13
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
18:38h
En Josep, un ramader d'Osona, s'està venent vaques per pagar factures. Al preu baix que li paguen la llet, ara s'hi han sumat més costos, com la pujada del pinso, del preu del gasoil o de l'electricitat. Per tot plegat, ha d'enviar a sacrificar aquelles vaques menys productives. "La situació és crítica", explica el pagès -que prefereix quedar en l'anonimat-, mentre detalla que "amb el que es guanya actualment, es pot pagar el pinso, la llum, el gasoil i para de comptar".
I el seu cas no és l'únic. Tant Vaquers Plana de Vic -que agrupa les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d'Osona-, com JARC (Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) confirmen que cada vegada s'estan sacrificant més animals. Des de Vaquers Plana de Vic, Daniel Bassas apunta que hi ha ramaders que tenen capacitat per aguantar aquesta envestida de la pujada de preus, però n'hi ha que han d'optar pel sacrifici dels animals.
Per la seva banda, Roser Serret, cap de la sectorial del boví de llet de JARC, apunta que la situació és insostenible. "Les indústries han anat renovant els preus, però són els mateixos que abans de l'escalada de preus", explica. A tot això, si suma el fet que és un sector que no pot parar de produir, és a dir, la vaca que dona llet, en continuarà donant. "No es pot produir a aquests preus i s'han de sacrificar animals", denuncia Serret, mentre apunta que aquest sotrac afecta explotacions de totes les mides: "Li costa el mateix a una de gran que a la més petita".
El que ho viu dia sí dia també és Joaquim Muntadas, transportista de bestiar boví cap a l'escorxador, que treballa principalment a Osona. Tal com declara a aquest diari, des de principis d'any la feina ha augmentat considerablement. Apunta que actualment se sacrifica un 30% més de vaques que abans.
En Josep, que treballa amb el seu germà Pere que està mig jubilat, té una explotació d'unes 135 vaques, 70 de les quals són productores de llet. "Les vaques havien de ser la guardiola per a la jubilació i serviran per eixugar els deutes quan pleguem", lamenta el pagès, remarcant que a més de pagar pinso i electricitat, cal pagar altres empreses de servei.
Sacrificar vaques pels preus, mai vist
Sacrificar les vaques menys productives (una coixera crònica o una infertilitat) en aquest tipus d'explotacions ramaderes és habitual. Ara bé, el sedàs cada vegada és més petit. "Això de matar vaques pels preus, no ho havia vist mai!", exclama el ramader, detallant que han arribat a sacrificar aquelles que tenen una producció d'entre 25 i 30 litres, quelcom impensable uns mesos enrere.
"Si no està fent més de 27 litres de llet al dia, l'animal no s'està pagant ni el menjar", diu Serret, mentre subratlla que l'alimentació representa el 60% de la despesa de l'explotació.
En cas d'en Josep, des de principis d'aquest 2022, n'han hagut d'enviar a sacrificar una vintena, mentre que habitualment eren un parell cada mes aproximadament.
Paral·lelament, ara la carn de vaca s'està venent a un bon preu, cosa que, segons Bassas, dona ales a "la desesperació" d'alguns d'aquests ramaders.
El preu de la llet, l'esca del pecat
A més de l'augment de costos i la falta de relleu, en Josep plegarà aviat principalment pel preu de la llet. Ens explica que en acabar els estudis, el seu pare va dir-li que es quedés ajudar a casa. "Això del preu de la llet algun dia s'arreglarà, no pot pas ser que duri tota la vida", li argumentava. I quaranta anys després segueix pràcticament igual. "Per fixar el preu de la llet, abans es barallaven amb les centrals lleteres i ara amb les distribuïdores", explica.
"Si el preu de la llet anés bé", potser aguantarien "un parell d'anys més", explica, però si d'aquí a dos mesos no canvia la cosa, abaixen la persiana. Per al ramader, s'haurien de cobrir com a mínim els costos de producció, és a dir, que s'apugés entre 8 i 10 cèntims. "Si no hi ha una baixada de preus abans de l'estiu, pleguem", afegeix. "No volem aguantar més. Això cansa. És un mal viure. No dorms a les nits pensant a qui has de pagar", confessa el pagès que s'ha dedicat tota una vida al sector lleter. L'any passat produir un litre de llet costava 35 cèntims, mentre que actualment s'ha enfilat fins als 42.
