salvatge. És el primer informe d'un projecte que creixerà amb més punts de control al territori.
El gat fer o gat salvatge (Felis Silvestris) és l'única espècie de felí autòcton a Catalunya, però encara és un gran desconegut. Fins ara no se sabia amb precisió la seva distribució geogràfica i no hi havia una xifra aproximada de poblacions. L'any passat el Grup de Recerca de Carnívors de Catalunya de la Institució Catalana d'Història Natural i la Fundació Barcelona Zoo, amb el suport de l'IEC, la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, la Generalitat i els Agents Rurals, van posar en marxa un projecte pioner. L'objectiu era començar un seguiment a 18 punts del territori, entre els quals el Parc del Castell de Montesquiu, per comprovar el seu estat de salut i, molt especialment, el nivell d'hibridació amb el gat domèstic, la principals amenaça per a aquesta espècie. El fet de compartir una única metodologia a partir d'una xarxa de col·laboradors el fan innovador.
Parteixen de grans parcel·les de seguiment permanent de carnívors (PSPC) on, amb els paranys fotogràfics i el seguiment de rastres i excrements, es fa un estudi de les poblacions de mesocarnívors, i especialment, de gat fer. Cada parcel·la consta d'almenys 12 punts equipats amb càmeres que estan actives durant un mínim de 100 dies, prioritzant l'època de zel del gat fer (gener-febrer). En aquesta primera campanya s'ha pogut analitzar una part del mapa de Catalunya, principalment la zona nord-est. I a partir d'aquest any volen ampliar els punts de control també en les zones de muntanya de Lleida i Tarragona.
Els resultats són força optimistes, segons un dels coordinadors del projecte, Ferran Sayol. "Dels 18 punts estudiats, allà on esperàvem que hi sortís, ha sortit i en alguns fins i tot amb més deteccions de les esperades". S'ha detectat a 13 de les 18 localitats estudiades, essent les zones del Prepirineu i Pirineus orientals on hi ha una major presència, especialment en boscos humits situats entre 800 i 1.500 metres d'altitud. Es tracta sobretot de l'Alta Garrotxa, Catllaràs, Salines, Albera o Montesquiu. No obstant això, també algunes estacions situades a més altitud, com ara el Moixeró o les Capçaleres del Ter i el Freser, també han tingut registres de gat fer.
Molt poca hibridació
La hibridació amb el gat domèstic, és a dir, que els exemplars de salvatge es reprodueixin amb el gat domèstic és la principal amenaça per al futur d'aquesta espècie. L'anomenada introgressió genètica o barreja dels seus gens pot acabar amb la desaparició de l'espècie en el pitjor escenari, com és el cas d'Escòcia, on ja no hi ha cap exemple salvatge al 100%. A Catalunya, però, el més esperançador d'aquest primer estudi és que la hibridació a la zona estudiada és molt baixa. "La gran majoria dels individus detectats són 100% salvatges", afirma l'investigador. Concretament, 16 d'un total de 24 són totalment fers, alhora que només cinc tenen un percentatge baix de gat domèstic.
Ara bé, també hi ha una dada preocupant: han detectat per primer cop una femella híbrida de primera generació. Es tracta d'un exemplar de l'Albera de pare domèstic i mare salvatge. "Ara caldrà estudiar si hi ha més individus com aquest o no", afirma el coordinador, que remarca que un dels objectius del projecte és detectar les "zones calentes" amb major risc d'hibridació i poder crear "barreres" entre les dues espècies mitjançant la gestió.
Una altra dada positiva és que s'han localitzat cadells de poques setmanes a l'Albera i les Guilleries, fet que confirma la seva reproducció. Durant l'estudi també han aparegut carnívors poc freqüents, com ara el turó, que s'ha confirmat a tres localitats. Pel que fa a altres espècies carnívores detectades en la categoria de "mesocarnívors", la guineu és la que ha aparegut més, seguit del teixó, la fagina i la geneta. En cinquè lloc, el gat fer, i després la marta.
Els impulsors del projecte remarquen que aquest és un bon "punt de partida" i que cal estudiar durant més temps i a més punts del territori la presència del gat fer per tenir una diagnosi més exhaustiva. "Són ecosistemes dinàmics i canviants, per això cal seguir-los cada any", conclou Sayol.
