29
d'abril
del
2022
Actualitzat
a la
13:30h
L’emblemàtic poble osonenc de Rupit aquest dijous ha estat l’escenari de la primera trobada dels denominats Pobles amb Encant. Des de Rupit fins a Arties, passant per Calella de Palafrugell, Mura, Prades o Siurana, alcaldes i alcaldesses d’una quinzena de pobles amb destacats atractius turístics s’han reunit per debatre i posar en comú les estratègies que millor els funcionen.
Entre les principals preocupacions destaca el control en l’accés al medi natural i una eventual implantació de l’ecotaxa o trobar eines per poder gestionar millor el turisme d’autocaravana. El director de l’Agència Catalana de Turisme, Narcís Ferrer, ha destacat que el repte ara és “deixar de parlar de quantitat per passar a parlar de qualitat”.
Pobles amb Encant és el paraigües que ha creat l’Agència Catalana de Turisme per als municipis d’Arties, Beget, Calella de Palafrugell, Castellar de n’Hug, Montclar, Montsorís, Mura, Pals, Peratallada, Prades, Rupit, Santa Pau, Siurana i Taüll. El director de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), Narcís Ferrer, ha destacat que es tracta de municipis que tenen daycation, és a dir, llocs que reben visitants "de dia", que no pernocten, amb importants atractius turístics com les Fonts del Llobregat o les Muntanyes de Prades. Per altra banda, també són municipis on durant la setmana no hi sol haver una oferta hotelera estable, ni d’allotjament, o per exemple, on és complicat trobar lloc per anar a sopar entre setmana. En canvi, durant els caps de setmana, tenen problemàtiques importants de flux de vehicles.
Per tractar tots els temes que els ocupen i els preocupen, els batlles i alcaldesses s’han trobat a Rupit aquest dijous. Un dels grans reptes és sens dubte trobar l’encaix entre visitants i residents. Per Ferrer, el dia que s’arribi a tractar els dos conceptes amb “naturalitat” serà la clau, ja que significarà que tant uns com altres tenen el mateix respecte per l’entorn i l’ecosistema local. “Ara estem molt lluny d’això”, ha lamentat.
El repte de trobar l’encaix entre el visitant i el resident
En aquest sentit, els alcaldes de Rupit, Siurana i Arties han assenyalat que encara queda camí per recórrer. “Falta encara molt treball perquè alguns dels visitant sàpiguen com han de respectar l’entorn i això és primordial. Si no, no té sentit. Venir aquí i que tot s’hi valgui no hi ha dret”, ha lamentat l’alcalde de Rupit, Albert Marcé. De la seva banda, l’alcaldessa de l’EMD d’Arties, Lina Fanlo, ha explicat que ells sobretot tenen problemes quan els visitants fan excursions a la muntanya. “El problema és si puges a la muntanya, tot el que portis a la motxilla ho has de tornar a baixar. Cal reeducar molt en aquest sentit”, ha afegit.
Per no posar en perill aquest equilibri, els batlles coincideixen que cal fer pagar l’accés al medi d’alguna manera o altra. D’aquesta manera, l’anomenada ecotaxa hauria de servir a aquests municipis per fer front a l'impacte més negatiu del turisme. En el cas de Rupit, un municipi de 300 habitants, que en caps de setmana en pot arribar a gestionar 2.000, els impostos de què disposen són “molt limitats”. “Ens hem de fer responsables del que val acudir al medi i què comporta. Quan anem a la gran ciutat tan sols en transport públic o aparcament ja fas una gran despesa”, assegura. Per això, tothom ha de tenir clar que quan es va al poble també comporta unes despeses. “Entre tots s’ha de fer viable perquè si no, no serà sostenible”, ha destacat Marcé.
Per Fanlo, “està demostrat que quan la gent paga, respecta més les coses que pas quan els ho dones gratis”. “És il·lògic, però sembla que funciona així. Almenys si cobrem serà l’única manera que tindrem un fons per arreglar les coses, recollir o netejar”, ha assenyalat.