No hi haurà marxa enrere: ens quedarem sense llet
I tots els entrevistats alerten del problema irreversible. "Si anem eliminant vaques, ens quedarem sense llet", diu Bassas, mentre remarca que quan s'elimina cabana, "es tarda molt a restablir els nivells d'abans".
A més, aquelles explotacions que tanquen difícilment tornaran a obrir perquè la inversió és massa alta. "No hi ha cap ramader que hagi parat i hagi tornat a començar", explica Serret. En aquest sentit, reitera que la societat no és conscient de la gravetat de la qüestió i tot el que suposa perdre una explotació que es cuida del territori.
Hi ha demanda de llet
Tot i aquesta situació desesperant al sector, falta llet i tot apunta que hi haurà problemes de subministrament. Per tant, no tot està perdut perquè hi ha demanda. En aquest, tal com explica Bassas, actualment hi ha més marge de negociació. De fet, ara des d'aquestes cooperatives s'està exportant més a Itàlia perquè reben millors tractes que els distribuïdors d'aquí.
"El mercat els està posant a lloc perquè falta llet", explica Bassas, mentre remarca que poden fer més pressió perquè hi hagi contractes amb cara i ulls. Tot i això, actualment encara no hi ha contractes sobre la taula, cosa que va "totalment en contra la llei de la cadena alimentària".
Una indústria pròpia dels vaquers
Fins ara han anat sortint iniciatives que han donat sortida a una petita part de la producció d'alguns dels lleters. És el cas de la llet Terra i Tast de Bon Preu o el formatge Territori de Mas el Garet. Tot i això, el pagès ho veu insuficient perquè hi destinen "pocs litres" de la quantitat que s'arriba a generar.
Per això, considera que per tal que el sector tingui futur, els vaquers haurien de tenir indústria pròpia i poder envasar almenys la meitat de la llet amb una "marca pròpia". "Dependre de la indústria ens mata", conclou.
I el seu cas no és l'únic. Tant Vaquers Plana de Vic -que agrupa les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d'Osona-, com JARC (Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) confirmen que cada vegada s'estan sacrificant més animals. Des de Vaquers Plana de Vic, Daniel Bassas apunta que hi ha ramaders que tenen capacitat per aguantar aquesta envestida de la pujada de preus, però n'hi ha que han d'optar pel sacrifici dels animals.
Per la seva banda, Roser Serret, cap de la sectorial del boví de llet de JARC, apunta que la situació és insostenible. "Les indústries han anat renovant els preus, però són els mateixos que abans de l'escalada de preus", explica. A tot això, si suma el fet que és un sector que no pot parar de produir, és a dir, la vaca que dona llet, en continuarà donant. "No es pot produir a aquests preus i s'han de sacrificar animals", denuncia Serret, mentre apunta que aquest sotrac afecta explotacions de totes les mides: "Li costa el mateix a una de gran que a la més petita".
El que ho viu dia sí dia també és Joaquim Muntadas, transportista de bestiar boví cap a l'escorxador, que treballa principalment a Osona. Tal com declara a aquest diari, des de principis d'any la feina ha augmentat considerablement. Apunta que actualment se sacrifica un 30% més de vaques que abans.
En Josep, que treballa amb el seu germà Pere que està mig jubilat, té una explotació d'unes 135 vaques, 70 de les quals són productores de llet. "Les vaques havien de ser la guardiola per a la jubilació i serviran per eixugar els deutes quan pleguem", lamenta el pagès, remarcant que a més de pagar pinso i electricitat, cal pagar altres empreses de servei.
Sacrificar vaques pels preus, mai vist
Sacrificar les vaques menys productives (una coixera crònica o una infertilitat) en aquest tipus d'explotacions ramaderes és habitual. Ara bé, el sedàs cada vegada és més petit. "Això de matar vaques pels preus, no ho havia vist mai!", exclama el ramader, detallant que han arribat a sacrificar aquelles que tenen una producció d'entre 25 i 30 litres, quelcom impensable uns mesos enrere.
