23
d'abril
del
2022
La pandèmia va afectar la salut mental de molts joves, que de cop, van veure com la vida es parava i creixia el sentiment d'incertesa i falta d'esperança. Dos anys després, una entitat d'Osona, Projecte Aurora, ha recuperat un programa de mobilitat internacional per empoderar joves que no tenen recursos per poder anar a treballar a l'estranger. Durant tres mesos, deu nois i noies d'entre 18 i 29 anys, han rebut formació i noves eines de gestió de les emocions per emprendre un viatge vital i professional. Tatuadors, mecànics de bicicletes i educadors són algunes de les feines que faran allà. "Tatuar era un somni de petita i veure que s'està fent realitat em fa molt feliç", afirma una de les participants.
"Ens ha costat molt motivar els joves, després dels confinaments i amb la pandèmia estaven desmotivats, amb una inseguretat i desconfiança molt gran i una sensació de fracàs personal, acadèmic i laboral", explica a l'ACN Sandra Carmona, tècnica de mobilitat internacional de l'entitat Projecte Aurora. També han vist que, respecte a altres anys, els han arribat nous perfils de joves que, fins ara, no havien tingut problemes acadèmics, per exemple, i que van sentir per primer cop la sensació de fracàs i desesperança.
Un cop escollits els deu participants, els joves reben formació i els ensenyen noves eines per gestionar les emocions i guanyar confiança. "Per molts d'ells serà la seva primera feina en el seu sector professional i, poder fer-ho a l'estranger, els permetrà després tenir més oportunitats de trobar feina a Catalunya on continuarem treballant amb ells fent aquest acompanyament i orientació", detalla.
L'entitat treballa amb cooperatives i entitats socials de l'estranger i per això, a Itàlia, han buscat llocs que s'ajustin als perfils dels participants. El projecte, a més, es finança a través de la Generalitat, el SOC i fons europeus, de manera que els joves no han d'aportar diners. Estaran dotze setmanes treballant a Trento (Itàlia) i també se'ls proporciona allotjament i diners per a despeses personals durant l'estada. Està previst que marxin l'1 de maig.
Tatuar a Itàlia, un somni que es farà realitat
Entre els participants hi ha la Nora, de 20 anys. La pandèmia va impedir que pogués continuar treballant a l'hostaleria per finançar-se la carrera i va haver de deixar la universitat. Ara vol professionalitzar-se fent tatuatges per tenir una font d'ingressos i seguir formant-se. "Tatuar era un somni de petita i veure que s'està fent realitat em fa molt feliç", explica.
L'Àfrica, de 24 anys, treballarà en una cooperativa autogestionada fent temes de sensibilització ambiental. Ha estudiat ciències ambientals i fa un temps va deixar una feina estable que tenia des de feia anys per reorientar la seva vida. Sense buscar-ho, va sorgir l'oportunitat d'aquesta beca en el moment que més ho necessitava. "Els joves estem una mica desanimats per la crisi social-ambiental i econòmica i quan em van dir que només havia de posar-hi les ganes i motivació, vaig pensar que hi havia alguna cosa amagada, no em creia que no em demanessin res més a canvi", admet. Sent que aquesta és una gran oportunitat per poder "deixar-se portar" i fer fora les pors que han sentit durant tots aquests mesos.
Un aspecte que ha valorat molt és que han acceptat que ella i dues participants més viatgin fins a Itàlia de forma més sostenible, i no pas amb avió. "Volar m'implicava èticament i poder fer-ho de l'altra manera, en tren o autobús, em fa sentir millor", afegeix.
Repensar el futur
D'altres participants no tenen clar què faran quan tornin a Catalunya. És el cas de l'Àlex, de 28 anys. Treballava a la construcció i amb la Covid-19 es va quedar sense feina. "M'ha fotut molt, perquè no em podia moure pel món i estava tancat a casa, sol", recorda. Explica que mai havia tingut una beca com aquesta perquè sempre havia hagut de treballar. A Itàlia farà de mecànic de bicicletes, però no sap cap on encaminarà la seva vida després. "He de reconduir la vida, aquí no tinc opcions; deixaré moltes coses enrere però s'ha de fer sí o sí i ells m'estan donant un suport enorme", afegeix.
L'Èlia, de 23 anys, és graduada amb biologia ambiental i tampoc té clar què fer a partir d'ara. Marxarà a fer pràctiques del seu sector i li encanta la idea de tornar a Itàlia, on ja ha estat abans. "És una oportunitat per aprendre millor l'idioma i en tinc moltes ganes", afirma. Les anteriors experiències de voluntariat a l'estranger no van ser massa bones, amb moltes hores de treball i condicions dures. "Ara ho podré fer amb garanties", diu.
Qui també ha vist aquest projecte com una gran oportunitat laboral és la professora d'italià que els dona classes. Roy Grego, italiana d'origen, porta deu anys vivint a Catalunya. És la seva primera feina de professora i afirma que és un projecte "molt enriquidor". Destaca el canvi que ha vist amb els joves perquè estan aprenent a "posar-se en valor i en creure en les seves capacitats". Actualment, està en un procés de transició sexual i és el primer treball on la seva identitat és respectada. "Per mi també és un nou començament i em fa sentir molt bé poder construir amb ells, una part de mi". Formada en ciències polítiques i de cooperació, durant la pandèmia treballava fent feines de manteniment, moment en què va veure que necessitava fer un canvi. "També estic realitzant els meus somnis", conclou.