L’alcalde de Siurana també opina que l’ecotaxa acabarà sent necessària. “Són diners que es reverteixen al territori”, ha dit. “La gent hauria de tenir una especial predilecció perquè tots aquests pobles amb encant es puguin conservar, però veiem que sovint no és així”. En el seu cas, un dels principals problemes és la cobertura de telefonia. Pagar amb datàfons és tot un problema i amb els diners de l’ecotaxa els permetria revertir en millorar la tecnologia, per exemple.
Ordenar el turisme d’autocaravana
Amb la pandèmia i el boom de les autocaravanes, els Pobles amb Encant també han notat un augment d’aquest tipus de visitants. A Rupit, per exemple, tenen una zona on poden instal·lar-se, mentre que en d’altres municipis com per exemple Siurana, aquesta qüestió encara s’ha de regular. “Hi ha dos tipus de púbics d’autocaravanes: els de tota la vida, que visiten, van als restaurants i aparquen on han d’aparcar i uns altres que no saben molt bé com funcionen les normes de joc. Aquests segons no volen pagar zona d’autocaravanes i es col·loquen en qualsevol lloc”, ha explicat.
Això ha provocat que els municipis hagin hagut d’elaborar ordenances al respecte, però també són difícils de fer complir. “Nosaltres no tenim capacitat tècnica per gestionar tot aquest flux”, ha admès Marcé. “A més, si després truquem als rurals, a vegades ells tampoc ens poden venir a ajudar o quan venen tampoc tenen interventors per gestionar les multes”.
Per l’alcaldessa d’Arties el de les autocaravanes és el “nou turisme” que ve ara. El problema amb les autocaravanes és “què en fem, on les fiquem? No estem preparats”, s’ha preguntat. De la seva banda, a Siurana, Salvador Salvador ha explicat que també en tenen moltes. En el seu cas, però, es tracta d’un tipus de públic molt específic: el dels escaladors que van a pujar les més de mil vies que hi ha obertes al Montsant. “Ve gent internacional, és un turista molt important per nosaltres, també molt familiar, i no hi estàvem habituats”, ha explicat.
Innovació, sostenibilitat i tecnologia
Durant la jornada s’han dut a terme diferents taules rodones i ponències: una taula rodona sobre gestió turística als pobles, una ponència sobre com utilitzar la intel·ligència turística i el paper que juguen la innovació, la sostenibilitat i la tecnologia, una segona ponència sobre el turisme com a catalitzador de regeneració territorial i una taula rodona sobre diverses experiències de turisme regeneratiu.
Entre les principals preocupacions destaca el control en l’accés al medi natural i una eventual implantació de l’ecotaxa o trobar eines per poder gestionar millor el turisme d’autocaravana. El director de l’Agència Catalana de Turisme, Narcís Ferrer, ha destacat que el repte ara és “deixar de parlar de quantitat per passar a parlar de qualitat”.
Pobles amb Encant és el paraigües que ha creat l’Agència Catalana de Turisme per als municipis d’Arties, Beget, Calella de Palafrugell, Castellar de n’Hug, Montclar, Montsorís, Mura, Pals, Peratallada, Prades, Rupit, Santa Pau, Siurana i Taüll. El director de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), Narcís Ferrer, ha destacat que es tracta de municipis que tenen daycation, és a dir, llocs que reben visitants "de dia", que no pernocten, amb importants atractius turístics com les Fonts del Llobregat o les Muntanyes de Prades. Per altra banda, també són municipis on durant la setmana no hi sol haver una oferta hotelera estable, ni d’allotjament, o per exemple, on és complicat trobar lloc per anar a sopar entre setmana. En canvi, durant els caps de setmana, tenen problemàtiques importants de flux de vehicles.
Per tractar tots els temes que els ocupen i els preocupen, els batlles i alcaldesses s’han trobat a Rupit aquest dijous. Un dels grans reptes és sens dubte trobar l’encaix entre visitants i residents. Per Ferrer, el dia que s’arribi a tractar els dos conceptes amb “naturalitat” serà la clau, ja que significarà que tant uns com altres tenen el mateix respecte per l’entorn i l’ecosistema local. “Ara estem molt lluny d’això”, ha lamentat.