"Si no està fent més de 27 litres de llet al dia, l'animal no s'està pagant ni el menjar", diu Serret, mentre subratlla que l'alimentació representa el 60% de la despesa de l'explotació.
En cas d'en Josep, des de principis d'aquest 2022, n'han hagut d'enviar a sacrificar una vintena, mentre que habitualment eren un parell cada mes aproximadament.
Paral·lelament, ara la carn de vaca s'està venent a un bon preu, cosa que, segons Bassas, dona ales a "la desesperació" d'alguns d'aquests ramaders.
El preu de la llet, l'esca del pecat
A més de l'augment de costos i la falta de relleu, en Josep plegarà aviat principalment pel preu de la llet. Ens explica que en acabar els estudis, el seu pare va dir-li que es quedés ajudar a casa. "Això del preu de la llet algun dia s'arreglarà, no pot pas ser que duri tota la vida", li argumentava. I quaranta anys després segueix pràcticament igual. "Per fixar el preu de la llet, abans es barallaven amb les centrals lleteres i ara amb les distribuïdores", explica.
Des de principis d'any, ha hagut d'enviar a sacrificar una vintena de vaques, mentre que habitualment n'enviava un parell cada mes.
"Si el preu de la llet anés bé", potser aguantarien "un parell d'anys més", explica, però si d'aquí a dos mesos no canvia la cosa, abaixen la persiana. Per al ramader, s'haurien de cobrir com a mínim els costos de producció, és a dir, que s'apugés entre 8 i 10 cèntims. "Si no hi ha una baixada de preus abans de l'estiu, pleguem", afegeix. "No volem aguantar més. Això cansa. És un mal viure. No dorms a les nits pensant a qui has de pagar", confessa el pagès que s'ha dedicat tota una vida al sector lleter. L'any passat produir un litre de llet costava 35 cèntims, mentre que actualment s'ha enfilat fins als 42.
No hi haurà marxa enrere: ens quedarem sense llet
I tots els entrevistats alerten del problema irreversible. "Si anem eliminant vaques, ens quedarem sense llet", diu Bassas, mentre remarca que quan s'elimina cabana, "es tarda molt a restablir els nivells d'abans".
En Josep donant menjar a les vaques. Foto: Adrià Costa.
A més, aquelles explotacions que tanquen difícilment tornaran a obrir perquè la inversió és massa alta. "No hi ha cap ramader que hagi parat i hagi tornat a començar", explica Serret. En aquest sentit, reitera que la societat no és conscient de la gravetat de la qüestió i tot el que suposa perdre una explotació que es cuida del territori.
Hi ha demanda de llet
Tot i aquesta situació desesperant al sector, falta llet i tot apunta que hi haurà problemes de subministrament. Per tant, no tot està perdut perquè hi ha demanda. En aquest, tal com explica Bassas, actualment hi ha més marge de negociació. De fet, ara des d'aquestes cooperatives s'està exportant més a Itàlia perquè reben millors tractes que els distribuïdors d'aquí.
"El mercat els està posant a lloc perquè falta llet", explica Bassas, mentre remarca que poden fer més pressió perquè hi hagi contractes amb cara i ulls. Tot i això, actualment encara no hi ha contractes sobre la taula, cosa que va "totalment en contra la llei de la cadena alimentària".
Una indústria pròpia dels vaquers
Fins ara han anat sortint iniciatives que han donat sortida a una petita part de la producció d'alguns dels lleters. És el cas de la llet Terra i Tast de Bon Preu o el formatge Territori de Mas el Garet. Tot i això, el pagès ho veu insuficient perquè hi destinen "pocs litres" de la quantitat que s'arriba a generar.
Per això, considera que per tal que el sector tingui futur, els vaquers haurien de tenir indústria pròpia i poder envasar almenys la meitat de la llet amb una "marca pròpia". "Dependre de la indústria ens mata", conclou.