18
d'abril
del
2022
Les dones contagiades amb Covid-19 que van donar a llum durant els primers 21 mesos de pandèmia van tenir un part més medicalitzat i van patir manca d'informació durant el seu ingrés hospitalari. Aquestes són dues de les principals conclusions de l'estudi "Drets sexuals i reproductius en temps de pandèmia: Covid, maternitat i violència institucional" que han realitzat investigadors de la UVic-UCC. L'informe detalla que la falta de capacitat per decidir sobre el seu part es va traduir en parts més medicalitzats i, per exemple, hi va haver un 40% més de cesàries en dones contagiades, mentre que les episiotomies van pujar al 50%. Per contra, les dones amb diagnòstic negatiu només van tenir un 24% d'episiotomies i un 20% de cesàries.
Sobre la base d'aquestes dades, Sandra Ezquerra, directora de la càtedra UNESCO, Dones, Desenvolupament i Cultures de la UVic-UCC, i investigadora principal del projecte, alerta que "cal buscar un equilibri entre el part humanitzat que al mateix temps sigui segur, i és en aquest punt que, si no es fa ben fet, es poden donar casos de vulneració dels drets de les dones". Ezquerra recorda que una de les conseqüències de l'increment del percentatge de cesàries és el menor índex de contacte pell amb pell en el moment del part.
De la mateixa manera, les mares amb Covid també consideren que se'ls va donar menys informació sobre els procediments que els realitzaven els professionals, com poden ser els tactes vaginals o la col·locació de vies intravenoses.
Mascareta durant el part
En general, la percepció de seguretat de les dones que van donar a llum amb Covid-19 va ser alta i se situa al 70%, tot i que aquesta xifra és deu punts inferior a la de dones no contagiades. També valoren de manera positiva el tracte rebut per part dels professionals sanitaris. No obstant això, Ezquerra apunta que els resultats de l'estudi mostren que "6 de cada 10 dones afirma que la seguretat va anar en detriment del tracte rebut i van tenir una percepció de falta d'empatia durant les seves estades a l'hospital".
En referència a les mesures de prevenció de contagis, va ser comú que en els parts amb dones positives per Covid el personal sanitari portés un equip de protecció individual (EPI) en un percentatge elevat (57,6%), enfront del 14% dels que no en portaven. Un 28,4% de les participants en l'enquesta no recorda aquesta circumstància.
Pel que fa a les pacients, les mares positives amb Covid-19 van haver de portar la mascareta en tot moment, especialment als serveis d'urgències (96,2%) i als quiròfans (72,2%) en els casos d'intervenció quirúrgica. Aquestes mesures de seguretat van generar la percepció d'un tracte fred (52,2%), de dificultats per comunicar-se amb els professionals (49,9%) i d'un retard en l'atenció a causa de les mesures de protecció (33,2%). En el cas de les mascaretes, les mares apunten a sensació d'incomoditat i a dificultats per respirar, especialment durant el part.
Menys acompanyament abans i després
Una altra de les conseqüències derivades del fet de ser positives per Covid-19 va ser el menor acompanyament per part de familiars abans i després del part, que es concreta en vint punts de diferència respecte a les mares que no tenien Covid. El 9,4% de les dones que van parir i tenien la Covid no van estar acompanyades en cap moment per familiars i el 15,6% no va estar majoritàriament acompanyada.
L'estudi també dedica un capítol a analitzar per què, a partir del moment en què es va començar a administrar la vacuna, la taxa de dones embarassades que se la van posar fos baixa (40%). Un 80% de les enquestades considera que la informació que se li va proporcionar havia estat insuficient i poc clara, fet que va influir, en molts casos, a optar per no posar-se-la.
Un estudi participat per més de 2.000 dones
L'anàlisi s'ha realitzat en poc més de 2.000 dones que han estat mares abans de la pandèmia i d'altres a partir del 14 de març del 2020 fins el setembre de 2021. Algunes amb Covid (34) i la resta no. El perfil general de les participants en l'estudi és de dones d'entre 33 i 35 anys, que van ser mares per primera vegada, i que van tenir un embaràs de baix risc i un part no prematur.
L'estudi l'ha dut a terme la càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures i el grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives de la UVic-UCC.
Sobre la base d'aquestes dades, Sandra Ezquerra, directora de la càtedra UNESCO, Dones, Desenvolupament i Cultures de la UVic-UCC, i investigadora principal del projecte, alerta que "cal buscar un equilibri entre el part humanitzat que al mateix temps sigui segur, i és en aquest punt que, si no es fa ben fet, es poden donar casos de vulneració dels drets de les dones". Ezquerra recorda que una de les conseqüències de l'increment del percentatge de cesàries és el menor índex de contacte pell amb pell en el moment del part.
De la mateixa manera, les mares amb Covid també consideren que se'ls va donar menys informació sobre els procediments que els realitzaven els professionals, com poden ser els tactes vaginals o la col·locació de vies intravenoses.
Mascareta durant el part
En general, la percepció de seguretat de les dones que van donar a llum amb Covid-19 va ser alta i se situa al 70%, tot i que aquesta xifra és deu punts inferior a la de dones no contagiades. També valoren de manera positiva el tracte rebut per part dels professionals sanitaris. No obstant això, Ezquerra apunta que els resultats de l'estudi mostren que "6 de cada 10 dones afirma que la seguretat va anar en detriment del tracte rebut i van tenir una percepció de falta d'empatia durant les seves estades a l'hospital".
En referència a les mesures de prevenció de contagis, va ser comú que en els parts amb dones positives per Covid el personal sanitari portés un equip de protecció individual (EPI) en un percentatge elevat (57,6%), enfront del 14% dels que no en portaven. Un 28,4% de les participants en l'enquesta no recorda aquesta circumstància.
Pel que fa a les pacients, les mares positives amb Covid-19 van haver de portar la mascareta en tot moment, especialment als serveis d'urgències (96,2%) i als quiròfans (72,2%) en els casos d'intervenció quirúrgica. Aquestes mesures de seguretat van generar la percepció d'un tracte fred (52,2%), de dificultats per comunicar-se amb els professionals (49,9%) i d'un retard en l'atenció a causa de les mesures de protecció (33,2%). En el cas de les mascaretes, les mares apunten a sensació d'incomoditat i a dificultats per respirar, especialment durant el part.
Menys acompanyament abans i després
Una altra de les conseqüències derivades del fet de ser positives per Covid-19 va ser el menor acompanyament per part de familiars abans i després del part, que es concreta en vint punts de diferència respecte a les mares que no tenien Covid. El 9,4% de les dones que van parir i tenien la Covid no van estar acompanyades en cap moment per familiars i el 15,6% no va estar majoritàriament acompanyada.
L'estudi també dedica un capítol a analitzar per què, a partir del moment en què es va començar a administrar la vacuna, la taxa de dones embarassades que se la van posar fos baixa (40%). Un 80% de les enquestades considera que la informació que se li va proporcionar havia estat insuficient i poc clara, fet que va influir, en molts casos, a optar per no posar-se-la.
Un estudi participat per més de 2.000 dones
L'anàlisi s'ha realitzat en poc més de 2.000 dones que han estat mares abans de la pandèmia i d'altres a partir del 14 de març del 2020 fins el setembre de 2021. Algunes amb Covid (34) i la resta no. El perfil general de les participants en l'estudi és de dones d'entre 33 i 35 anys, que van ser mares per primera vegada, i que van tenir un embaràs de baix risc i un part no prematur.
L'estudi l'ha dut a terme la càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures i el grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives de la UVic-UCC.