El repte de trobar l’encaix entre el visitant i el resident
En aquest sentit, els alcaldes de Rupit, Siurana i Arties han assenyalat que encara queda camí per recórrer. “Falta encara molt treball perquè alguns dels visitant sàpiguen com han de respectar l’entorn i això és primordial. Si no, no té sentit. Venir aquí i que tot s’hi valgui no hi ha dret”, ha lamentat l’alcalde de Rupit, Albert Marcé. De la seva banda, l’alcaldessa de l’EMD d’Arties, Lina Fanlo, ha explicat que ells sobretot tenen problemes quan els visitants fan excursions a la muntanya. “El problema és si puges a la muntanya, tot el que portis a la motxilla ho has de tornar a baixar. Cal reeducar molt en aquest sentit”, ha afegit.
Per no posar en perill aquest equilibri, els batlles coincideixen que cal fer pagar l’accés al medi d’alguna manera o altra. D’aquesta manera, l’anomenada ecotaxa hauria de servir a aquests municipis per fer front a l'impacte més negatiu del turisme. En el cas de Rupit, un municipi de 300 habitants, que en caps de setmana en pot arribar a gestionar 2.000, els impostos de què disposen són “molt limitats”. “Ens hem de fer responsables del que val acudir al medi i què comporta. Quan anem a la gran ciutat tan sols en transport públic o aparcament ja fas una gran despesa”, assegura. Per això, tothom ha de tenir clar que quan es va al poble també comporta unes despeses. “Entre tots s’ha de fer viable perquè si no, no serà sostenible”, ha destacat Marcé.
Per Fanlo, “està demostrat que quan la gent paga, respecta més les coses que pas quan els ho dones gratis”. “És il·lògic, però sembla que funciona així. Almenys si cobrem serà l’única manera que tindrem un fons per arreglar les coses, recollir o netejar”, ha assenyalat.
L’alcalde de Siurana també opina que l’ecotaxa acabarà sent necessària. “Són diners que es reverteixen al territori”, ha dit. “La gent hauria de tenir una especial predilecció perquè tots aquests pobles amb encant es puguin conservar, però veiem que sovint no és així”. En el seu cas, un dels principals problemes és la cobertura de telefonia. Pagar amb datàfons és tot un problema i amb els diners de l’ecotaxa els permetria revertir en millorar la tecnologia, per exemple.
Ordenar el turisme d’autocaravana
Amb la pandèmia i el boom de les autocaravanes, els Pobles amb Encant també han notat un augment d’aquest tipus de visitants. A Rupit, per exemple, tenen una zona on poden instal·lar-se, mentre que en d’altres municipis com per exemple Siurana, aquesta qüestió encara s’ha de regular. “Hi ha dos tipus de púbics d’autocaravanes: els de tota la vida, que visiten, van als restaurants i aparquen on han d’aparcar i uns altres que no saben molt bé com funcionen les normes de joc. Aquests segons no volen pagar zona d’autocaravanes i es col·loquen en qualsevol lloc”, ha explicat.
Això ha provocat que els municipis hagin hagut d’elaborar ordenances al respecte, però també són difícils de fer complir. “Nosaltres no tenim capacitat tècnica per gestionar tot aquest flux”, ha admès Marcé. “A més, si després truquem als rurals, a vegades ells tampoc ens poden venir a ajudar o quan venen tampoc tenen interventors per gestionar les multes”.
Per l’alcaldessa d’Arties el de les autocaravanes és el “nou turisme” que ve ara. El problema amb les autocaravanes és “què en fem, on les fiquem? No estem preparats”, s’ha preguntat. De la seva banda, a Siurana, Salvador Salvador ha explicat que també en tenen moltes. En el seu cas, però, es tracta d’un tipus de públic molt específic: el dels escaladors que van a pujar les més de mil vies que hi ha obertes al Montsant. “Ve gent internacional, és un turista molt important per nosaltres, també molt familiar, i no hi estàvem habituats”, ha explicat.
Innovació, sostenibilitat i tecnologia
Durant la jornada s’han dut a terme diferents taules rodones i ponències: una taula rodona sobre gestió turística als pobles, una ponència sobre com utilitzar la intel·ligència turística i el paper que juguen la innovació, la sostenibilitat i la tecnologia, una segona ponència sobre el turisme com a catalitzador de regeneració territorial i una taula rodona sobre diverses experiències de turisme regeneratiu.