"Ens ha costat molt motivar els joves, després dels confinaments i amb la pandèmia estaven desmotivats, amb una inseguretat i desconfiança molt gran i una sensació de fracàs personal, acadèmic i laboral", explica a l'ACN Sandra Carmona, tècnica de mobilitat internacional de l'entitat Projecte Aurora. També han vist que, respecte a altres anys, els han arribat nous perfils de joves que, fins ara, no havien tingut problemes acadèmics, per exemple, i que van sentir per primer cop la sensació de fracàs i desesperança.
Un cop escollits els deu participants, els joves reben formació i els ensenyen noves eines per gestionar les emocions i guanyar confiança. "Per molts d'ells serà la seva primera feina en el seu sector professional i, poder fer-ho a l'estranger, els permetrà després tenir més oportunitats de trobar feina a Catalunya on continuarem treballant amb ells fent aquest acompanyament i orientació", detalla.
L'entitat treballa amb cooperatives i entitats socials de l'estranger i per això, a Itàlia, han buscat llocs que s'ajustin als perfils dels participants. El projecte, a més, es finança a través de la Generalitat, el SOC i fons europeus, de manera que els joves no han d'aportar diners. Estaran dotze setmanes treballant a Trento (Itàlia) i també se'ls proporciona allotjament i diners per a despeses personals durant l'estada. Està previst que marxin l'1 de maig.
Tatuar a Itàlia, un somni que es farà realitat
Entre els participants hi ha la Nora, de 20 anys. La pandèmia va impedir que pogués continuar treballant a l'hostaleria per finançar-se la carrera i va haver de deixar la universitat. Ara vol professionalitzar-se fent tatuatges per tenir una font d'ingressos i seguir formant-se. "Tatuar era un somni de petita i veure que s'està fent realitat em fa molt feliç", explica.
L'Àfrica, de 24 anys, treballarà en una cooperativa autogestionada fent temes de sensibilització ambiental. Ha estudiat ciències ambientals i fa un temps va deixar una feina estable que tenia des de feia anys per reorientar la seva vida. Sense buscar-ho, va sorgir l'oportunitat d'aquesta beca en el moment que més ho necessitava. "Els joves estem una mica desanimats per la crisi social-ambiental i econòmica i quan em van dir que només havia de posar-hi les ganes i motivació, vaig pensar que hi havia alguna cosa amagada, no em creia que no em demanessin res més a canvi", admet. Sent que aquesta és una gran oportunitat per poder "deixar-se portar" i fer fora les pors que han sentit durant tots aquests mesos.
Una classe d'italià amb els joves d'Osona que aniran a treballar a Itàlia Foto: ACN.
Un aspecte que ha valorat molt és que han acceptat que ella i dues participants més viatgin fins a Itàlia de forma més sostenible, i no pas amb avió. "Volar m'implicava èticament i poder fer-ho de l'altra manera, en tren o autobús, em fa sentir millor", afegeix.
Repensar el futur
D'altres participants no tenen clar què faran quan tornin a Catalunya. És el cas de l'Àlex, de 28 anys. Treballava a la construcció i amb la Covid-19 es va quedar sense feina. "M'ha fotut molt, perquè no em podia moure pel món i estava tancat a casa, sol", recorda. Explica que mai havia tingut una beca com aquesta perquè sempre havia hagut de treballar. A Itàlia farà de mecànic de bicicletes, però no sap cap on encaminarà la seva vida després. "He de reconduir la vida, aquí no tinc opcions; deixaré moltes coses enrere però s'ha de fer sí o sí i ells m'estan donant un suport enorme", afegeix.
L'Èlia, de 23 anys, és graduada amb biologia ambiental i tampoc té clar què fer a partir d'ara. Marxarà a fer pràctiques del seu sector i li encanta la idea de tornar a Itàlia, on ja ha estat abans. "És una oportunitat per aprendre millor l'idioma i en tinc moltes ganes", afirma. Les anteriors experiències de voluntariat a l'estranger no van ser massa bones, amb moltes hores de treball i condicions dures. "Ara ho podré fer amb garanties", diu.
Qui també ha vist aquest projecte com una gran oportunitat laboral és la professora d'italià que els dona classes. Roy Grego, italiana d'origen, porta deu anys vivint a Catalunya. És la seva primera feina de professora i afirma que és un projecte "molt enriquidor". Destaca el canvi que ha vist amb els joves perquè estan aprenent a "posar-se en valor i en creure en les seves capacitats". Actualment, està en un procés de transició sexual i és el primer treball on la seva identitat és respectada. "Per mi també és un nou començament i em fa sentir molt bé poder construir amb ells, una part de mi". Formada en ciències polítiques i de cooperació, durant la pandèmia treballava fent feines de manteniment, moment en què va veure que necessitava fer un canvi. "També estic realitzant els meus somnis", conclou.