El gat fer o gat salvatge (Felis Silvestris) és l'única espècie de felí autòcton a Catalunya, però encara és un gran desconegut. Fins ara no se sabia amb precisió la seva distribució geogràfica i no hi havia una xifra aproximada de poblacions. L'any passat el Grup de Recerca de Carnívors de Catalunya de la Institució Catalana d'Història Natural i la Fundació Barcelona Zoo, amb el suport de l'IEC, la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, la Generalitat i els Agents Rurals, van posar en marxa un projecte pioner. L'objectiu era començar un seguiment a 18 punts del territori, entre els quals el Parc del Castell de Montesquiu, per comprovar el seu estat de salut i, molt especialment, el nivell d'hibridació amb el gat domèstic, la principals amenaça per a aquesta espècie. El fet de compartir una única metodologia a partir d'una xarxa de col·laboradors el fan innovador.
Parteixen de grans parcel·les de seguiment permanent de carnívors (PSPC) on, amb els paranys fotogràfics i el seguiment de rastres i excrements, es fa un estudi de les poblacions de mesocarnívors, i especialment, de gat fer. Cada parcel·la consta d'almenys 12 punts equipats amb càmeres que estan actives durant un mínim de 100 dies, prioritzant l'època de zel del gat fer (gener-febrer). En aquesta primera campanya s'ha pogut analitzar una part del mapa de Catalunya, principalment la zona nord-est. I a partir d'aquest any volen ampliar els punts de control també en les zones de muntanya de Lleida i Tarragona.
Els resultats són força optimistes, segons un dels coordinadors del projecte, Ferran Sayol. "Dels 18 punts estudiats, allà on esperàvem que hi sortís, ha sortit i en alguns fins i tot amb més deteccions de les esperades". S'ha detectat a 13 de les 18 localitats estudiades, essent les zones del Prepirineu i Pirineus orientals on hi ha una major presència, especialment en boscos humits situats entre 800 i 1.500 metres d'altitud. Es tracta sobretot de l'Alta Garrotxa, Catllaràs, Salines, Albera o Montesquiu. No obstant això, també algunes estacions situades a més altitud, com ara el Moixeró o les Capçaleres del Ter i el Freser, també han tingut registres de gat fer.
Molt poca hibridació
La hibridació amb el gat domèstic, és a dir, que els exemplars de salvatge es reprodueixin amb el gat domèstic és la principal amenaça per al futur d'aquesta espècie. L'anomenada introgressió genètica o barreja dels seus gens pot acabar amb la desaparició de l'espècie en el pitjor escenari, com és el cas d'Escòcia, on ja no hi ha cap exemple salvatge al 100%. A Catalunya, però, el més esperançador d'aquest primer estudi és que la hibridació a la zona estudiada és molt baixa. "La gran majoria dels individus detectats són 100% salvatges", afirma l'investigador. Concretament, 16 d'un total de 24 són totalment fers, alhora que només cinc tenen un percentatge baix de gat domèstic.
Ara bé, també hi ha una dada preocupant: han detectat per primer cop una femella híbrida de primera generació. Es tracta d'un exemplar de l'Albera de pare domèstic i mare salvatge. "Ara caldrà estudiar si hi ha més individus com aquest o no", afirma el coordinador, que remarca que un dels objectius del projecte és detectar les "zones calentes" amb major risc d'hibridació i poder crear "barreres" entre les dues espècies mitjançant la gestió.
Una altra dada positiva és que s'han localitzat cadells de poques setmanes a l'Albera i les Guilleries, fet que confirma la seva reproducció. Durant l'estudi també han aparegut carnívors poc freqüents, com ara el turó, que s'ha confirmat a tres localitats. Pel que fa a altres espècies carnívores detectades en la categoria de "mesocarnívors", la guineu és la que ha aparegut més, seguit del teixó, la fagina i la geneta. En cinquè lloc, el gat fer, i després la marta.
Els impulsors del projecte remarquen que aquest és un bon "punt de partida" i que cal estudiar durant més temps i a més punts del territori la presència del gat fer per tenir una diagnosi més exhaustiva. "Són ecosistemes dinàmics i canviants, per això cal seguir-los cada any", conclou Sayol.