23
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
8:38h
Aquest Dilluns de Pasqua el restaurant de Ca la Manyana, a Sant Julià de Vilatorta, va servir l'últim àpat. Un dels establiments més emblemàtics d'Osona abaixa la persiana per canviar de rumb. Tal com explica Núria Isern, actual responsable del negoci, es tanca el restaurant, però es mantenen els allotjaments d'aquesta fonda històrica. De les divuit habitacions que disposa, dotze són per a estudiants universitaris de la UVic, mentre que la resta són per a turistes o altres clients.
Aquesta decisió s'ha pres després de la mort de la seva germana Mariona i la jubilació del seu cunyat -i cuiner del restaurant- Silvino González. En els darrers quaranta anys, tots ells, juntament amb Maria Menció (mare de Núria i Mariona Isern) han convertit aquest establiment en un referent de la cuina tradicional. I fins i tot, l'han exportat més enllà de Sant Julià, com el Divicnus de Vic.
La cuina tradicional sempre present
La fesomia va canviar i la cuina també. I un dels principals responsables va ser Silvino González, que fa gairebé quaranta anys que treballa al restaurant. Per escollir el menjar de l'últim menú, el cuiner ens explica que no va preparar cap carta especial. "Hi ha plats que hem tingut sempre com el xai, l'ànec, el bacallà o el rap", diu, mentre remarca que sempre han tingut "molt present la cuina tradicional". "No he estat un cuiner rupturista", afegeix.
De fet, sempre ha fet feina de portes endins. "Sempre he tingut la premissa que l'establiment ha d'anar per davant del nom del cuiner", explica, mentre remarca que "a fora hi havia les mestresses que ho han fet perfecte!". "Hem anat fent i hem anat evolucionant", afegeix.
I així ha estat. Al pas dels anys, aquest establiment ha agafat renom a la comarca i més enllà. De fet, molts quan senten el nom de Sant Julià de Vilatorta l'associen directament al bon gust i al paladar exquisit de Ca la Manyana.
Aquesta decisió s'ha pres després de la mort de la seva germana Mariona i la jubilació del seu cunyat -i cuiner del restaurant- Silvino González. En els darrers quaranta anys, tots ells, juntament amb Maria Menció (mare de Núria i Mariona Isern) han convertit aquest establiment en un referent de la cuina tradicional. I fins i tot, l'han exportat més enllà de Sant Julià, com el Divicnus de Vic.
Casa de "manyanes"
Maria Menció veu el "canvi necessari", però li sap greu després de tants anys. Qui va arrencar el negoci d'aquesta nissaga d'hostaleres és una incògnita. Menció desconeix si va ser la seva besàvia: "No hem pogut esbrinar-ho perquè [les dones] hem perdut el cognom!". La seva àvia, segur.
El que ara és un menjador, el segle passat era el garatge d'un manyà que arreglava carros. Aquells que passaven per Sant Julià i necessitaven els seus serveis s'hi aturaven. Mentrestant aprofitaven per fer un mos i s'hi convenia la casa del davant -Can Moreta- els ferrava els cavalls.
"Hi havia una taula llarga on tothom s'hi asseia. Dinaven i marxaven", explica Menció. El fet que estigués regentat sempre per dones, es va feminitzar el nom de què podia ser la casa del manyà. Per això, va esdevenir Ca la Manyana.
Al pas del temps, la fesomia d'aquell edifici també va anar canviant i es va convertir en una casa senyorial de dues plantes amb una façana d'esgrafiats modernistes inconfusible. Tot reformat per l'arquitecte vilatortí Miquel Pallàs.
Maria Menció veu el "canvi necessari", però li sap greu després de tants anys. Qui va arrencar el negoci d'aquesta nissaga d'hostaleres és una incògnita. Menció desconeix si va ser la seva besàvia: "No hem pogut esbrinar-ho perquè [les dones] hem perdut el cognom!". La seva àvia, segur.
El que ara és un menjador, el segle passat era el garatge d'un manyà que arreglava carros. Aquells que passaven per Sant Julià i necessitaven els seus serveis s'hi aturaven. Mentrestant aprofitaven per fer un mos i s'hi convenia la casa del davant -Can Moreta- els ferrava els cavalls.
"Hi havia una taula llarga on tothom s'hi asseia. Dinaven i marxaven", explica Menció. El fet que estigués regentat sempre per dones, es va feminitzar el nom de què podia ser la casa del manyà. Per això, va esdevenir Ca la Manyana.
Al pas del temps, la fesomia d'aquell edifici també va anar canviant i es va convertir en una casa senyorial de dues plantes amb una façana d'esgrafiats modernistes inconfusible. Tot reformat per l'arquitecte vilatortí Miquel Pallàs.
La cuina tradicional sempre present
La fesomia va canviar i la cuina també. I un dels principals responsables va ser Silvino González, que fa gairebé quaranta anys que treballa al restaurant. Per escollir el menjar de l'últim menú, el cuiner ens explica que no va preparar cap carta especial. "Hi ha plats que hem tingut sempre com el xai, l'ànec, el bacallà o el rap", diu, mentre remarca que sempre han tingut "molt present la cuina tradicional". "No he estat un cuiner rupturista", afegeix.
De fet, sempre ha fet feina de portes endins. "Sempre he tingut la premissa que l'establiment ha d'anar per davant del nom del cuiner", explica, mentre remarca que "a fora hi havia les mestresses que ho han fet perfecte!". "Hem anat fent i hem anat evolucionant", afegeix.
I així ha estat. Al pas dels anys, aquest establiment ha agafat renom a la comarca i més enllà. De fet, molts quan senten el nom de Sant Julià de Vilatorta l'associen directament al bon gust i al paladar exquisit de Ca la Manyana.
Maria Menció, Núria Isern i Silvino González fotografiats a l'entrada de Ca la Manyana. Foto: Adrià Costa.